La inf\u00e0ncia ha estat representada, amb major o menor encert, per les cinematografies de mig m\u00f3n, mitjan\u00e7ant hist\u00f2ries individuals i col\u00b7lectives, amb mirades variades i en els m\u00e9s diversos escenaris de socialitzaci\u00f3.<\/p>\n
En molts casos, l\u2019incompliment sistem\u00e0tic de drets reprodueix la situaci\u00f3 d\u2019oblit, aband\u00f3 i maltractament infantil, mentre en uns altres s\u2019obre un raig d\u2019esperan\u00e7a cap a alguna mena d\u2019inclusi\u00f3 i benestar.<\/p>\n
Avui, 20 de novembre, fa 30 anys de la Convenci\u00f3 sobre els Drets de l’Infant del 1989. Aquest tractat de les Nacions \u00e9s la primera llei internacional jur\u00eddicament vinculant.\u00a0Aprofitant el dia dels drets dels infants, des del diari de l’educaci\u00f3 se’ns presenta una selecci\u00f3 de 7 pel\u00b7l\u00edcules per treballar dins l’aula.<\/p>\n
<\/p>\n
La hist\u00f2ria d\u2019un nen que ha de lluitar contra els prejudicis i estereotips sexistes d\u2019una comunitat que viu un ambient de duresa laboral a causa d\u2019una llarga vaga minera contra la pol\u00edtica neoliberal de Margaret Thatcher, amb enfrontaments diaris amb la policia. Billy, amb tenacitat i persist\u00e8ncia, abandona la boxa \u2013activitat considerada genu\u00efnament masculina\u2013, pel ballet, etiquetada de femenina. La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s un al\u00b7legat a favor del dret a la difer\u00e8ncia i a la llibertat, que mostra amb tot luxe de detalls el proc\u00e9s d\u2019autoafirmaci\u00f3 personal i la manera d\u2019afrontar les dificultats i superar-les. Una pel\u00b7l\u00edcula que t\u00e9 el m\u00e8rit d\u2019explicar de manera di\u00e0fana els condicionants i convencionalismes socials, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019evoluci\u00f3 dels personatges \u2013el cas del pare \u00e9s el m\u00e9s emblem\u00e0tic\u2013 que viuen la situaci\u00f3 de Billy de manera contradict\u00f2ria.<\/p>\n
Un barri obrer. Una fam\u00edlia afectada per la mort del seu fill gran, la conseq\u00fc\u00e8ncia del qual \u00e9s la desc\u00e0rrega en forma de maltractaments f\u00edsics i ps\u00edquics per part del pare sobre\u00a0el Bola<\/i>. Aix\u00ed \u00e9s com es coneix a aquest nen de 12 anys, perqu\u00e8 porta sempre damunt una bola met\u00e0l\u00b7lica que diu que li d\u00f3na sort. L\u2019atmosfera familiar s\u00f2rdida i violenta la viu l\u2019adolescent de forma avergonyida i li incapacita per a relacionar-se amb els seus companys. La situaci\u00f3 fa un tomb amb l\u2019arribada d\u2019un nou company de classe que li permet travar una s\u00f2lida amistat i con\u00e8ixer una fam\u00edlia molt diferent. Aquesta circumst\u00e0ncia li d\u00f3na for\u00e7a per enfrontar-se a la seva en la part final del film. Un relat prec\u00eds i emotiu sobre el plaer de viure i la necessitat de sobreviure, sobre el maltractament infantil, els prejudicis familiars, la vida i la mort, el frac\u00e0s de la resposta institucional \u2013digui\u2019s escola o serveis socials\u2013 i sobre les oportunitats que sorgeixen de manera imprevista.<\/p>\nPlanta 4a<\/h3>\n
Antonio Mercero. Espanya, 2003, 101 min.<\/h6>\n
