{"id":7127,"date":"2010-04-14T14:57:00","date_gmt":"2010-04-14T13:57:00","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/general\/de-la-narracio-oral-a-la-literatura-per-a-infants\/"},"modified":"2016-02-08T12:39:05","modified_gmt":"2016-02-08T11:39:05","slug":"de-la-narracio-oral-a-la-literatura-per-a-infants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/biblioteca-escolar\/informacions\/literatura-infantil-i-juvenil\/de-la-narracio-oral-a-la-literatura-per-a-infants\/","title":{"rendered":"De la narraci\u00f3 oral a la literatura per a infants"},"content":{"rendered":"

<\/a>

<\/em><\/span>
Ressenya sobre hist\u00f2ria de la literatura infantil a c\u00e0rrec d’Anna Gasol Trullols. Aquest text fou la base d’una sessi\u00f3 de treball que l’autora tingu\u00e9 amb el seminari de coordinaci\u00f3 de biblioteques escolars de la demarcaci\u00f3 del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.<\/em>

<\/em>
Una mica d’hist\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

Durant molts segles, la societat no estava interessada en la inf\u00e0ncia com a tal. L’infant era considerat com un adult en miniatura i s’esperava que fos prou gran per a utilitzar-lo com a for\u00e7a de treball. Era una boca m\u00e9s a casa i en la mesura del possible se l’integrava en el m\u00f3n dels adults. Les condicions de vida eren dif\u00edcils, la taxa de mortaldat, alta, i la fam\u00edlia tenia com a missions primordials la conservaci\u00f3 dels b\u00e9ns, la pr\u00e0ctica d’un ofici i l’ensinistrament diari per a l’entrada en un m\u00f3n en el qual un home sol -i encara menys una dona sola-, no podia sobreviure. En alguns casos extrems, al fam\u00edlia tamb\u00e9 s’encarregava de protegir <\/strong>l’honor i la vida dels seus membres. La fam\u00edlia no tenia una funci\u00f3 afectiva, tot i que aix\u00f2 no vol dir que l’afecte fos sempre absent<\/p>\n

<\/strong>
<\/a>Si ens remuntem a l’\u00e8poca medieval, per exemple, i volem saber quines eren les hist\u00f2ries que estimulaven la imaginaci\u00f3 dels infants, hem de rec\u00f3rrer a la tradici\u00f3 popular de transmissi\u00f3 oral. I com que en aquestes etapes de la hist\u00f2ria eren poques les persones que tenien acc\u00e9s a la cultura i a la llengua escrita, aquestes narracions orals s’adre\u00e7aven tant als infants com als adults.<\/p>\n\n\n\n\n
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Ramon Llull<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aix\u00f2 no vol dir que no hi hagu\u00e9s autors medievals preocupats per l’educaci\u00f3 dels infants. A Catalunya, posem per cas, els estudiosos consideren que La doctrina pueril<\/strong><\/em> (segle XIII), de Ramon Llull, \u00e9s el primer tractat de pedagogia que s’ocupa de l’educaci\u00f3 dels infants d’entre 8 i 10 anys. Sembla que l’obra \u00e9s fruit de les reflexions de Llull sobre l’educaci\u00f3 del seu fill i, probablement, s’adre\u00e7ava m\u00e9s als adults que als nois, tot i que segurament aquests haurien gaudit m\u00e9s amb la lectura de El llibre de les b\u00e8sties<\/strong><\/em>, que descriu els diferents punts de vista de diversos animals per trobar un rei.<\/p>\n

Durant aquesta \u00e8poca es van popularitzar les faules, els roman\u00e7os i les aventures dels cavallers, recitades pels narradors que recorrien els pobles i les ciutats. D’altra banda, hem de tenir en compte  que la literatura de l’\u00e8poca tenia una gran c\u00e0rrega religiosa i moralitzadora, divulgada tant oralment com en llibrets de sermons i catecismes i vides de sants. No obstant aix\u00f2, s’ha recuperat per als infants d’avui una part de l’obra d’Anselm Turmeda, Disputa de l’ase contra Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals<\/strong><\/em> (1418), una obra prohibida al llarg de molts anys, durant els quals s’aconsellava als infants una altra lectura de l’autor de caire ben diferent, El llibre de bones amonestacions<\/strong><\/em>, m\u00e9s conegut com Fra Anselm<\/strong><\/em>.<\/p>\n

