La successió ecològica

 

La vegetació que apareix en un indret va lligada a les condicions ambientals d’aquell lloc. El conjunt d’espècies vegetals particulars que prospera sota aquests condicionants ambientals i que interactuen entre elles constituirà el que anomenem una comunitat vegetal.

Trobem així que per unes determinades condicions ambiental s’hi estableix una comunitat que anomenem potencial o clímax i que tendeix a romandre en el temps. Però sovint  es produeixen alteracions (tant per causes naturals com antròpiques)  que canvien les condicions ambientals i això provoca la substitució d’unes comunitats per altres més competitives en les noves condicions ecològiques. S’instauren noves comunitats que s’anomenen secundàries o transitòries. A la llarga portaran a  la reinstauració de la comunitat clímax. És el que s´anomena successió. Aquest procés  es pot veure alterat per noves pertorbacions. S’estableix així un dinamisme que fa que les comunitats transitòries siguin les més abundants  en el nostre paisatge, i les comunitats clímax siguin escasses.

Cal esmentar que aquestes comunitats transitòries, encara que tinguin una vida passatgera, són veritables comunitats i no simples despulles desconjuntades.

D’aquesta manera podem dir que la vegetació actual és un mosaic de comunitats en mutació permanent.

Sense entrar en el detall de les espècie concretes que hi apareixen, podem simplificar l’aspecte d’una comunitat a tres grans categories: els boscos, les bosquines i els prats.

Bosc: conjunt vegetal on domina l´estrat arbori per sobre els altres (sotabosc) Hi ha diferents tipus de boscos:

-Arbreda: plantació forestal on manca el sotabosc

-Boscana: amb sotabosc només herbaci

-Bosc en galeria: unitat forestal llarga i estreta que ressegueix algun accident geogràfic o ecològic

-Bosc baix: format per arbres rebrotats de soca

 

Bosquina: conjunt vegetal amb predomini dels arbusts. Segons la densitat i alçada distingim:

-Màquia: conjunt arbustiu alt (1,5~2 m) i força dens

-Brolla: conjunt arbustiu baix (0,5~1 m) i esclarissat.

-Brolla arbrada: brolla a la qual se sobreposa un estrat secundari d´arbres (generalment pins)

-Garriga: brolla densa amb predomini de garric

-Timoneda: brolla molt baixa (0,2~0,5 m) i fortament esclarissada

-Bardissa: conjunt espinós d´arbustos i lianes, força impenetrable i que forma clapes

 

Prat: conjunt vegetal on hi resulten especialment abundants les plantes herbàcies. Segons les herbàcies que trobem:

-Herbassar: constituït per herbes de bon port i fulla grossa

-Prat: dominat per gramínies i herbes de fulla prima

-Erm: prat lax amb grans espais sense vegetació

 

En la dinàmica que s’estableix en la successió de manera natural apareix la següent sèrie pel  que fa al tipus de vegetació:

PRATS >>>>  BOSQUINES >>>>>>  BOSCOS

A mesura  que avança la successió:

  • Trobem espècies més competitives i de creixement més lent
  • Augmenta la complexitat de la comunitat
  • Augmenta la biomassa total, sobretot estructural
  • Augmenta la producció primària i disminueix la productivitat
Successió en un alzinar
Successió en un alzinar

La vegetació actual de la serra de Collserola és la pròpia de les terres baixes mediterrànies, afectada fortament, però, per la intervenció humana des de temps històrics. (camins, tales, antics conreus…). A la zona de la Rierada, prop de la riera de Vallvidrera, podem trobar diverses comunitats vegetals influïdes evidentment per la presència propera d’un curs d’aigua, però també per factors microclimàtics en funció del vessant que ocupen a la vall. Les formacions vegetals que hi  apareixen són:

 

Alzinar
Alzinar

L’alzinar litoral o alzinar amb marfull (comunitat anomenada Viburno-Quercetim ilicis antigament coneguda com Quercetum ilicis galloprovinciale) correspondria a la comunitat clímax. És un bosc dens i ombrívol, dominat per vegetals de fulla perenne i esclerofil·la, amb  un sotabosc arbustiu i lianoide ben estructurat.

Sovint els alzinars en procés de recuperació es desenvolupen sota arbredes de pi blanc, que pel seu caràcter heliòfil i creixement ràpid formen un estrat arbori primerenc.  Aquests pinedes són transitòries ja que quan l’alzinar madura, l’ombra impedeix que els pins  es regenerin.

 

Màquia
Màquia

 

L’alteració parcial porta cap a un alzinar esclarissat enriquit amb especies heliòfiles (com l’arboç i el llentiscle).  La pèrdua total de l’estrat arbori dona pas a una màquia densa on predomina l’estrat arbustiu alt.

En un estadi més avançat de degradació hi apareixen les brolles on predomina l’estrat arbustiu baix amb estepes, brucs i romaní. Quan hi predomina el garric pren el nom de garriga.

Brolla
Brolla

En un estadi encara més avançat hi trobem les timonedes i els prats secs mediterranis on predomina l’estrat herbaci.

Prat sec alterat
Prat sec alterat

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>