![](\"https:\/\/e-noticies.cat\/filesedc\/uploads\/image\/post\/cambio-hora-fatiga-sueno_1600_1067.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fa molt i molt de temps quan a la Terra hi habitaven els primers humans no existia cap mena de rellotge.\u00a0 En aquells temps les persones no regien la seva vida sota cap mena d’imposici\u00f3 hor\u00e0ria, si no que seguien els ritmes de la Terra mateixa.\u00a0 Molts dels nostres processos interns segueixen una cronologia id\u00e8ntica a la rotaci\u00f3 de la Terra: es repeteixen cada 24 h seguint el mateix patr\u00f3. Aquests patrons s\u2019anomenen\u00a0ritmes<\/strong>\u00a0circadiaris<\/strong>\u00a0(del llat\u00ed\u00a0circa<\/em>, al voltant de, i\u00a0die<\/em>, dia)\u00a0 Podem dir que s\u00f3n tipus de ritme biol\u00f2gic o bioritme<\/strong>. Un bioritme \u00e9s una fluctuaci\u00f3 que segueix una regularitat peri\u00f2dica.<\/p>\n Durant centenars de milers d’anys, l’home es va comportar com un simple depredador, que menjava tot el que trobava al seu entorn: fruites i llavors, arrels o el que ca\u00e7ava o pescava, i socialment eren petits grups que es traslladaven sovint quan comen\u00e7ava a escassejar l’aliment a la seva zona.\u00a0 Aquests primitius eren bons observadors de la naturalesa i dels astres, i van comen\u00e7ar a atribuir al Sol i a les estrelles propietats m\u00e0giques, i van apar\u00e8ixer els primers instruments<\/strong> fets amb ossos per marcar les fases de la lluna, o indicar per on sortia i es ponia el Sol.\u00a0 Amb el pas del temps va haver-hi l’anomenada “revoluci\u00f3 neol\u00edtica”, en qu\u00e8 la forma de viure va passar de recol\u00b7lectors a grups que s’assentaven a un territori i cultivaven el seu propi aliment. D’aqu\u00ed va n\u00e9ixer la necessitat de mesurar el temps, per afavorir les collites.<\/p>\n M\u00e9s endavant, van apar\u00e8ixer els rellotges de Sol<\/strong>. Es creu que la seva descoberta tingu\u00e9 lloc a diferents parts del m\u00f3n de forma simult\u00e0nia. No existeix consens hist\u00f2ric sobre l\u2019origen dels rellotges solars.\u00a0 El fet es que de la necessitat de controlar el pas del temps a grans trets, cada vegada hi ha la necessitat de mesurar-lo m\u00e9s contretament. Per exemple passem de controlar les estacions de l’any als mesos i les hores. Al\u00a0segle\u00a0VII<\/span>\u00a0van prendre rellev\u00e0ncia les\u00a0ordes benedictines. Sant Benet<\/strong>, prescriu des del seu monestir unes\u00a0Regles<\/i> precises per les quals tots els monjos benedictins han de regir-se i determinant hores del dia amb una oraci\u00f3 comuna.\u00a0 Per\u00f2 la import\u00e0ncia definitiva del rellotge es relaciona amb el desenvolupament industrial que va comen\u00e7ar a generar-se en el segle XIX i que va afectar per sempre la manera en qu\u00e8 es mesurava el temps en aquest tram de la hist\u00f2ria, per la qual cosa en les \u00e8poques posteriors els\u00a0horaris han tingut canvis\u00a0d\u2019acord a q\u00fcestions pol\u00edtiques, energ\u00e8tiques o de conveni\u00e8ncia econ\u00f2mica.<\/p>\n En aquell moment, el territori espanyol tenia diversos horaris\u00a0<\/strong>que podien variar molt d\u2019acord amb cada regi\u00f3. Per exemple, el migdia de Madrid no coincidia amb el de Barcelona i tenien una difer\u00e8ncia d\u2019uns 30 minuts. En casos m\u00e9s extrems, entre el meridi\u00e0 local de Gal\u00edcia i el de Mallorca, hi havia gaireb\u00e9 60 minuts de difer\u00e8ncia!