A partir del segle XV, i gr\u00e0cies al descobriment de la impremta, es van fer populars els llibres de cavalleries, aut\u00e8ntiques narracions d’aventures en les quals el lector o l’oient podia identificar-se f\u00e0cilment amb l’heroi. L’ideal cavalleresc havia estat exposat l’any 1275 en el Llibre de l’orde de cavalleria<\/strong><\/em> de Ramon Llull.<\/p>\n

La novel\u00b7la de cavalleries, a tota Europa, presenta elements d’influ\u00e8ncia cl\u00e0ssica, com Le roman d’Alexandre de Troie<\/strong><\/em>, que s’inspiren en el viatge, l’aventura i l’amor dels relats del cicle art\u00faric i el cicle del Graal. Neix, primer, com una reacci\u00f3 a la literatura llatina contempor\u00e0nia, tot i que n’extreu temes, aix\u00ed com tamb\u00e9 s’inspira en la poesia trobadoresca, i els mites i la tradici\u00f3 liter\u00e0ria oral, sobretot els contes que reben noves i riques aportacions del conte oriental. La literatura catalana compta amb obres de gran qualitat, com Tirant lo Blanc<\/strong><\/em> (1490) de Joanot Martorell i les novel\u00b7les an\u00f2nimes  Curial e G\u00fcelfa<\/strong><\/em> (entre 1435 i 1462) i Hist\u00f2ria de Jacob Xalabin<\/strong><\/em> (entre 1389 i 1404).<\/p>\n

En acabar l’Edat mitjana, el desenvolupament del comer\u00e7 i l’ascens de la burgesia van canviar la filosofia de vida i el concepte de cultura. L’\u00fas de les lleng\u00fces vernacles afavoria la multiplicaci\u00f3 de les edicions de llibres que arribaven a un major nombre de persones, canviant, tamb\u00e9, les condicions de l’ensenyament.<\/p>\n

Si ens fixem en Europa, i sobretot en els pa\u00efsos cat\u00f2lics, \u00e9s a mitjan del segle XVI (amb l’aparici\u00f3 dels col\u00b7legis dels jesu\u00eftes), que els fills de les fam\u00edlies de la burgesia comencen a rebre una educaci\u00f3 humanista basada en una cultura general molt \u00e0mplia, tot i que en llat\u00ed, la llengua internacional a tot Europa.<\/p>\n

Al llarg dels segles XVII i XVIII, l’educaci\u00f3 continuava sent per a l’aristocr\u00e0cia i la burgesia i les poques escoles per a la gent del poble, eren parroquials i gratu\u00eftes, i en elles s’ensenyava lectura, escriptura, ortografia, aritm\u00e8tica i catecisme. A Fran\u00e7a es va fer molt popular, per exemple, el Tel\u00e9maque<\/strong><\/em> (1699), escrit per F\u00e9n\u00e9lon quan era preceptor del duc de Borgonya.<\/p>\n\n\n\n\n
\"Telemaque\"<\/td>\n<\/tr>\n
Les aventures de T\u00e9l\u00e9maque”, de F\u00e9n\u00e9lon<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Aquests llibres destinats a infants tenien com a objectius:<\/p>\n

    \n
  • Servir com a exemples a m\u00e9s de proporcionar alguna informaci\u00f3, seleccionada amb molta cura.<\/li>\n

    <\/p>\n

  • Assegurar la formaci\u00f3 moral, intel\u00b7lectual i psicol\u00f2gica dels joves, tot seguint els criteris  propis de la societat de l’\u00e8poca.<\/li>\n

    <\/p>\n

  • Els llibres destinats als nois no podien ser els mateixos que els que es destinaven a les noies.<\/li>\n

    <\/p>\n

  • No calia que fossin textos escrits i pensats expressament per als infants.<\/li>\n<\/ul>\n

