{"id":9567,"date":"2020-05-04T20:08:00","date_gmt":"2020-05-04T18:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=9567"},"modified":"2020-05-04T20:09:19","modified_gmt":"2020-05-04T18:09:19","slug":"la-reina-zebrada-solucio-del-repte-4-i-nou-repte-num-5","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/la-reina-zebrada-solucio-del-repte-4-i-nou-repte-num-5\/","title":{"rendered":"La reina zebrada (soluci\u00f3 del repte 4) i NOU REPTE n\u00fam. 5"},"content":{"rendered":"
I la resposta del quart repte era\u2026 LA REINA ZEBRADA\"\"<\/strong><\/h5>\n

Hola alumnes d\u2019arreu! En el quart repte hi heu participat 153 alumnes (114 de Prim\u00e0ria, 34 d\u2019ESO i 5 de Batxillerat i Cicles Formatius). 123 persones heu encertat la resposta i\u2026 efectivament, es tractava de la reina zebrada (Iphiclides feisthamelli<\/em>). <\/em>Foto \u00a9 CdA Valls d\u2019\u00c0neu<\/p>\n

La protagonista d\u2019avui tamb\u00e9 l\u2019anomenen papallona zebrada o xuclallet. \u00c9s una de les papallones di\u00fcrnes m\u00e9s gran d\u2019Europa. Les papallones s\u00f3n insectes; cient\u00edficament a totes les papallones se les anomena lepid\u00f2pters, un ordre amb moltes fam\u00edlies diferents. La reina zebrada concretament pertany a la fam\u00edlia dels papili\u00f2nids. Les \"\"esp\u00e8cies d\u2019aquesta fam\u00edlia que es poden trobar a Catalunya s\u00f3n totes molt vistoses, com l\u2019Apol\u00b7lo<\/a> o l\u2019Arlequ\u00ed,<\/a> s\u00f3n grosses (entre 5 i 8 cm de punta a punta d\u2019ala) i \u00e9s freq\u00fcent que tinguin les ales acabades amb uns ap\u00e8ndixs: una mena de cues allargassades.<\/span><\/p>\n

Els adults d\u2019aquesta esp\u00e8cie tenen el cap gran amb uns ulls for\u00e7a sortits. Com tots els insectes, tenen tres parells de potes. Les potes de les papallones s\u00f3n fortes i les poden utilitzar de forma molt eficient mentre es mouen caminant per damunt de les flors o la vegetaci\u00f3, ajudant-se d\u2019un parell d\u2019ungles en forma de garfi que tenen a l\u2019extrem de cada pota (font i \u00a9 Infovisual.info<\/a>).<\/p>\n

Com diferenciar la Reina zebrada de la Papallona reina?<\/strong><\/h5>\n

Aquest cop hav\u00edeu d\u2019estar atents i atentes per a respondre correctament el repte, ja que la nostra protagonista es pot confondre f\u00e0cilment amb la papallona reina<\/a>, tamb\u00e9 anomenada reina de la ruda (Papilio machaon<\/em>), esp\u00e8cie que tamb\u00e9 us vam posar com a resposta possible ?. El truc per a diferenciar-les \u00e9s que la reina zebrada t\u00e9 el fons blanc o cru i la papallona reina t\u00e9 el fons groc. A m\u00e9s, la reina zebrada t\u00e9 les cues m\u00e9s llargues que la papallona reina: mesuren aproximadament uns 2 cm. Una curiositat: en angl\u00e8s a la reina zebrada li diuen \u2018Scarce swallowtail\u2019, que tradu\u00eft literalment vol dir papallona amb cua d\u2019oreneta, ja que les cues que t\u00e9 a les ales semblen la cua d\u2019una oreneta vulgar.<\/p>\n

Quina funci\u00f3 tenen les ‘cues’ a les ales?<\/strong><\/h5>\n

\"\"Aquests ap\u00e8ndixs allargats en forma de cua que tenen a la punta de cada ala moltes esp\u00e8cies de papili\u00f2nids serveixen per escapar-se de ser depredats pels ocells. Si us hi fixeu, a la part de baix de l\u2019ala la reina zebrada tamb\u00e9 hi t\u00e9 unes taques rodones negres amb un ribet vermell (s\u2019anomenen ocels). Aquestes taques criden l\u2019atenci\u00f3 als ocells, de manera que quan un ocell vol ca\u00e7ar una papallona apunta amb el bec cap aquestes taques. Sovint nom\u00e9s enxampen a la papallona per les cues llargues, que es trenquen i es queden al bec de l\u2019ocell, per\u00f2 la papallona s\u2019escapa i pot seguir viva! Aix\u00f2 \u00e9s el que probablement li va passar a la papallona que va fotografiar l\u2019Eloi Escudero Rib\u00f3 (\u00a9 foto) al seu hort d\u2019Alins, la qual es veu amb una ala trencada.<\/p>\n

