{"id":2194,"date":"2011-06-02T07:41:54","date_gmt":"2011-06-02T06:41:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.reporteducacio.cat\/?p=2194"},"modified":"2015-12-24T13:13:09","modified_gmt":"2015-12-24T12:13:09","slug":"manifest-ciutada-de-suport-al-delta-del-llobregat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/actualitat\/manifest-ciutada-de-suport-al-delta-del-llobregat\/","title":{"rendered":"Manifest ciutad\u00e0 de suport al Delta del Llobregat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a> <\/strong>Les zones humides s\u00f3n els ecosistemes m\u00e9s productius del nostre planeta i claus pel funcionament de molts processos naturals. Aquest fet es tradueix en beneficis directes i clars per a la societat: la fixaci\u00f3 de CO2<\/sub>, que ens ajuda a esmorteir el canvi clim\u00e0tic, la generaci\u00f3 de biomassa, la consolidaci\u00f3 de la biodiversitat, etc.<\/p>\n

Malauradament les zones humides s\u00f3n un dels ecosistemes m\u00e9s sensibles i perjudicats arreu del m\u00f3n ja que, hist\u00f2ricament, han patit m\u00faltiples agressions com dessecacions a gran escala amb finalitats agr\u00edcoles, urbanitzacions, ind\u00fastries, sobreexplotaci\u00f3 dels recursos h\u00eddrics, contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces, introducci\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques, entre d\u2019altres.<\/p>\n

L\u2019any 1971 es va subscriure a Ramsar (Iran) el Conveni internacional \u00a0sobre zones humides d\u2019import\u00e0ncia internacional (ratificat pel Regne d\u2019Espanya i publicat el BOE el 1982). Aquest Conveni estableix que la conservaci\u00f3 de les maresmes i aiguamolls \u00e9s una prioritat pels estats adherits, particularment en aquelles \u00e0rees que designin com a especialment preservades i que s\u2019insereixen dins la Llista Ramsar. Actualment, Espanya t\u00e9 designades m\u00e9s de 70 llacunes i \u00e0rees naturals humides dins la Llista Ramsar. A Catalunya nom\u00e9s n\u2019hi ha 4: el delta de l\u2019Ebre, els Aiguamolls de l\u2019Alt Empord\u00e0, l\u2019estany de Banyoles i les zones lacustres de muntanya del Parc Nacional d\u2019Aig\u00fcestortes i estany de Sant Maurici. L\u2019objectiu del Conveni ha estat aturar la desaparici\u00f3 d\u2019aquestes delicades \u00e0rees.<\/p>\n

A escala estatal els aiguamolls tamb\u00e9 estan en una marcada regressi\u00f3: el 60% de les zones humides han desaparegut en els \u00faltims 40 anys. A Catalunya nom\u00e9s l\u20191% del territori s\u00f3n zones humides, i al Delta del Llobregat, la tercera zona humida m\u00e9s important de Catalunya, nom\u00e9s ens queda el 2% dels aiguamolls originals.<\/p>\n

 <\/p>\n

En el cas de la plana deltaica del Llobregat, els seus estanys, canyissars, basses, prats humits i maresmes, tamb\u00e9 ofereixen una s\u00e8rie de serveis ambientals imprescindibles pel benestar de la societat: prove\u00efment h\u00eddric, fre de la intrusi\u00f3 salina, protecci\u00f3 front temporals marins i riuades, depuraci\u00f3 natural de les aig\u00fces, formaci\u00f3 i manteniment de s\u00f2ls, alberg de biodiversitat, etc.<\/p>\n

Durant segles el Delta del Llobregat fou una terra inh\u00f2spita, pr\u00e0cticament deshabitada, on la natura encara conservava el seu tarann\u00e0 ind\u00f2mit. La primera gran transformaci\u00f3 no arrib\u00e0 fins a finals del s. XIX quan es descobr\u00ed l\u2019aq\u00fc\u00edfer profund que deriv\u00e0 en un increment exponencial dels conreus (ara de regadiu i intensius) i un aflorament del teixit industrial.<\/div>\n

La segona, i m\u00e9s profunda, transformaci\u00f3 arrib\u00e0 al llarg de la segona meitat del s. XX. Un terreny totalment pla amb m\u00e9s de 100 km2 al costat d\u2019una gran ciutat, era una llaminadura molt cobdiciada pels interessos econ\u00f2mics. De manera que, en un context d\u2019abs\u00e8ncia total de consci\u00e8ncia ambiental, la plana deltaica es convert\u00ed en la regi\u00f3 estatal amb m\u00e9s densitat d\u2019infraestructures (aeroport, port, vies de comunicaci\u00f3, pol\u00edgons industrials, ciutats dormitori, instal\u2022lacions tur\u00edstiques, grans superf\u00edcies comercials\u2026).<\/p>\n

Tanmateix, aquest model insaciable de destrucci\u00f3 del territori encara al 1994 propici\u00e0 la signatura del Pla Delta (ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport i el port, desviament i canalitzaci\u00f3 del tram final del Llobregat, autovia del Baix Llobregat, arribada de l\u2019AVE, macrodepuradora\u2026), afectant a espais protegits i no protegits que complien una funci\u00f3 de connectors i coixins de les reserves naturals. Tot plegat ha accentuat la fragmentaci\u00f3 de les reserves naturals fins al l\u00edmit de fer perillar la seva funcionalitat ecol\u00f2gica.<\/p>\n

