{"id":9159,"date":"2019-03-05T12:30:26","date_gmt":"2019-03-05T11:30:26","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/?p=9159"},"modified":"2019-03-05T12:49:11","modified_gmt":"2019-03-05T11:49:11","slug":"capbussats-en-censar-les-merles-daigua-de-barruera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/general\/capbussats-en-censar-les-merles-daigua-de-barruera\/","title":{"rendered":"Capbussats en censar les merles d’aigua de Barruera"},"content":{"rendered":"

Passejar per la riba de la Noguera de Tor sempre t\u00e9 sorpreses agradables. De bon mat\u00ed, \u00e9s ben f\u00e0cil observar-hi un ocellet fosc i rabassut per\u00f2 amb el pit ben blanc, lluent, parat en alguna roca o volant arran d’aigua. \u00c9s la merla d’aigua (Cinclus cinclus<\/em>)<\/strong>.\u00a0La caracter\u00edstica\u00a0que la singularitza dels altres\u00a0ocells\u00a0catalans\u00a0i\u00a0europeus\u00a0\u00e9s l’extraordin\u00e0ria capacitat que mostra per a capbussar-se<\/strong>, nedar i, sorprenentment, caminar per la llera del\u00a0riu, sota l’aigua, on cerca els\u00a0tric\u00f2pters,\u00a0cole\u00f2pters\u00a0i altres\u00a0insectes\u00a0aqu\u00e0tics i llurs\u00a0larves. De fet, s\u00f3n els \u00fanics ocells passeriformes\u00a0que, per les adaptacions que presenten, es poden considerar realment aqu\u00e0tics: tenen un plomatge dens que impermeabilitzen i lubriquen amb les secrecions de la gl\u00e0ndula del carp\u00f3 -l’anomenada\u00a0gl\u00e0ndula uropigial- tal com fan els\u00a0\u00e0necs. Poden tancar les obertures nasals i les auditives, i tenen la superf\u00edcie dels ulls plana com la d’unes ulleres de bussejar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El g\u00e8nere Cinclus inclou cinc esp\u00e8cies arreu del m\u00f3n, de les quals tan sols C. Cinclus\u00a0\u00e9s present a Europa. Altres esp\u00e8cies s\u00f3n C. pallasii, present a l’\u00c0sia, C. mexicanus,\u00a0propia de Nord i Centre Am\u00e8rica, i les esp\u00e8cies C. leucocephalus i C. schulzii, de\u00a0Sudam\u00e8rica.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

La merla d’aigua \u00e9s considerada una esp\u00e8cie bioindicadora<\/strong> de l’estat de\u00a0salut dels rius, ja que t\u00e9 uns requeriments ecol\u00f2gics molt espec\u00edfics,<\/strong> i, per tant, la seva poblaci\u00f3 \u00e9s f\u00e0cilment pertorbable.\u00a0El seu h\u00e0bitat s\u00f3n els rius i torrents d’aig\u00fces r\u00e0pides, ben oxigenades i netes\u00a0d’alta muntanya o muntanya mitjana. Necessita aig\u00fces poc profundes i de llit roc\u00f3s, ja que \u00e9s sota d’aquests c\u00f2dols on viu el seu aliment.\u00a0Prefereix els cursos d’aigua de fort pendent, amb pendents superiors a 30 m \/ Km)\u00a0(Peris et al., 1991; Echegaray, 2006b).\u00a0 La contaminaci\u00f3 de l’aigua, especialment la seva acidificaci\u00f3, sol\u00a0provocar la seva disminuci\u00f3 o extinci\u00f3 local (Peris et al<\/em>., 1991; Galindo et al<\/em>., 2003; Echegaray, 2006b), tant perqu\u00e8 afecta negativament als macroinvertebrats dels quals s’alimenta com perqu\u00e8\u00a0la disminuci\u00f3 del pH s’ha relacionat amb la disminuci\u00f3 de la concentraci\u00f3 de calci a l’aigua, i per tant, la seva escassedat per poder fabricar les closques d’ous (Omerod el al<\/em>, 1991).\u00a0La contaminaci\u00f3 per nitrats, fosfats i sulfats procedents de fertilitzants, residus de granges o aig\u00fces residuals, tamb\u00e9 influeixen en la disminuci\u00f3 del n\u00famero de merles d’aigua (Tyler & Ormerod, 1994). Les condicions que suposen una excessiva terbolesa de l’aigua, com la desforestaci\u00f3 de riberes, tamb\u00e9 l’afecten negativament.\u00a0 La construcci\u00f3 d’embassaments, canals o preses en aquests trams d’alta muntanya tamb\u00e9 \u00e9s un altra de les principals causes de p\u00e8rdua d’h\u00e0bitat de merla d’aigua a la Pen\u00ednsula (Tyler & Ormerod, 1994).\u00a0<\/span>Finalment, la freq\u00fcentaci\u00f3 dels rius per banyistes o pescadors tamb\u00e9 les afecta negativament, havent suposat la disminuci\u00f3 del 25% en algunes poblacions europees (Shaw, 1978). En relaci\u00f3 a tots aquests condicionants, la Noguera de Tor al seu pas per Barruera suposa un h\u00e0bitat adeq\u00fcat per la merla d’aigua<\/strong> pel que fa a condicions fisicoqu\u00edmiques i hidromorfol\u00f2giques. Podem afirmar aquest fet perqu\u00e8 al Camp d’Aprenentatge realitzem setmanalment el seguiment d’aquests par\u00e0metres (oxigen dissolt, Ph, nitrats, calci, carbonats i hidorgencarbonats, qualitat hidromorfol\u00f2gica, mostreig de macroinvertebrats) amb els alumnes de batxillerat que venen a fer estada amb nosaltres. D’altra banda, la Noguera de Tor al seu pas per Barruera \u00e9s un tram de riu de pesca intensiva, altament freq\u00fcentat per pescadors, aquest s\u00ed que podria ser un factor que pertorb\u00e9s la merla d’aigua. Cal doncs, censar les merles d’aigua i traure conclusions al respecte.<\/p>\n

