En tot treball d’investigació és molt important que els alumnes, abans de començar a buscar informació, es facin Bones preguntes.
No és una feina gens fàcil: cal destriar-les i agrupar les interessants.
- S’han de separar les que només indiquen curiositat (que es poden respondre directament), de les que són interessants ja que van més enllà (són les que s’han d’organitzar i treballar) i eliminar les que “no toquen”.
Es pot començar ajudant-los a modificar les preguntes de resposta directa – Sï/NO, i a canviar els Què i els Per què pels Com. Per exemple, la pregunta “només hi ha arbres al bosc?” la resposta de la qual es “No” es pot transformar en “quins tipus de plantes hi ha al bosc?”, o la pregunta “per què ha crescut l’arbre” (pregunta infantil amb poca informació i poc interessant per aprendre) en “com creix l’arbre o per a què li serveix créixer”(que obre un gran ventall de possibilitats i d’interrelacions). Cal afavorir les preguntes que portin a comparar (quines diferències hi ha…), en condicional (què passaria si…) i, fins i tot en negatiu (com és que no passa…).
- Quan demanem als alumnes que es facin Bones preguntes sobre el Bosc és interessant treballar des de la perspectiva dels MODELS ja que ens permeten sortir de l’estructura lineal que ofereix un llibre de text per passar a una altra de més complexa on s’estableixen molts tipus de relacions (veure MODEL BOSC). Això ens ajuda a agrupar i organitzar les preguntes en àmbits de treball concrets. S’ha d’utilitzar però amb un vocabulari que sigui adient pels alumnes (estructura del bosc, canvis en el temps, entrades i sortides,…). Què es pot investigar del bosc en relació al model:
- El bosc com a estructura: com és el bosc, què hi ha al bosc, part viva: animals, plantes (estrats de vegetació – arbres, arbusts, lianes i herbes, estadis diferents – fulles, flors, llavors,…), fongs-bolets,…) i part no viva (sòl, aigua, aire, llum,…)
- El bosc canvia, és dinàmic: no hi ha les mateixes plantes a la vora del riu que a la muntanya (necessitats,…), què passa a dins el bosc (cicles de matèria i energia – l’energia del sòl i les fulles, l’oxigen i la fabricació d’aliment per la planta – fotosíntesi), la mort i descomposició dels animals, plantes i bolets del bosc per a convertir-se en “aliment” per les plantes. Funció dels descomponedors. Les estacions de l’any i els canvis en el bosc
- Què hi entra i què hi surt del bosc (fluxos). Entra : la llum del sòl, l’aigua, l’oxigen i el diòxid de carboni, les deixalles i altres evidències d’activitat humana,… Surt : fruits i llavors, fusta, oxigen, aigua, diòxid de carboni i oxigen,…Per exemple: Com entra l’aigua? En forma de pluja. Les arrels de les plantes la “xuclen” i arriba a través del tronc a les fulles. És interessant també que els alumnes s’imaginin quin és el camí que fa, en pensin i ho dibuixin. Es pot fer amb tot el que entra i surt i així anar descobrint totes les funcions.
- Canvis en el temps: el bosc ara, abans i en el futur. Relació amb l’activitat humana. Trobar indicis d’antics usos del bosc
- L’espai i l’escala: el bosc com a ésser viu – de la visió macro a la micro (el camí de l’aigua des de fora la planta i per dins la planta. A on va, què hi ha allà,…)
En aquest procés sorgiran preguntes-problema. Algunes es poden resoldre a través d’experiments. Si aconseguim transformar les preguntes concretes en altres més generals, potser la resposta a aquesta última ens ajudarà a respondre-les totes. Aquí tenim el gran repte!!
EXEMPLES DE RELACIÓ ENTRE PREGUNTES I MODEL
Preguntes que es fan els nens | Relació amb el model | Com millorar les preguntes pensant en l’aprenentatge? | Tipus d’activitats |
1. Per què hi ha tants tipus de plantes diferents?
2. Per què hi ha diferents tipus d’arbres? 3. Per què hi ha llocs amb més herba i altres més secs? |
ESTRUCTURA
(plantes) |
Com estan distribuïdes les plantes del bosc i per què?