Un grup d\u2019adolescents malalts de c\u00e0ncer conviuen en una unitat de traumatologia d\u2019un hospital, i aconsegueixen amb la seva alegria i relacions emp\u00e0tiques fer suportable la seva estada. En aquest microcosmos, la tendresa, el bon rotllo i l\u2019humor substitueixen el drama i la trag\u00e8dia. Una vida quotidiana repleta de converses, carreres en cadires de rodes pels passadissos, amb algun partit de b\u00e0squet o un concert d\u2019Estopa com a fi de festa. Un film on es creuen, al mateix temps, la construcci\u00f3 de les identitats individuals \u2013embolicades de pors, records, desitjos i solituds\u2013 amb els vincles de pertinen\u00e7a al col\u00b7lectiu. Un cant a la solidaritat, a l\u2019amor, a l\u2019amistat i a l\u2019optimisme de la voluntat. La hist\u00f2ria s\u2019inspira en l\u2019autobiografia del guionista Albert Espinosa, hospitalitzat durant cinc anys: \u201cVa ser una de les millors \u00e8poques de la meva vida, en la qual lluit\u00e0vem i viv\u00edem dia a dia\u201d. Primer va portar les seves viv\u00e8ncies al teatre amb l\u2019obra\u00a0Los pelones<\/i>, i m\u00e9s endavant la va plasmar al cinema, en una s\u00e8rie televisiva de gran audi\u00e8ncia (Polseres vermelles<\/i>) i en un llibre.<\/p>\nLa vida \u00e9s bella<\/h3>\n
Roberno Benigni. It\u00e0lia, 1997, 117 min.<\/h6>\n
La hist\u00f2ria est\u00e0 inspirada en part en l\u2019experi\u00e8ncia real d\u2019un dels pocs jueus que va poder sobreviure l\u2019Holocaust. La primera part del film narra el canvi que experimenta It\u00e0lia despr\u00e9s de la invasi\u00f3 nazi, amb alguna par\u00f2dia sobre els ocupants i les teories racistes. Per\u00f2 el nucli substantiu discorre quan el pare, enviat al camp de concentraci\u00f3 amb el seu fill, li oculta la terrible situaci\u00f3 que estan vivint, fent-li creure que \u00e9s nom\u00e9s un joc en el qual han de guanyar punts, i el primer que guanyi 1.000 punts aconseguir\u00e0 un tanc aut\u00e8ntic. Tamb\u00e9 li diu que si plora, demana menjar i vol veure a la seva mare, perdr\u00e0 punts, mentre que si s\u2019amaga dels gu\u00e0rdies del camp obtindr\u00e0 punts extra. Una cinta molt pol\u00e8mica, amb tants adeptes entusiastes com detractors que van acusar el director de banalitzar l\u2019Holocaust. Tamb\u00e9 planteja l\u2019espinosa q\u00fcesti\u00f3 de fins a quin punt la inf\u00e0ncia ha de ser protegida i el m\u00f3n real ha de ser substitu\u00eft per la fantasia. En altres conflictes b\u00e8l\u00b7lics apareixen totes dues posicions.<\/p>\n
Arthur Penn. Estats Units, 1952, 107 min.<\/p>\n
Pel\u00b7l\u00edcula basada en fets reals que mostra el complicat proc\u00e9s que segueix Helen Keller, una nena cega i sord muda, per comunicar-se. En aquesta missi\u00f3 l\u2019ajuda la mestra-institutriu Ana Sullivan, parcialment cega, la qual utilitza el llenguatge de signes per aconseguir-ho. En aquest relat es mostren les dificultats per\u00f2 tamb\u00e9 les possibilitats d\u2019integraci\u00f3, amb algunes escenes memorables, com l\u2019\u00faltima, en la qual Helen descobreix l\u2019aigua que surt de la font i intenta anomenar-la mentre Ana li ho ensenya mitjan\u00e7ant signes. \u00c9s interessant analitzar com ho viu la fam\u00edlia d\u2019Helen, arribant a estar a prop de tirar la tovallola, amb una mare amb actituds excessivament consentides i un pare que se la vol treure del damunt per aparcar-la en una instituci\u00f3. I, per sobre de tot, cal destacar la tenacitat humana i professional de l\u2019educadora per posar-se en la pell d\u2019Helen, i amb m\u00e8todes que en alguns casos podran considerar-se poc ortodoxos \u2013aqu\u00ed hi ha molt de joc per al debat\u2013 aconsegueix el que inicialment semblava impossible.<\/p>\n