    Aix\u00ed doncs, els or\u00edgens de la literatura infantil queden una mica perduts perqu\u00e8 en molts moments de la hist\u00f2ria de la lectura s’han utilitzat textos que inicialment no havien estat pensats per als infants, uns textos dels quals els joves lectors s’han apropiat i han estat etiquetats posteriorment com “literatura infantil”.<\/p>\n

    De tot aix\u00f2, podem deduir que la literatura infantil i juvenil ha estat marcada per dos principis:<\/p>\n

      \n
    1. La seva interacci\u00f3 amb el sistema educatiu, \u00e9s a dir, el fet d’atribuir-li un paper formatiu en un sistema educatiu determinat.<\/li>\n

      <\/p>\n

    2. La relaci\u00f3 entre els continguts de les obres que es posaven a les mans dels joves lectors i la societat en la qual vivien i es feien grans i en la que havien de tenir un paper en el futur.<\/li>\n<\/ol>\n

      \u00c9s a finals del segle XVII i al llarg del XVIII que comen\u00e7a a sorgir la preocupaci\u00f3 per l’educaci\u00f3 de la dona en textos com L’\u00e9ducation des filles<\/strong><\/em> de F\u00e9n\u00e9lon <\/strong>qui recomana que les dones s’haurien de formar en lectura i escriptura, gram\u00e0tica, hist\u00f2ria antiga i moderna, i literatura, per tal que estiguessin m\u00e9s preparades per a la vida i per a enfrontar-se amb els problemes de la societat de l’\u00e8poca.<\/p>\n

      Els canvis pol\u00edtics, socials i econ\u00f2mics que van marcar el final del segle XVIII i els inicis del XIX, van canviar els conceptes d’educaci\u00f3, establint els fonaments de l’educaci\u00f3 moderna que fa necess\u00e0ria la formaci\u00f3 de totes les persones. Rousseau i el seu  \u00c9mile<\/strong><\/em> (1762) es poden considerar precursors d’aquest canvi de concepte en l’educaci\u00f3 i en la noci\u00f3 de la inf\u00e0ncia, determinant, una nova etapa en la consideraci\u00f3 social vers l’infant.<\/p>\n\n\n\n\n
      <\/a><\/td>\n<\/tr>\n
      “Instruccions per a l’ensenyan\u00e7a de
      minyons,” de Baldiri Reixac<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      A Catalunya, els problemes sociopol\u00edtics que pateix el pa\u00eds entre els segles XVI i XVIII: guerres, epid\u00e8mies, crisi agr\u00edcola, castellanitzaci\u00f3 i p\u00e8rdua de llibertats, representen un retroc\u00e9s cultural. En l’educaci\u00f3, molt religiosa, s’utilitzaven lectures de la vida dels sants i de la Verge, per la qual cosa no seria gens estrany, que els infants de l’\u00e8poca trobessin m\u00e9s engrescadora la lectura de caire popular, tamb\u00e9 anomenada “de canya i cordill”, publicada en fullets amb gravats que representaven les escenes m\u00e9s importants. Ja el 1749 cal destacar l’obra de Baldiri Reixach Instruccions per a l’ensenyan\u00e7a dels minyons<\/em><\/strong>.<\/p>\n

      Al llarg del segle XIX, sobretot durant la segona meitat, aquesta necessitat pedag\u00f2gica s’est\u00e9n a totes les capes de la societat, de manera que el nombre d’infants que aprenen a llegir i coneixen les nocions b\u00e0siques de matem\u00e0tiques creix any rere any. Hi ha m\u00e9s lectors, i fan falta m\u00e9s llibres.<\/p>\n

      Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta necessitat de producte, a mesura que l’edici\u00f3 i la distribuci\u00f3 de llibres infantils augmenta, el contingut de les obres evoluciona. Ja no es tracta nom\u00e9s de donar instrucci\u00f3 als infants, sin\u00f3 tamb\u00e9 de recon\u00e8ixer els seus drets al plaer i a la distracci\u00f3. Aquesta noci\u00f3 nova de la lectura coincideix amb l’evoluci\u00f3 de la pr\u00f2pia societat. L’edici\u00f3, aleshores, es caracteritzava:<\/p>\n

        \n
      1. Pel fet que hi havia un p\u00fablic infantil que reclamava llibres.<\/li>\n