· Relació amb els estrats de vegetació (insolació) · Relació amb els estatges (altitud i climatologia) |
– Dibuix
– Maqueta del bosc |
1. Quins ocells podem trobar?
2. Quin és l’ocell que canta? 3. On són els animals que diuen que hi ha? 4. De qui és aquest excrement? 5. On són les erugues dels pins que ara no es veuen? |
ESTRUCTURA
(animals) |
Com podem saber quins animals hi ha al bosc si no els veiem?
· Rastres, restes demenjar, nius, caus, sons… Trobarem els mateixos ocells tot l’any? · Ocells migradors i sedentaris. Relació amb l’aliment |
– Observar, recollir rastres d’animals, restes de menjar,…
– Guies d’animals – Sons d’ocells |
1. Per què són de diferents colors els rocs que hi ha?
2. Per què la terra del bosc és de color més negre? |
ESTRUCTURA
(geologia) |
De què està format el sòl del bosc?
· Roques de diferents tipus · Restes vegetals visibles · Humus · Organismes del sòl (cucs, insectes,…) · Microorganismes (bacteris i fongs) |
– Experiment: observació “terra” del bosc amb l’embut de Tullgren. |
1. Per què hi ha diferents tons de verd a les fulles?
2. Per què a la tardor algunes fulles canvien de color? 3. Per què cauen les fulles? 4. Com és que el verd de les fulles és més clar quan surten? 5. Per què les fulles tenen diferent forma i mida? 6. Per què hi ha plantes que punxen? |
PROCESSOS
I CANVIS (nutrició, respiració,…) |
Per a què li serveixen les fulles a la planta? (quina funció fan)
· Oxigen i diòxid de carboni · Aigua · Fabricar aliment · Adaptació de les fulles: a la falta d’aigua, als herbívors… |
– Classificació de diferents tipus de fulles segons la forma, els nervis,…
– Observació de fulles amb la lupa binocular |
1. Per què en aquest moment algunes plantes tenen flor i altres no?
2. Per què no floreixen tot l’any? 3. Per què hi ha flors molt vistoses i altres molt poc? 4. Per què les flors són de diferents colors? 5. Què fan les abelles passejant-se d’una flor a una altra? 6. Què passa si anem al bosc i collim moltes flors o molts fruits o molts bolets? 7. Qui planta els arbres? I les altres plantes? |
PROCESSOS
I CANVIS (reproducció)
|
Com es reprodueixen les plantes?
Quina funció té la flor d’una planta? D’on surten els fruits i les llavors de les plantes? Per què la major part de les plantes floreixen a la primavera? Per què la major part dels fruits del bosc són de tardor? Quina repercussió pot tenir el fet de collir moltes flors, fruits, bolets… pel bosc ? (plantes i animals del bosc) · Cicle vital d’una planta |
– Observació de fruits i llavors
– Plantar llavors de plantes de germinació ràpida per observar tot el cicle vital – Relacionar el què observem amb els processos de la vida de la planta (germinació, creixement, floració, fructificació, dispersió de llavors,…) |
1. Què podem fer per evitar que es deteriori (fer-lo malbé) el bosc
2. Es pot tallar un arbre del bosc? 3. Qui decideix quins arbres es tallen? 4. Com afecta una línia elèctrica al bosc? 5. Com afecta al bosc que hi vagi tanta gent a collir bolets 6. Què els hi passa als pins quan hi ha tantes erugues? Es pot fer alguna cosa? 7. Per a què ens serveix el bosc? |
PROCESSOS I CANVIS (gestió i intervenció humana)
FORA (regulació)
|
Per a què les persones plantem pins o altres tipus d’arbres en un bosc?
Per què plantem un tipus determinat d’arbres i no qualsevol? Què vol dir que el bosc té amo? Hi ha boscos on necessites un permís per collir bolets. Per què s’ha de regular la collita de bolets? Quins efectes nocius té sobre el bosc? · Adaptacions dels arbres al lloc · Funció dels fongs al bosc · Què són els bolets. Com collir-los · Funcions dels boscos · Treballs al bosc |
– Investigar els oficis relacionats amb el bosc (entrevista o xerrada d’una persona que treballi o hagi treballat al bosc)
– Gestió dels boscos de forma sostenible. Com es fa? Qui ho fa? – El bosc abans i ara – Espais naturals protegits: Què són i quins són. Què es pot fer i què no es pot fer – El bosc com a espai natural i d’ús social |