{"id":10493,"date":"2026-05-05T13:28:01","date_gmt":"2026-05-05T11:28:01","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/?p=10493"},"modified":"2026-05-05T13:52:23","modified_gmt":"2026-05-05T11:52:23","slug":"abans-de-loxigen-que-ens-expliquen-les-fonts-de-caldes-de-boi-sobre-lorigen-de-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/general\/abans-de-loxigen-que-ens-expliquen-les-fonts-de-caldes-de-boi-sobre-lorigen-de-la-vida\/","title":{"rendered":"Abans de l\u2019oxigen: qu\u00e8 ens expliquen les fonts de Caldes de Bo\u00ed sobre l\u2019origen de la vida"},"content":{"rendered":"\n

Fa uns 4.000 milions d\u2019anys, la Terra era un planeta molt diferent de l\u2019actual. No hi havia oxigen a l\u2019atmosfera, i les primeres formes de vida que hi van apar\u00e8ixer eren extremadament simples. Entre aproximadament 3.800 i 3.500 milions d\u2019anys enrere, aquestes formes de vida ja s\u2019havien diversificat prou perqu\u00e8 poguem parlar de LUCA (Last Universal Common Ancestor), l\u2019\u00faltim avantpassat com\u00fa de tots els \u00e9ssers vius actuals. LUCA no era un organisme complex, sin\u00f3 probablement una comunitat de microorganismes que vivien en ambients rics en compostos qu\u00edmics com l\u2019hidrogen o el sofre, obtenint energia a partir de reaccions qu\u00edmiques en abs\u00e8ncia d\u2019oxigen.<\/p>\n\n\n\n

Encara que aquest escenari sembli molt lluny\u00e0, avui en dia podem observar ambients que conserven algunes d\u2019aquestes condicions. Un exemple s\u00f3n les fonts termals del Balneari de Caldes de Bo\u00ed<\/strong>, on l\u2019aigua emergeix calenta i carregada de sulfh\u00eddric. En aquests sistemes, l\u2019oxigen \u00e9s esc\u00e0s i es formen gradients qu\u00edmics molt marcats en pocs mil\u00b7l\u00edmetres. Aix\u00f2 permet que diferents microorganismes s\u2019organitzin en capes, formant tapissos microbians on cada grup ocupa un n\u00ednxol molt concret segons la disponibilitat de llum, oxigen i compostos qu\u00edmics.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Font del C\u00e0nem i els seus tapissos microbians, al Balneari de Caldes de Bo\u00ed<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En aquestes comunitats hi trobem bacteris com Beggiatoa<\/em>, que obtenen energia oxidant el sulfh\u00eddric, un metabolisme que recorda els sistemes energ\u00e8tics m\u00e9s antics de la Terra. Aquests bacteris no necessiten llum i poden viure en condicions amb poc oxigen, contribuint a reduir la toxicitat del medi i facilitant la pres\u00e8ncia d\u2019altres organismes. Aquest tipus de metabolisme encaixa b\u00e9 amb el que es creu que feien molts dels primers \u00e9ssers vius, incl\u00f2s LUCA o organismes molt propers en termes evolutius.<\/p>\n\n\n\n

Cap als 3.500 milions d\u2019anys enrere, alguns bacteris van comen\u00e7ar a utilitzar la llum com a font d\u2019energia. Aquesta primera fotos\u00edntesi, per\u00f2, no produ\u00efa oxigen: era una fotos\u00edntesi anoxig\u00e8nica. Utilitzava compostos com el sulfh\u00eddric en lloc d\u2019aigua i permetia captar energia solar sense modificar l\u2019atmosfera. En ambients com els de Caldes de Bo\u00ed encara podem trobar microorganismes que funcionen d\u2019aquesta manera. Fins i tot alguns cianobacteris actuals, tot i ser coneguts per la seva fotos\u00edntesi oxig\u00e8nica, poden tolerar el sulfh\u00eddric i, en determinades condicions, reduir o modificar el funcionament del seu sistema fotosint\u00e8tic, mostrant una flexibilitat metab\u00f2lica que recorda aquests estadis evolutius m\u00e9s antics.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, a les fonts de Caldes de Bo\u00ed, tenim un paisatge microbi\u00e0 que ens porta als or\u00edgens de la vida: Si fas una secci\u00f3 radial d\u2019una font sulfurosa, trobes:<\/p>\n\n\n\n

