![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat6\/wp-content\/uploads\/usu778\/2019\/07\/patis_1563449005_700.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest mat\u00ed l’estudi socioling\u00fc\u00edstic realitzat als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya. La investigaci\u00f3, que l’entitat va avan\u00e7ar parcialment en el marc de l’InformeCAT 2019 presentat fa unes setmanes, apunta que el catal\u00e0 nom\u00e9s \u00e9s present en el 24,3 % de les converses. \u00d2scar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha indicat que l’estudi s’ha fet per poder “parlar amb propietat” sobre l’estat del catal\u00e0 en espais de lleure infantil i juvenil com els patis. “Els patis s\u00f3n un dels punts principals d’interacci\u00f3 i lleure entre infants i adolescents, i per tant \u00e9s on podem detectar quin instrument consideren m\u00e9s \u00fatil i adient per comunicar-se entre ells: quina \u00e9s, de forma espont\u00e0nia, la seva llengua comuna”.<\/p>\n
El catal\u00e0 perd la partida fins i tot en zones majorit\u00e0riament catalanoparlants<\/strong><\/p>\n L’estudi s’ha realitzat a 50 centres educatius dels 35 municipis m\u00e9s poblats de Catalunya, amb representaci\u00f3 de les 4 prov\u00edncies, que suposen el 61 % de la poblaci\u00f3 catalana, i s’ha fet d’inc\u00f2gnit, de manera que ni professorat ni alumnat sab\u00e9s que s’estava observant el comportament ling\u00fc\u00edstic per tal de no alterar-lo. La selecci\u00f3 dels centres s’ha fet tenint en compte la condici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica ambiental, \u00e9s a dir, la situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica de l’entorn on se situa el centre: zones de predomini catalanoparlant, zones m\u00e9s biling\u00fces i zones amb un clar predomini castellanoparlant.<\/p>\n Globalment, el 24,3 % de les converses s\u00f3n en catal\u00e0. Per\u00f2 mentre que a prim\u00e0ria arriba al 35 %, a l’ESO l’\u00fas del catal\u00e0 cau fins al 14,6 %. Pel que fa al professorat, la Plataforma per la Llengua ha destacat que un 27,8 % -m\u00e9s d’1 de cada 4 professors de l’ESO- s’adre\u00e7a en castell\u00e0 als alumnes, de manera que no es respecta la condici\u00f3 de llengua vehicular del catal\u00e0, tal com marca la LEC. Per\u00f2 l’entitat tamb\u00e9 ha volgut destacar que aquest percentatge baixa fins al 13,8 % a les zones on \u00e9s m\u00e9s necessari, als centres situats en entorns clarament castellanoparlants. En aquests centres, l’\u00fas del catal\u00e0 cau fins al 6,88 % a la prim\u00e0ria i desapareix completament a l’ESO, amb un 0 % d’\u00fas.<\/p>\n Per a la Plataforma per la Llengua una de les conclusions m\u00e9s impactants \u00e9s que a l’ESO el catal\u00e0 \u00e9s minoritari al pati fins i tot a les zones clarament catalanoparlants, amb nom\u00e9s un 45,8 % de les converses en aquesta llengua.<\/p>\n Malgrat les dades, per\u00f2, la Plataforma per la Llengua avisa que no es poden extrapolar sense correctius com a dades d’\u00fas del catal\u00e0 dels adults de la propera generaci\u00f3. “Segur que molts joves que avui opten pel castell\u00e0 tornaran al catal\u00e0 passada l’adolesc\u00e8ncia, de fet, aix\u00ed es podria extreure de l’Enquesta d’Usos Ling\u00fc\u00edstics de la Poblaci\u00f3 elaborada per la Generalitat. Per\u00f2 queda clar que la fotografia que ens deixa l’estudi \u00e9s an\u00f2mala i greu, i cal analitzar i corregir les mancances de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica del pa\u00eds”.<\/p>\n Manca de referents i converg\u00e8ncia al castell\u00e0<\/strong><\/p>\n “La situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica als patis de casa nostra \u00e9s greu: hi ha un alt percentatge d’infants i adolescents que no veuen el catal\u00e0 com un instrument \u00fatil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna”, ha alertat Escuder. “En els darrers 50 anys, certament, no hi havia hagut mai tanta poblaci\u00f3 competent en llengua catalana, si m\u00e9s no te\u00f2ricament. Per\u00f2 les dades de l’estudi demostren que aprovar un examen d’una llengua no \u00e9s garantia suficient per emprar-la de manera normal en els usos quotidians”, ha apuntat.<\/p>\n Quines s\u00f3n les causes d’aquesta situaci\u00f3? Segons la Plataforma per la Llengua les explicacions i les causes s\u00f3n m\u00faltiples, per\u00f2 n’ha apuntat diverses en la presentaci\u00f3 de l’estudi. D’una banda ha apuntat al canvi de paradigma ling\u00fc\u00edstic provocat per l’onada migrat\u00f2ria. “Per\u00f2, atenci\u00f3, fonamentalment \u00e9s aix\u00ed no perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 nouvinguda no vulgui incorporar-se al catal\u00e0, sin\u00f3 pels prejudicis ling\u00fc\u00edstics de la majoria de catalanoparlants, que canviem autom\u00e0ticament de llengua quan ens sembla que alg\u00fa no \u00e9s d’aqu\u00ed. Aix\u00ed, ajudem a fer sentir que el catal\u00e0 ni \u00e9s \u00fatil ni \u00e9s per a ell”.