{"id":7682,"date":"2014-10-02T16:13:00","date_gmt":"2014-10-02T15:13:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2016-02-23T13:03:09","modified_gmt":"2016-02-23T12:03:09","slug":"cossos-agitats-i-desatents-subjectes-muts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/diversitat-en-xarxa\/trastorns-de-laprenentatge\/tdah\/cossos-agitats-i-desatents-subjectes-muts\/","title":{"rendered":"Cossos agitats i desatents. Subjectes muts?"},"content":{"rendered":"

En Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, al seu blog,<\/a> fa una interessant reflexi\u00f3 sobre el TDAH a partir d’un estudi publicat a “La Vanguardia” el 17\/05\/2014 (Vall d’Hebron detecta alg\u00fan trastorno de aprendizaje en m\u00e1s del 20% de escolares)<\/a>, aquest art\u00edcle el podeu trobar tamb\u00e9 en catal\u00e0 a: “El Blog de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill”.<\/a><\/i><\/p>\n

Avui dia els aprenentatges causen s\u00edmptomes en molts nens, nenes i adolescents, i la lectura d\u2019aquests s\u00edmptomes no pot reduir-se a unes estad\u00edstiques ni a la invenci\u00f3 de noves etiquetes ni tampoc a l\u2019\u00fas generalitzat i abusiu de la medicaci\u00f3.<\/b><\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca ens informa que, en una investigaci\u00f3 de la qual nom\u00e9s coneixem resultats provisionals explicats al darrer congr\u00e9s sobre el TDAH, s\u2019ha detectat algun trastorn d\u2019aprenentatge o psicopatol\u00f2gic en m\u00e9s del 20% d\u2019escolars catalans. Les xifres \u2013afegeixen- s\u00f3n comparables a les europees, per\u00f2 aqu\u00ed el 90% no est\u00e0 diagnosticat. \u00a0Est\u00e0 previst, amb el recolzament dels Departaments de Benestar Social, Ensenyament i Salut, que quan es presentin els resultats definitius \u201chi hagi un pla per resoldre aquesta situaci\u00f3 tan an\u00f2mala d\u2019alumnes amb problemes sense diagnosticar ni tractar\u201d.<\/p>\n

Haurem d\u2019esperar, doncs, a con\u00e8ixer els detalls de les dades definitives aix\u00ed com la metodologia utilitzada i, sobretot, les recomanacions que se suggereixin per abordar aquestes problem\u00e0tiques.<\/p>\n

Qu\u00e8 pot aportar de nou aquest estudi? Sabem que les manifestacions m\u00e9s importants del patiment ps\u00edquic dels nens del segle XXI giren al voltant de l\u2019escola \u00a0i els aprenentatges, la qual cosa no t\u00e9 res d\u2019estrany ja que l\u2019escola \u00e9s el seu principal focus socialitzador, tant pel que fa a l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements i h\u00e0bits com a la interacci\u00f3 social amb els seus semblants.
\n<\/a><\/p>\n

Bona part d\u2019aquest sofriment est\u00e0 lligat als aprenentatges i a la relaci\u00f3 que mantenen amb el saber, que no sempre \u00e9s f\u00e0cil i marcat per un desig i un consentiment a aprendre. S\u2019hi troben dificultats relacionades amb la manca de recursos personals o d\u00e8ficits cognitius, dificultats vinculades a l\u2019atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3 i, sovint, rebuig directe dels aprenentatges (absentisme).<\/p>\n

Algunes de les dificultats en l\u2019\u00e0mbit escolar prenen la forma de l\u2019anomenat TDAH (als EUA el percentatge \u00e9s similar al que ofereix aquest estudi: el 20% dels alumnes de secund\u00e0ria), diagn\u00f2stic que serveix en molts casos com a calaix de sastre on s\u2019inclouen vertaderes dificultats d\u2019atenci\u00f3 vinculades a conductes hiperactives i altres respostes amb etiologia diferent.<\/p>\n

