{"id":10342,"date":"2020-06-08T14:59:01","date_gmt":"2020-06-08T12:59:01","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10342"},"modified":"2020-06-08T18:50:10","modified_gmt":"2020-06-08T16:50:10","slug":"la-serp-verda-i-groga-solucio-del-repte-14-i-nou-repte-num-15","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/general\/la-serp-verda-i-groga-solucio-del-repte-14-i-nou-repte-num-15\/","title":{"rendered":"La serp verda-i-groga (soluci\u00f3 del repte 14) i NOU REPTE n\u00fam.15"},"content":{"rendered":"
I la resposta del catorz\u00e8 repte era\u2026 LA SERP VERDA-I-GROGA<\/strong><\/h5>\n

\"\"Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el catorz\u00e8 repte hi heu participat 118 alumnes (98 de Prim\u00e0ria, 16 d\u2019ESO i 4 de Batxillerat i Cicles Formatius). 78 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava de la serp verd-i-groga (Hierophis viridiflavus<\/em>) (Foto\u00a0 \u00a9 Bernard Dupont<\/a>)<\/u>.<\/p>\n

Un ofidi de la fam\u00edlia dels col\u00fabrids<\/strong><\/h5>\n

Quan parlem de les serps, a vegades tamb\u00e9 ens referim a elles amb la paraula ‘ofidi’, un mot que deriva del grec ‘oph\u00eddion’ <\/i>i que tradu\u00eft al catal\u00e0 vindria a dir “petita serp”. En termes evolutius, la paraula ofidi fa refer\u00e8ncia als r\u00e8ptils que tenen el cos recobert d\u2019escates, amb el tronc i la cua allargats, de cos cil\u00edndric i sense extremitats. Els ofidis tamb\u00e9 tenen una columna vertebral llarga formada per moltes v\u00e8rtebres, es desplacen reptant, i com que no tenen un aparell auditiu extern i no hi senten, utilitzen les vibracions que noten al terra o sobre les superf\u00edcies per detectar els sons. A difer\u00e8ncia dels llangardaixos, no tenen parpelles m\u00f2bils sin\u00f3 que les tenen soldades i s\u00f3n transparents.<\/p>\n

De totes les respostes que us hav\u00edem proposat en aquest repte hi havia una esp\u00e8cie infiltrada,\u00a0 que era el vidriol o serp de vidre <\/strong>(Anguis fragilis)<\/em>. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 el vidriol no \u00e9s un ofidi o una serp sin\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s aviat un llangardaix. El vidriol s\u00ed que t\u00e9 potes, tot i que les t\u00e9 molt atrofiades, i aix\u00f2 \u00e9s el que fa molt semblant a una serp. Tamb\u00e9 t\u00e9 parpelles m\u00f2bils que li permeten tancar els ulls, un aparell auditiu extern i si se sent amena\u00e7at deixa anar part de la cua com ho faria un llangardaix o una sernalla (sargantana en pallar\u00e8s). Incre\u00efble, no?<\/p>\n

Una de les pistes del repte era que la serp de la fotografia formava part de la fam\u00edlia de serps que tenia m\u00e9s diversitat d’esp\u00e8cies presents a Catalunya. Doncs b\u00e9, la serp verda-i-groga forma part de la fam\u00edlia dels col\u00fabrids, o el que dir\u00edem col\u00b7loquialment -la fam\u00edlia de les colobres o “culebres” (que \u00e9s un castellanisme). Antigament la serp verda-i-groga era anomenada amb el nom cient\u00edfic Coluber viridiflavus,<\/em> tot i que avui la coneixem amb el nom cient\u00edfic de Hierophis viridiflavus.<\/em><\/p>\n

La fam\u00edlia dels col\u00fabrids<\/span><\/a> inclou aproximadament unes 1.800 esp\u00e8cies diferents de serps a tot el m\u00f3n, i de fet ha estat una mena de calaix de sastre on s\u2019hi han anat incloent totes les serps que no podien encaixar en cap altra fam\u00edlia. Algunes caracter\u00edstiques comunes a totes elles s\u00f3n les seg\u00fcents: tenen el cap recobert d\u2019escates grans, les escates dorsals i laterals del cos tenen un contorn rombo\u00efdal i a la zona del ventre presenten una sola fila d\u2019escates m\u00e9s amples. Acostumen a ser di\u00fcrnes i tenen els ulls molt ben desenvolupats amb la pupil\u00b7la circular.<\/p>\n