Estrat\u00e8gia reproductiva<\/strong><\/h5>\n

No totes les esp\u00e8cies de papallones fan servir la mateixa estrat\u00e8gia per a reproduir-se. Tant la reina zebrada com la papallona reina tenen un comportament molt territorial: fan l\u2019estrat\u00e8gia de hilltopping<\/em>. En un paisatge obert, els mascles volen cap als cims dels turons o els llocs alts del paisatge, i fan vols de marcatge de territori per defensar aquell espai, barallant-se amb els altres mascles. Les femelles ho saben aix\u00f2, de manera que pugen a dalt dels turons a buscar els millors mascles (els que hauran defensat millor aquell territori) per a copular amb ells. Els turons serveixen a les papallones mascle i a les femella com a punt de reuni\u00f3 per a trobar-se i copular.<\/p>\n

H\u00e0bitat, alimentaci\u00f3 i cicle reproductor<\/strong><\/h5>\n

La reina zebrada est\u00e0 \u00e0mpliament distribu\u00efda per Catalunya. Se la pot trobar en h\u00e0bitats molt diversos, des de nivell de mar fins a 1800 mt. d\u2019al\u00e7ada. Com ja us vam explicar al repte, les erugues s\u2019alimenten de plantes de la fam\u00edlia de les ros\u00e0cies, arbustos silvestres com l\u2019ar\u00e7 blanc o l\u2019aranyoner i molts arbres fruiters: ametller, presseguer, cirerer, perera, pomera, etc. S\u00f3n les seves plantes nutr\u00edcies. \u00c9s per aix\u00f2 que trobar aquesta papallona en camps de fruiters \u00e9s un bon indicador per a l\u2019agricultura ecol\u00f2gica, ja que ens indica que aquells arbres no han estat ruixats amb pesticides.<\/p>\n

\"\"<\/strong><\/h5>\n

Els adults s\u2019alimenten del n\u00e8ctar de les flors i beuen de l\u2019aigua dels tolls.\u00a0Ponen els ous un separat de l\u2019altre (mireu la foto<\/a>). La femella fecundada busca les plantes nutr\u00edcies de les seves erugues per dipositar els seus ous a la part de sota de les fulles. Els ous acabats de pondre s\u00f3n de color groc molt clar. Si estan fecundats, al cap de 4 o 5 dies es tornaran taronges i m\u00e9s endavant negres, just abans de sortir l\u2019eruga. En total, l\u2019estadi de l\u2019ou durar\u00e0 de 10 a 15 dies.<\/p>\n

Les erugues s\u00f3n verdes (foto \u00a9 Ferran Turmo i Gort) i passen completament desapercebudes, camuflades en les fulles on han nascut i que els serviran d\u2019aliment, fins que es converteixin en cris\u00e0lides al cap d\u2019un mes i mig. Aquesta esp\u00e8cie de papallona fa 2 o tres generacions a l\u2019any: vol dir que neixen papallones dues o tres vegades per temporada. Les zebrades de la primera generaci\u00f3 surten de la cris\u00e0lide al mar\u00e7-maig. La segona generaci\u00f3 \u00e9s al juny-agost, i n\u2019hi pot arribar a haver una tercera generaci\u00f3, que surt al setembre. Els \u00faltims ous que ponen les femelles adultes que volen al setembre passaran l\u2019hivern en forma de cris\u00e0lide i s\u00f3n les que surten al mar\u00e7-maig de l\u2019any seg\u00fcent.<\/p>\n

Curiositats de les larves i les cris\u00e0lides<\/strong><\/h5>\n

\"\"Les erugues dels papili\u00f2nids tenen osmeteri: un \u00f2rgan semblant a les banyetes d\u2019un cargol, que fan visible quan se senten amena\u00e7ades (si estan tranquil\u00b7les l\u2019\u00f2rgan no es veu, est\u00e0 amagat a l\u2019interior del cos de l\u2019eruga). Amb l\u2019osmeteri segreguen subst\u00e0ncies amb olors molt desagradables i d\u2019aquesta manera intenten foragitar els seus depredadors, que s\u2019allunyaran degut a la forta pudor. Si voleu veure una imatge d\u2019una eruga de papallona zebrada amb l\u2019osmeteri fora cliqueu aqu\u00ed<\/a>. D\u2019altra banda, una caracter\u00edstica de les cris\u00e0lides \u00e9s que es fixen sobre alguna superf\u00edcie (una planta, una fulla, un tronc) a trav\u00e9s d\u2019un filet de seda i adopten la postura que es pot veure a la imatge (Font: viquip\u00e8dia, \u00a9 Lucio 100520<\/a>). Semblen un escalador o una escaladora penjant de l\u2019arn\u00e9s!<\/p>\n

