{"id":9672,"date":"2017-01-12T16:52:59","date_gmt":"2017-01-12T15:52:59","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/?p=9672"},"modified":"2017-01-29T11:32:54","modified_gmt":"2017-01-29T10:32:54","slug":"la-biblioteca-escolar-i-el-treball-per-projectes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/se-baixllobregat6\/la-biblioteca-escolar-i-el-treball-per-projectes\/","title":{"rendered":"La biblioteca escolar i el treball per projectes"},"content":{"rendered":"
\"alfin\"Quin paper ha de jugar la biblioteca escolar en el marc del treball per projectes?<\/h5>\n

En un debat que, sobre aquest tema, es va obrir en el marc d’una activitat formativa, les persones que hi van participar ho tenien molt clar: la biblioteca escolar havia de ser uns dels \u00e0mbits centrals d’acc\u00e9s a la informaci\u00f3<\/strong> (com tamb\u00e9 ho eren les fam\u00edlies i la biblioteca p\u00fablica).<\/p>\n

Immediatament despr\u00e9s de destacar la import\u00e0ncia de la biblioteca escolar com un dels tres \u00e0mbits per a trobar la informaci\u00f3, la majoria va fer incid\u00e8ncia en la manca de llibres de coneixements que poguessin ser \u00fatils i donar resposta als projectes que es feien a l’escola. Algunes persones explicaven que la biblioteca feia compres extraordin\u00e0ries de llibres de coneixements en funci\u00f3 del projecte interdisiciplinari de centre que aquell curs escollia el claustre. Per a dur a terme els projectes d’aula, la biblioteca de centre es feia petita.<\/p>\n

A\u00a0 la biblioteca escolar\u00a0li\u00a0\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil donar\u00a0una resposta informacional als projectes ja estipulats (programats) que no pas als projectes que sorgeixen de manera espont\u00e0nia a les aules.<\/p><\/blockquote>\n

Quant s’entrava en el detall i el debat se centrava en “d’on es treia la informaci\u00f3?”, <\/em>les opinions tamb\u00e9 eren bastant un\u00e0nimes: llibres, fotos, jocs, dibuixos, objectes i… internet (no mencionaven per res el cercador Google i en canvi era omnipresent la viquip\u00e8dia i portals com edu365, etc.) que esdevenia\u00a0l’opci\u00f3 substitutiva dels llibres de coneixements per a cercar informaci\u00f3 sobre la tem\u00e0tica del projecte quan aquests mancaven.<\/p>\n

Tanmateix les intervencions relacionades amb la cerca i el tractament de la informaci\u00f3 van ser molt poques. En aquest sentit es reconeixia que\u00a0gran part de la cerca d’informaci\u00f3 es fa a internet (vikipedia…), m\u00e9s que no pas en llibres. \u201dUna ra\u00f3 \u00e9s que els \u00e9s <\/em>[als alumnes i als mestres??] m\u00e9s f\u00e0cil buscar a internet (la feina \u00e9s, despr\u00e9s fer la tria d’aquesta informaci\u00f3)<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n

Caldria identificar en quina fase del treball de projectes la biblioteca del centre juga un paper essencial<\/strong>, no tan sols en l’assortiment de recursos, sin\u00f3 en l’orientaci\u00f3 en la cerca i tractament de la informaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

Un altre tema que sort\u00ed de manera reiterada \u00e9s el paper de la lectura liter\u00e0ria en el marc del treball per projectes, que es veia m\u00e9s com un aspecte\u00a0m\u00e9s del projecte i no com l’eix vertebrador.\u00a0La majoria coincidia que\u00a0les lectures liter\u00e0ries generalment quedaven\u00a0relegades a contes i a poemes, tot i que en la recollida de recursos per a cercar informaci\u00f3 sobre el tema del projecte tamb\u00e9 s\u2019incorporen els llibres de ficci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

El treball per projectes<\/strong><\/h5>\n

Lectures recomanades:<\/em><\/p>\n

El treball per projectes: aprenentatge aut\u00e8ntic <\/a>(Xarxa de compet\u00e8ncies b\u00e0siques)<\/em><\/p>\n

Rosa PIQUIN CANCIO. Proyectos documentales integrados<\/a>\u00a0(Departamento de Educaci\u00f3 del Gobierno de Navarra)<\/em><\/p>\n

Els projectes documentals s\u00f3n petits treballs d’investigaci\u00f3 en els quals l’alumnat treballa directament amb la documentaci\u00f3, aprenent a resoldre problemes i treballar en autonomia. S\u00f3n un excel\u00b7lent instrument per estimular formes noves d’aprendre \/ construir, acords amb la societat de la informaci\u00f3.<\/p>\n

David WRAY; Maureen LEWIS. Aprender a leer y escribir textos de informaci\u00f3n<\/a>. Editorial Morata (2005)<\/p>\n

Manual que tracta la compet\u00e8ncia en lectoescriptura de l’alumnat de prim\u00e0ria. Aborda dos aspectes fonamentals. El primer explica com es desenvolupen les destreses de la mainada un cop dominen els aspectes b\u00e0sics de la lectura i l’escriptura. El segon aborda el grau d’efic\u00e0cia que aconsegueixen quan interactuen amb llibres que no s\u00f3n de ficci\u00f3, sin\u00f3 d’informaci\u00f3. Els autors tamb\u00e9 ens mostren com el professorat pot utilitzar diverses fonts d’informaci\u00f3 per desenvolupar la capacitat de llegir i escriure amb el seu alumnat. Recull i concreta estrat\u00e8gies i enfocaments did\u00e0ctics que poden ser molt \u00fatils per aquesta finalitat<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

La biblioteca de centre en el marc del treball per projectes ha de jugar un paper b\u00e0sic tant des del punt de vista documental com des de l’assessorament. Per a poder donar resposta a preguntes com aquesta:<\/p>\n

Com ha de treballar l’escola perqu\u00e8 l’alumnat adquireixi les habilitats i les destreses ling\u00fc\u00edstiques necess\u00e0ries per a fer lectors i escriptors competents i funcionals<\/strong>?<\/p><\/blockquote>\n

La biblioteca ha de:<\/p>\n

\n