{"id":10931,"date":"2022-01-17T13:23:18","date_gmt":"2022-01-17T12:23:18","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10931"},"modified":"2023-10-26T09:47:44","modified_gmt":"2023-10-26T07:47:44","slug":"les-plantes-parlen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/les-plantes-parlen\/","title":{"rendered":"Les plantes parlen?"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

Les plantes parlen? Aquesta no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 f\u00e0cil de respondre i no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica.<\/p>\n

L\u2019any 1973 es va publicar \u201cLa\u00a0 vida secreta de les plantes\u201d, un llibre que es va convertir en un \u00e8xit de vendes i on els seus autors, Peter Tompkins i Christopher Bird, afirmaven que les plantes s\u00f3n sers vius que experimenten emocions i poden percebre els pensaments humans.<\/p>\n

Uns anys abans, el 1966, Cleve Backster, un expert en el maneig del pol\u00edgraf que utilitzava la CIA en els seus interrogatoris a criminals, va col\u00b7locar els terminals de l\u2019aparell sobre les fulles d\u2019una planta que tenia a l\u2019oficina. Segons ell, va descobrir que l\u2019agulla de l\u2019aparell es movia i enregistrava activitat el\u00e8ctrica, fet que ell va interpretar com a una manera de detectar situacions d\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n

D\u2019entrada pot semblar que tot aix\u00f2 \u00e9s ci\u00e8ncia ficci\u00f3, per\u00f2 a arrel d\u2019aquella publicaci\u00f3 nombrosos cient\u00edfics es van posar a investigar a fons i cada cop \u00e9s m\u00e9s acceptat que, efectivament, les plantes i, m\u00e9s concretament els arbres, es comuniquen. Ara b\u00e9, no de la mateixa manera com ho fem nosaltres, els humans o els animals.<\/p>\n

Aquestes \u201ccolumnes\u201d de fusta viva ens guien visualment cap amunt, cap a les seves cap\u00e7ades, per\u00f2 l’acci\u00f3 real t\u00e9 lloc sota terra, a nom\u00e9s uns cent\u00edmetres per sota dels nostres peus. Un m\u00f3n subterrani d\u2019infinits camins biol\u00f2gics connecten els arbres i els permeten comunicar-se. Els protagonistes d\u2019aquestes vies de comunicaci\u00f3 s\u00f3n els fongs, concretament els fongs micorr\u00edzics.<\/p>\n

\"Fotografia:
Fotografia: Cep, fong micorr\u00edzic.Autoria: CdA Valls d\u2018\u00c0neu<\/figcaption><\/figure>\n

Els fongs micorr\u00edzics tenen un entramat de filaments ramificats (anomenat miceli) que creixen des de la punta de l’arrel d’un arbre i es connecten amb les arrels d’altres arbres i plantes. El miceli abasta extenses \u00e0rees que connecten arbres i plantes, fins i tot a kil\u00f2metres, formant una xarxa subterr\u00e0nia WWW \u201cWood Wide Web\u201d, fent el s\u00edmil amb la nostra xarxa de comunicaci\u00f3, l\u2019internet. Aquests fongs microsc\u00f2pics formen amb les arrels de l\u2019arbre un enlla\u00e7 simbi\u00f2tic, que es podria entendre com un intercanvi econ\u00f2mic. Els fongs consumeixen part dels sucres fotosintetitzats per l\u2019arbre, degut a la seva incapacitat per fabricar-los ells mateixos, per\u00f2 a la vegada els fongs ajuden a recopilar nitrogen, f\u00f2sfor i altres nutrients minerals del s\u00f2l, que despr\u00e9s s\u00f3n absorbits i utilitzats pels arbres durant la fotos\u00edntesi.<\/p>\n