        <\/p>\n

      2. Pel fet que s’havia modificat la manera de considerar l’infant i tant els educadors com els pares eren conscients de la utilitat dels llibres.<\/li>\n<\/ol>\n

        Els editors es veuen en la necessitat de crear i promoure col\u00b7leccions de llibres destinades als: adaptacions d’obres cl\u00e0ssiques, demandes a autors de prestigi reconegut perqu\u00e8 escriguin expressament per als infants, adaptacions de contes populars, retallant-los i modificant-los de manera que no puguin ferir la sensibilitat dels lectors i lectores.<\/p>\n\n\n\n\n
        <\/a><\/td>\n<\/tr>\n
        “Aplec de rondaies
         mallorquines d’en Jordi
        des Rec\u00f3”,
        d’Antoni M. Alcover<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

        Coincidint amb aquesta demanda, el 1800 s’inicia a Catalunya la producci\u00f3 de llibres pr\u00f2piament infantils. Aquests anys es tradueix i es publica a Barcelona l’obra alemanya El nuevo Robinson: historia moral reducida a di\u00e1logos para instrucci\u00f3n y entretenimiento de ni\u00f1os y j\u00f3venes de ambos sexos<\/strong><\/em>. L’oferta \u00e9s, en general, de trduccions i obres que tenen una presentaci\u00f3 f\u00edsica poc atractiva i un contingut religi\u00f3s i moralitzador. A partir de 1860 es comencen a traduir els contes de Charles Perrault, seguits pels de H. C. Andersen i altres reculls de contes meravellosos. La instituci\u00f3 dels Jocs Florals, a Barcelona el 1859, comen\u00e7a a possibilitar publicacions d’autors catalans com, per exemple, Lo llibre dels \u00e0ngels<\/strong><\/em> (1865) i Lo llibre dels nois<\/strong><\/em> (1871). Una de les aportacions m\u00e9s importants d’aquest per\u00edode va ser l’Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Rec\u00f3<\/strong><\/em>, iniciades el 1896 per Antoni M. Alcover.<\/p>\n

        El segle XX<\/strong><\/p>\n

        El segle XX comen\u00e7a a Catalunya amb un gran impuls del conte popular, el conte literari, el teatre i la novel\u00b7la breu, destacant, sobretot, la ploma prol\u00edfica de Josep M. Folch i Torres, al divulgaci\u00f3 de la literatura infantil mitjan\u00e7ant la revista “En Patufet”, les aportacions de les escoles -molt actives en l’est\u00edmul de la lectura-, i l’impuls de les biblioteques populars, creades el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n\n
        <\/a><\/td>\n<\/tr>\n
        “Les aventures extraordin\u00e0ries
        d’en Massagran”,
        de Josep M. Folch i Torres”<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

        Va ser l’inici d’una etapa d’auge cultural i social que propiciava la publicaci\u00f3 de llibres per a infants. Cal destacar:  Deu rondalles de Jes\u00fas infant <\/strong><\/em> (1902) de Josep Carner; Rondalles populars catalanes <\/strong><\/em>(1909) de Ramon Miquel i Planas, il\u00b7lustrades per Joan Vila; les primeres novel\u00b7les de les col\u00b7leccions “La biblioteca Patufet” i “La biblioteca Joventut”, o b\u00e9 Les aventures d’en Massagran<\/strong><\/em>, de Josep M. Folch i Torres, que va tenir un gran \u00e8xit.<\/p>\n

        Cap al 1920, hem de recordar les aportacions de Lola Anglada, il\u00b7lustradora i autora de textos com Peret<\/strong> o Margarida<\/strong><\/em>, i de  Mari\u00e0 Manent, de Ferran Soldevila i al seva novel\u00b7la Lau, o les aventures d’un aprenent de pilot<\/em><\/strong>, de Carles Riba (amb Sis Joans<\/strong><\/em>) i de Josep Carner, els quals, am\u00e9s de l’obra de collita pr\u00f2pia s\u00f3n autors de traduccions dels cl\u00e0ssics de la literatura universal com Kim<\/strong><\/em>, Les aventures de Tom Sawyer<\/strong><\/em> o Al\u00edcia en terra de meravelles<\/strong><\/em>.<\/p>\n

