{"id":4900,"date":"2014-09-15T07:37:06","date_gmt":"2014-09-15T06:37:06","guid":{"rendered":"http:\/\/reporteducacio.cat\/?p=4900"},"modified":"2015-12-23T20:02:48","modified_gmt":"2015-12-23T19:02:48","slug":"mor-el-company-francesc-ramon-i-mari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/actualitat\/mor-el-company-francesc-ramon-i-mari\/","title":{"rendered":"Mor el company Francesc Ramon i Mar\u00ed"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/pacoramon.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4904 size-medium\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/pacoramon-300x182.jpg\" alt=\"pacoramon\" width=\"300\" height=\"182\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/pacoramon-300x182.jpg 300w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/pacoramon.jpg 520w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Ahir, 14 de setembre, va morir el nostre company Francesc (Paco) Ramon i Mar\u00ed a\u00a0causa de la malaltia que patia des de feia m\u00e9s d&#8217;un any.<\/p>\n<p>Paco Ramon a n\u00e9ixer a Eivissa l&#8217;any 1939; va estudiar al Seminari d&#8217;Eivissa i a l&#8217;Alliance Fran\u00e7aise. L&#8217;any 1959 obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre (Escola Normal de Palma), l&#8217;any a 1978, el de mestre de catal\u00e0 (Universitat de Barcelona) i 1998 el de llicenciat en psicopedagogia (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). Actualment viu a Santa Margarida de Montbui, a l&#8217;Anoia.<\/p>\n<p>Inicia la seva activitat com a mestre l&#8217;any 1960 a Eivissa; del 1965 al 1984 fa de mestre a l&#8217;escola rural de Santa Margarida de Montbui. Innovador en el seu moment, aplica metodologies did\u00e0ctiques i continguts que posteriorment han estat bandera de la reforma educativa: l&#8217;educaci\u00f3 en valors, l&#8217;atenci\u00f3 a la diversitat, l&#8217;escola participativa, l&#8217;obertura a la comunitat, etc.<\/p>\n<p>Va ser el referent de moltes promocions d&#8217;alumnes, a qui va oferir una s\u00f2lida formaci\u00f3 integral, amb la inclusi\u00f3 de mat\u00e8ries com la m\u00fasica i l&#8217;idioma estranger. Entenent que la seva responsabilitat sobre l&#8217;educaci\u00f3 transcendia l&#8217;aula, va impulsar el Grup d&#8217;Esplai de Montbui, on els nens i les nenes podien rebre formaci\u00f3 en el lleure i els joves del poble exercien el valor de la cooperaci\u00f3 ajudant en una tasca d&#8217;indubtable inter\u00e8s social.<\/p>\n<p>Mestre dins i fora de l&#8217;escola, va copsar la necessitat de fomentar la identitat com a poble en uns moments que el m\u00f3n rural estava absolutament infravalorat. En aquest sentit, destaquen l&#8217;impuls que va donar a la creaci\u00f3 de l&#8217;Associaci\u00f3 de ve\u00efns &#8220;La Margarida&#8221; i la seva participaci\u00f3 en les activitats del centre cultural i el Patronat de l&#8217;ermita de la Tossa.<\/p>\n<p>Es va implicar molt activament en la promoci\u00f3 d&#8217;activitats de caire art\u00edstic i cultural, amb els alumnes de l&#8217;escola (caramelles, teatre escolar, etc.) i amb el jovent (grup de teatre, explicaci\u00f3 de rondalles, etc.). L&#8217;any 1986 l&#8217;Ajuntament va batejar el carrer de les escoles amb el seu nom, en reconeixement a la seva qualitat humana i al seu entusiasme.<\/p>\n<p>Va ser l&#8217;impulsor, tamb\u00e9, de l&#8217;associaci\u00f3 professional per a la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica Grup de Mestres de l&#8217;Anoia, creada l&#8217;any 1980. Des del 1984 \u00e9s director del centre de recursos pedag\u00f2gics de l&#8217;Anoia, servei educatiu del Departament d&#8217;Educaci\u00f3 que d\u00f3na suport a l&#8217;activitat pedag\u00f2gica dels centres i a la tasca docent de mestres i professors. En aquest servei ha actuat com a catalitzador d&#8217;energies i voluntats i ha fet possible, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb organismes municipals, universitats, entitats i el Grup de Mestres de l&#8217;Anoia, la realitzaci\u00f3 un gran ventall d&#8217;activitats entre les que destaquen la publicaci\u00f3 de diversos materials pedag\u00f2gics per con\u00e8ixer el medi local i comarcal: Aula de Natura Urbana, Aula de Natura de Miralles, Itineraris per Igualada, El Castell de la Pobla, etc.<\/p>\n<p>Ha participat en moltes activitats pedag\u00f2giques innovadores, com ara les Jornades de Matem\u00e0tica L\u00fadica Anoia 2mil i les Jornades d&#8217;Educaci\u00f3 Visual i Pl\u00e0stica Anoia 2mil2 (podeu visitar els seus llocs WEB a <a href=\"http:\/\/www.educanoia.net\/\">www.educanoia.net<\/a>, apartat del CRP de l&#8217;Anoia), que han aconseguit engrescar quasi tots els centres educatius de la comarca.