M\u00e9s de la meitat d’esp\u00e8cies de serps que tenim a Catalunya formen part d’aquesta fam\u00edlia. En concret, a Catalunya la fam\u00edlia dels col\u00fabrids est\u00e0 representada per 8 esp\u00e8cies: la serp blanca<\/span><\/a> (Rhinechis scalaris)<\/em>, la serp llisa meridional<\/span> <\/a>(Coronella girondica<\/em>), la serp llisa septentrional<\/span><\/a> (Coronella austriaca<\/em>), la serp de ferradura<\/span><\/a> (Hemorrhois hippocrepis<\/em>), la serp d’aigua<\/span><\/a> (Natrix maura<\/em>), la serp de collaret<\/span><\/a> (Natrix natrix<\/em>), la serp d’Esculapi<\/span><\/a> (Zamenis longissimus) <\/em>i la nostra protagonista d’avui: la serp verda-i-groga. Les altres tres esp\u00e8cies de serps que tenim a Catalunya dues formen part de la fam\u00edlia de les vip\u00e8rids o escur\u00e7ons<\/span><\/a> -l’escur\u00e7\u00f3 pirinenc<\/span><\/a> (Vipera aspis<\/em>) i l’escur\u00e7\u00f3 ib\u00e8ric<\/span><\/a> (Vipera latasti<\/em>)- i nom\u00e9s una -la serp verda<\/span><\/a> (Malpolon monspessulanus<\/em>) – forma part de la fam\u00edlia dels lampr\u00f2fids o serps fuet. Si voleu ampliar la informaci\u00f3 sobre les esp\u00e8cies que tenim a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, us recomanem l’article Ofidis ib\u00e8rics: colobres simp\u00e0tiques, escur\u00e7ons verinosos<\/a><\/span>, de la web All you need is Biology<\/span>.<\/a><\/p>\n

Com \u00e9s la serp verda-i-groga?<\/strong><\/h5>\n

\"\"<\/a>La serp verda-i-groga \u00e9s allargada i robusta tant del cos com de la cua. El seu cap \u00e9s gran i tamb\u00e9 allargat, amb uns ulls grossos. T\u00e9 uns colors for\u00e7a vius, amb taques i dibuixos on predominen els colors negre, verd clar i groc. Es pot observar el detall d\u2019una l\u00ednia groga longitudinal al mig de cada una de les escates dorsals. La panxa \u00e9s m\u00e9s clara, amb tonalitats grogues, verdes o fins i tot blanques. Les serps joves tenen una coloraci\u00f3 m\u00e9s clara en general, amb tons verdosos i grisencs. Tot i que no es pot considerar que manifesti dimorfisme sexual, el mascle \u00e9s m\u00e9s gran que la femella. \u00c9s una serp for\u00e7a gran, els exemplars adults poden arribar a mesurar 170 cm (foto \u00a9 Maxime<\/a><\/u>).<\/p>\n

D’altra banda, la serp verda-i-groga \u00e9s r\u00e0pida i \u00e0gil, amb una gran capacitat tant per reptar per terra, com per lliscar a molta velocitat per l\u2019herba o per enfilar-se per la vegetaci\u00f3 baixa. La seva columna vertebral \u00e9s molt flexible, cada v\u00e8rtebra est\u00e0 prove\u00efda de dues costelles que s\u2019uneixen amb les plaques ventrals (com es pot veure en l\u2019esquelet de la fotografia, \u00a9 David B<\/a>), cosa que facilita molt\u00edssim els moviments de la serp. Es desplacen mitjan\u00e7ant unes contraccions musculars ondulat\u00f2ries que els recorren tot el cos.<\/p>\n

Per qu\u00e8 les serps muden la pell?<\/strong><\/h5>\n
\"\"<\/a><\/h5>\n

Com la resta de serps, la serp verda-i-groga muda la pell com a m\u00ednim un cop a l\u2019any. La pell de les serps t\u00e9 unes caracter\u00edstiques molt peculiars, est\u00e0 coberta d\u2019escates epid\u00e8rmiques o c\u00f2rnies fetes de la mateixa subst\u00e0ncia que forma les nostres ungles i el nostre cabell, la queratina. Les escates els donen duresa i resist\u00e8ncia, per\u00f2 al mateix temps tamb\u00e9 flexibilitat. La pell les protegeix quan s\u2019arrosseguen per qualsevol superf\u00edcie per\u00f2 tamb\u00e9 els dona la possibilitat de destensar-se quan \u00e9s necessari, per exemple quan es mengen un animal de grans dimensions. Aquest tipus de pell fa que siguin necess\u00e0ries unes mudes peri\u00f2diques per tal de permetre el creixement i renovaci\u00f3 d\u2019aquesta capa protectora. La freq\u00fc\u00e8ncia de la muda \u00e9s variable en funci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie, de factors ambientals com la temperatura i de factors interns de l\u2019animal com l\u2019edat (els individus m\u00e9s joves necessiten canviar-la m\u00e9s sovint). Aquesta activitat \u00e9s regulada hormonalment. (Foto\u00a0 \u00a9 David B. King<\/a>)<\/u>.<\/p>\n

Per qu\u00e8 a Catalunya nom\u00e9s la trobem al Pirineu?<\/strong><\/h5>\n

\"\"<\/a>La serp verda-i-groga la podem trobar distribu\u00efda per tota It\u00e0lia, bona part de Fran\u00e7a, el nord-est de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i algunes illes de la Mediterr\u00e0nia, per\u00f2 no a les Balears (mapa de la Llista Vermella d’Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades de la Uni\u00f3 Internacional per la Conservaci\u00f3 de la Natura [UICN]<\/a><\/span>). A Catalunya habita en \u00e0rees del Pirineu i el Pre-pirineu, en zones de muntanya mitjana i estatge munt\u00e0, present fins als 1.500 metres d\u2019al\u00e7ada. Busca ambients oberts amb escassa cobertura forestal i ben assolellats com prats de dall, matollars o rocams.<\/p>\n