DEPANA, des de la firma del Pla Delta i el seu desenvolupament, ha treballat amb l\u2019objectiu d\u2019elaborar una filosofia ambiental que permet\u00e9s el desenvolupament i la conservaci\u00f3 del Delta del Llobregat. Aquesta nova manera d\u2019entendre les diferents interaccions que acaben formant un delta, va suposar el plantejament de tot un conjunt de mesures correctores i compensat\u00f2ries encaminades a preservar les caracter\u00edstiques ambientals m\u00e9s essencials.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, en els darrers anys s\u2019ha produ\u00eft un increment qualitatiu i quantitatiu de les esp\u00e8cies d\u2019aus reproductores al Delta en general. Aix\u00ed cal destacar la regularitzaci\u00f3 com a nidificants d\u2019esp\u00e8cies com\u00a0l\u2019\u00e0nec blanc, la perdiu de mar, el cabuss\u00f3 emplomallat, el bec d\u2019alena, la garsa de mar i el xatrac menut, entre d\u2019altres.\u00a0D\u2019altres van criar el 2008 per primera vegada en la historia al Delta: el bec d\u2019alena (3-4 parelles amb \u00e8xit) i la garsa de mar (1 parella que va fracasar per depredaci\u00f3 dels ous).<\/p>\n

Especialment interessant ha estat l\u2019espectacular increment que s\u2019ha produ\u00eft d\u2019exemplars de gavina corsa i de xatrac bec- llarg, ambdues esp\u00e8cies d\u2019import\u00e0ncia internacional. El m\u00e9s destacable, per\u00f2, ha estat la reproducci\u00f3 de la gavina corsa al Delta del Llobregat l\u2019estiu passat. Aix\u00f2 suposa la consolidaci\u00f3 de l\u2019espai natural com a punt clau per a aquesta esp\u00e8cie que a Catalunya es troba en perill d\u2019extinci\u00f3 i fins fa no gaire era catalogada igualment a nivell mundial.<\/p>\n

Actualment, nom\u00e9s resten 923 Ha d\u2019ambients humits protegits com a Reserva Natural parcial, com a Llocs d\u2019Import\u00e0ncia Comunit\u00e0ria i\/o Zones d\u2019especial protecci\u00f3 per a les Aus (ZEPAs) d\u2019acord amb la normativa europea i auton\u00f2mica, a banda d\u2019unes 200 ha. sense cap mena de protecci\u00f3. En defensa d\u2019aquestes darreres zones d\u2019inter\u00e8s naturals \u00e9s pel qu\u00e8 es planteja aquest document per a ser subscrit pels ciutadans preocupats per la salvaguarda del Delta , aix\u00ed com els ens p\u00fablics concernits que ho creguin adient.<\/p>\n

Per tant, tenint en compte<\/strong>:<\/p>\n

– La situaci\u00f3 cr\u00edtica en la que es troba el conjunt del Delta del Llobregat.<\/p>\n

– El patrimoni ecol\u00f2gic plenament demostrat que atresora.<\/p>\n

– El seu paper com espai de divulgaci\u00f3 i educaci\u00f3 ambiental pels escolars i ciutadans de la regi\u00f3 metropolitana.<\/p>\n

– Que el Delta del Llobregat constitueix la zona humida m\u00e9s important de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i de la Uni\u00f3 Europea, que encara no est\u00e0 inclosa a la Convenci\u00f3 Ramsar.<\/p>\n

Manifestem que<\/strong>:<\/p>\n

– El Delta del Llobregat ja ha contribu\u00eft amb escreix al progr\u00e9s socioecon\u00f2mic de Catalunya, els espais naturals que alberga el Delta ja no es poden reduir m\u00e9s (estiguin protegits o no), cal vetllar per no posar en perill la superviv\u00e8ncia del conjunt dels espais del Delta. Els espais naturals protegits necessiten una extensi\u00f3 m\u00ednima perqu\u00e8 les seves comunitats ecol\u00f2giques es puguin desenvolupar satisfact\u00f2riament.<\/p>\n

– Donat els valors ambientals actuals que presenta el Delta del Llobregat, no es pot entendre ni justificar la no inclusi\u00f3 del mateix, per part de la Generalitat de Catalunya i del Govern Espanyol, dins de la llista de zones humides d\u2019import\u00e0ncia internacional de la Convenci\u00f3 Ramsar.<\/p>\n

– Cal que urgentment l\u2019administraci\u00f3 catalana faci la sol\u2022licitud d\u2019inclusi\u00f3 del Delta del Llobregat a la Convenci\u00f3 Ramsar.<\/p>\n

|SIGNAR EL MANIFEST<\/a>|<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les zones humides s\u00f3n els ecosistemes m\u00e9s productius del nostre planeta i claus pel funcionament de molts processos naturals. Aquest fet es tradueix en beneficis directes i clars per a la societat: la fixaci\u00f3 de CO2, que ens ajuda a esmorteir el canvi clim\u00e0tic, la generaci\u00f3 de biomassa, la consolidaci\u00f3 de la biodiversitat, etc. Malauradament […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[162],"tags":[263,277,315,367,387,425,156],"class_list":["post-2194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-actualitat","tag-baix-llobregat","tag-biologia","tag-ciencies-experimentals","tag-convencio-ramsar","tag-delta-del-llobregat","tag-ecosistemes","tag-medi-ambient"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2194"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6276,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2194\/revisions\/6276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}