{"id":9094,"date":"2019-06-17T11:33:21","date_gmt":"2019-06-17T09:33:21","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/?page_id=9094"},"modified":"2019-06-17T14:35:57","modified_gmt":"2019-06-17T12:35:57","slug":"lentorn-el-delta-de-lebre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/lentorn-el-delta-de-lebre\/","title":{"rendered":"L&#8217;entorn: el delta de l&#8217;Ebre"},"content":{"rendered":"<div class=\"page\" title=\"Page 12\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p><a href=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/tractor-xafant-i-aus.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-9110 aligncenter\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/tractor-xafant-i-aus.jpg\" alt=\"\" width=\"1038\" height=\"239\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/tractor-xafant-i-aus.jpg 808w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/tractor-xafant-i-aus-300x69.jpg 300w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/tractor-xafant-i-aus-768x177.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1038px) 100vw, 1038px\" \/><\/a><\/p>\n<p>El delta de l\u2019Ebre est\u00e0 format per terres d\u2019al.luvi\u00f3 \u2014sorres i llims\u2014 dipositades a la desembocadura del riu Ebre a conseq\u00fc\u00e8ncia de la mateixa din\u00e0mica d\u2019erosi\u00f3, transport i sedimentaci\u00f3 del riu. El Delta t\u00e9 una forma t\u00edpicament triangular, amb un extrem que penetra dins del mar uns 25 km. El riu n\u2019ocupa la part central i als extrems nord i sud apareixen barres sorrenques que li donen l\u2019aspecte de punta de fletxa.<\/p>\n<p>T\u00e9 una superf\u00edcie d\u2019unes 32.000 ha emergides, de les quals 18.600 s\u00f3n al Delta dret. Aproximadament, unes 23.500 ha de la superf\u00edcie total estan dedicades a conreus, unes 2.500 ha corresponen als llacs i erms que els envolten, 1.500 ha m\u00e9s a d\u2019altres erms a\u00efllats, 3.000 ha s\u00f3n ocupades per les puntes deltaiques (el Fangar i la Banya), i unes 1.500 ha corresponen a la superf\u00edcie ocupada per les illes fluvials.<\/p>\n<p>L\u2019origen dels dip\u00f2sits deltaics actuals s\u2019acostuma a situar despr\u00e9s de la darrera glaciaci\u00f3 (W\u00fcrm), fa aproxima- dament 18.000 anys. El nivell del mar era llavors, probablement, molt inferior a l\u2019actual i va anar pujant, amb fluctuacions. Sembla que fa uns 4.000 anys ja es trobava a uns 5 m per sota del nivell actual. \u00c9s a partir d\u2019aquest moment que s\u2019inicia la plana deltaica que avui coneixem. Els deltes anteriors caldria cercar-los en empla\u00e7aments de les desembocadures anteriors.<\/p>\n<p>Les causes de la formaci\u00f3 del delta de l\u2019Ebre es troben en les caracter\u00edstiques de la conca fluvial, molt extensa, amb un r\u00e8gim de pluges torrencials mediterr\u00e0nies, i en la din\u00e0mica litoral mediterr\u00e0nia, amb marees gaireb\u00e9 inexistents, escassa profunditat de la plataforma continental, i l\u2019orientaci\u00f3 favorable dels vents.<\/p>\n<div class=\"page\" title=\"Page 12\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p>La pres\u00e8ncia de materials de diferents textures (sorres, argiles i Ilims) i el fet d\u2019estar solcada, de manera perma- nent o temporal, per aig\u00fces salades, salobres i dolces, conformen diferents ambients i paisatges naturals:<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<ul>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>Riu i bosc de ribera<\/strong><\/span>. Els ambients fluvials estan formats pel riu, les illes i els boscos de ribera que es fan a les seves vores. Les illes de Sapinya i de Gr\u00e0cia s\u00f3n part del conjunt d\u2019illes fluvials originades per canvis de tra\u00e7at del riu. En canvi, les illes de Buda i Sant Antoni les formen les tres goles actuals: gola de Migjorn, gola Nord i gola del Galatxo. Les dos primeres es van anar tancant a la primera meitat del s. XX i l\u2019\u00fanica gola funcional actualment \u00e9s la del Galatxo, per on surt tota l\u2019aigua del riu.<\/li>\n<li><strong><span style=\"color: #339966;\">Basses i canyissars<\/span><\/strong>. Les llacunes litorals s\u00f3n ambients lacustres pr\u00f2xims al mar, formats pel tancament d\u2019antics bra\u00e7os de riu o pel creixement de barres sorrenques litorals. Tenen una escassa profunditat i reben una important aportaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces dolces i salades. Les vores estan envoltades d\u2019un cintur\u00f3 de vegetaci\u00f3 de plantes amb llargues tiges, adaptades a cr\u00e9ixer sobre les terres inundades, com ara el cany\u00eds i la boga.<\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>Arrossars i xarxa de reg<\/strong><\/span>. La colonitzaci\u00f3 agr\u00edcola del Delta i l\u2019augment de la poblaci\u00f3 resident que es produeix de mitjan segle XIX a mitjan segle XX comporta la transformaci\u00f3 de la major part de la superf\u00edcie deltaica en camps d\u2019arr\u00f2s. Els arrossars s\u00f3n ambients aqu\u00e0tics estacionals \u2014de l\u2019abril al desembre\u2014 i de poca profunditat que han esdevingut un ecosistema visitat per moltes aus aqu\u00e0tiques.<\/li>\n<li><span style=\"color: #339966;\"><strong>Salobrars<\/strong><\/span>. Als terrenys argilosos deprimits i pr\u00f2xims al mar, les aig\u00fces fre\u00e0tiques salades i superficials produeixen una forta salinitzaci\u00f3 del s\u00f2l. Hi creix una vegetaci\u00f3 dominada per joncs mar\u00edtims i plantes com la salic\u00f2rnia i el salat.