Avui, a m\u00e9s, sabem que ja existeix una nova etiqueta per incloure aquells trastorns que el TDAH no recollia fins ara per no presentar els signes corresponents d\u2019hiperactivitat. S\u2019anomena TLC: Temps Cognitiu Lent (Sluggish Cognitive Tempo) i compta ja amb m\u00e9s de dos milions de nens dels Estats Units diagnosticats i medicats amb Sluggish Cognitive Tempo. Tamb\u00e9 sabem que l\u2019embranzida d\u2019alguns a la \u201cdetecci\u00f3\u201d (i medicaci\u00f3) preco\u00e7 no t\u00e9 aturall, ni tan sols davant les pr\u00e0ctiques m\u00e9s elementals en paidopsiquiatria. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s el fet que m\u00e9s de 10.000 nens americans (de classes desfavorides), menors de 3 anys, ja s\u00f3n diagnosticats i medicats per presentar TDAH. El mateix Conners, professor em\u00e8rit de la Universitat de Duke i un dels investigadors i cl\u00ednics del TDAH m\u00e9s reconeguts mundialment, assenyal\u00e0 recentment en una entrevista per al New York Times que el nombre de nens diagnosticats amb TDAH s\u2019havia elevat a 3,5 milions (de 600.000 detectats el 1990). Qualific\u00e0 aquestes xifres de \u201cdesastre nacional de proporcions perilloses\u201d i afeg\u00ed diverses consideracions al respecte en el seu blog. El trastorn \u00e9s ara, als EUA, el segon diagn\u00f2stic m\u00e9s freq\u00fcent a llarg termini realitzat en nens, molt a prop ja de l\u2019asma.<\/p>\n

Estem d\u2019acord en qu\u00e8 avui dia els aprenentatges causen s\u00edmptomes en molts nens i nenes, i adolescents, i la lectura d\u2019aquests s\u00edmptomes no pot reduir-se a unes estad\u00edstiques ni a la invenci\u00f3 de noves etiquetes que recullin les restes de les anteriors, aix\u00ed com tampoc a l\u2019\u00fas generalitzat i abusiu de la medicaci\u00f3.<\/p>\n

Pel que fa al nostre pa\u00eds, a l\u2019informe de l\u2019any 2010 del Comit\u00e8 de Drets del Nen -organisme de Nacions Unides que vetlla per l\u2019aplicaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 sobre els Drets del Nen- i a les recomanacions dirigides a l\u2019Estat espanyol, a l\u2019apartat de \u201cSalut i acc\u00e9s a serveis sanitaris\u201d ja s\u2019advertia textualment:<\/p>\n

\u201c[…] El Comit\u00e8 expressa tamb\u00e9 la seva preocupaci\u00f3 per la informaci\u00f3 que indica un augment, en un per\u00edode curt, en la prescripci\u00f3 de psicoestimulants a infants diagnosticats amb un trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb hiperactivitat (TDAH)\u201d.<\/p>\n

\u201cEl Comit\u00e8 recomana a l\u2019Estat part que examini amb cura el fenomen de la prescripci\u00f3 excessiva de medicaments als infants i adopti iniciatives per a proporcionar als infants diagnosticats amb un TDAH i altres trastorns del comportament, aix\u00ed com als seus pares, mares i mestres, acc\u00e9s a una \u00e0mplia gamma de mesures i tractaments educatius i psicol\u00f2gics\u201d. (Vegeu l\u2019informe citat aqu\u00ed)<\/p>\n

Aquesta \u00e9s, doncs, la q\u00fcesti\u00f3 que ens importa, m\u00e9s enll\u00e0 de les discussions nominalistes o etiol\u00f2giques: sabrem llegir aquests cossos agitats i\/o indolents que parlen d\u2019un malestar que interfereix en els seus aprenentatges prenent-los com a interlocutors? O, contr\u00e0riament, anem a reduir-los a cossos deficitaris que exigeixen correccions bioqu\u00edmiques o conductuals sense escoltar el sofriment subjectiu que impliquen? Com entendre les formes, particulars a cadasc\u00fa, per agitar-se o desatendre els seus professors? No som \u2013com a pares, docents o cl\u00ednics- convocats a aquest malestar i al seu abordatge? De qu\u00e8 ens podem fer responsables (respondre de) quan est\u00e0 en joc la relaci\u00f3 d\u2019un subjecte al coneixement i al seu cos?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, al seu blog, fa una interessant reflexi\u00f3 sobre el TDAH a partir d’un estudi publicat a “La Vanguardia” el 17\/05\/2014 (Vall d’Hebron detecta alg\u00fan trastorno de aprendizaje en m\u00e1s del 20% de escolares), aquest art\u00edcle el podeu trobar tamb\u00e9 en catal\u00e0 a: “El Blog de la Fundaci\u00f3 Jaume Bofill”. Avui dia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1488],"tags":[250,1499,1467],"class_list":["post-7682","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-tdah","tag-atencio-a-la-diversitat","tag-mestresee","tag-tdah"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7682","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7682"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7770,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7682\/revisions\/7770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}