{"id":7013,"date":"2012-11-22T16:27:00","date_gmt":"2012-11-22T15:27:00","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/general\/la-cenicienta-de-perrault-il%c2%b7lustrada-per-innocenti\/"},"modified":"2016-02-08T17:34:34","modified_gmt":"2016-02-08T16:34:34","slug":"la-cenicienta-de-perrault-il%c2%b7lustrada-per-innocenti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/biblioteca-escolar\/llibres-comentats\/albums-il%c2%b7lustrats\/la-cenicienta-de-perrault-il%c2%b7lustrada-per-innocenti\/","title":{"rendered":"“La Cenicienta”, de Perrault il\u00b7lustrada per Innocenti"},"content":{"rendered":"
\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n

L’editorial SM (2012) ha reeditat  “La Cenicienta” de Charles Perrault, una excel\u00b7lent edici\u00f3 il\u00b7lustrada pel prestigi\u00f3s Roberto Innocenti<\/a>, <\/i>i que va ser <\/i>publicada per primer cop en castell\u00e0 el 1984 per Ediciones Generales Anaya i posteriorment, el 2001, per Lumen.<\/p>\n

Res millor que presentar aquesta obra que fent una adaptaci\u00f3 de l’estudi que Fabiana Margolis<\/b> va escriure per a la revista Imaginaria<\/a><\/b>:<\/p>\n

Per narrar la seva particular versi\u00f3 d’aquest cl\u00e0ssic de Charles Perrault, Roberto Innocenti va triar la sofisticaci\u00f3 i la magnific\u00e8ncia dels anys ’20 [i ambient-la a la ciutat de Londres]. M\u00e9s enll\u00e0 de la impecable reconstrucci\u00f3 de l’\u00e8poca (des dels objectes de luxe que van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer en aquells anys, com autom\u00f2bils i fon\u00f2grafs, fins als vestits i pentinats dels personatges) en les il\u00b7lustracions d’aquest gran artista itali\u00e0 res resulta \u00e9s a l’atzar: personatges, perspectives, llums i colors evidencien una gran preocupaci\u00f3 pels detalls i per la significaci\u00f3 que aquests tindran dins del conjunt de l’obra, com si el context es convert\u00eds en un nou protagonista de la hist\u00f2ria, i no precisament el menys m\u00e0gic.<\/p>\n

Dues meravelloses il\u00b7lustracions \u2014plenes de detalls i ironies\u2014 obren i tanquen el relat. L’emmarquen. La primera, mostra la il\u00b7lusi\u00f3 que pot crear l’aigua d’un estany, mentre Ventafocs renta la roba. Com si es tract\u00e9s d’un mirall que permet\u00e9s l’entrada a un m\u00f3n diferent, el reflex mostra a una Ventafocs vestida, pentinada i maquillada per al ball reial. No tan sols es transforma ella: la cistella de la roba bruta \u00e9s, en aquell m\u00f3n distant i vapor\u00f3s, una enorme gerra; la roba que sost\u00e9 a les seves mans es transforma en un ram de flors que ella deixa caure amb delicadesa; l’aixeta es converteix en el coll d’un cigne daurat del bec del qual brolla un doll d’aigua. L’\u00fanica cosa que es mant\u00e9 intacte \u00e9s la seva postura i l’expressi\u00f3 del seu rostre: el mateix somriure ens diu que es tracta de la mateixa persona, encara que les seves pr\u00f2pies germanastres, encantades pel luxe i l’opul\u00e8ncia que les envolta, no puguin recon\u00e8ixer-la.<\/p>\n

A l’\u00faltima il\u00b7lustraci\u00f3, l’autor es permet anar m\u00e9s enll\u00e0 de la hist\u00f2ria i imaginar qu\u00e8 podria haver succe\u00eft amb un personatge tan emblem\u00e0tic com la madrastra. La veiem recolzada en una butaca, fumant i lliurada a la beguda, amb una copa a mitges i diverses ampolles buides al terra, en una actitud que es repeteix diverses vegades al llarg del relat. Un dest\u00ed diferents per a dones tan diverses.<\/p>\n

