{"id":10360,"date":"2025-09-18T12:41:14","date_gmt":"2025-09-18T10:41:14","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/?p=10360"},"modified":"2025-09-22T12:12:23","modified_gmt":"2025-09-22T10:12:23","slug":"sintesi-del-curs-de-formacio-del-professorat-recuperem-la-memoria-dels-pobles-abandonats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/general\/sintesi-del-curs-de-formacio-del-professorat-recuperem-la-memoria-dels-pobles-abandonats\/","title":{"rendered":"S\u00edntesi del curs de formaci\u00f3 del professorat\u00a0\u201cRecuperem la mem\u00f2ria dels pobles abandonats\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Setembre – Novembre 2024<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El curs d\u2019aquest any es va desenvolupar en 4 sessions de camp que van rec\u00f3rrer diferents indrets de l\u2019Alta Ribagor\u00e7a i el Pallars Juss\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta ocasi\u00f3 vol\u00edem posar el focus en l\u2019abandonament de pobles del Pirineu, estudiant el patrimoni hum\u00e0, social i espacial i explicant les m\u00faltiples causes de l\u2019abandonament, de la p\u00e8rdua progressiva de poblaci\u00f3 i dels intents de recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Les dades demogr\u00e0fiques posen en evid\u00e8ncia el proc\u00e9s d\u2019urbanitzaci\u00f3 global i l\u2019abandonament progressiu de bona part del territori, eminentment rural. Els territoris de parla catalana no en s\u00f3n una excepci\u00f3 i registren un nombre elevat de nuclis despoblats o en vies de despoblament. Aquest fenomen respon al que s\u2019anomena ‘patrimoni adormit’ (https:\/\/www.poblesabandonats.cat\/).<\/p>\n\n\n\n

Durant la primera jornada vam estar acompanyades per en Josep Maria Rispa (t\u00e8cnic del Parc Nacional d\u2019Aig\u00fcestortes i Estany de Sant Maurici) i per la fam\u00edlia Arnall\u00f3 (la Maria i el seu fill Joan). Vam rec\u00f3rrer una part del Cam\u00ed de l\u2019Aigua, des de Barruera fins al Pont de Sara\u00eds i vam visitar el nucli de Sara\u00eds, despoblat des dels anys 60 del s.XX. Encara es poden rec\u00f3rrer el seus carrers. Hi trobem cases en runes i l’esgl\u00e9sia de Sant Lloren\u00e7, rom\u00e0nica del S. XIII- XIV, entapissada per una gran heura.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"Rispa<\/a>
El Josep maria Rispa i el Joan Arnall\u00f3 explicant a la porta de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Lloren\u00e7 de Sara\u00eds
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A Sara\u00eds va arribar l’electricitat als anys 60, per\u00f2 d’altres motius van provocar el seu abandonament: (a) per tindre cura del bestiar, els homes havien d’anar i tornar a diari fins a les bordes de baix (actual Pont de Sara\u00eds, a gaireb\u00e9 2 Km de dist\u00e0ncia i 330 m de desnivell), (b) el despla\u00e7ament de la mainada per anar a estudi a Coll (3,2 Km de dist\u00e0ncia i 510 m de desnivell acumulat) i (3) la dificultat en l\u2019abastiment de l’aigua.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Vam tornar a Barruera recorrent parcialment el cam\u00ed tradicional que unia els pobles de Sara\u00eds i Durro.<\/p>\n\n\n\n

La segona jornada del curs ens va guiar el Lluis Colomers, metge de professi\u00f3, historiador aficionat i apassionat de la Terreta, la seva terra d\u2019origen (https:\/\/elcanutdelsminairons.cat\/). Des del Pont d\u2019Orrit ens vam despla\u00e7ar en cotxes fins a l\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u de la Mir nova i des d\u2019enll\u00e0 vam continuar caminant fins al nucli d\u2019Escarl\u00e0, abandonat entre 1960-1964. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
El Llu\u00eds fent una explicaci\u00f3 abans d\u2019arribar a Escarl\u00e0, al fons de la imatge.
