{"id":10154,"date":"2020-05-27T15:58:36","date_gmt":"2020-05-27T13:58:36","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10154"},"modified":"2020-06-01T10:14:23","modified_gmt":"2020-06-01T08:14:23","slug":"la-marmota-solucio-del-repte-11-i-nou-repte-num-12","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/la-marmota-solucio-del-repte-11-i-nou-repte-num-12\/","title":{"rendered":"La marmota (soluci\u00f3 del repte 11) i NOU REPTE n\u00fam. 12"},"content":{"rendered":"
I la resposta de l\u2019onz\u00e8 repte era\u2026 LA MARMOTA\"\"<\/strong><\/h5>\n

Bon dia alumnes d\u2019arreu! En l’onz\u00e8 repte hi heu participat 116 alumnes (93 de Prim\u00e0ria, 20 d\u2019ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 83 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava de la marmota (Marmota marmota<\/em>). Foto \u00a9 Neus Bardina, CdA Valls d\u2019\u00c0neu.<\/p>\n

La marmota: una cosina alpinista dels esquirols<\/strong><\/h5>\n

La marmota \u00e9s un mam\u00edfer de la fam\u00edlia dels esci\u00farids<\/span><\/a>. Es tracta d\u2019una gran fam\u00edlia de mam\u00edfers rosegadors, que a m\u00e9s de la marmota tamb\u00e9 inclou tots els tipus d\u2019esquirols com ara: l\u2019esquirol com\u00fa<\/span><\/a> (Sciurus vulgaris)<\/em> \u2013 l\u2019esp\u00e8cie aut\u00f2ctona, de pelatge rogenc-, els esquirols voladors<\/a><\/span> (tribu dels Pteromyini), o l\u2019esquirol gris (Sciurus carolinensis<\/em>), esp\u00e8cie americana que va ser introdu\u00efda al Regne Unit i \u00e9s molt f\u00e0cil de veure a tots els parcs i jardins urbans d\u2019Anglaterra<\/span><\/a> (n\u2019hi ha tants que l\u2019esp\u00e8cie comen\u00e7a a ser considerada un problema). La paraula \u2018esci\u00farid\u2019<\/em> prov\u00e9 del grec antic i significa \u201ccua d\u2019ombra\u201d, en refer\u00e8ncia a la gran cua que tenen molts dels membres d\u2019aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

Esp\u00e8cie no aut\u00f2ctona introdu\u00efda per donar preses a les \u00e0guiles daurades<\/strong><\/h5>\n

Al m\u00f3n podem trobar fins a setze esp\u00e8cies de marmotes diferents, entre les quals hi ha l\u2019esp\u00e8cie europea (Marmota marmota<\/em>), que habita als Alps i als Carpats, entre els 1.500 m i els 3.000 m, i que va ser introdu\u00efda als Pirineus despr\u00e9s d\u2019uns 15.000 anys d\u2019haver-se extingit<\/a><\/span>. La marmota no era als Pirineus des d\u2019abans del darrer per\u00edode glacial i, per tant, es pot considerar que l\u2019esp\u00e8cie no \u00e9s aut\u00f2ctona de les nostres muntanyes. La repoblaci\u00f3, que es va dur a terme als anys quaranta al vessant franc\u00e8s, va ser un \u00e8xit. En aquests moments es pot trobar una poblaci\u00f3 estable de marmotes a les dues bandes del Pirineu. Consulteu l\u2019article \u2018La marmota alpina se extiende en el Pirineo catal\u00e1n\u2019<\/a><\/span> per saber com est\u00e0 la poblaci\u00f3 de marmotes a Catalunya. La idea d\u2019introduir-les va ser del naturalista i ca\u00e7ador d\u2019isard<\/a><\/span> (Rupicabra rupicabra<\/em>): Marcel Couturier<\/a><\/span>. Va pensar que si es deixaven anar marmotes a la muntanya es disminuiria la pressi\u00f3 de depredaci\u00f3 de l\u2019\u00e0guila daurada (Aquila chrysaetos)<\/em> sobre els isards, que era l\u2019esp\u00e8cie que ell volia protegir. Les \u00e0guiles daurades trien ca\u00e7ar les marmotes enlloc dels isards perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s lentes i m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019atrapar.<\/p>\n

Cosines dels esquirols per\u00f2… molt m\u00e9s grosses!<\/strong><\/h5>\n

\"\"S\u00f3n animals que estan molt ben adaptats al fred. Tenen un cos ample i unes potes for\u00e7a curtes que els donen un aspecte rabassut. Poden arribar a mesurar uns 60 cm de longitud (del cap a la punta de la cua), dels quals 20 cm corresponen a la llargada de cua. El seu pes \u00e9s d\u2019uns 8 kg aproximadament. Les seves orelles s\u00f3n petites, les ungles molt grosses i preparades per fer forats i els seu pelatge molt esp\u00e8s de color gris i marr\u00f3 clar. S\u00f3n animals excavadors, fan amagatalls subterranis, com el que vau poder veure a la fotografia del repte (\u00a9 Neus Bardina, CdA Valls d\u2019\u00c0neu.), que els serveixen com a cau i on tamb\u00e9 hivernen. Ja veieu que vam posar a la llista una esp\u00e8cie trampa expressament: el teix\u00f3<\/a><\/u> (Meles meles<\/em>), que \u00e9s un animal que tamb\u00e9 fa galeries i excava forats, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s fredolic i no viu tan amunt.<\/p>\n

A la zona on es detecta la seva pres\u00e8ncia \u00e9s molt habitual veure diversos caus perqu\u00e8 \u00e9s for\u00e7a colonial, viuen en grup. Com us vam dir a les pistes del repte, cada col\u00f2nia pot tenir m\u00e9s de 100 individus. Ara b\u00e9, a cada forat hi habita una fam\u00edlia, formada pels pares i les seves cries. Us adjuntem un v\u00eddeo on veureu diversos exemplars d\u2019una col\u00f2nia de marmotes ben enfeinats (\u00a9 CREAF Ecologia, 27\/05\/2016):<\/p>\n