Depredadors<\/strong><\/h5>\n

Com ja hem explicat, a banda dels ocells insect\u00edvors, les papallones tenen altres depredadors com ara les mantis, les lib\u00e8l\u00b7lules, les aranyes, alguns llangardaixos,… Tanmateix, la causa m\u00e9s important de mort \u00e9s deguda a l\u2019atac d\u2019insectes par\u00e0sits, com algunes esp\u00e8cies de mosques i vespes. Ponen els ous sobre les erugues de les papallones, de manera que les larves d\u2019aquestes esp\u00e8cies d\u2019insectes par\u00e0sits es desenvoluparan dins el cos de l\u2019eruga, cruspint-se-la de viu en viu, fins arribar a matar-la! Les erugues atacades per par\u00e0sits no arriben a convertir-se en papallona, perqu\u00e8 moren abans de poder fer la metamorfosi.<\/p>\n

I el repte d\u2019avui \u00e9s\u2026<\/strong><\/h5>\n

\u00c9s dilluns i per tant us presentem el\u00a05\u00e8 repte<\/strong>!\u00a0Aquest animal ja fa dies que el sentim: des del 5 d\u2019abril a l\u2019oficina de teletreball de Val\u00e8ncia d\u2019\u00c0neu i des del 18 d\u2019abril a la d\u2019Estaron. \u00c9s una esp\u00e8cie molt famosa, de ben segur que n\u2019heu sentit a parlar. Us podr\u00edem donar una pista sonora molt bona d\u2019aquest ocell que coneix pr\u00e0cticament tothom, per\u00f2 seria tant f\u00e0cil que… Us ho posarem m\u00e9s dif\u00edcil!<\/p>\n

\u00c9s un animal una mica bandarra perqu\u00e8 ha desenvolupat una estrat\u00e8gia ben curiosa per a tenir cura dels seus pollets: que els hi cuidin els altres! Pon els seus ous dins dels nius d\u2019ocells d\u2019altres esp\u00e8cies i quan els pollets eclosionen, qui en t\u00e9 cura no s\u00f3n ells sin\u00f3 els adults de l\u2019altra esp\u00e8cie. Aquesta estrat\u00e8gia s\u2019anomena t\u00e8cnicament \u2018parasitisme de posta\u2019 o \u2018parasitisme de cria\u2019. Aquest okupa de nius d\u2019altres ha perfeccionat tant la t\u00e8cnica que fins i tot \u00e9s capa\u00e7 d\u2019imitar la coloraci\u00f3 de la clova dels ous de l\u2019esp\u00e8cie que parasita, per tal que la mare \u201cadoptiva for\u00e7ada\u201d no sigui capa\u00e7 de distingir els ous que ha post ella dels que els hi han col\u00b7locat al niu d\u2019estranquis. Generalment aquesta esp\u00e8cie parasita nius d’esp\u00e8cies d’ocells que s\u00f3n m\u00e9s petits que ell, de manera que es poden arribar a veure imatges molt impactants de mares ocell alimentant a pollets que s\u00f3n molt m\u00e9s grans que elles mateixes, com la primera imatge que us adjuntem aqu\u00ed sota, on una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus<\/em>) est\u00e0 alimentant un pollet que no \u00e9s seu. Autors (d’esquerra a dreta): \u00a9 Per Harald Olsen, \u00a9 Hamphshire Cultural Trust, \u00a9 Ron Knight.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Alumnes:<\/strong>\u00a0Podeu participar al 5\u00e8 repte\u00a0CLICANT AQU\u00cd<\/a>.<\/p>\n

Termini per contestar<\/em>:<\/em><\/strong>\u00a0dimecres 6\/5\/20 a les 12:00h.<\/em><\/p>\n

I recordeu!<\/strong><\/h5>\n

Si ets mestre\/a, professor\/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d\u2019alerta cada cop que publiquem un nou repte del\u00a0<\/em>concurs naturalista<\/em><\/a>\u00a0per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a\u00a0<\/em>cda-vallsdaneu@xtec.cat<\/em><\/a>\u00a0indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista.\u00a0Feu difusi\u00f3 d\u2019aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Prim\u00e0ria o estudiants d\u2019institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.\u00a0<\/em><\/p>\n

Fins al proper repte! Confinats per\u00f2 aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I la resposta del quart repte era\u2026 LA REINA ZEBRADA Hola alumnes d\u2019arreu! En el quart repte hi heu participat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9606,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[354,356,287,355,29],"tags":[],"class_list":["post-9567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ambprismaticsalterrat","category-joemquedoacasa","category-fauna-salvatge","category-observacions-naturalistes","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9567"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9567\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9623,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9567\/revisions\/9623"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9606"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}