{"id":9493,"date":"2020-03-25T12:47:40","date_gmt":"2020-03-25T11:47:40","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/?page_id=9493"},"modified":"2020-04-28T20:26:14","modified_gmt":"2020-04-28T18:26:14","slug":"lo-riu-el-delta-i-els-sediments","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/lo-riu-el-delta-i-els-sediments\/","title":{"rendered":"Lo riu, el delta i els sediments"},"content":{"rendered":"

\u00daltimament estan baixant cabals quantiosos pel riu Ebre, cabals de 700, 800, 900 m3<\/sup>\/s d\u2019aigua dol\u00e7a cap al mar. S\u00f3n cabals for\u00e7a alts pel que solem tenir, tot i ser \u201cprimavera\u201d. Alguns podrien pensar que amb aix\u00f2 potser es recupera una mica el Delta dels sotracs que s\u2019ha endut les \u00faltimes setmanes i que han deixat bocabadats als Ebrencs i Ebrenques, res m\u00e9s lluny de la realitat.<\/p>\n

Com la major part de vosaltres ja deveu saber, el Delta est\u00e0 format de material aren\u00f3s que anomenem sediments, llims, argiles i sorra, que baixa pel riu.<\/p>\n

En els \u00faltims 60 anys, despr\u00e8s de la construcci\u00f3 de les nombroses preses al llarg del transcurs de l\u2019Ebre i els seus afluents el cabal \u00e9s molt regular. Aix\u00f2 pot semblar una bona not\u00edcia a primera vista, ja que no es produeixen grans riuades com les del segle passat en les quals pobles com Tortosa quedaven sovint sota l\u2019aigua, sobretot a la primavera i tardor.<\/p>\n

El riu Ebre, com la majoria de rius mediterranis, \u00e9s un riu estacional. Aix\u00f2 significa que el seu cabal dep\u00e8n molt de quina estaci\u00f3 de l\u2019any ens trobem. A l\u2019estiu (on les pluges s\u00f3n escasses) i l\u2019hivern (que la major part de l\u2019aigua encara es troba en forma de gel i neu) el cabal solia ser bastant baix. En canvi a la primavera (amb gran aportaci\u00f3 d\u2019aigua del desgel) i a la tardor (amb abundants pluges) el riu Ebre baixava ple de gom a gom, transportant aquests sediments que anaven guanyant la partida al mar, com ha passat des de fa milers d\u2019anys.<\/p>\n

No obstant, a l\u2019hivern i sobretot a l\u2019estiu, apareixia el fenomen anomenat \u201cfalca salina\u201d. Aquest fenomen \u00e9s a causa de que per falta de cabal d\u2019aigua dol\u00e7a del riu, l\u2019aigua salada del mar s\u2019introdueix riu amunt (fins que la for\u00e7a de la gravetat en dificulta el seu avan\u00e7). \u00d2bviament l\u2019entrada d\u2019aigua salada provoca una salinitzaci\u00f3 del Delta, per\u00f2 aix\u00f2 no resultava un greu problema, ja que nom\u00e9s es produ\u00efa durant uns poc mesos a l\u2019any.<\/p>\n

Avui en dia per\u00f2 aquest fet es produeix gaireb\u00e9 durant tot l\u2019any. Ja que el cabal est\u00e0 controlat en tot moment per la CHE (Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica de l\u2019Ebre)<\/a>, i el cabal que deixen passar els pantans de mitjana durant la major part de l\u2019any no supera els 120m3<\/sup>\/s, molts cops baixant fins als 80m3<\/sup>\/s (per sota d\u2019aquests nivells, la central nuclear d\u2019Asc\u00f3 no podria refrigerar el reactor i aix\u00f2 no seria bo…). Amb aquests cabals, la falca salina arriba fins 45 km riu amunt, i a poblacions com Amposta es poden pescar perfectament esp\u00e8cies de peixos d\u2019aigua salada com l\u2019orada i el llobarro. \u00a0Alguns experts estimen que faria falta un cabal d\u2019entre 300-400m3<\/sup>\/s, molt lluny del que hi ha actualment.<\/p>\n

Un Delta salinitzat no t\u00e9 la mateixa producci\u00f3 d\u2019arr\u00f2s que la que t\u00e9 un Delta sa, per exemple, per\u00f2 encara \u00e9s m\u00e9s greu un altre problema derivat de la manca de cabal i de l\u2019exc\u00e9s de pantans a l\u2019Ebre: la manca de sediments. Un Delta salinitzat \u00e9s greu, per\u00f2 la desaparici\u00f3 del Delta encara ho \u00e9s m\u00e9s. Amb la manca de cabal hi ha un menor transport de sediments fins a la desembocadura, per\u00f2 a aix\u00f2 no \u00e9s tot, encara se li ha d\u2019afegir un altre fet que ho agreuja: la retenci\u00f3 de sediments als pantans.<\/p>\n

Com \u00e9s que els sediments no passen amb l\u2019aigua que s\u2019allibera dels pantans? Els sediments s\u00f3n m\u00e9s densos que l\u2019aigua, i quan aquesta es queda estancada (com passa als pantans) sedimenta cap al fons. Als alumnes que venen al CdA els ho expliquem amb el s\u00edmil del Colacao o Nesquick: quan remenem la llet, el colacao es mescla amb la llet, per\u00f2 si ho deixem reposar, tot el colacao fa cap al fons del got i la llet es queda blanca altre cop. Aix\u00f2 \u00e9s el que passa als pantans.<\/p>\n

A ning\u00fa li interessa que passi aix\u00f2, als habitants del Delta perqu\u00e8 estem perden la nostra terra estimada, a la qual el mar guanya la partida dia rere dia, ja que els sediments que el reconstru\u00efen ja no arriben. I als pantans tampoc, ja que si acumulen grans quantitats de sediment i perden capacitat per acumular aigua.<\/p>\n

Amb tot aix\u00f2, no sembla tant dif\u00edcil imaginar un escenari on es trobi una soluci\u00f3 bona per a tothom no? Doncs encara que sembli mentida, fa temps que aquest problema est\u00e0 sobre la taula i ning\u00fa fa res per trobar-hi soluci\u00f3. Fa unes setmanes amb el temporal Gloria es va fer evident el que ja es pronostica des de fa anys, per\u00f2 tot continua igual.<\/p>\n

La majoria de pron\u00f2stics indiquen que el Delta pot perdre un 40% de la seva superf\u00edcie abans de l\u2019any 2100, les persones estem a punt de carregar-nos en q\u00fcesti\u00f3 de 150 anys, el que la natura ha trigat milers d\u2019anys a construir.<\/p>\n

S\u2019han plantejat algunes possibles solucions (totes amb els seus pros i contres): obrir les comportes de seguretat dels pantans (situats a la part inferior dels murs de contenci\u00f3) per tal de deixar passar els sediments riu avall, tamb\u00e9 s\u2019ha plantejat dragar els sediments i fer-los passar bombejant-los per sobre del mur de contenci\u00f3. Ja veurem que \u00e9s el que s\u2019acaba fent, si es que es fa alguna cosa.<\/p>\n

Qu\u00e8 proposeu vosaltres des de casa? Qu\u00e8 creieu que es podria plantejar per tal de solucionar el problema?<\/p>\n

Aqu\u00ed sota us deixem alguns articles i v\u00eddeos per si us interessa saber m\u00e9s sobre la mat\u00e8ria, a veure si entre tots ens conscienciem per cuidar i defensar el nostre Delta i el nostre riu, penseu que: \u201clo riu \u00e9s vida\u201d.<\/strong><\/p>\n