{"id":22256,"date":"2026-03-04T15:54:47","date_gmt":"2026-03-04T14:54:47","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixpenedes\/?p=22256"},"modified":"2026-03-04T15:54:47","modified_gmt":"2026-03-04T14:54:47","slug":"quan-les-matematiques-prenen-forma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixpenedes\/xerrades\/portada\/quan-les-matematiques-prenen-forma\/","title":{"rendered":"QUAN LES MATEM\u00c0TIQUES PRENEN FORMA"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
Quan les matem\u00e0tiques prenen forma \u00e9s un curs certificable \u2013 Cicle de tres confer\u00e8ncies presencials o en l\u00ednia<\/span><\/em><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Des del Museu de les Matem\u00e0tiques de Catalunya, impulsem aquest cicle de confer\u00e8ncies on es pret\u00e9n fer evident que les matem\u00e0tiques es troben arreu i que permeten crear i desenvolupar el coneixement d\u2019\u00e0mbits diversos, tant a nivell hist\u00f2ric, en situacions curriculars i en l\u00fadiques.
\nEs proposen tres confer\u00e8ncies que es poden seguir presencialment o a trav\u00e9s de\u00a0streaming<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n

22 d\u2019abril:
\nDe Tales a la Lluna i m\u00e9s enll\u00e0.<\/strong>
\na c\u00e0rrec de\u00a0Quim Tarradas Isern<\/h1>\n

PRESENCIAL:<\/em>
\nICE-SAID UdG. Parc de Recerca i Innovaci\u00f3. Edifici Jaume Casademont, porta B, 1a planta, AULA DE FORMACI\u00d3 6. C\/ Pic de Peguera, 1517003 Girona<\/em>
\nEN L\u00cdNIA S\u00cdNCRONA:<\/em>
\nS\u2019enviar\u00e0 l\u2019enlla\u00e7 de connexi\u00f3<\/em><\/p>\n

Des dels seus or\u00edgens, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha cercat entendre el seu entorn i explicar els fen\u00f2mens que el configuren. Figures com Tales i Anaximandre van ser dels primers pensadors que van q\u00fcestionar les explicacions mitol\u00f2giques basades en els capricis dels d\u00e9us, i van comen\u00e7ar a utilitzar la geometria com a eina per desxifrar els secrets de l\u2019univers. Les seves hip\u00f2tesis i les dels seus contemporanis del m\u00f3n grec antic, van ser posteriorment acceptades o refutades, transformant les concepcions preconcebudes i obrint noves vies per a la recerca i el coneixement. Alguns dels raonaments proposats pels grecs van influir en grans descobriments cient\u00edfics. El model helioc\u00e8ntric de Nicolau Cop\u00e8rnic, formulat m\u00e9s de 1700 anys despr\u00e9s, o la definici\u00f3 del metre per part de l\u2019Acad\u00e8mia Francesa de les Ci\u00e8ncies el 1791 en s\u00f3n dos exemples. En aquesta presentaci\u00f3, explorarem com el concepte de Cosmos ha anat evolucionant gr\u00e0cies a la geometria, i com aquesta disciplina continua essent essencial per al desenvolupament tecnol\u00f2gic de la nostra societat.<\/p>\n

29 d\u2019abril:
\nLa import\u00e0ncia d\u2019un bon mapa: Oportunitats pedag\u00f2giques de les Torres de Hanoi.\u00a0<\/strong>
\na c\u00e0rrec de Carlos Luna<\/h1>\n

PRESENCIAL
\nCREAMat. Avinguda de les Drassanes, 10, Ciutat Vella, 08001 Barcelona<\/em>
\nEN L\u00cdNIA S\u00cdNCRONA<\/em>
\nS\u2019enviar\u00e0 l\u2019enlla\u00e7 de connexi\u00f3<\/em><\/p>\n

Les Torres de Hanoi s\u00f3n un trencaclosques extensament estudiat que resulta ideal per desenvolupar el nostre pensament computacional. En aquesta xerrada descobrirem les seves propietats fonamentals i explicarem per qu\u00e8 un trencaclosques \u00e9s especialment \u00fatil per l\u2019aula.<\/p>\n

Comen\u00e7arem la xerrada introduint hist\u00f2ricament el trencaclosques de les Torres de Hanoi i la llegenda que l\u2019envolta. A continuaci\u00f3, parlarem les regles d\u2019aquest trencaclosques i d\u2019algunes de les seves variants, establint paral\u00b7lelismes amb el m\u00f3n computacional i explicant quina \u00e9s la soluci\u00f3 \u00f2ptima i quines altres solucions poden ser interessants.<\/p>\n

Pel cam\u00ed, trobarem fractals, cicles hamiltonians, codis ternaris i altres idees matem\u00e0tiques que s\u2019han desenvolupat fortament a partir de la introducci\u00f3 dels computadors electr\u00f2nics durant el segle XX.<\/p>\n

7 de maig:
\nQuanta matem\u00e0tica hi cap dins d\u2019una pe\u00e7a? Una hist\u00f2ria de superf\u00edcies, aproximacions i punts de vista.<\/strong>
\na c\u00e0rrec de N\u00faria Serra<\/h1>\n

PRESENCIAL<\/em>
\nSeu MMACA. Institut Municipal d\u2019Educaci\u00f3 de Tarragona (IMET) . Avd. Ramon i Cajal 70, 43005 Tarragona<\/em>
\nEN L\u00cdNIA S\u00cdNCRONA<\/em>
\nS\u2019enviar\u00e0 l\u2019enlla\u00e7 de connexi\u00f3<\/em><\/p>\n

A partir del tangram de Van Hiele (conegut inicialment com a Sphinx a finals del segle XIX), la xerrada proposa un viatge matem\u00e0tic al voltant del concepte de superf\u00edcie, explorant diferents maneres de mesurar-la quan no disposem d\u2019estris convencionals.<\/p>\n

Comencem comparant peces: ordenar-les, superposar-les i discutir quina \u201cocupa m\u00e9s espai\u201d, introduint una primera idea intu\u00eftiva de mesura. Amb l\u2019ajuda d\u2019una trama quadrada, apareix el teorema de Pick com una eina sorprenent per calcular \u00e0rees de pol\u00edgons sense f\u00f3rmules habituals. Quan les peces no s\u2019adapten a la trama, el problema es transforma en oportunitat: adaptem el teorema a una trama isom\u00e8trica basada en triangles equil\u00e0ters. Finalment, ens endinsem en el m\u00f3n de les aproximacions mitjan\u00e7ant m\u00e8todes de Montecarlo, estimant superf\u00edcies amb llan\u00e7aments aleatoris (primer amb cigrons i despr\u00e9s amb el GeoGebra) i proporcions. La xerrada conclou reflexionant sobre el valor del proc\u00e9s matem\u00e0tic: sovint, aplicar directament una f\u00f3rmula ens hauria estalviat temps, per\u00f2 tamb\u00e9 ens hauria fet perdre un viatge ple de preguntes, idees i emocions matem\u00e0tiques.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n