Per\u00f2, com \u00e9s que la serp verda-i-groga pot viure a It\u00e0lia en llocs molt mediterranis com Sic\u00edlia i en canvi a Catalunya nom\u00e9s la trobem a les zones muntanyes i als fons de vall pirinencs? Gr\u00e0cies a la Societat Catalana d’Herpetologia<\/a><\/span> hem apr\u00e8s que la hip\u00f2tesi m\u00e9s contrastada \u00e9s que la serp verda-i-groga ocupa el mateix n\u00ednxol ecol\u00f2gic que la serp verda (Malpolon monspessulanus<\/em>). A m\u00e9s, sembla ser que la serp verda s’imposa per sobre la serp verda-i-groga, de manera que all\u00e0 on hi ha poblacions estables de serp verda, la serp verda-i-groga desapareix del tot. De fet, el fet de que la serp verda no visqui en ambients muntans pirinencs \u00e9s degut al seu cicle reproductor, ja que els llocs on els estius s\u00f3n massa curts no donen marge a la serp verda per completar el seu cicle reproductor. Us deixem l’article on la Societat Catalana d’Herpetologia explica molt b\u00e9 aquesta controv\u00e8rsia: La serp verda-i-groga, joia amb futur incert al nostre pa\u00eds<\/a><\/span>.<\/p>\n

Una ca\u00e7adora activa i amb molta previsi\u00f3 a l’hora de reproduir-se<\/strong><\/h5>\n

La serp verda-i-groga \u00e9s una ca\u00e7adora activa, el que vol dir que cerca les seves preses per alimentar-se. S’alimenta de llangardaixos, petits mam\u00edfers, ocells nidificants, gripaus, cargols, insectes, … i fins i tot d’altres serps! Subjecta les seves preses amb una mossegada i si no se les pot empassar directament perqu\u00e8 s\u00f3n massa grans, les mata per constricci\u00f3 i despr\u00e9s se les menja. Com la resta de serps, t\u00e9 una boca molt dilatable, igual que el seu tub digestiu i la pell del cos flexible com ja hem explicat, de manera que pot ingerir animals for\u00e7a grans sencers i despr\u00e9s passar-se dies per digerir-los (a la imatge de l\u2019anatomia de la serp es pot observar molt clarament com \u00e9s el tub digestiu i l’est\u00f3mac, que permet aquesta dilataci\u00f3, \u00a9 Uwe Gille<\/a>). T\u00e9 un car\u00e0cter for\u00e7a agressiu, quan no pot fugir intenta mossegar diverses vegades, aixecan\"\"<\/a>t la part de davant del cos i donant cops amb la cua. Tot i aquest comportament, no es considera perillosa perqu\u00e8 no \u00e9s verinosa.<\/p>\n

Anatomia d’una serp: 1 (es\u00f2fag), 2 (tr\u00e0quea), 3 (pulmons traqueals), 4 (pulm\u00f3 esquerre rudimentari), 5 (pulm\u00f3 dret), 6 (cor), 7 (fetge), 8 (est\u00f3mac), 9 (sac d’aire), 10 (ves\u00edcula biliar), 11 (p\u00e0ncrees), 12 (melsa), 13 (intest\u00ed), 14 (testicles) i 15 (ronyons).<\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

L\u2019aparellament entre mascle i femella es produeix a la primavera, entre finals d\u2019abril i maig. Una de les raons per les que la serp verda-i-groga pot viure al Pirineu sense la compet\u00e8ncia de la serp verda \u00e9s que la serp verda-i-groga utilitza, a les c\u00f2pules de primavera, els espermes produ\u00efts al final del per\u00edode de c\u00f2pules de l’any anterior. \u00c9s a dir que ja prepara els espermes amb molta previsi\u00f3, al contrari de la serp verda que necessita produir-los durant la mateixa temporada de c\u00f2pula anual.<\/p>\n

L\u2019aparell reproductor mascul\u00ed presenta dos \u00f2rgans copuladors prove\u00efts d\u2019unes punxes que l\u2019ajuden a aferrar-se a l\u2019\u00f2rgan femen\u00ed durant la c\u00f2pula. Els mascles troben el rastre de les femelles seguint uns est\u00edmuls qu\u00edmics que desprenen aquestes. La femella fecundada acostuma a tornar cada any al mateix refugi a pondre els ous, que poden ser entre 3 i 17, depenent de la mida de la femella, entre finals de juny i juliol. Les cries surten de l\u2019ou cap a finals d\u2019agost.<\/p>\n

Durant el confinament, cap a mitjans de maig, v\u00e0rem rebre aquest v\u00eddeo gravat per en Mihai Ovidiu<\/span><\/a>, ve\u00ed d’Esterri d’\u00c0neu, al seu hort. Resulta que va poder observar un aparellament d’aquesta esp\u00e8cie en directe!<\/p>\n