        A partir de la guerra civil, entrem en un per\u00edode fosc i gris que es caracteritza per un gran desert en la producci\u00f3 editorial infantil, amb l’excepci\u00f3 d’un gran esfor\u00e7 per uns quants editors per publicar en catal\u00e0 (cas de les editorials Estela o Joventut), que es va materialitzar en la publicaci\u00f3 de deu volums amb traduccions d’autors cl\u00e0ssics, entre els quals s’inclo\u00efa  El venedor de peixos<\/strong><\/em> de Francesc Vallverd\u00fa. Un altre intent de normalitzaci\u00f3 \u00e9s la publicaci\u00f3 dels volums de Rondalles valencianes<\/strong><\/em> d’Enric Valor o la traducci\u00f3 dels \u00e0lbums Babar<\/strong><\/em> per Carles Riba.<\/p>\n

        En general, per\u00f2, el panorama \u00e9s trist. desapareix “En Patufet” i apareixen diversos c\u00f2mics, tots en castell\u00e0, entre els quals “TBO” (de l’editorial Bruguera), que aconsegueix un gran \u00e8xit entre els lectors.<\/p>\n

        El 1951, sota l’aixopluc del seminari de Solsona neix la revista “L’infantil”, convertida uns anys despr\u00e9s en “Tretzevents”.<\/p>\n

        Mentrestant, a Europa…<\/strong><\/p>\n

        El final de la segona guerra mundial va suposar un canvi molt important en el m\u00f3n de l’edici\u00f3 per als infants, sobretot en la concepci\u00f3 dels llibres que comencan a apar\u00e8ixer en format \u00e0lbum, amb il\u00b7lustracions a tot color, poca lletra i hist\u00f2ries lineals que poden ser enteses f\u00e0cilment pels lectors de les primeres edats. Sorgeixen, aix\u00ed, personatges humans o animals que aconsegueixen un gran \u00e8xit entre el p\u00fablic infantil i fan que els editors es plantegin s\u00e8ries amb un mateix personatge dins les col\u00b7leccions tot just acabades de comen\u00e7ar. \u00c9s el cas de les Histoires de Pierre Castor<\/strong><\/em>, editades per l’editorial Flammarion a Fran\u00e7a, o els contes del conill Perot de Beatrix Potter, reeditats sense interrupci\u00f3 des de la seva aparici\u00f3 l’any 1922.<\/p>\n

        L’acabament de la guerra tamb\u00e9 suposa un replantjament de les lectures per al jovent que comencen a mostrar de manera oberta i clara temes de la societat del moment i, mica en mica, s’encaminen cap al realisme social. \u00c9s, sobretot, a partir de la d\u00e8cada de 1970 que comencen a abordar-se temes que, fins aquell moment, havien estat absents de la literatura infantil i juvenil: col\u00b7leccions de novel\u00b7les realistes que tracten els conflictes de parella, el racisme, el naixement de les noves estructures familiars, la pobresa, l’ab\u00fas de poder, drogues, etc.<\/p>\n

        A Catalunya…<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n
        <\/a><\/td>\n<\/tr>\n
        Cavall Fort”, n\u00famero 1<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

        L’aparici\u00f3 de la revista infantil “Cavall Fort” (1962) i la fundaci\u00f3 de l’editorial La Galera (1963), impulsada per Andreu D\u00f2ria, va suposar l’inici de la normalitzaci\u00f3 en la publicaci\u00f3 infantil en catal\u00e0 i la posada en marxa d’una s\u00e8rie de projectes editorials que, en aquell moment, tenien una voluntat clara de servei per a la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, i una funci\u00f3 m\u00e9s formativa que l\u00fadica.<\/p>\n

        En un primer moment calia elaborar textos atractius i din\u00e0mics, amb il\u00b7lustracions en color, fresques i modernes, per nodrir les necessitats de lectura dels escolars. Es recollia, aix\u00ed, la inquietud dels moviments de mestres i dels sectors pedag\u00f2gics m\u00e9s avan\u00e7ats que van col\u00b7laborar molt estretament entre ells. En aquesta tasca cal destacar Marta Mata, Joaquim Carb\u00f3, Sebasti\u00e0 Sorribas, Antoni Quadrench, M. \u00c0ngels Oll\u00e9, entre molts d’altres, i els inicis professionals de les il\u00b7lustradores Fina Rif\u00e0, Carme Sol\u00e9, Maria Rius, Carme Peris, etc.<\/p>\n

