{"id":9430,"date":"2020-04-29T15:02:15","date_gmt":"2020-04-29T13:02:15","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=9430"},"modified":"2020-05-07T13:02:18","modified_gmt":"2020-05-07T11:02:18","slug":"el-cua-roi-solucio-del-repte-3-i-nou-repte-num-4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/el-cua-roi-solucio-del-repte-3-i-nou-repte-num-4\/","title":{"rendered":"El cua roi (soluci\u00f3 del repte 3) i NOU REPTE n\u00fam. 4"},"content":{"rendered":"
I la resposta del tercer repte era\u2026 EL CUA ROI<\/strong><\/h5>\n

Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el tercer repte hi heu participat 117 alumnes (80 de Prim\u00e0ria, 33 d\u2019ESO i 4 de Batxillerat i Cicles Formatius). 95 persones heu encertat la resposta i\u2026 efectivament, es tractava del cua roi, que \u00e9s com s\u2019anomena la cotxa fumada en pallar\u00e8s. A la Ribagor\u00e7a s\u2019hi refereixen en femen\u00ed: la cua roia. El seu nom cient\u00edfic \u00e9s Phoenicurus ochruros.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/h5>\n

\"\"<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

El protagonista d\u2019avui \u00e9s un ocell petit, d\u2019uns 14-15 cm de longitud, uns 23-26 cm d\u2019envergadura de punta a punta d\u2019ala i un pes de 16 g. Pot arribar a viure uns cinc anys. Presenta dimorfisme sexual, la qual cosa vol dir que el mascle i la femella no s\u00f3n iguals. El mascle t\u00e9 el plomatge de color negre, amb una taca blanca a les ales i la cua de color vermell\u00f3s-ataronjat, que \u00e9s el que li dona el nom popular (foto: (c) Ferran Pesta\u00f1a<\/a>). La femella i els mascles joves tenen les plomes de color marr\u00f3 gris\u00f3s i la cua tamb\u00e9 rogenca (foto: (c) Ferran Pesta\u00f1a<\/a>).<\/p>\n

\"\"El seu h\u00e0bitat original s\u00f3n zones rocoses i penya-segats, en ambients secs i assolellats, que \u00e9s on cria de manera natural. Tot i aix\u00ed, s\u2019ha anat adaptant a viure en zones urbanitzades. A l\u2019hivern \u00e9s abundant a tot arreu de Catalunya, des de la vora del mar fins als Pirineus. A la primavera en canvi se\u2019l veu amb m\u00e9s facilitat a pobles amb cases de pedra vista, on fa el niu entre els forats de la fa\u00e7ana, o entre les lloses i teules (font foto: Viquip\u00e8dia. (c) Stefan Xp, mireu totes les fotos d’aquest niu aqu\u00ed<\/a>). Als pobles dels Pirineus n\u2019hi ha molt\u00edssimes criant en els t\u00edpics edificis de pedra vista. Tot i que hi ha poblacions de cua roi sedent\u00e0ries, hi ha un gruix important d\u2019individus que fan migracions dins del mateix territori catal\u00e0. Molts individus que viuen a les zones baixes de Catalunya a la primavera van cap a les zones de muntanya a fer la posta. \u00c9s per aix\u00f2 que se\u2019n veuen tants als Pirineus. Quan arriba el fred molts d\u2019aquests ocells tornen altra vegada cap a terra baixa a passar l\u2019hivern.<\/p>\n

Construeixen el seu niu amb herbes, molsa i arrels, en forats de les parets o sota els llosats. La femella pon de 4 a 6 ous, que cova uns 12-13 dies. Quan eclosionen estan al niu durant uns 18-19 dies i als polls els alimenten tant el pare com la mare. El per\u00edode de cria va des del maig fins al juliol. Si les condicions els s\u00f3n favorables, poden criar dues vegades en una mateixa temporada.\"\"<\/p>\n

En el text del repte ja vam recalcar que t\u00e9 un bec fi, t\u00edpic d\u2019insect\u00edvor. S\u2019alimenten principalment d\u2019insectes, tot i que puntualment tamb\u00e9 aprofita les llavors i baies que troba al terra. Per capturar els insectes fa servir les branques dels arbres com un trampol\u00ed, i es dona impuls per ca\u00e7ar-los (font foto: Viquip\u00e8dia. (c) Michael Apel<\/a>).<\/p>\n

El seu moviment caracter\u00edstic<\/strong><\/h5>\n

\u00c9s una esp\u00e8cie acostumada a la pres\u00e8ncia humana; aix\u00f2 fa que sigui relativament f\u00e0cil poder-la observar. Com us vam explicar al repte, el moviment que fa de doblegar les potes com si es desmai\u00e9s i la manera com repica amb la cua (movent-la amunt i avall) s\u00f3n tan caracter\u00edstics d\u2019aquesta esp\u00e8cie que ens ajuden a identificar-la. Si mai veiem un ocell que es comporta aix\u00ed es molt probable que es tracti d\u2019un cua roi. Com que una imatge val m\u00e9s que mil paraules, us adjuntem un v\u00eddeo fant\u00e0stic fet pel bi\u00f2leg Jos\u00e9 Francisco Calvo<\/a> (Universitat de M\u00farcia) en que podreu veure exemplars de mascles i femelles que fan aquest moviment d\u2019esquats (\u201csentadillas\u201d) diverses vegades:<\/p>\n