La cura per cadascun dels detalls, a les il\u00b7lustracions de Innocenti, no hi ha personatges secundaris o irrellevants. El fet que les germanastres continu\u00efn amb els seus jocs i balls sense, si m\u00e9s no, notar la pres\u00e8ncia de la Ventafocs \u2014fins el moment que, amb sorpresa i humiliaci\u00f3, descobreixen que ella era la veritable propiet\u00e0ria de la sabata de cristall\u2014, no fa sin\u00f3 confirmar la met\u00e0fora d’una ceguesa que sembla instal\u00b7lar-se des del comen\u00e7ament de la hist\u00f2ria. All\u00ed, en una de les primeres il\u00b7lustracions, apareix retratada la vida quotidiana de la fam\u00edlia: les germanastres, abillades a l’\u00faltima moda, rient i gronxant-se davant de la casa; Ventafocs netejant els vidres de les finestres; la madrastra dient-li el que ha de fer; el pare mig amagat darrere de la porta d’entrada. Enfront de la casa hi ha un grup de nois jugant a la gallineta cega, mentre passa un home cec (tal vegada el menys cec de tots els que hi ha representats) creuant l’escena guiat pel seu gos. L’al\u00b7legoria arriba a el seu punt m\u00e0xim durant el ball, quan les germanastres s\u00f3n incapaces de recon\u00e8ixer a la Ventafocs encara que es troben a pocs passos d’ella:<\/p>\n

“I ella va anar a asseure’s al costat de les seves germanastres i va tenir amb elles mil atencions: fins i tot els va oferir les delicioses llaminadures que el pr\u00edncep li havia donat, la qual cosa les va deixar molt sorpreses, perqu\u00e8 no la reconeixien.” <\/i><\/p>\n

Tampoc l’elecci\u00f3 de les perspectives resulta a l’atzar; per contra, es tracta d’una manera d’introduir al lector dins de l’obra, fent-lo prendre part activa com si ell mateix s’hagu\u00e9s convertit en un dels personatges. Aix\u00ed, quan les germanastres estan a punt de pujar al cotxe que les conduir\u00e0 al ball, veiem aquesta imatge a trav\u00e9s d’una de les finestres del pis superior, on s’ha quedat la Ventafocs. Aquesta perspectiva posa de manifest el tancament i l’opressi\u00f3 de la protagonista, el rostre de la qual no podem veure per\u00f2 s\u00ed imaginar.<\/p>\n

Noves hist\u00f2ries dins de la hist\u00f2ria: aix\u00f2 \u00e9s el que recreen les il\u00b7lustracions d’Innocenti. Detalls que en una primera lectura poden haver passat desapercebuts segurament obligaran al lector a tornar sobre els seus passos, a la recerca de m\u00e9s indicis que li permetin imaginar noves interpretacions. Perqu\u00e8 l’univers d’Innocenti, lluny de cristal\u00b7litzar-se, obre infinits camins i es multiplica en cada lectura i en cada lector.<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’editorial SM (2012) ha reeditat  “La Cenicienta” de Charles Perrault, una excel\u00b7lent edici\u00f3 il\u00b7lustrada pel prestigi\u00f3s Roberto Innocenti, i que va ser publicada per primer cop en castell\u00e0 el 1984 per Ediciones Generales Anaya i posteriorment, el 2001, per Lumen. Res millor que presentar aquesta obra que fent una adaptaci\u00f3 de l’estudi que Fabiana Margolis va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1110],"tags":[1436,1318,1380],"class_list":["post-7013","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-albums-illustrats","tag-biblioreport","tag-contes-populars","tag-illustracions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7013"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7444,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7013\/revisions\/7444"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}