        S’havien de recuperar les formes tradicionals i culturals del pa\u00eds, i \u00e9s per aquest motiu que els autors i editors es van mostrar indiferents als corrents europeus del moment, llevat de poqu\u00edssimes excepcions com la inclusi\u00f3 de traduccions per a adolescents en la col\u00b7lecci\u00f3 “El trapezi” d’Edicions 62.<\/p>\n

        A partir de la d\u00e8cada de 1970 es produeix una normalitzaci\u00f3 en la publicaci\u00f3 de col\u00b7leccions de narrativa adre\u00e7ades a diferents franges d’edat, amb segells editorials catalans i espanyols i amb una pres\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s nombrosa d’autors catalans. Conviuen les obres de tema fant\u00e0stic, realista, hist\u00f2ric, popular, etc., de producci\u00f3 pr\u00f2pia amb les traduccions d’autors europeus i americans, la qual cosa suposa la intrducci\u00f3 de tem\u00e0tiques socials noves i plantejaments culturals d’una gran diversitat. Els personatges infantils i juvenils s\u00f3n cada vegada m\u00e9s propers a l’edat del lector\/a, de la mateixa manera que el llenguatge emprat utilitza f\u00f3rmules del llenguatge dels infants i els joves. Les obres s\u00f3n presentades per un narrador en primera o en tercera persona. La forma narrativa recorre al diari, la reflexi\u00f3 i la introversi\u00f3 personals i tamb\u00e9 a les cartes, amb la intenci\u00f3 de trobar recursos literaris que connectin amb la sensibilitat del lector i amb els seus interessos.<\/p>\n

        La fragmentaci\u00f3 de les col\u00b7leccions en franges d’edat d\u00f3na una informaci\u00f3 molt \u00e0gil als prescriptors de les lectures (ensenyants i fam\u00edlies). La literatura infantil i juvenil propicia cada cop m\u00e9s una oferta m\u00e9s variada que cultiva tots els g\u00e8neres de la literatura i, seguint les mateixes modes  i estructures que la literatura europea i nordamericana, mostra les influ\u00e8ncies dels esquemes narratius i el llenguatge del cinema i de la televisi\u00f3.<\/p>\n

        Les col\u00b7leccions s\u00f3n cada cop m\u00e9s acurades quant a disseny i presentaci\u00f3 i, pel que fa a les lectures per a les primeres edats, van acompanyades d’il\u00b7lustracions de diversos autors i autores, la qual cosa augmenta la riquesa i la varietat de models per formar el gust est\u00e8tic dels infants.<\/p>\n

        Durant els darrers anys, han proliferat els premis editorials que v\u00e9nen a sumar-se als tradicionals premis infantils com Josep M. Folch i Torres, Joaquim Ruyra, Apel\u00b7les Mestres, etc.<\/p>\n

        La literatura infantil i juvenil catalana ha arribat a un estat de normalitat completa i compta amb un ampli ventall d’escriptors i escriptores, d’il\u00b7lustradors i il\u00b7lustradores, de renom, que compten ja amb el reconeixement de la cr\u00edtica i els estaments universitaris i, en el cas dels Il\u00b7lustradors i il\u00b7lustradores, el recneixement a nivell mundial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Ressenya sobre hist\u00f2ria de la literatura infantil a c\u00e0rrec d’Anna Gasol Trullols. Aquest text fou la base d’una sessi\u00f3 de treball que l’autora tingu\u00e9 amb el seminari de coordinaci\u00f3 de biblioteques escolars de la demarcaci\u00f3 del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.Una mica d’hist\u00f2ria Durant molts segles, la societat no estava interessada en la inf\u00e0ncia com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1077],"tags":[1436,1368,1391],"class_list":["post-7127","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-literatura-infantil-i-juvenil","tag-biblioreport","tag-historia-de-la-literatura-infantil","tag-literatura-oral"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7127"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7127\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7395,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7127\/revisions\/7395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}