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Vam veure l\u2019antic fossat i la seva esgl\u00e9sia rom\u00e0nica, de mitjans del s XI. Tot el patrimoni que havia dins l\u2019esgl\u00e9sia el van haver de cremar durant la guerra civil, per ordre dels anarquistes. Des d’Escarl\u00e0 podem veure tamb\u00e9 el poble d’Espills, abandonat als anys seixanta del segle passat i en l\u2019actualitat totalment enderrocat.\u00a0
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Esgl\u00e9sia rom\u00e0nica d\u2019Escarl\u00e0.
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Vam tornar sobre les nostres passes per recollir els cotxes i apropar-nos al nucli d\u2019Esplugafreda i al barranc del mateix nom. Al poble es van conservar 3 cases fins als anys 80 del s.XX per\u00f2 actualment estan deteriorades. L\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica del poble, a Sant Esteve es va consagrar per primera vegada l\u2019any 987 per\u00f2 no en queda cap vestigi. Durant el s. XVIII va ser enderrocada per poder construir un nou temple m\u00e9s gran i d\u2019estil arquitect\u00f2nic barroc. Aquest fenomen va passar a molts pobles de la Terreta quan les antigues esgl\u00e9sies van quedar petites per encabir l\u2019increment de la poblaci\u00f3 que hi haver en aquella \u00e8poca. Aquest no \u00e9s el cas d\u2019Esplugafreda, que va mantenir gaireb\u00e9 el mateix nombre de cases al llarg de 700 anys. Segurament el motiu va ser el poder econ\u00f2mic d\u2019aquestes cases que va coincidir amb la millora de l\u2019economia general del pa\u00eds. Per Esplugafreda hi passava tot el trag\u00ed que portava els productes excedents de la Conca de Tremp, com l\u2019oli i el vi, per transportar-los als pobles de la muntanya que n\u2019eren deficitaris. La dist\u00e0ncia entre Tremp i Esplugafreda feia que aquest fos un lloc de parada i fonda.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim vam visitar Sapeira, on vam poder observar la seva estructura medieval, amb un \u00fanic carrer, la porta d\u2019entrada i el portal de sortida, dels quals en queden restes. En aquest cas no hi havia muralla i el poble quedava tancat per les cases a banda i banda del carrer. Tamb\u00e9 vam veure els restes del castell que va fer desmuntar parcialment (la torre) Felip V per manifestar el seu poder sobre els seus enemics pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Grup d\u2019assistents al costat de les restes del castell de Sapeira<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Durant la tercera sessi\u00f3 del curs vam ser guiades per l’\u00d2scar Alem\u00e1n, ge\u00f2graf f\u00edsic\u00a0i\u00a0guia d\u2019alta muntanya\u00a0UIAGM i l’Hermenegildo Pallar\u00e9s Solana, pastor. Vam partir del Monestir d’Ala\u00f3 (Sopeira) i vam fer una primera parada a sobre del mur de la presa d\u2019Escales, projecte desenvolupat per l\u2019ENHER (Empresa Nacional Hidroel\u00e8ctrica de la Ribagor\u00e7ana) i inaugurada l\u2019any 1955. Creuem la presa i continuem a peu pel cam\u00ed que avan\u00e7a per la vora alta de l\u2019embassament fins a Casterner de les Olles.\u00a0
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Grup d’assistents creuant la presa d\u2019Escales
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’Hermenegildo ens explica que durant molt de temps va ser un poble amb molta vida, amb m\u00e9s de 20 nenes i nens, escola i un mestre molt motivat. S’hi van treballar fins a 32 jornals. Es ca\u00e7ava conills, perdius i llops. S’hi feien horts i es collien pr\u00e9ssecs, prunes, figues, ra\u00efm, br\u00f2quil i \u201cverdura\u201d (bledes). L\u2019aigua m\u00e9s propera estava a uns 500 m del poble. La portaven en 2 ferrades (galledes fetes de fusta ferrada) i un pal creuat a sobre de les espatlles. Tot va comen\u00e7ar a canviar l\u2019any 1947 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les obres de la presa d\u2019Escales. El despoblament va ser progressiu perqu\u00e8 el que es va inundar no va ser el poble sin\u00f3 les seves terres de conreu. En algun moment va haver-hi un castell, almenys amb una torre de guaita. Mai va arribar la llum a aquest poble. Casterner va quedar completament despoblar l\u2019any 1970. Hi ha hagut almenys dos intents de repoblaci\u00f3 posteriors per\u00f2 a dia d\u2019avui no hi viu ning\u00fa. Actualment nom\u00e9s hi queden runes, incloses les de l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Sant Lloren\u00e7, consagrada l\u2019any 1349.\u00a0