<\/p>\n Escuder tamb\u00e9 ha apuntat, d’acord amb la tend\u00e8ncia general, a un “cert relaxament del professorat en la consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica”. “No som prou conscients, el professorat i tota la comunitat educativa, que tots exercim de models ling\u00fc\u00edstics. El comportament ling\u00fc\u00edstic no \u00e9s mai neutre: com a docents, si fora de l’aula renunciem al catal\u00e0, donem a entendre als alumnes que aquesta llengua nom\u00e9s serveix per als estudis i no per a la resta”. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha afirmat que “el comportament dels docents no \u00e9s l’\u00fanica causa, ni molt menys”, perqu\u00e8 si b\u00e9 a les zones biling\u00fces el professorat no mant\u00e9 tant el catal\u00e0, a les zones de predomini castellanoparlant els docents mantenen absolutament la llengua.<\/p>\n Una altra de les causes que explica la situaci\u00f3 \u00e9s la norma no escrita, present en el conjunt de la societat catalana, de la subordinaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. “\u00c9s a dir, si en una conversa hi trobem catalanoparlants i castellanoparlants, en la major part dels casos es renuncia al catal\u00e0 i s’adopta el castell\u00e0”, ha afirmat Escuder. La prova que aquest comportament \u00e9s un dels factors clau \u00e9s el salt que es veu entre la prim\u00e0ria i la secund\u00e0ria, ja que segons Escuder, “a prim\u00e0ria els infants encara no s’han impregnat tant d’aquest prejudici ling\u00fc\u00edstic”.<\/p>\n Per\u00f2 una de les causes m\u00e9s importants, segons l’entitat, \u00e9s la manca de referents culturals i de lleure en catal\u00e0. Aquest fet, a m\u00e9s, \u00e9s un dels que afecten al salt entre prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. “La manca de referents \u00e9s molt m\u00e9s alta i afecta molt m\u00e9s a partir de la preadolesc\u00e8ncia, que \u00e9s quan cerquem crear-nos una identitat”. El catal\u00e0 \u00e9s molt minoritari a Netflix o HBO, per exemple, per\u00f2 sobretot a les xarxes socials com YouTube o Instagram, on es troben alguns dels referents b\u00e0sics d’aquesta edat, actualment, segons l’entitat.<\/p>\n “Est\u00e0 en joc la cohesi\u00f3 social, no nom\u00e9s el catal\u00e0”<\/strong><\/p>\n Per a la Plataforma per la Llengua el que hi ha en joc no \u00e9s nom\u00e9s la salut d’una llengua, amb tot el valor cultural que aix\u00f2 comporta, sin\u00f3 que “sobretot, hi ha en joc la cohesi\u00f3 social del pa\u00eds, la construcci\u00f3 d’una societat basada en la just\u00edcia social, que combati els prejudicis”. Davant la pregunta de per qu\u00e8 l’entitat mescla l’\u00fas social del catal\u00e0 i la igualtat d’oportunitats, Escuder ha estat clar: “El darrer InformeCAT ens indica que les persones que usen el catal\u00e0 de manera habitual, siguin d’origen catalanoparlant o no, pateixen la meitat d’atur que els qui nom\u00e9s fan servir habitualment el castell\u00e0. \u00c9s a dir, els qui usen habitualment el catal\u00e0 tenen m\u00e9s oportunitats laborals”. Per aix\u00f2, la Plataforma per la Llengua assegura que no es cansar\u00e0 d’esmer\u00e7ar tots els esfor\u00e7os perqu\u00e8 tots els ciutadans del pa\u00eds, “siguin de Ciutat Meridiana o de Gr\u00e0cia, de Badia del Vall\u00e8s o de Banyoles, sentin que el catal\u00e0 els pertany i els \u00e9s propi”.<\/p>\n Una campanya de pa\u00eds amb la comunitat educativa per revertir la situaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Finalment, la Plataforma per la Llengua ha avan\u00e7at que s’est\u00e0 reunint amb els principals actors de la comunitat educativa de Catalunya per proposar-los d’impulsar una gran campanya de pa\u00eds per revertir la situaci\u00f3 actual. Una campanya que torni a posar al centre del debat la import\u00e0ncia de promoure l’\u00fas social del catal\u00e0 als centres educatius com a eina fonamental de cohesi\u00f3, per\u00f2 que sobretot empenyi el conjunt del catalanisme a “liderar el debat, en positiu, en lloc de reaccionar a la defensiva cada cop que la llengua rep atacs dels qui parlen de biling\u00fcisme, quan el que voldrien \u00e9s que no exist\u00eds la diversitat ling\u00fc\u00edstica”. Per\u00f2 tamb\u00e9, asseguren, caldr\u00e0 exigir a l’Administraci\u00f3 m\u00e9s implicaci\u00f3. “Caldr\u00e0 exigir al Departament d’Educaci\u00f3 que es compleixin els projectes ling\u00fc\u00edstics, per\u00f2 tamb\u00e9 cal que el Departament de Cultura i la CCMA impulsin que els nostre joves disposin de referents i productes en catal\u00e0”.<\/p>\n La Plataforma per la Llengua, que espera presentar la campanya a la tardor, vol que tothom que estima el catal\u00e0 i que vol un pa\u00eds cohesionat se senti interpel\u00b7lat a fer-se seva aquesta campanya.<\/p>\n