{"id":10100,"date":"2020-05-25T15:43:06","date_gmt":"2020-05-25T13:43:06","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=10100"},"modified":"2020-05-25T22:37:21","modified_gmt":"2020-05-25T20:37:21","slug":"el-roquerol-solucio-del-repte-10-i-nou-repte-num-11","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/el-roquerol-solucio-del-repte-10-i-nou-repte-num-11\/","title":{"rendered":"El roquerol (soluci\u00f3 del repte 10) i NOU REPTE n\u00fam. 11"},"content":{"rendered":"
I la resposta del des\u00e8 repte era\u2026 EL ROQUEROL<\/strong><\/h5>\n

\"\"<\/strong>Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el des\u00e8 repte hi heu participat 137 alumnes (114 de Prim\u00e0ria, 22 d\u2019ESO i 1 de Cicles Formatius). 78 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del roquerol (Ptyonoprogne rupestris<\/em>) (\u00a9 Bru, Gaia E.B de l\u2019Escola La Closa<\/span><\/a> i Mar Balagu\u00e9).<\/p>\n

Els falciots i les orenetes s\u00f3n fam\u00edlia?<\/strong><\/h5>\n

El roquerol \u00e9s un ocell de la fam\u00edlia dels hirund\u00ednids<\/a><\/span>. Aquesta fam\u00edlia compr\u00e8n ocells molt adaptats a la vida a\u00e8ria. A Europa s\u2019hi troben cinc esp\u00e8cies, totes elles presents als Pa\u00efsos Catalans: l\u2019oreneta comuna (Hirundo rustica<\/em>), l\u2019oreneta cuablanca (Delichum urbicum<\/em>), l\u2019oreneta cua-rogenca (Hirudo daurica<\/em>), l\u2019oreneta de ribera (Riparia riparia<\/em>) i nostre protagonista d\u2019avui, el roquerol (Ptyonoprogne rupestris<\/em>). Pel cas de l\u2019oreneta comuna i la cuablanca, ja ten\u00edeu una mica d\u2019avantatge perqu\u00e8 ja coneix\u00edeu aquestes dues esp\u00e8cies del primer repte del concurs<\/a><\/span> eh ?! Totes elles s\u00f3n migrants, que arriben a la primavera i tornen a marxar a la tardor, excepte el roquerol, que es pot trobar a Catalunya durant tot l\u2019any i, per tant, hiverna amb nosaltres.<\/p>\n

\"\"Altres ocells, que tot i no ser de la mateixa fam\u00edlia tenen caracter\u00edstiques i costums molt semblants i ens podrien fer confondre s\u00f3n: el ballester (Apus melba<\/em>), el falciot p\u00e0l\u00b7lid (Apus pallidus<\/em>) i el falciot negre (Apus apus<\/em>). Aquestes tres esp\u00e8cies no s\u00f3n hirund\u00ednids, sin\u00f3 que s\u00f3n de la fam\u00edlia dels ap\u00f2dids<\/a><\/span>. El falciot negre apareixia a la llista de possibles respostes al repte.<\/p>\n

A la imatge de l’esquerra podeu observar aquests diferents ocells i les seves caracter\u00edstiques, que ens ser\u00e0 de molta utilitat a l\u2019hora de diferenciar-los ( \u00a9 Toni Llobet<\/a><\/span>, font: Projecte Orenetes de l\u2019ICO<\/a><\/span>).<\/p>\n

Podem diferenciar el roquerol de les seves companyes -les orenetes-, pel seu plomatge amb tons marronosos, bruns o grisencs a la part superior del cos i la part inferior m\u00e9s clara: d\u2019un color beige, com ha pogut fotografiar la mar de b\u00e9 en \u00a9 Bru E.B. a Estaron (foto inferior esquerra). Tamb\u00e9 s\u00f3n molt caracter\u00edstiques les petites franges blanques que podem observar a la seva cua (foto inferior dreta \u00a9 V\u00edctor \u00c1lvarez Moles<\/a><\/span>). En canvi, si el volem diferenciar del ballester i els falciots, ens haur\u00edem de fixar sobretot en la forma de la cua que, com podeu observar a la il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019en Toni Llobet, \u00e9s for\u00e7a diferent. El roquerol \u00e9s l\u2019\u00fanica esp\u00e8cie de la il\u00b7lustraci\u00f3 que t\u00e9 la cua de forma totalment quadrada, \u00e9s a dir, acabada recta: en forma d’esp\u00e0tula. Totes les altres esp\u00e8cies, tant les orenetes com els falciots, tenen la cua forcada.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Fem un darrer apunt: el pardal roquer<\/a><\/span> (Petronia petronia<\/em>) va ser l\u2019esp\u00e8cie \u201cinfiltrada\u201d a la llista de possibles respostes. Us la vam posar per despistar, he he he ?! En realitat, ni s\u2019assembla ni t\u00e9 res a veure amb la resta d\u2019hirund\u00ednids (=orenetes) i ap\u00f2dids (=falciots), ja que \u00e9s de la fam\u00edlia dels pardals, \u00e9s a dir, un pass\u00e8rid<\/a><\/span>.<\/p>\n

El nom cient\u00edfic de l\u2019esp\u00e8cie ens dona informaci\u00f3<\/strong><\/h5>\n

El nom cient\u00edfic del roquerol \u00e9s Ptyonoprogne rupestris,<\/em> com heu pogut llegir a la cap\u00e7alera d\u2019aquest article. Buscant el significat d\u2019aquestes dues paraules trobem que la primera t\u00e9 un origen grec i la segona llat\u00ed. Si ens centrem en la paraula \u2018ptyon\u2019<\/em>, sembla ser que significa \u201cventall\u201d, fent una refer\u00e8ncia molt clara a la seva cua, i \u2018progne\u2019<\/em> fa refer\u00e8ncia a una donzella de la mitologia grega que es va transformar en un rossinyol<\/a><\/u> (segons la versi\u00f3 de la mitologia romana en canvi, el mateix personatge es converteix en una oreneta). La paraula \u2018rupestris\u2019<\/em> prov\u00e9 del llat\u00ed i significa \u2018de les roques\u2019, per tant, en aquest cas ens d\u00f3na una informaci\u00f3 molt clara del lloc on el podem trobar. De la mateixa manera que el nom en catal\u00e0, que tamb\u00e9 ens d\u00f3na aquesta informaci\u00f3.<\/p>\n

Com \u00e9s i on viu?<\/strong><\/h5>\n

Si ens tornem a fixar en les seves caracter\u00edstiques f\u00edsiques, el roquerol mesura entre 13 i 15 cm de llargada i t\u00e9 una envergadura d\u2019uns 33 cm (de punta a punta d\u2019ala). El seu pes de mitjana \u00e9s d\u2019uns 23 g. Les seves ales s\u00f3n amples i acabades en punta. Si el veiem volar ens adonarem que \u00e9s molt \u00e0gil, planeja amb les ales totalment planes i esteses, fent girs i avan\u00e7ant a tota velocitat fent una petita s\u00e8rie d\u2019aletejos r\u00e0pids. \u00c9s for\u00e7a habitual veure\u2019l volar a gran al\u00e7ada o patrullant al costat de cingleres de roca, per\u00f2 en el cas del Pallars Sobir\u00e0 el podem observar dins dels pobles, com vareu poder observar amb les fotografies i v\u00eddeo fets a Estaron pel \u00a9 Bru, Gaia E.B. i la Mar Balagu\u00e9.<\/p>\n