<\/li>\n<li class=\"page\" title=\"Page 12\">\n<div class=\"layoutArea\">\n<div class=\"column\">\n<p><span style=\"color: #339966;\"><strong>Platges i sorrals<\/strong><\/span>. Les platges del Delta ocupen les zones litorals on l\u2019onatge del mar diposita la sorra i el vent d\u00f3na forma i despla\u00e7a les dunes. \u00c9s, per tant, l\u2019ambient m\u00e9s canviant. En aquests terrenys calents i m\u00f2bils creixen plantes de llargues i fines arrels, com ara el borr\u00f3, el jull de platja i la bufalaga marina, i nidifiquen molts ocells litorals.<\/p>\n<p>La gran extensi\u00f3 dels h\u00e0bitats aqu\u00e0tics del Delta explica que sigui una zona europea d\u2019hivernada i migraci\u00f3 d\u2019aus aqu\u00e0tiques d\u2019Europa i \u00c0frica de gran import\u00e0ncia, i est\u00e0 inclosa com a zona d\u2019especial protecci\u00f3 per a les aus (ZEPA) i com a zona Ramsar, per a la protecci\u00f3 de zones humides.<a href=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/martinet_pantena.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-9113 alignright\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/martinet_pantena.png\" alt=\"\" width=\"181\" height=\"354\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/martinet_pantena.png 154w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/martinet_pantena-153x300.png 153w\" sizes=\"auto, (max-width: 181px) 100vw, 181px\" \/><\/a><\/p>\n<p>S\u2019hi han comptabilitzat m\u00e9s de 250 esp\u00e8cies d\u2019aus, de les quals nom\u00e9s 94 es troben en altres zones de Catalunya. S\u00f3n especialment valuoses les col\u00f2nies de cria d\u2019ocells marins com la gavina corsa.<\/p>\n<p>Des del punt de vista de l\u2019activitat humana, actualment viuen al Delta m\u00e9s de 50.000 persones, que ocupen les poblacions situades sobretot a les vores del riu i a la peri- f\u00e8ria de la plana deltaica.<\/p>\n<p>El Delta, a causa de les caracter\u00edstiques del terreny amb zones inundades i fangoses,<br \/>\nha estat hist\u00f2ricament deshabitat. Nom\u00e9s s\u2019hi entrava, des de les poblacions ve\u00efnes, per a pescar, ca\u00e7ar, recol. lectar plantes i portar els ramats a pasturar. A l\u2019edat mitjana i tamb\u00e9 a l\u2019edat moderna s\u2019hi va desenvolupar una important ind\u00fastria salinera, s\u2019hi van comen\u00e7ar a establir petits nuclis de colons i treballadors, i s\u2019hi van conrear petites extensions de subsist\u00e8ncia de blat, ordi i pan\u00eds.<\/p>\n<p>La definitiva colonitzaci\u00f3 agr\u00edcola del delta de l\u2019Ebre s\u2019inici\u00e0 amb l\u2019aixecament de la prohibici\u00f3 de conrear arr\u00f2s (conreu vedat des del 1238), amb els moviments demogr\u00e0fics d\u2019ocupaci\u00f3 de terres litorals i amb l\u2019aplicaci\u00f3 de noves tecnologies hidr\u00e0uliques. El 1860, l\u2019antic canal de navegaci\u00f3 va ser rehabilitat per a possibilitar el regatge d\u2019una part de la dreta del Delta. A partir d\u2019aqu\u00ed, al llarg de la segona meitat del s. XIX i primera meitat del s. XX, es va produir una gran onada migrat\u00f2ria que ocup\u00e0 la plana deltaica i transform\u00e0 el 75% de la seva superf\u00edcie en arrossars.<\/p>\n<p>Amb la declaraci\u00f3 de Parc Natural el 1983, els h\u00e0bitats naturals que quedaven \u2014basses, salobrars, canyissars i sorrals\u2014 van ser protegits, i el turisme es converteix en el sector que es desenvolupar\u00e0 amb m\u00e9s for\u00e7a, en conso- n\u00e0ncia amb la revaloritzaci\u00f3 de les zones humides per les seves biodiversitat i productivitat.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/flamencs.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-9114 aligncenter\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/flamencs.png\" alt=\"\" width=\"879\" height=\"393\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/flamencs.png 590w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/flamencs-300x134.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 879px) 100vw, 879px\" \/><\/a><\/p>\n<h5 style=\"text-align: center;\"><strong><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/modalitats\/cataleg-de-sortides\/#DEL\">Veure activitats amb alumnes al Delta<\/a><\/strong><\/h5>\n<p><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/lentorn\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-9122 alignright\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/atras.png\" alt=\"\" width=\"51\" height=\"51\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/atras.png 256w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-content\/uploads\/usu1384\/2019\/06\/atras-150x150.png 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 51px) 100vw, 51px\" \/><\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El delta de l\u2019Ebre est\u00e0 format per terres d\u2019al.luvi\u00f3 \u2014sorres i llims\u2014 dipositades a la desembocadura del riu Ebre a conseq\u00fc\u00e8ncia de la mateixa din\u00e0mica d\u2019erosi\u00f3, transport i sedimentaci\u00f3 del riu. El Delta t\u00e9 una forma t\u00edpicament triangular, amb un extrem que penetra dins del mar uns 25 km. El riu n\u2019ocupa la part central [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-9094","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9094"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9094\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9144,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/9094\/revisions\/9144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-delta\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}