{"id":10478,"date":"2020-06-15T12:51:08","date_gmt":"2020-06-15T10:51:08","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10478"},"modified":"2020-06-22T14:48:50","modified_gmt":"2020-06-22T12:48:50","slug":"el-trencalos-solucio-del-repte-16-i-nou-repte-num-17","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/general\/el-trencalos-solucio-del-repte-16-i-nou-repte-num-17\/","title":{"rendered":"El trencal\u00f2s (soluci\u00f3 del repte 16) i NOU REPTE (n\u00fam.17)"},"content":{"rendered":"
\"\"I la resposta del setz\u00e8 repte era\u2026 EL TRENCAL\u00d2S<\/strong><\/h5>\n

Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el setz\u00e8 repte hi heu participat 114 alumnes (96 de Prim\u00e0ria, 14 d\u2019ESO i 4 de Batxillerat i Cicles Formatius). 57 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del trencal\u00f2s (Gypaetus barbatus). <\/em>Foto \u00a9 Ruben Rasbcn2<\/a><\/span>.<\/p>\n

Un ocell de la fam\u00edlia dels voltors\u00a0<\/strong><\/h5>\n

El trencal\u00f2s \u00e9s un ocell de la fam\u00edlia dels voltors. A Catalunya podem trobar quatre esp\u00e8cies diferents de voltors: el voltor com\u00fa<\/a><\/span> (Gyps fulvus<\/em>), el voltor negre<\/a><\/span> (Aegypius monachus<\/em>), l\u2019aufrany<\/span><\/a> (Nephron percnopterus<\/em>) i el trencal\u00f2s<\/a>. Totes elles estan dins del grup d\u2019aus carronyaires o necr\u00f2fagues, \u00e9s a dir, que s\u2019alimenten d\u2019animals morts. El que fa especial al trencal\u00f2s, com el seu nom indica, \u00e9s que est\u00e0 especialitzat en alimentar-se dels ossos dels animals morts, els quals engoleix i digereix r\u00e0pidament gr\u00e0cies als seus sucs g\u00e0strics. Si els ossos s\u00f3n massa grans, com ho seria per exemple la columna vertebral d’una vaca, els aixeca fins a una certa al\u00e7ada per deixar-los caure sobre les roques i que es trenquin. Aquesta costum \u00e9s la que li d\u00f3na el nom a aquesta esp\u00e8cie: trencal\u00f2s.<\/p>\n

Gypaetus barbatus:<\/em>\u00a0el voltor-\u00e0liga barbuda<\/strong><\/h5>\n

El seu nom cient\u00edfic fa refer\u00e8ncia al seu aspecte, el terme “Gyps”<\/em> prov\u00e9 del grec i significa voltor, “aetus”, <\/em>tamb\u00e9 originari del grec, vol dir \u00e0liga i “barbatus”<\/em> prov\u00e9 del llat\u00ed i fa refer\u00e8ncia a la barba que li sobresurt sota el bec. Per tant, ens podr\u00edem quedar amb la idea que es tracta d\u2019un voltor-\u00e0liga barbuda (foto \u00a9 Antoni Margalida<\/a><\/span>).<\/p>\n

\u00c9s un ocell gran i robust, que pot arribar a mesurar 3 m d\u2019envergadura (de punta a punta d\u2019ala) i a pesar fins a 7 kg. Tot i aix\u00f2 \u00e9s molt \u00e0gil quan vola, com ja us vam explicar aprofita les corrents t\u00e8rmiques per poder estalviar energia durant el vol.<\/p>\n

\"\"
Fotografia Antoni Margalida<\/figcaption><\/figure>\n

T\u00e9 el cap recobert de plomes blanques amb una m\u00e0scara negra i les barbes tamb\u00e9 negres que li pengen de sota el bec repartides en dos flocs, un a cada banda. El fet de tenir el cap cobert de plomes el diferencia de la resta de voltors, i s\u2019explica perqu\u00e8 el trencal\u00f2s no introdueix el cap a dins dels cossos dels animals morts, com s\u00ed que fan la resta de voltors. Els seus ulls s\u00f3n espectaculars, amb unes bandes conc\u00e8ntriques de color negre (la pupil\u00b7la), blanc (l\u2019iris), i vermell (l\u2019escler\u00f2tica, que correspon a la nostra part blanca de l\u2019ull), que els fan molt vistosos i bonics. Per\u00f2 a m\u00e9s, li serveixen per comunicar-se. El trencal\u00f2s no emet cap so, si se sent molt amena\u00e7at pot fer una mena de xiulet, per\u00f2 el que fa habitualment \u00e9s comunicar-se a trav\u00e9s dels ulls i el plomatge del cap. Com m\u00e9s excitat est\u00e0, ja sigui per estr\u00e8s, empipament o desig de c\u00f2pula, m\u00e9s se li inflama la part vermella del\u2019ull, i al mateix temps se li eri\u00e7a tot el plomatge del cap. Si seguim amb la seva descripci\u00f3, ens podem fixar que t\u00e9 les ales llargues i estretes, les potes cobertes de plomes fins als dits i la seva cua, tamb\u00e9 for\u00e7a llarga, t\u00e9 forma de rombe. De fet, quan veiem volar animals de gran envergadura alar, que sovint veiem a contrallum i dels quals no podem apreciar els colors, podem distingir quina esp\u00e8cie \u00e9s gr\u00e0cies a la forma de la cua. Per tant, si veiem un gran animal volant, amb ales molt grosses, si t\u00e9 la cua llarga acabada en rombe, encara que no en puguem veure els colors, sabrem que \u00e9s un trencal\u00f2s.<\/span><\/p>\n

Un plomatge per a cada etapa de la vida<\/strong><\/h5>\n

Una altra de les caracter\u00edstiques que el fan especial \u00e9s el color del pit quan \u00e9s adult, que el t\u00e9 de color ataronjat. Aquesta coloraci\u00f3 no li ve de s\u00e8rie sin\u00f3 que l’adquireix fent banys de fang en fonts on hi ha pres\u00e8ncia d’\u00f2xid de ferro, i d’aquesta manera va tintant el color blanc original de les seves plomes. Podr\u00edem dir que \u00e9s una esp\u00e8cie molt presumida! De fet, la coloraci\u00f3 del plomatge va variant al llarg de la seva vida, comen\u00e7ant per tonalitats m\u00e9s fosques i aclarint-se amb el pas dels anys quan esdev\u00e9 un adult o un individu sexualment madur, que \u00e9s al voltant dels sis o set anys de vida. \u00c9s una esp\u00e8cie de llarga longevitat, ja que pot arribar a viure entre 25 i 40 anys. A les imatges seg\u00fcents podem veure el cap d\u2019un individu mascle jove (foto esquerra \u00a9 Adamantios<\/span><\/a>) i el d\u2019un adult (foto dreta \u00a9 Benutzer Else 2<\/span><\/a>).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quan est\u00e0 en vol una de les maneres que tenim per identificar-lo i distingir-lo de la resta de voltors, \u00e9s per la coloraci\u00f3 del pit i per la forma de la cua, tal com hem comentat. Us podeu fixar en tots aquests detalls en el seg\u00fcent v\u00eddeo de TV3, del programa ‘Tocats de l\u2019ala’ (7\/11\/2015):<\/p>\n