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
L’Hermenegildo enragonant<\/em> abans d\u2019arribar a Casterner
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’\u00d3scar ens parla de l’etimologia de Casterner de les Olles. Per una banda, Casterner, segons Joan Coromines, deriva del llat\u00ed Castrum nigre<\/em>. Una segona teoria \u00e9s que vingui de l\u2019Occit\u00e0, de Castell negre. <\/em>I una altra possibilitat, seguint la l\u00ednia de la tesis doctoral de la N\u00faria Garcia Quera, \u00e9s que sigui d\u2019un top\u00f2nim opac. Per una altra banda, de les Olles, pot venir del fet que aqu\u00ed hi ha \u201cterrargila\u201d, material amb el que poder fabricar olles, teules, etc. I de fet abans d\u2019arribar a Castener i ha una zona que li deien \u201cla teulera\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
L’\u00d2scar Alem\u00e1n fent una explicaci\u00f3 a Casterner, a sobre de l\u2019embassament d\u2019Escales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Vam tornar caminant fins als cotxes que hav\u00edem deixat a la presa d\u2019Escales i d\u2019all\u00e0 vam anar cap Alulet. Aquest \u00e9s el poble on va viure Ermenegildo fins que es va casar als 38 anys. Des de molt petit va fer de pastor per la zona d\u2019Aulet-Casterner. Ens va explicar que Aulet va ser un poble prou important, on va viure molta gent (123 persones en 1910). Quan es va omplir el pant\u00e0 d’Escales es van inundar les seves terres de conreu,\u00a0 com va passar a Casterner, la qual cosa va generar el seu despoblament. Sota l\u2019aigua va quedar tamb\u00e9 gran part de la xarxa de camins que comunicaven tots aquest pobles i es feien servir tamb\u00e9 per moure ramats petits. Quan va arribar l\u2019ENHER va canalitzar aigua fins al safareig del poble, per donar subministrament a tota la gent nova que havia arribat per a la construcci\u00f3 de la presa d\u2019Escales. Abans de deixar Aulet vam visitar el seu cementiri, on vam poder veure-hi indicis d\u2019espoli dels n\u00ednxols. Quan ell en va marxar (1967) encara va quedar un home vivint a Aulet, que va morir pocs anys despr\u00e9s. Actualment nom\u00e9s hi queden runes.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Sortida del poble d\u2019Aulet
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La darrera jornada del curs vam visitar el poble abandonat de ErillCastell i les mines de Malp\u00e0s guiades per l’Oscar Alem\u00e1n.<\/p>\n\n\n\n

Ens vam trobar al poble de Malp\u00e0s, on abans de sortir, vam poder parlar amb en Josep Escales (Pepito), nascut i actual habitant del poble. Ens va explicar que \u00e9s un poble de tradici\u00f3 ramadera, on va arribar a haver-hi fins a 24 explotacions al s.XX, de les quals nom\u00e9s en queden 4, evidenciant la decad\u00e8ncia del sector primari. L\u2019explotaci\u00f3 de les mines de carb\u00f3 des de 1931 va suposar una revoluci\u00f3 a la zona. Malp\u00e0s es va convertir en un poble \u201ccosmopolita\u201d on hi van viure fins a 600 persones vingudes de tot l\u2019estat espanyol (actualment hi ha uns 40 habitats). A les mines, al menys a l\u2019interior, no hi va treballar la gent de pa\u00eds sin\u00f3 els immigrants. Al poble es van construir 4 m\u00f2duls d\u2019habitatges amb 18 apartaments a cadascun. Tamb\u00e9 hi havia gent que treballava a les mines i vivia al Pont de Suert, i anaven i tornaven en camions de transport. Durant l’\u00e8poca de m\u00e0xim esplendor a Malp\u00e0s hi havia 2 cinemes, 1 sala de ball, un servei de taxis, 7 bars, 2 pastisseries, 1 barberia, 1 supermercat, 1 camp de futbol i 1 forn de pa. Hi havia una escola per a nens i una altra per a nenes, on va haver uns 40 nens\/nenes a cadascuna de les escoles. Els que van continuar estudiant despr\u00e9s de l\u2019escola anaven al Pont de Suert utilitzant els camions de transport de les mines.