Des del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Bo\u00ed hem impulsat la realitzaci\u00f3 d’un cens anual de merles d’aigua per con\u00e8ixer-ne la seva poblaci\u00f3<\/strong> i densitat en aquest tram de riu. Enguany vam aprofitar l’estada de primer curs de batxillerat internacional de l’INS Lladonosa de Lleida per realitzar el cens. En un transecte lineal de 2km es van detectar 5 parelles de merla d’aigua, el mateix n\u00famero de parelles que en el cens de l’any anterior. Fins i tot vam poder localitzar i observar alguns dels seus nius: s\u00f3n acumulacions esf\u00e8riques de molsa de m\u00e9s d’un pam d’al\u00e7ada\u00a0i amb un revestiment de fulles seques, que solen instal\u00b7lar en forats o relleixes aixoplugades, a prop de l’aigua.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"
Alumnes de primer de batxillerat internacional de l’INS Lladonosa realitzant el cens 2019 de merla d’aigua, Noguera de Tor al seu pas per Barruera.<\/figcaption><\/figure>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

A la pen\u00ednsula, segons els diferents estudis realitzats, s’estima que hi ha densitats d’1 a 15 parelles per cada 10 km. de riu, amb una mitjana de 5\u00a0 (Santamarina, 1991; G\u00f3mez-Serrano, 2002; Peris et al<\/em>., 1991). Les majors densitats sempre es troben a la zona nord de la pen\u00ednsula, ja els rius hi solen estar en millor estat (De Juana, 1980). D’acord a les nostres dades, a Barruera tenim una densitat de 25 parelles cada 10 km<\/strong>, una densitat de poblaci\u00f3 molt per sobre de l’habitual a la resta de la pen\u00ednsula. \u00c9s una dada que ens alegra i ens indica que la Noguera de Tor t\u00e9 un molt bon estat de salut! Desconeixem si la freq\u00fcentaci\u00f3 d’aquest tram de riu per part de pescadors o totes aquelles persones que gaudeixen del passeig fluvial destorben les merles d’aigua, per\u00f2 malgrat fos aix\u00ed, la seva densitat de poblaci\u00f3 \u00e9s encara a dia d’avui molt notable.<\/span><\/p>\n

… Continuarem a l’aguait!<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Passejar per la riba de la Noguera de Tor sempre t\u00e9 sorpreses agradables. De bon mat\u00ed, \u00e9s ben f\u00e0cil observar-hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9160,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-9159","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9159","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9159"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9159\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9170,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9159\/revisions\/9170"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9160"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9159"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9159"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9159"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}