{"id":3301,"date":"2015-11-05T14:33:17","date_gmt":"2015-11-05T13:33:17","guid":{"rendered":"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/?p=3301"},"modified":"2017-07-06T14:18:41","modified_gmt":"2017-07-06T12:18:41","slug":"els-aparells-meteorologics-els-barometres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/articles-aparells-meteorologia\/els-aparells-meteorologics-els-barometres\/","title":{"rendered":"Els aparells meteorol\u00f2gics: els bar\u00f2metres"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">Per a qu\u00e8 serveixen?<\/span><br \/>\n<\/strong><\/span>Els bar\u00f2metres s\u00f3n un aparells que mesuren la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica de l&#8217;aire, \u00e9s a dir, el pes que exerceix l&#8217;aire sobre una superf\u00edcie determinada.<br \/>\nTots els bar\u00f2metres es basen en diferents tipus de mecanismes que detecten les variacions de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica i que es poden visualitzar d&#8217;alguna manera o altra.<br \/>\nEls valors de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica es poden associar a diferents temps meteorol\u00f2gics:<\/p>\n<table>\n<tbody>\n<tr>\n<td>Altes pressions<\/td>\n<td>\u00a0Temps estable. Cels serens o amb boires a zones interiors<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Mitjanes pressions<\/td>\n<td>Temps variable. N\u00favols i clarianes<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Baixes pressions<\/td>\n<td>Temps inestable. Cel ennuvolat, pluges, x\u00e0fecs i tempestes<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\"><strong>En quines unitats es mesura la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica?<br \/>\n<\/strong><\/span>Les unitats de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica han anat evolucionant amb el temps, per\u00f2 actualment coexisteixen les antigues i les m\u00e9s modernes alhora. Aix\u00f2 fa que hi hagi una mica d&#8217;embolic amb les unitats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Equival\u00e8ncies i unitats:<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">1 atm (atmosfera) = 760 mmHg (mil\u00b7l\u00edmetres de mercuri)= 1013 hPa (hectopascals)= 1013 mbar (mil\u00b7libars)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">Tipus de bar\u00f2metres<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">* El bar\u00f2metre de mercuri<\/span><br \/>\n<\/strong>L&#8217;any 1643, l&#8217;itali\u00e0 Evangelista Torriceli va\u00a0construir el primer bar\u00f2metre de mercuri:<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-3338 alignright\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/torricelli.jpg\" alt=\"torricelli\" width=\"153\" height=\"153\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/torricelli.jpg 153w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/torricelli-150x150.jpg 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 153px) 100vw, 153px\" \/> un tub \u00a0d&#8217;aproximadament 1 m d&#8217;altura ple de mercuri invertit sobre una cubeta plena tamb\u00e9 de mercuri. Va comprovar que la pressi\u00f3 que l&#8217;aire exerceix sobre el mercuri de la cubeta era equivalent al pes d&#8217;una columna de mercuri d&#8217;aproximadament 76 cm d&#8217;altura. Posteriorment, Boyle i Descartes van millorar el disseny de l&#8217;aparell.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3308\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_mercuri1-136x300.jpg\" alt=\"barometre_mercuri1\" width=\"153\" height=\"323\" \/>Com funciona<\/strong>?<br \/>\nLa major o menor pressi\u00f3 que exerceix l&#8217;aire sobre el mercuri de la cubeta (o dip\u00f2sit) fa que aquest pugi o baixi lleugerament per la columna de l&#8217;esquerra. Per saber el valor de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica cal mirar a quina al\u00e7ada arriba el mercuri (normalment l&#8217;expressem en mmHg, mil\u00b7l\u00edmetres de mercuri) .<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Correccions<br \/>\n<\/strong><span style=\"font-weight: 300;\">Per a una mesura acurada del valor de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica cal fer algunes correccions. En destaquem dues de les m\u00e9s importants:<\/span><\/p>\n<ul style=\"list-style-type: circle;\">\n<li style=\"text-align: justify;\">Segons l&#8217;altitud: la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica varia amb l&#8217;altitud del lloc on ens trobem; com \u00e9s alt est\u00e0, menys pressi\u00f3 de l&#8217;aire suporta. Per aquest motiu trobem a l&#8217;aparell una plaqueta imantada que es pot situar m\u00e9s amunt o m\u00e9s avall segons l&#8217;altitud del lloc de mesura i aix\u00ed corregir el valor de pressi\u00f3 obtingut. Tamb\u00e9 es poden consultar <a href=\"http:\/\/www.tiempo.com\/ram\/289\/las-lecturas-barometricas-y-sus-correcciones\/\" target=\"_blank\">taules de correcci\u00f3<\/a>.