{"id":8400,"date":"2016-03-16T11:59:00","date_gmt":"2016-03-16T10:59:00","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/general\/qualitat-ecologica-del-riu-noguera-de-tor-bioindicadors\/"},"modified":"2016-07-11T17:13:58","modified_gmt":"2016-07-11T16:13:58","slug":"qualitat-ecologica-del-riu-noguera-de-tor-bioindicadors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/general\/qualitat-ecologica-del-riu-noguera-de-tor-bioindicadors\/","title":{"rendered":"Qualitat ecol\u00f2gica del riu Noguera de Tor: bioindicadors"},"content":{"rendered":"
INS Guind\u00e0vols, Lleida<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n

\"j7bw078n\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

La xarxa hidrogr\u00e0fica de la Vall de Bo\u00ed est\u00e0 profundament excavada en els Pirineus centrals. Les carenes que flanquegen la vall tenen elevacions superiors als 3000 m a la part alta (pics de Besiberri, Punta Alta, Comaloforno, etc.) i superiors als 2000 m, fins i tot a la part m\u00e9s baixa de la conca La Noguera de Tor, que \u00e9s el col\u00b7lector de totes les aig\u00fces. El riu pren el nom a l’aiguabarreig de les riberes de Caldes i de St. Nicolau, a la Farga, a 1300 m d\u2019altitud. Discorre pel fons de la vall rebent aportacions dels barrancs laterals (St. Mart\u00ed, Durro, Barruera, Cardet, etc.) i desemboca a la Noguera Ribagor\u00e7ana prop de Castell\u00f3 de Tor (850m). L\u2019extensi\u00f3 total de la conca de la Noguera de Tor \u00e9s de 220 km2<\/sup>.
\n
\n<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

\"xxck4oif\"<\/a>
la Noguera de Tor al seu pas per Barruera<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

\"wtcz5tvh\"<\/a>
Mostreig de macroinvertebrats al riu Noguera de Tor<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
<\/span><\/span><\/span><\/div>\n

A la Vall de Bo\u00ed l\u2019aigua es fa anar per a activitats dom\u00e8stiques, ramaderes, industrials i de lleure:<\/span><\/p>\n

Activitats dom\u00e8stiques<\/span><\/b>: l\u2019aigua potable que arriba a les cases prov\u00e9 dels barrancs laterals de manera que cap poble pren l\u2019aigua directament de la Noguera de Tor. Aquesta aigua \u00e9s clorada, distribu\u00efda per la xarxa i recollida a les clavegueres. Les aig\u00fces residuals del Pla de l\u2019Ermita, Ta\u00fcll, Bo\u00ed i Erill van a parar a l\u2019estaci\u00f3 depuradora situada prop d\u2019aquest darrer poble i, una vegada tractades, a la Noguera de Tor. Les de Barruera van a la seva estaci\u00f3 depuradora i despr\u00e9s tamb\u00e9 al riu. Les aig\u00fces residuals de Cardet, Sara\u00eds i C\u00f3ll es vessen directament al barranc laterals corresponent sense depuraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Activitats agr\u00edcoles i ramaderes<\/span><\/b>: Les activitats agr\u00edcoles es limiten a horts dom\u00e8stics i prats. Els primers es reguen amb aigua de la xarxa o b\u00e9 directament del barranc, els segons sempre amb aigua del barranc. Els animals passen una bona part de l\u2019any lliures als parts o pastures. Quan durant els dies hivernals m\u00e9s freds es tanquen a les quadres se\u2019ls d\u00f3na tamb\u00e9 aigua de la xarxa o b\u00e9 del barranc lateral.<\/span><\/p>\n

Activitats industrials<\/span><\/b>: a la Vall de Bo\u00ed la ind\u00fastria m\u00e9s important \u00e9s la hidroel\u00e8ctrica. Ocupa molt espai i fa un gran \u00fas de l\u2019aigua. Modifica bastant els cabals per\u00f2 no t\u00e9 efecte sobre la qualitat f\u00edsica ni qu\u00edmica. Al llarg de la Noguera de Tor hi ha tot un seguit de petites rescloses o assuts que deriven una part de l\u2019aigua del riu cap a una canonada o canal, el qual circula horitzontalment per l\u2019interior o l\u2019exterior de la muntanya fins uns quil\u00f2metres m\u00e9s avall, on hi ha una petita central que aprofita el desnivell per generar energia. Al peu de la central una part de l\u2019aigua va al riu i l\u2019altra a l\u2019assut, repetint el mateix esquema.<\/span><\/p>\n

Activitats de lleure<\/span><\/b>: <\/span><\/b>b\u00e0sicament hi ha dues activitats que fan \u00fas de l\u2019aigua: l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed i les piscines. L\u2019estaci\u00f3 utilitza aigua del barranc de Mulleres (afluent del de St. Mart\u00ed) per als canons de neu. Les piscines fan anar aigua de la xarxa.<\/span><\/p>\n

<\/div>\n
<\/span><\/div>\n
Les comunitats d’organismes<\/span><\/b> que viuen en els medis aqu\u00e0tics continentals solen presentar una bona diversitat<\/b>: larves d’insectes, mol\u00b7luscs, diverses classes de cucs, de crustacis, algues, plantes aqu\u00e0tiques, organismes unicel\u00b7lulars, amfibis, peixos, etc. En aquests medis tamb\u00e9 podr\u00edem considerar tot un seguit de plantes i animals els quals, tot i no viure immersos en l’aigua, depenen fortament d’ella: aus que s’alimenten de peixos, mam\u00edfers que fan el cau prop de l’aigua, plantes que necessiten un alt grau d’humitat, etc. La diversitat de formes \u00e9s molt gran i les adaptacions i exig\u00e8ncies de cada organisme, diferents. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
En estudiar els organismes que viuen en diferents rius i, dins d’ells en diferents indrets, s’observa que n’hi ha que es troben en quasi tots els ambients. S\u00f3n organismes poc exigents, capa\u00e7os de viure en amplis marges de variabilitat de variables com la temperatura, la disponibilitat d’oxigen, la pres\u00e8ncia de mat\u00e8ria org\u00e0nica, etc. Es troben per tot arreu i la seva pres\u00e8ncia no indica cap caracter\u00edstica concreta de la qualitat de l’aigua.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
N’hi ha uns altres que nom\u00e9s es presenten en determinades condicions. Estan molt ben adaptats a ambients concrets i s\u00f3n incapa\u00e7os de resistir canvis en les condicions del medi. Estan molt especialitzats i la seva pres\u00e8ncia \u00e9s indicadora d’alguna o algunes caracter\u00edstiques de l’aigua, per aix\u00f2 s’anomenen organismes indicadors<\/b> o bioindicadors.<\/b><\/span><\/div>\n
En els rius i torrents, l’\u00edndex biol\u00f2gic m\u00e9s emprat \u00e9s el que comporta l’estudi de macroinvertebrats aqu\u00e0tics. La utilitzaci\u00f3 dels macroinvertebrats com a bioindicadors<\/strong> enfront d’altres grups d’organismes es basa en els motius seg\u00fcents:<\/div>\n