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Des de Malp\u00e0s vam anar caminant fins al poble abandonat d\u2019Erillcastell, d\u2019on procedien\u00a0 els Senyors d\u2019Erill, nobles que van invertir els recursos necessaris per la construcci\u00f3 de les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques de la Vall de Bo\u00ed, avui Patrimoni Mundial de la Humanitat UNESCO.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019entrada del poble es troben les ru\u00efnes de l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Maria (segle XII). La teulada ha cedit, ha caigut una de les campanes i l\u2019acc\u00e9s a l\u2019interior no \u00e9s possible. Sortint de l\u2019esgl\u00e9sia hi ha l\u2019\u00fanic carrer del poble, que puja en direcci\u00f3 al castell. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Arribada al poble d\u2019Erillcastell<\/p>\n\n\n\n

A mitjans del segle XIX el poble tenia 110 habitants, s\u2019hi produ\u00efa s\u00e8gol, ordi, civada, patates i llegums, aix\u00ed com prats de sec\u00e0. S\u2019hi criaven ovelles i cabres, i s\u2019hi mantenien bous, mules, ases i eugues per als treballs agr\u00edcoles. S’hi feien caceres de conills, perdius i algunes llebres. Als anys setanta del segle XX hi havia electricitat i aigua, per\u00f2 no hi havia cap botiga, ni metge, ni correus, ni acc\u00e9s rodat. ErillCastell es va despoblar entre 1960 i 1972 moment en el que es subsistia de la ramaderia (vaques i ovelles) i del cultiu de patates i hort. Els mals accessos i la manca de serveis va fer que Erillcastell qued\u00e9s completament abandonat. No hi hagut cap intent de recuperaci\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Des de Erillcastell podem veure tamb\u00e9 el poble abandonat de Peranera. Ambd\u00f3s pobles foren constru\u00efts sobre tossals d’andesita, una roca volc\u00e0nica de color negr\u00f3s de la mateixa \u00e8poca geol\u00f2gica que el granit d’Aig\u00fcestortes i m\u00e9s antiga que els carbons que es van explotar a les mines de Malp\u00e0s (hulla amb un contingut de carboni superior al 75%).<\/p>\n\n\n\n

Vam sortir d\u2019Erillcastell i vam agafar un cam\u00ed que baixa pel Barranc del Fener fins a les mines de Malp\u00e0s. Aquest mateix cam\u00ed \u00e9s el que feia servir la canalla d\u2019aquest poble per anar a estudi a Castellars perqu\u00e8 Erillcastell mai va tenir escola.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
L’\u00d2scar Alem\u00e1n fent una explicaci\u00f3 abans de comen\u00e7ar la baixada cap a les mines de Malp\u00e0s<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les mines de Malp\u00e0s van estar actives durant la segona meitat del segle XIX i mitjans del segle XX i actualment estan abandonades. Van ser explotades des de 1844 per l\u2019empresa \u201cBruno Damians y Compa\u00f1ia\u201d, m\u00e9s tard, el 1871, per \u201cFerrocarriles Carbon\u00edferos de Catalu\u00f1a\u201d i des del 1931 fins al seu tancament, el 1969, van ser dirigides per \u201cMinera Industrial Pirenaica, S.A (MIPSA). MIPSA va iniciar la seva activitat quan encara no hi havia carretera, que no va arribar-hi fins a l\u2019any 1934.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Les mines tenien dos grans sectors: Jupiter, al vessant per on baixem de Erillcastell i Egara, a l\u2019altre costat de la carretera. Estaven constitu\u00efdes per un conjunt de galeries horitzontals unides per pous verticals. En el seu millor moment aquestes mines produ\u00efen 30Tn\/dia de carb\u00f3.