<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\">Segons la temperatura: el mercuri pateix dilatacions (o contraccions) segons la temperatura a qu\u00e8 es troba. Els bar\u00f2metres solen portar un term\u00f2metre per con\u00e8ixer la temperatura ambiental i corregir, si cal, els valors de pressi\u00f3. Cal consultar unes<a href=\"http:\/\/www.tiempo.com\/ram\/289\/las-lecturas-barometricas-y-sus-correcciones\/\" target=\"_blank\"> taules per fer la correcci\u00f3<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify;\">Actualment, els bar\u00f2metres de mercuri es van deixant d&#8217;utilitzar degut a la seva toxicitat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\"><strong>* El bar\u00f2metre aneroide<br \/>\n<\/strong><\/span><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_aneroide_2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3315\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_aneroide_2.jpg\" alt=\"barometre_aneroide_2\" width=\"194\" height=\"219\" \/><\/a>Va ser creat pel franc\u00e8s Lucien Vidi l&#8217;any 1844. No fa servir mercuri.<br \/>\nActualment \u00e9s el tipus de bar\u00f2metre m\u00e9s corrent.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Com funciona?<br \/>\n<\/strong>Consisteix en una c\u00e0psula met\u00e0l\u00b7lica flexible i tancada on s&#8217;hi ha fet el buit. En un dels seus costats s&#8217;hi troba una molla que s&#8217;allarga o s&#8217;escur\u00e7a lleugerament en funci\u00f3 de si la c\u00e0psula s&#8217;aixafa m\u00e9s o menys degut a la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica m\u00e9s o menys alta. Aquests moviments es visualitzen i s&#8217;augmenten mitjan\u00e7ant una agulla indicadora sobre una escala graduada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Correccions<br \/>\n<\/strong>\u00c9s una aparell no massa prec\u00eds que cal calibrar de tant en tant amb la mesura d&#8217;un aparell de m\u00e9s qualitat (com un bar\u00f2metre de mercuri) o amb dades fiables de serveis meteorol\u00f2gics. Amb aquesta finalitat sol tenir un cargol al seu darrera que cal moure amb un tornav\u00eds per tal d&#8217;ajustar el valor de pressi\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\"><strong>* El bar\u00f2metre d&#8217;aigua<br \/>\n<\/strong><\/span><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3316\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/Barometer_Goethe_02.jpg\" alt=\"Barometer_Goethe_02\" width=\"122\" height=\"193\" \/>Inventat el 1619 per l&#8217;holand\u00e8s\u00a0Gijsbrecht de Donckere, consisteix en un recipient amb aire i aigua acolorida a la part inferior que est\u00e0 comunicat amb l&#8217;exterior mitjan\u00e7ant un tub prim i obert. Les difer\u00e8ncies de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica queden reflectides en l&#8217;al\u00e7ada de l&#8217;agua del tub: com m\u00e9s pressi\u00f3, m\u00e9s avall i com menys pressi\u00f3, m\u00e9s amunt. No \u00e9s un aparell gaire fiable ja que d\u00f3na molts errors degut a les dilatacions per canvis de temperatura tant de l&#8217;aire com de l&#8217;aigua que cont\u00e9. Es fa servir m\u00e9s aviat com a objecte de decoraci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">* El bar\u00f2graf<\/span><\/strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3318\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/Barograph_02.jpg\" alt=\"Barograph_02\" width=\"142\" height=\"129\" \/><br \/>\n\u00c9s un tipus de bar\u00f2metre aneroide que enregistra de forma cont\u00ednua els valors de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica. Un estilet amb tinta va dibuixant els valors de la pressi\u00f3 sobre un paper enrotllat en un cilindre que gira gr\u00e0cies a un motor acoblat a un rellotge.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">* Bar\u00f2metres digitals<br \/>\n<a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_digital.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-3329\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_digital.jpg\" alt=\"barometre_digital\" width=\"75\" height=\"106\" \/><\/a><\/span><\/strong>De fa uns anys en\u00e7\u00e0, han proliferat els bar\u00f2metres digitals, normalment formant conjunt en un sol aparell amb altres sensors meteorol\u00f2gics (temperatura, humitat&#8230;). Per tal de registrar la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica utilitzen un petit sensor de silici, anomenat &#8220;Barocap&#8221;, que consisteix en un min\u00fascul aneroide monocristal\u00b7l\u00ed sensible a la pressi\u00f3. El corrent el\u00e8ctric generat s&#8217;amplifica i es visualitza en una pantalla led.<br \/>\nS\u00f3n bastant fiables i no cal calibrar-los.<\/p>\n<figure id=\"attachment_3333\" aria-describedby=\"caption-attachment-3333\" style=\"width: 120px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/alt\u00edmetre_barom\u00e8tric.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3333\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/alt\u00edmetre_barom\u00e8tric.jpg\" alt=\"Alt\u00edmetre anal\u00f2gic\" width=\"120\" height=\"120\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-3333\" class=\"wp-caption-text\">Alt\u00edmetre anal\u00f2gic<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #000000;\"><strong>* <\/strong><strong style=\"color: #800000;\">Alt\u00edmetres<\/strong><br \/>\nS\u00f3n un tipus de bar\u00f2metres especials, normalment de mida portable, que ens indiquen l&#8217;altitud a la qu\u00e8 ens trobem. Es basen en el fet que la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica disminueix amb l&#8217;altura (a ra\u00f3 de 1 hPa per cada 8,2 m de desnivell). Com que la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica tamb\u00e9 pot variar per canvis en el temps atmosf\u00e8ric cal calibrar-los sovint quan passem per llocs d&#8217;altitud coneguda. S\u00f3n molt utilitzats per excursionistes, esportistes (escalada, esqu\u00ed, paracaigudisme&#8230;) i en la navegaci\u00f3 a\u00e8ria.