El passat 3 de desembre va tenir lloc la segona sessió de la Xarxa XaTME a la Catalunya Central. La trobada es va dur a terme a la sala U d’Octubre de la Biblioteca Pilarín Bayès de Vic, un espai càlid i inspirador que va afavorir el treball compartit i la reflexió pedagògica.
La sessió va ser conduïda per la professora Begonya Folch, que, amb la seva expertesa i una trajectòria àmpliament reconeguda, va guiar els assistents cap a una mirada profunda, crítica i alhora pràctica sobre la segona dimensió de la qualitat educativa, centrada en les pràctiques educatives i, molt especialment, en la personalització de l’aprenentatge.
Per començar, es va proposar una dinàmica en parelles al voltant de, “compartir una situació, un moment, una experiència recent que ens ha connectat de manera profunda amb la nostra professió”.
Aquest primer exercici va permetre posar en valor les vivències personals i la dimensió emocional de la pràctica docent. Tot seguit, es va recuperar una idea clau de Judy Halbert i Linda Kaser, autores de L’Espiral d’Indagació: “Aprendre requereix parlar amb altres; tanmateix, no totes les converses sostenen l’aprenentatge.”
A partir de la pregunta “Què és la personalització?”, els participants van generar paraules clau com flexibilitat, unicitat, individualitat, escolta o atenció. Aquest treball inicial va donar pas a l’anàlisi comparativa de tres conceptes sovint confosos:
– Individualització → un
– Diferenciació → un grup
– Personalització → tots: tots aprenen, tots tenen èxit
Aquesta distinció va ajudar a entendre la personalització com un enfocament que situa tots els alumnes al centre, amb expectatives i oportunitats reals d’èxit per a cadascun. A partir d’aquí, es va aprofundir en els 7 principis de l’aprenentatge, que posen l’alumne com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge.
Al llarg de la sessió, Begonya Folch va compartir diversos autors i idees clau referenciades:
– Graham Nuthall i la rellevància dels coneixements previs en el constructivisme.
– “Aprendre és una cosa que et fas, no que et fan.”
– La necessitat de garantir que un aprenentatge profund sigui també transferible.
– La importància de plantejar propostes sense sostre i amb un terra ferm i baix, accessibles per a tothom i amb possibilitats d’avenç diversificades.
– La reflexió de Monique Boekaerts:“Les creences motivacionals són cognicions sobre un mateix.”
També es van comentar diversos llibres i recursos de referència:
– Cinco razones para dejar de decir “muy bien”, d’Alfie Kohn
– La naturalesa de l’aprenentatge (OECD), editat per Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides
– Manual per als entorns d’aprenentatge (OECD)
– Dar clase con la boca cerrada, de Don Finkel
A més, es va fer una menció especial a:
– Les mentalitats de creixement de Carol Dweck
– El Pou de l’Aprenentatge de James Nottingham
La sessió va finalitzar amb una rotllana de síntesi on cada participant podia compartir una idea, una mirada o un aprenentatge significatiu de la sessió.