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El carb\u00f3 es transportava des de les mines fins a la f\u00e0brica de ciment de Xerallo, a uns 20 Km. Des de Xerallo arribava el ciment, s’emmagatzemava en dip\u00f2sits i s\u2019anava transportant en camions cap a les preses d\u2019Escales i Cavallers, executades per la Empresa Nacional Hidroel\u00e9ctrica de la Ribagor\u00e7ana (ENHER). Entre els anys1953 i 1957 el transport del ciment es va fer mitjan\u00e7ant un telef\u00e8ric (tramvia aeri). Vinculada a les mines, hi havia una fusteria, perqu\u00e8 tant les mines com les preses necessitaven molta fusta per apuntalar, etc. Pel mateix motiu tamb\u00e9 hi havia una serradora al Pont de Suert, a prop de l\u2019actual estaci\u00f3 d\u2019autobusos. Hi havia moltes interaccions entre MIPSA i ENHER. L’any1969 Xerallo va deixar de funcionar amb carb\u00f3 per comen\u00e7ar a utilitzar petroli, la qual cosa va suposar la decad\u00e8ncia i finalment el tancament de les mines de Malp\u00e0s. Va haver-hi algunes prospeccions posteriors, per\u00f2 sense \u00e8xit (cronologia de les mines<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L’any 1973 tamb\u00e9 va tancar la cimentera de Xerallo.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
L’\u00d2scar Alem\u00e1n explicant davant d\u2019una de les boques d\u2019entrada a les mines, al sector Egara.\u00a0<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019entrada en funcionament i el tancament de les mines van suposar un boom i un enfonsament demogr\u00e0fics, respectivament, pel poble de Malp\u00e0s.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Per tancar la jornada i el curs ens vam apropar al poble de Peranera.<\/strong> Ens vam quedar a l\u2019entrada, al punt on es col\u00b7locar\u00e0 el cartell i faristol explicatius sobre geologia i explotaci\u00f3 minera. Aquesta ser\u00e0 una de les accions de visibilitzaci\u00f3 de la mineria a la zona que es podran portar a terme amb el finan\u00e7ament d’una subvenci\u00f3 LEADER.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

A Peranera Hi queden algunes cases dempeus. Encara hi ha una fam\u00edlia de ramaders que hi viuen durant l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Vistes de Peranera des de la carretera d\u2019acc\u00e9s.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019acollida i valoraci\u00f3 del curs per part del professorat assistent ha sigut molt positiva. Es van inscriure 22 persones procedents d\u2019escoles i instituts de l\u2019Alta Ribagor\u00e7a i la Vall d\u2019Aran, de les quals el 72% va assistit al menys al 80% de les sessions i el 64% va obtenir la certificaci\u00f3 al entregant una seq\u00fc\u00e8ncia did\u00e0ctica relacionada amb els pobles abandonats del Pirineu.<\/p>\n\n\n\n

Per part del CdA Escola de Natura de la Vall de Bo\u00ed la valoraci\u00f3 tamb\u00e9 ha sigut molt positiva. Han sigut unes jornades molt enriquidores en les que hem pogut aprendre, compartir, crear vincles i gaudir del nostre territori. <\/p>\n\n\n\n

Us esperem en properes convocat\u00f2ries \ud83d\ude42<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Setembre – Novembre 2024 El curs d\u2019aquest any es va desenvolupar en 4 sessions de camp que van rec\u00f3rrer diferents […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10369,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[262,342,348,1,29],"tags":[],"class_list":["post-10360","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats","category-aprendreambelscampsientorns","category-formacio","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10360","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10360"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10360\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10380,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10360\/revisions\/10380"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10360"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10360"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-valldeboi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10360"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}