<br \/>\nHi ha principalment dos tipologies de models: els que funcionen com petits bar\u00f2metres aneroides (anal\u00f2gics) i els digitals.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span style=\"color: #800000;\">El predictor de tempestes<br \/>\n<\/span><\/strong><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/predictor_tempestes_sangoneres.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-full wp-image-3351\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/predictor_tempestes_sangoneres.jpg\" alt=\"predictor_tempestes_sangoneres\" width=\"163\" height=\"205\" \/><\/a>L&#8217;any 1851, l&#8217;angl\u00e8s Georges Merryweather va presentar a la Gran Exposici\u00f3 del Crystal Palace de Londres un estrany artefacte per a predir tempestes. Curiosament funcionava amb&#8230; sangoneres!<br \/>\nConsistia en una estructura circular amb\u00a012 pots transparents amb una sangonera dins de cada pot. A la part superior i interior dels pots hi havia un petit os de balena lligat a un cable que sortia del pot i que estava connectat a un martellet a punt per tocar una campana situada a la part superior de l&#8217;aparell. Quan les sangoneres detectaven la immin\u00e8ncia d&#8217;una tempesta (suposem que per una baixada de pressi\u00f3 brusca) es posaven &#8220;nervioses&#8221; i s&#8217;enfilaven amb gran esfor\u00e7 a la part superior del pot i activaven el mecanisme sonor: ning!. Segurament com m\u00e9s tocs de campana es sentien de forma continuada, m\u00e9s certa era la predicci\u00f3 o m\u00e9s intensa havia de ser la tempesta.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\"><strong>Taller: construcci\u00f3 d&#8217;un bar\u00f2metre<br \/>\n<\/strong><\/span><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_casol\u00e0.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-3335\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-content\/uploads\/usu1385\/2015\/11\/barometre_casol\u00e0.jpg\" alt=\"barometre_casol\u00e0\" width=\"104\" height=\"80\" \/><\/a>Construir-se un bar\u00f2metre casol\u00e0 \u00e9s bastant senzill, tot i que no ser\u00e0 massa fiable. Nom\u00e9s us cal un pot de vidre, un globus, una canyeta i poca cosa m\u00e9s.<a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=JmyEnoxQno8\" target=\"_blank\"> En aquest enlla\u00e7<\/a> trobareu les indicacions pas a pas per fer-lo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><span style=\"color: #800000;\"><strong>Refer\u00e8ncies i<\/strong><\/span><span style=\"color: #3366ff;\"><strong><span style=\"color: #800000;\"> enlla\u00e7os<\/span><br \/>\n<\/strong><\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify;\">\n<li>Activitats del Camp d&#8217;Aprenentatge relacionades:\n<ul>\n<li><a title=\"Quin temps fa? (CMP)\" href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/quin-temps-fa\/\" target=\"_blank\">Quin temps fa? (cicle mitj\u00e0 de prim\u00e0ria)<\/a><\/li>\n<li><a title=\"Observaci\u00f3 i mesura del temps atmosf\u00e8ric (CSP)\" href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/observacio-i-mesura-temps-atmosferic-csp\/\" target=\"_blank\">Observaci\u00f3 i mesura del temps atmosf\u00e8ric (cicle superior de prim\u00e0ria)<\/a><\/li>\n<li><a title=\"Observaci\u00f3 i mesura del temps atmosf\u00e8ric. ESO\" href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/observacio-i-mesura-del-temps-atmosferic-eso\/\" target=\"_blank\">Observaci\u00f3 i mesura del temps atmosf\u00e8ric (ESO)<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<ul style=\"list-style-type: square;\">\n<li style=\"text-align: justify;\"><a title=\"Meteorologia\" href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/el_temps\/\" target=\"_blank\">Dades de l&#8217;estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica digital de Can Santoi<\/a><\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/cdacansantoi\/programes-de-suport\/\" target=\"_blank\">Meteomaps: <\/a>programari per a confegir mapes del temps<\/li>\n<li style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bar%C3%B2metre\" target=\"_blank\">Viquip\u00e8dia<\/a><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per a qu\u00e8 serveixen? Els bar\u00f2metres s\u00f3n un aparells que mesuren la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica de l&#8217;aire, \u00e9s a dir, el pes que exerceix l&#8217;aire sobre una superf\u00edcie determinada. Tots els bar\u00f2metres es basen en diferents tipus de mecanismes que detecten les variacions de la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica i que es poden visualitzar d&#8217;alguna manera o altra. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":8800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[376],"tags":[337,338],"class_list":["post-3301","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-aparells-meteorologia","tag-barometre","tag-pressio-atmosferica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3301"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8801,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3301\/revisions\/8801"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-cansantoi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}