-A la superf\u00edcie amb llum i allunyats de la surg\u00e8ncia, amb menys H\u2082S: cianobacteris.
-Just sota i ben a prop de la surg\u00e8ncia, en zones micro\u00e0er\u00f2biques amb H\u2082S: Beggiatoa sp. i altres bacteris oxidants de sofre.
– M\u00e9s avall, sense O\u2082 i amb molt H\u2082S: bacteris fotosint\u00e8tics anoxig\u00e8nics (verd\/porpra del sofre), redactors de sulfats, etc.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El gran canvi es produeix m\u00e9s tard, fa aproximadament 2.400 milions d\u2019anys, amb l\u2019aparici\u00f3 i expansi\u00f3 dels cianobacteris capa\u00e7os de fer fotos\u00edntesi oxig\u00e8nica. A difer\u00e8ncia dels seus predecessors, aquests organismes utilitzen aigua com a donador d\u2019electrons i alliberen oxigen com a producte residual. Aquest proc\u00e9s va conduir al Gran Esdeveniment d\u2019Oxigenaci\u00f3, un canvi global que va transformar l\u2019atmosfera i els oceans. L\u2019oxigen, que inicialment era t\u00f2xic per a molts organismes, va acabar permetent el desenvolupament de la respiraci\u00f3 aer\u00f2bica, molt m\u00e9s eficient des del punt de vista energ\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

Fa uns 2.000 milions d\u2019anys, aquest nou context ric en oxigen va fer possible l\u2019aparici\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules eucariotes, gr\u00e0cies a la incorporaci\u00f3 de bacteris aerobis que es van convertir en els mitocondris. Aquest augment en l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica va obrir la porta a formes de vida m\u00e9s complexes i, eventualment, a la multicel\u00b7lularitat.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que aquests processos van tenir lloc fa milers de milions d\u2019anys, els seus mecanismes b\u00e0sics encara es poden observar avui en ecosistemes com els de Caldes de Bo\u00ed. En aquests ambients, diferents estrat\u00e8gies metab\u00f2liques \u2014basades en la qu\u00edmica, la llum o la combinaci\u00f3 de totes dues\u2014 conviuen en un espai redu\u00eft, oferint una visi\u00f3 directa de com la vida ha anat evolucionant al llarg del temps. M\u00e9s que un simple entorn natural, aquestes fonts constitueixen una finestra al passat de la Terra i una oportunitat per entendre com la vida va passar de ser simple i anaer\u00f2bia a diversa i complexa.<\/p>\n\n\n\n

Fonts:<\/p>\n\n\n\n

Blankenship, R. E., & al. (2019). Anoxygenic photosynthesis and the delayed oxygenation of Earth\u2019s atmosphere<\/em>. Nature Communications<\/em>.: Explica com funcionaven metab\u00f2lits fotosint\u00e8tics sense producci\u00f3 d\u2019oxigen abans de l\u2019aparici\u00f3 dels cianobacteris i la seva influ\u00e8ncia en l\u2019oxigenaci\u00f3 del planeta.<\/p>\n\n\n\n

Camacho, A. G., et al. (2024). Illuminating the coevolution of photosynthesis and Bacteria<\/em>. PubMed<\/em>.: Revisa l\u2019evoluci\u00f3 de la fotos\u00edntesi bacteriana i l\u2019origen dels fototrofes abans del Gran Esdeveniment d\u2019Oxigenaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Lyons, T. W., Reinhard, C. T., & Planavsky, N. J. (2021). The Great Oxygenation Event as a consequence of ecological dynamics modulated by planetary change<\/em>. Nature Communications<\/em>: Descriu la din\u00e0mica entre diferents metab\u00f2lits fotosint\u00e8tics i la transici\u00f3 a una atmosfera amb m\u00e9s oxigen.<\/p>\n\n\n\n

S\u00e1nchez\u2011Baracaldo, P., & Cardona, T. (2024). On the origin of oxygenic photosynthesis and Cyanobacteria<\/em>. PubMed<\/em>.: Repassa evid\u00e8ncies gen\u00f2miques i filogen\u00e8tiques sobre l\u2019evoluci\u00f3 dels cianobacteris i la fotos\u00edntesi oxig\u00e8nica.<\/p>\n\n\n\n

Stal, L. J. (2025). Anoxygenic photosynthesis with emphasis on green sulfur bacteria and hydrogen sulfide detoxification<\/em>. PubMed<\/em>.: Revisa la fotos\u00edntesi anoxig\u00e8nica en bacteris de sofre (com els relacionats amb Beggiatoa o clorobi) i els seus mecanismes bioqu\u00edmics.<\/p>\n\n\n\n

Cebrian, I. (26 des. 2024). La fotos\u00edntesi<\/em>. El Pou<\/em>.: Article divulgatiu sobre fotos\u00edntesi, cianobacteris i la import\u00e0ncia de l\u2019oxigen en la hist\u00f2ria de la Terra, context general.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns 4.000 milions d\u2019anys, la Terra era un planeta molt diferent de l\u2019actual. No hi havia oxigen a l\u2019atmosfera, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10497,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[342,1,29],"tags":[],"class_list":["post-10493","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-aprendreambelscampsientorns","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10493","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10493"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10493\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10496,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10493\/revisions\/10496"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10493"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10493"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10493"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}