{"id":10525,"date":"2020-06-17T12:19:32","date_gmt":"2020-06-17T10:19:32","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10525"},"modified":"2020-06-17T12:48:51","modified_gmt":"2020-06-17T10:48:51","slug":"el-mussol-pirinenc-solucio-del-repte-17","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/general\/el-mussol-pirinenc-solucio-del-repte-17\/","title":{"rendered":"El mussol pirinenc (soluci\u00f3 del repte 17)"},"content":{"rendered":"
I la resposta del diset\u00e8 repte era\u2026 EL MUSSOL PIRINENC<\/strong><\/h5>\n

\"\"Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el disset\u00e8 repte hi heu participat 90 alumnes (80 de Prim\u00e0ria, 8 d\u2019ESO i 2 de Batxillerat i Cicles Formatius). 61 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del mussol pirinenc (Aegolius funereus<\/em>). <\/em>Foto \u00a9 Francesco Veronesi<\/u><\/a><\/p>\n

Una rel\u00edquia de les \u00faltimes glaciacions<\/strong><\/h5>\n

El mussol pirinenc \u00e9s una au estringiforme<\/a> (ordre d\u2019aus rapinyaires d\u2019h\u00e0bits nocturns, de cap gran i ample, amb uns ulls molt desenvolupats i en posici\u00f3 frontal, bec en forma de ganxo i urpes molt fortes). Tot i que el seu nom en catal\u00e0 fa refer\u00e8ncia al Pirineu, en realitat el seu h\u00e0bitat s\u00f3n els boscos boreals del planeta. \u00c9s present a l’Am\u00e8rica del Nord, a l’\u00c0sia i al nord d\u2019Europa, i tamb\u00e9 s’han trobat poblacions a\u00efllades a zones d\u2019alta muntanya de menys latitud com els Pirineus (mapa de distribuci\u00f3 \u00a9 Achim Raschka<\/a>). Als Pirineus es troba en els boscos subalpins, entre els 1.700 i els 2.300 metres d\u2019al\u00e7ada, normalment de pi negre i avet. Les poblacions de mussol pirinenc presents en aquestes zones s\u2019han de considerar rel\u00edquies de les darreres glaciacions, com tamb\u00e9 ho s\u00f3n el gall fer (Tetrao urogallus<\/em>) o la perdiu blanca (Lagopus muta<\/em>). Aix\u00f2 vol dir que les esp\u00e8cies de zones fredes com la taig\u00e0 o la tundra, en les darreres glaciacions (entre 10.000 i 50.000 anys enrere) es van veure obligades a despla\u00e7ar-se a latituds m\u00e9s baixes en busca d’aliment; i quan les temperatures van tornar a elevar-se i el gel es va anar retirant, aquestes esp\u00e8cies van tornar a ocupar els seus h\u00e0bitats originaris i nom\u00e9s es van mantenir en aquelles zones, que com el Pirineu, tenen unes condicions semblants a l’h\u00e0bitat originari.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El fet de que la poblaci\u00f3 de mussol pirinenc estigui a\u00efllada des de les glaciacions de la resta de poblacions europees fa que sigui una poblaci\u00f3 especialment vulnerable.<\/p>\n

Recordeu que a les pistes us v\u00e0rem explicar que un dels noms cient\u00edfics que ha tingut aquesta esp\u00e8cie (Strix Tengmalm) va ser en honor al metge i naturalista suec Peter Gustaf Tengmalm que va viure al segle XVIII i que va dedicar bona part dels seus estudis als mussols en general. Si heu buscat informaci\u00f3 sobre totes les esp\u00e8cies que us propos\u00e0vem com a resposta, segur que molts de vosaltres haureu vist que el mussol pirinenc se’l coneix tamb\u00e9 amb el nom com\u00fa de Tengmalm com la lechuza de Tengmalm en castell\u00e0 o Tengmalm’s owl en angl\u00e8s. Avui en dia el nom cient\u00edfic d’aquesta esp\u00e8cie \u00e9s Aegolius funereus<\/em> i va ser Carl von Linn\u00e9 el primer cient\u00edfic naturalista que va descriure aquesta esp\u00e8cie (1758).<\/p>\n

Un mussol desconegut a casa nostra<\/strong><\/h5>\n

La seva localitzaci\u00f3 al nostre territori ha estat envoltada d\u2019un gran desconeixement fins fa relativament poc temps. A la serralada pirinenca no hi ha cap refer\u00e8ncia d’aquesta esp\u00e8cie fins a l’any 1964 quan l’ornit\u00f2leg Van der Vloet es trob\u00e0 un niu amb 6 ous en un forat de picot verd a la zona de Font-Romeu (Cerdanya francesa). Al vessant catal\u00e0, no va ser fins al gener de 1984, que es va tenir la certesa de la seva pres\u00e8ncia, despr\u00e9s de que Oriol Alamany i Josep Ramon Tic\u00f3 poguessin sentir un mascle de mussol pirinenc cantar en un bosc del Pallars a 1.900 metres d’altitud. Abans de localitzar-lo havien estat dos anys buscant sense resultats! El fet de viure a tanta al\u00e7ada, de tenir costums nocturns i el fet de que canti en ple hivern, poden haver contribu\u00eft a aquesta manca d\u2019informaci\u00f3. Uns anys m\u00e9s tard s’han pogut constatar que durant la postguerra, els contrabandistes que col\u00b7locaven farcells en territori fronterer amb Andorra, ja haurien escoltat\u00a0 el cant del mussol pirinenc.<\/p>\n

En aquest v\u00eddeo de \u00a9 7 especies rapaces nocturnas ib\u00e9ricas<\/a> podeu sentir el cant territorial d’un mascle:<\/p>\n