{"id":10402,"date":"2020-06-10T15:44:25","date_gmt":"2020-06-10T13:44:25","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10402"},"modified":"2020-06-10T19:53:30","modified_gmt":"2020-06-10T17:53:30","slug":"el-totil-solucio-del-repte-15-i-nou-repte-num-16","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/el-totil-solucio-del-repte-15-i-nou-repte-num-16\/","title":{"rendered":"El t\u00f2til (soluci\u00f3 del repte 15) i NOU REPTE n\u00fam.16"},"content":{"rendered":"
I la resposta del quinz\u00e8 repte era\u2026 EL T\u00d2TIL\"\"<\/strong><\/h5>\n

Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el quinz\u00e8 repte hi heu participat 104 alumnes (91 de Prim\u00e0ria, 10 d\u2019ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 44 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del t\u00f2til (Alytes obstetricans<\/em>). Foto \u00a9 (foto<\/u><\/a> de \u00a9 Gilles San Martin<\/a><\/span>).<\/p>\n

El t\u00f2til: un gripauet molt xicorr\u00ed<\/strong><\/h5>\n

El t\u00f2til, tamb\u00e9 anomenat gripau llevadora o gripau paridor, \u00e9s una amfibi anur<\/a><\/span>, igual que la granota verda<\/a><\/u> (Pelophylax perezi<\/em>), que va ja vau con\u00e8ixer amb el repte n\u00famero 6. Com ja us vam explicar, la paraula ‘amfibi’ significa animal de doble vida, perqu\u00e8 pot viure tant dins com fora de l\u2019aigua. I la paraula anur indica que no tenen cua en la seva fase adulta. El fet d\u2019anomenar-se de nom cient\u00edfic \u2018obstetricans\u2019 (que significa llevadora en llat\u00ed) i de nom com\u00fa gripau llevadora o paridor, ens dona una informaci\u00f3 molt interessant que t\u00e9 a veure amb la seva reproducci\u00f3, per\u00f2 us ho explicarem m\u00e9s endavant…<\/p>\n

El t\u00f2til, \u00e9s un petit gripau de no m\u00e9s de 5-6 cm, amb el cap gran, el musell arrodonit i f\u00e0cil d\u2019identificar pels seus grans ulls daurats amb la pupil\u00b7la vertical i amb punts negres m\u00e9s concentrats en la part inferior (foto<\/a><\/u> de \u00a9 Gilles San Martin<\/a><\/span>). El seu cos t\u00e9 tonalitats terroses amb un gran nombre de petites taques verdoses sobre un fons marron\u00f3s, que li proporcionen un \"\"bon camuflatge. Com tots els gripaus, t\u00e9 petites berrugues repartides per la zona dorsal, normalment agrupades en dues fileres als costats i de colors variables. La seva panxa \u00e9s tota de color gris clar. Les seves extremitats s\u00f3n curtes i robustes. Les anteriors presenten quatre dits de mides diferents, sense membrana interdigital. Les posteriors tenen cinc dits i les membranes entre ells s\u00f3n molt redu\u00efdes, pr\u00e0cticament inexistents. Aquesta morfologia de les potes s\u2019explica perqu\u00e8, tot i ser un amfibi, \u00e9s d\u2019h\u00e0bits b\u00e0sicament terrestres<\/strong> i per tant, no li fan falta per nedar.<\/p>\n

Tot i no tenir un gran dimorfisme sexual, les femelles s\u00f3n lleugerament m\u00e9s grans que els mascles i amb les extremitats posteriors m\u00e9s curtes. L\u2019espai entre les fosses nassals tamb\u00e9 \u00e9s major en les femelles, per\u00f2 tenen els timpans m\u00e9s petits que els mascles (situats darrera els ulls, s\u00f3n els \u00f2rgans que li permeten percebre els sons).<\/p>\n

De costums terrestres i adaptat a viure en ambients secs<\/strong><\/h5>\n

El t\u00f2til es troba en h\u00e0bitats molt diversos, des del nivell del mar i fins als 2.400 m d\u2019altitud als Pirineus; tots ells amb pres\u00e8ncia de masses d\u2019aigua permanents properes, ja que les necessita per reproduir-se, tot i viure en ambients terrestres. Se\u2019l pot trobar en boscos temperats, zones de muntanya, riberes, zones baixes, prats, cultius,… Aquesta gran adaptaci\u00f3 a diferents tipus d\u2019h\u00e0bitats fa que sigui una esp\u00e8cie for\u00e7a abundant. El podem trobar en un gran nombre de pa\u00efsos en els quals es considera aut\u00f2cton com: Catalunya, Andorra, Espanya, Portugal, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya i Su\u00efssa. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s present al Regne Unit on es tracta d\u2019una esp\u00e8cie introdu\u00efda o al\u00b7l\u00f2ctona.<\/p>\n

S\u2019alimenta b\u00e0sicament d\u2019invertebrats terrestres com escarabats, mosques, aranyes, cucs, llimacs, opilions… i qualsevol altre artr\u00f2pode de dimensions redu\u00efdes. Les larves s\u2019alimenten de mat\u00e8ria vegetal que troben a l\u2019aigua, carronya i petits invertebrats aqu\u00e0tics. Tot seguit us adjuntem un v\u00eddeo on podreu veure imatges molt boniques d\u2019aquesta esp\u00e8cie, la qual ha desenvolupat molt bones estrat\u00e8gies per adaptar-se a viure a llocs secs, malgrat ser un amfibi (\u00a9 Javier d’Amigos de los Anfibios<\/span><\/a>):<\/p>\n