L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes relacions de simbiosi entre arbres i fongs s\u00f3n conegudes des de fa temps, per\u00f2 descobriments recents vinculen aquesta xarxa micor\u00edzica a una via directa de comunicaci\u00f3 entre arbres. Els arbres comparteixen aigua i nutrients a trav\u00e9s de les xarxes, i tamb\u00e9 les utilitzen per comunicar-se. Aix\u00ed doncs, es creu que poden fins i tot enviar-se senyals de socors davant de situacions de sequera o malalties modificant la capacitat de reacci\u00f3 dels altres arbres quan els reben. Aquests missatges s\u00f3n missatges qu\u00edmics.<\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

Suzanne Simard, professora d\u2019ecologia forestal a la Universitat de la Columbia Brit\u00e0nica, va realitzar un estudi fascinant utilitzant radiois\u00f2tops a partir del qual va observar que els arbres no solament es comuniquen i relacionen amb els de la mateixa esp\u00e8cie sin\u00f3 que poden compartir recursos amb altres esp\u00e8cies. Durant els seus estudis, Simard va cartografiar la xarxa de fongs i va identificar que els arbres m\u00e9s grans i vells s\u00f3n els nodes m\u00e9s ben connectats del bosc. Aquests arbres centrals altament connectats, tamb\u00e9 coneguts com a arbres mare, comparteixen els seus nutrients sobrants, com el carboni i el nitrogen, amb les pl\u00e0ntules del sotabosc, la qual cosa pot augmentar la superviv\u00e8ncia d\u2019aquestes. Aix\u00ed doncs els arbres mare actuen com a eixos centrals, comunicant-se amb les pl\u00e0ntules joves que els envolten.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
Fotografia: Pl\u00e0ntula d\u2019avet. Autoria: CdA Valls d\u2018\u00c0neu<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"
Fotografia: Cep. Cos fruct\u00edfer de fong micor\u00edzic. Autoria: CdA Valls d\u2018\u00c0neu<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Ara b\u00e9, per qu\u00e8 els arbres comparteixen recursos i s’alien amb arbres d’altres esp\u00e8cies? La selecci\u00f3 natural no suggereix que haurien de competir? En realitat, en un sentit evolutiu no \u00e9s benefici\u00f3s que els arbres es comportin com individualistes. Competir i guanyar sobre els del voltant pot portar-los conseq\u00fc\u00e8ncies desfavorables a llarg termini. Per exemple eliminant els seus competidors un arbre podr\u00e0 cr\u00e9ixer m\u00e9s i fer-se m\u00e9s vigor\u00f3s, en canvi s\u2019haur\u00e0 perdut la continu\u00eftat de les cap\u00e7ades i restar\u00e0 llavors m\u00e9s vulnerable davant les ventades. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia seria tamb\u00e9 que pot facilitar una major incid\u00e8ncia de la radiaci\u00f3 solar al sotabosc, escalfant-lo i assecant-lo, acabant amb el microclima fresc i humit que tant busquen els arbres.<\/p>\n

Per tant podem entendre que efectivament les plantes i els arbres parlen. Incl\u00fas segons Stefano Mancuso, cient\u00edfic pioner en estudis de neurobiologia vegetal, assegura que les plantes s\u00f3n intel\u00b7ligents. Definint intel\u00b7lig\u00e8ncia com la capacitat de resoldre problemes sense necessitat de disposar d\u2019un cervell.<\/p>\n

Sigui com sigui, est\u00e0 clar que els arbres estan en el punt de mira de molts cient\u00edfics. No deixen de ser els sers vius m\u00e9s longeus que existeixen al nostre planeta. La seva incapacitat de moure\u2019s els ha posat cont\u00ednuament a prova i han estat capa\u00e7os d\u2019evolucionar i adaptar-se a un m\u00f3n constantment canviant d\u2019una forma m\u00e9s intel\u00b7ligent a com ho hem fet els humans. Inspirant-nos en ells potser trobarem la manera de fer front al canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia i web grafia:<\/em><\/p>\n