El prop\u00f2sit d\u2019aquest documental \u00e9s sensibilitzar sobre les situacions problem\u00e0tiques de la inf\u00e0ncia i sobre el treball d\u2019Unicef pel que fa a la protecci\u00f3 dels drets de la inf\u00e0ncia en el m\u00f3n. S\u2019aborden les prioritats d\u2019aquest organisme: l\u2019educaci\u00f3 de les nenes; el desenvolupament integrat en la primera inf\u00e0ncia; la immunitzaci\u00f3; la lluita contra el VIH\/SIDA; i la lluita contra la viol\u00e8ncia, l\u2019explotaci\u00f3 i la discriminaci\u00f3. S\u00f3n cinc hist\u00f2ries protagonitzades per nens i nenes i rodades a diferents pa\u00efsos: a l\u2019\u00cdndia\u00a0El secreto mejor guardado<\/i>, dirigida per Patricia Ferreira; a Guinea Equatorial\u00a0La vida ef\u00edmera<\/i>, a c\u00e0rrec de Pere Joan Ventura; a l\u2019Argentina\u00a0Las siete alcantarillas<\/i>, dirigida per Chus Guti\u00e9rrez; al Per\u00fa\u00a0Hijas de Bel\u00e9n<\/i>, de Javier Corcuera; i al Senegal\u00a0Binta y la gran idea<\/i>, a c\u00e0rrec de Javier Fresser. Geografies i espais de socialitzaci\u00f3 de la pobresa infantil, enmig de l\u2019explotaci\u00f3 laboral i la manca de drets b\u00e0sics com els d\u2019escolaritzaci\u00f3, salut, acolliment, protecci\u00f3 i afectivitat.<\/p>\nEls 400 cops<\/h3>\n
Fran\u00e7ois Truffaut. Fran\u00e7a, 1961, 100 min.<\/h6>\n
Un dels films m\u00edtics sobre la inf\u00e0ncia. Una hist\u00f2ria de sofriment i de rebel\u00b7lia explicada amb una sensibilitat exquisida. Antoine Doinel, en el seu tr\u00e0nsit de la inf\u00e0ncia a l\u2019adolesc\u00e8ncia, \u00e9s v\u00edctima de l\u2019abandonament f\u00edsic i la falta d\u2019afecte. El seu mestre no el tolera, la seva mare l\u2019avorreix i el seu pare acaba per sentir el mateix. No encaixa en la fam\u00edlia, ni a l\u2019escola ni en el correccional on l\u2019acaben enviant. Les institucions familiar, escolar i carcer\u00e0ria s\u00f3n q\u00fcestionades obertament per Truffaut, seguint les petjades de Foucault; i davant d\u2019una educaci\u00f3 basada en l\u2019obedi\u00e8ncia proposa la satisfacci\u00f3 del desig de viure i gaudir del temps. D\u2019aqu\u00ed les correries d\u2019Antoine per la ciutat, el seu descobriment de la literatura o la seva passi\u00f3 per con\u00e8ixer la mar, que simbolitza la cerca d\u2019un cam\u00ed propi des de l\u2019autonomia i la llibertat, en una seq\u00fc\u00e8ncia final memorable caminant a la platja, que s\u2019obre a un futur incert per\u00f2 necessari. Perqu\u00e8 en el seu present, mesqu\u00ed i miserable, no hi ha sortida.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La inf\u00e0ncia ha estat representada, amb major o menor encert, per les cinematografies de mig m\u00f3n, mitjan\u00e7ant hist\u00f2ries individuals i […]<\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":11017,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[29,424],"tags":[],"class_list":["post-11016","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-recursos_treballar_aula"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11016"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11021,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11016\/revisions\/11021"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11017"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/bergueda\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}