<\/p>\n<p>Va ser\u00a0membre de l&#8217;ACAPS (Associaci\u00f3 Catalana d&#8217;Amics del Poble Sahrau\u00ed) i ha col\u00b7laborat en les col\u00f2nies d&#8217;estiu que acullen cada any m\u00e9s de 800 infants sahrau\u00eds refugiats a la zona de Tindouf, que s&#8217;allotgen amb fam\u00edlies de 180 municipis de Catalunya. Tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat en l&#8217;organitzaci\u00f3 de campanyes de recollida d&#8217;aliments destinats a les fam\u00edlies refugiades.<br \/>\n<strong>Premi Catalunya Educaci\u00f3 2003 i Premi \u00d2mnium Cultural Anoia 2014<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;any 2003 li va ser concedir el <strong>Premi Catalunya Educaci\u00f3<\/strong> en qu\u00e8 es\u00a0valorava expl\u00edcitament la traject\u00f2ria professional\u00a0 de Paco Ramon i l&#8217;atorgament de prestigi al m\u00f3n educatiu de la seva tasca.<\/p>\n<p>El 9 de setembre de 2014, \u00d2mnium Cultural Anoia va atorgar-li el <strong>Premi al Comprom\u00eds Cultura<\/strong>l, amb la voluntat de destacar la traject\u00f2ria d&#8217;un mestre d&#8217;escola. Heus aqu\u00ed el v\u00eddeo testimonial fet a prop\u00f2sit d&#8217;aquest esdeveniment:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/www.youtube.com\/embed\/3m6aDl_1-rg\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3 reprodu\u00efm l&#8217;entrevista de l&#8217;espai <em><strong>L\u00ednies Mestres<\/strong><\/em>, de reporteducaci\u00f3.<\/p>\n<table class=\"tabla4\" border=\"0\" width=\"759\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\">\n<tbody>\n<tr>\n<td rowspan=\"2\" width=\"10\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"..\/crp_fitxers\/au.gif\" alt=\"\" width=\"10\" height=\"1\" \/><\/td>\n<td class=\"tabla4\" width=\"760\" height=\"10\"><\/td>\n<td rowspan=\"2\" width=\"10\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"..\/crp_fitxers\/au.gif\" alt=\"\" width=\"10\" height=\"1\" \/><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" bgcolor=\"#FFFFFF\" width=\"760\" height=\"445\">\n<table border=\"0\" width=\"98%\" align=\"center\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"center\" valign=\"top\" height=\"1834\">\n<table style=\"height: 1681px;\" border=\"0\" width=\"702\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"0\" align=\"center\">\n<tbody>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"9%\"><a href=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/icopramon.gif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-4901\" src=\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/se-baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2014\/09\/icopramon.gif\" alt=\"icopramon\" width=\"54\" height=\"76\" \/><\/a><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"31%\">13\/10\/2003. <strong><span class=\"blavainterior\">PACO RAMON MAR\u00cd<\/span>.<\/strong> Mestre i Psicopedagog. Director del Centre de Recursos Pedag\u00f2gics de l&#8217;Anoia. Premi Catalunya d&#8217;Educaci\u00f3 2003.<span style=\"color: #000066; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;\"><br \/>\n<b><\/b><\/span><\/td>\n<td width=\"2%\"><\/td>\n<td class=\"titulars\" align=\"left\" valign=\"top\" width=\"58%\"><em>\u00abLa societat canvia a una velocitat exponencial. L&#8217;escola t\u00e9 un ritme m\u00e9s lent, encara que m\u00e9s natural. El centre de recursos hauria d&#8217;intermediar per tal d&#8217;atenuar desfasaments massa pronunciat<\/em>s\u00bb<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"9%\"><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"31%\"><\/td>\n<td width=\"2%\"><\/td>\n<td align=\"left\" valign=\"top\" width=\"58%\"><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td class=\"style_lm_int\" colspan=\"4\" align=\"left\" valign=\"top\"><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Un record dels seus temps d&#8217;escola?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Com a alumne, encara ric ara quan hi penso&#8230;! En el curs de preparat\u00f2ria, a Eivisssa, ten\u00edem un mestre aficionat a l&#8217;astronomia que s&#8217;entestava a fer entendre a canalla de nou anys els n\u00fameros astron\u00f2mics amb conceptes tan poc significatius com quinquillones.I ja com a mestre, a Santa Margarida de Montbu\u00ed (Anoia), tinc molt present l&#8217;hora de lectura. Als anys seixanta no ten\u00edem altra calefacci\u00f3 que una estufa de llenya i a l&#8217;hora d&#8217;entrar al mat\u00ed, la sala de classe estava sovint vora els zero graus. Llavors tots els nens (escuela de ni\u00f1os) tenien el seu llibre de lectura reservat i amb el punt de llibre. L&#8217;agafaven del prestatge i en cercles conc\u00e8ntrics, els petits al davant, llegien durant una hora, que era m\u00e9s o menys el que tardava la classe en escalfar-se. Era realment un moment m\u00e0gic.