\u00a0 Fins i tot, amb l\u2019impuls del tren com el principal sistema de transport p\u00fablic<\/strong>\u00a0de l\u2019\u00e8poca i per coordinar els viatges, la llei ferrovi\u00e0ria del 1878 exigia que cada companyia publiqu\u00e9s els horaris dels seus viatges amb dues columnes, una amb l\u2019hora de la companyia i una altra amb l\u2019hora de cada ciutat.<\/p>\n Aquestes disparitats es van intentar resoldre amb el decret oficial de l\u20191 de gener del 1901, on es va estipular que tot el\u00a0territori espanyol s\u2019ajustaria a l\u2019horari del Meridi\u00e0 de Greenwich<\/strong>. Amb aquesta disposici\u00f3, les difer\u00e8ncies es van reduir a nom\u00e9s uns quants minuts i la gent va comen\u00e7ar a adequar-se a aquest nova modalitat del temps per realitzar les seves activitats di\u00e0ries.<\/p>\n Durant la\u00a0guerra civil espanyola<\/strong>, l\u2019abril del 1938 el costat republic\u00e0 va decidir afegir una hora m\u00e9s al rellotge durant l\u2019estiu, amb la qual cosa es va trencar amb l\u2019harmonia de l\u2019horari GMT i durant aquest conflicte armat, van existir dues maneres diferents de cronometrar el temps<\/strong> depenent si un estava a la zona republicana o a la zona nacional.<\/p>\n Per\u00f2 potser el canvi m\u00e9s significatiu va ser el que va ordenar\u00a0Francisco Franco<\/strong> el 1940, que va consistir en ajustar-se al fus horari amb Berl\u00edn<\/strong> en el que avui es coneix com a CET (\u00abCentral European Time\u00bb), fet que va originar que Espanya sort\u00eds de la zona hor\u00e0ria que li correspondria per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica i que hauria de ser igual a la que t\u00e9 Portugal i el Regne Unit.\u00a0 Sota el context de la Segona Guerra Mundial, el compartir l\u2019horari denominat GMT+1 es va veure com una picada d\u2019ullet per reafirmar els lla\u00e7os amb l\u2019Alemanya nazi<\/strong>, per\u00f2 aquest canvi continua vigent fins a l\u2019actualitat.<\/p>\n Per\u00f2 novament una q\u00fcesti\u00f3 energ\u00e8tica modificaria les normes del temps gr\u00e0cies al fet que en els primers anys de la d\u00e8cada dels anys setanta del segle XX, es va generar una\u00a0crisi de petroli<\/strong> a pr\u00e0cticament a tot el m\u00f3n i com que la soluci\u00f3 m\u00e9s viable en aquell moment va ser racionalitzar el combustible, llavors algunes pot\u00e8ncies europees i els Estats Units van decidir implementar els ajustaments en l\u2019horari d\u2019estiu i, per tant, el d\u2019hivern.\u00a0 De tal manera que va ser el 1981 a Espanya quan es va establir que l\u2019\u00faltim diumenge de mar\u00e7 i l\u2019\u00faltim diumenge de setembre s\u2019ajustarien els rellotges, per\u00f2 finalment el 1996 va recordar que\u00a0el canvi d\u2019hora d\u2019estiu al d\u2019hivern es traslladaria a l\u2019\u00faltim diumenge d\u2019octubre<\/strong>, situaci\u00f3 que vivim cada any i que a m\u00e9s \u00e9s un tema que est\u00e0 en discussi\u00f3 per les seves diverses implicacions en la vida de les persones<\/p>\n<\/div>\n Avui, ha aparegut la not\u00edcia que Espanya proposar\u00e0 de nou a la UE acabar amb aquest canvi d’horari<\/strong> a partir de l’any que ve perqu\u00e8 en el moment en qu\u00e8 vivim ja no t\u00e9 ra\u00f3 de ser ni per l’estalvi d’energia i menys encara pels ritmes biol\u00f2gics que es veuen tan afectats per aquests canvis d’hora.\u00a0 De fet, la Comissi\u00f3 Europea fixa el calendari dels canvis d’hora cada cinc anys i la planificaci\u00f3 actual acaba el 2026 (aquest incl\u00f2s), per la qual cosa “s’obre una finestra d’oportunitat” per tornar a plantejar posar punt final a aquesta pr\u00e0ctica.<\/p>\n I tu qu\u00e8 en penses?<\/p>\n\n