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Quin personatge del m\u00f3n de l&#8217;educaci\u00f3 l&#8217;ha influ\u00eft m\u00e9s?<\/strong><\/span><br \/>\n-S\u00f3c bastant ecl\u00e8ctic, per\u00f2 si n&#8217;haig de citar un, crec que en Jean Piaget.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Citi&#8217;ns ara, un personatge hist\u00f2ric pel que senti una especial predilecci\u00f3.<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Sor Juana In\u00e9s de la Cruz. Fa tres-cents cinquanta anys va ser una pionera en la lluita pels drets de la dona a m\u00e9s de ser una gran poetessa.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Un encert de l&#8217;educaci\u00f3 actual?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Haver allargat l&#8217;escolaritat obligat\u00f2ria fins els setze anys.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>. &#8230; I una mancan\u00e7a?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; No allargar-la fins als divuit. No haver-hi plans sistem\u00e0tics d&#8217;acollida dels nou vinguts.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Quin ha de ser l&#8217;element m\u00e9s irrenunciable a qualsevol escola?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; L&#8217;educaci\u00f3 en la llibertat i la responsabilitat. Crec que d&#8217;aquests se&#8217;n deriven tots els altres.<span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Considera certa l&#8217;opini\u00f3 que, en conjunt, moltes fam\u00edlies han desertat de la responsabilitat en l&#8217;educaci\u00f3 dels seus fills?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Jo no diria que han desertat. Ja fa un temps , especialment a partir de la incorporaci\u00f3 de la majoria de dones al m\u00f3n laboral, ( jo crec que sempre han treballat, i molt ), els rols de l&#8217;educaci\u00f3 dels fills han decantat molt la responsabilitat sobre l&#8217;escola. Aix\u00f2 no \u00e9s bo. Si b\u00e9 escola i fam\u00edlia han d&#8217;educar de manera coordinada i en l&#8217;educaci\u00f3 de les persones hi han de participar molts agents socials, la fam\u00edlia no pot abdicar de la seva primera responsabilitat.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Qu\u00e8 es pot fer amb aquell alumnat que no supera l&#8217;escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria amb \u00e8xit?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; L&#8217;\u00e8xit sol ser una q\u00fcesti\u00f3 de superaci\u00f3 de llistons. Cal intentar que tots els alumnes superin els seus propis llistons. Per tant, com que tots som diferents caldr\u00e0 posar llistons per a les diferents mides, ja que \u00e9s molt important que tots tinguem \u00e8xit.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Quina opini\u00f3 li mereix la tasca dels centres de recursos pedag\u00f2gics?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Els centres de recursos haurien de tenir la sensibilitat per detectar quines s\u00f3n avui les diferents maneres de donar una resposta interessant a les demandes que el professorat i les escoles plantegen.<\/p>\n<p>La societat canvia a una velocitat exponencial. L&#8217;escola t\u00e9 un ritme m\u00e9s lent, encara que m\u00e9s natural. El centre de recursos hauria d&#8217;intermediar per tal d&#8217;atenuar desfasaments massa pronunciats.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Quin paper han de jugar les tecnologies de la informaci\u00f3 a l&#8217;escola?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; En un m\u00f3n on les tecnologies de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 juguen un paper primordial, s&#8217;ent\u00e9n que aquestes han de ser considerades a l&#8217;escola tal i com es mereixen. A l&#8217;escola d&#8217;avui no han de ser tractades com una mat\u00e8ria m\u00e9s sin\u00f3 que han d&#8217;imbricar, com a eix necessari i irrenunciable, tot el processos d&#8217;aprenentatge i de relaci\u00f3 amb les fam\u00edlies i la societat.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Com es pot fer possible el concepte &#8220;L&#8217;educaci\u00f3 al llarg de la vida&#8221;?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Aquest concepte est\u00e0 relacionat amb el d&#8217;\u00e8xit o frac\u00e0s. Molts alumnes &#8221; fracassen &#8221; als setze i tenen \u00e8xit als trenta. Crec que l&#8217;\u00e8xit principal de l&#8217;educaci\u00f3 rau en fer conscients els alumnes de que l&#8217;educaci\u00f3 \u00e9s com l&#8217;aigua, que la necessitem durant tota la vida. Que \u00e9s un tresor particular que cada persona va acumulant al llarg dels anys. Potser \u00e9s dif\u00edcil inculcar aix\u00f2, per\u00f2 no hi podem renunciar perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s gran dels nostres \u00e8xits com educadors.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, i tornant al quid de la pregunta, caldr\u00e0 que la societat ajusti models per tal de que el concepte pugui ser possible. Models laborals, models de temps-espai, en resum, models de m\u00e9s qualitat.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Considera que els mitjans de comunicaci\u00f3, especialment la televisi\u00f3, col\u00b7laboren en l&#8217;educaci\u00f3 general de la poblaci\u00f3?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; En general, tots els mitjans intervenen en el que considerem educaci\u00f3 no formal, amb m\u00e9s o menys incid\u00e8ncia. Pel que fa a la televisi\u00f3, tot i que trobem bons programes, \u00e9s notori que cada vegada abunden m\u00e9s els que podr\u00edem dir &#8221; per a una educaci\u00f3 positivament negativa &#8220;.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Les dues coses s\u00f3n igual d&#8217;importants. Com a mestres ens pertoca m\u00e9s la primera part de la pregunta; com a pares o ciutadans ens hem d&#8217;involucrar per tal de que es faci possible la segona part.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Un llibre?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; <em>El Quijote<\/em> i els poemes de Miguel Hern\u00e1ndez.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Una can\u00e7\u00f3?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; M&#8217;agrada molt la m\u00fasica i n&#8217;escolto sovint : Hendel i Mozart i, en general, tot el barroc. De can\u00e7ons, algunes queden al llarg del temps : &#8221; Blowing in the wind &#8221; de Bob Dylan i &#8221; Imagine &#8221; de John Lennon i de, The Beatles, pr\u00e0cticament tot. Per\u00f2 quan canto, que tamb\u00e9 \u00e9s sovint, canto havaneres.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Una pel\u00b7l\u00edcula?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; El gran dictador (1940), de Charles Chaplin; Ciutad\u00e0 Kane (1941) d&#8217;Orson Welles; La puerta de las lilas (1957) de Ren\u00e9 Clair; Novecento (1976) de Bernardo Bertolucci&#8230;; De les m\u00e9s actuals: Hable con ella (2002) de Pedro Almodovar.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Un paisatge?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Tiro cap a casa, no puc ser pas neutral: una posta de Sol des del &#8221; Caf\u00e8 del Mar &#8221; a Eivissa.<\/p>\n<p><span class=\"style_lm_int_preg\"><strong>Un desig per a l&#8217;escola del futur?<\/strong><\/span><br \/>\n&#8211; Que mestres i alumnes estrenin cada dia una il\u00b7lusi\u00f3.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td colspan=\"4\" align=\"left\" valign=\"top\">\n<h2 style=\"text-align: center;\">Estimat Paco, descansa en Pau.<\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td colspan=\"3\" height=\"10\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"..\/crp_fitxers\/au.gif\" alt=\"\" width=\"1\" height=\"10\" \/><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ahir, 14 de setembre, va morir el nostre company Francesc (Paco) Ramon i Mar\u00ed a\u00a0causa de la malaltia que patia des de feia m\u00e9s d&#8217;un any. Paco Ramon a n\u00e9ixer a Eivissa l&#8217;any 1939; va estudiar al Seminari d&#8217;Eivissa i a l&#8217;Alliance Fran\u00e7aise. L&#8217;any 1959 obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre (Escola Normal de Palma), l&#8217;any [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4904,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[162],"tags":[229,560],"class_list":["post-4900","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat","tag-anoia","tag-francesc-ramon-mari"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4900","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4900"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4900\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6181,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4900\/revisions\/6181"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4904"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4900"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4900"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4900"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}