Despr\u00e9s de caminar sense rumb una bona estona pel bosc, l’Al\u00edcia es sobresalt\u00e0 en trobar-se el gat de Cheshire ben somrient mig estirat damunt d’una gruixuda branca. Semblava de bon car\u00e0cter, per\u00f2 tamb\u00e9 tenia les seves bones urpes i un gran nombre de dents, aix\u00ed que pens\u00e0 que l’havia de tractar amb respecte.<\/p>\n
T\u00edmidament comen\u00e7\u00e0 a preguntar:<\/p>\n
– Podria dir-me, per favor, quin cam\u00ed he de seguir per poder sortir d’aquest lloc?<\/p>\n
– Dep\u00e8n d’on vulguis anar \u2013 digu\u00e9 el gat.<\/p>\n
– Tant me fa, el lloc. El que vull \u00e9s arribar -contest\u00e0 la nena.<\/p>\n
I mentre aix\u00f2 deia, el gat es difumin\u00e0, desapareixent. Despr\u00e9s, lentament, va tornar a apar\u00e8ixer.<\/p>\n
– Llavors, no importa el cam\u00ed que segueixis.<\/p>\n
– Mentre em dugui a algun indret agradable … -somic\u00e0 la noia.<\/p>\n
– D’aix\u00f2 en pots estar segura \u2013 afirm\u00e0 el gat- si camines for\u00e7a estona.
\nI torn\u00e0 a desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
– Senyor gat, on \u00e9s? Pot parar de desapar\u00e8ixer i apar\u00e8ixer de nou, si us plau!! M’est\u00e0 tornant boja !<\/p>\n
I continu\u00e0: -Quina mena de gent viu per aqu\u00ed?<\/p>\n
El gat respongu\u00e9: -En aquesta direcci\u00f3 \u2013 movent la pota dreta- viu un Barreter, i en l’altra direcci\u00f3- cap a l’esquerra- hi viu la Llebre de Mar\u00e7. Visita qui vulguis: Tots dos s\u00f3n completament bojos.<\/p>\n
– Per\u00f2 a mi no m’agradar\u00e0 estar entre bojos- digu\u00e9 l’Al\u00edcia.<\/p>\n
– Aqu\u00ed tots som bojos. Tu ets boja i jo s\u00f3c boig: Jo grunyo quan estic content i moc la cua quan em molesten, al contrari dels gossos, perqu\u00e8 estic ben boig.<\/p>\n
– No, tu ronques …<\/p>\n
El gat continu\u00e0: -\u201dJugar\u00e0s al croquet amb la Reina, avui?\u201d<\/p>\n
– M’agradaria molt per\u00f2 no m’hi han convidat!<\/p>\n
– Doncs all\u00e0 m’hi veur\u00e0s \u2013 digu\u00e9 el gat. I desaparegu\u00e9.<\/p>\n
L’Al\u00edcia esper\u00e0 una mica confiant que reaparegu\u00e9s, per\u00f2, veient que res no passava, comen\u00e7\u00e0 a caminar en direcci\u00f3 de la Llebre de Mar\u00e7.<\/p>\n
– He vist barreters\u00a0abans. Trobar-me amb una llebre xerraire ser\u00e0 molt m\u00e9s interessant.<\/p>\n
Mentre deia aquestes paraules aixec\u00e0 la vista i, all\u00e0 estava el Gat altre cop, sobre la branca d’un arbre molt corpulent!<\/p>\n
I, finalment, desaparegu\u00e9 ben lentament comen\u00e7ant per la cua i acabant pel somriure.<\/p>\n
– Vaja! Sovint he vist gats sense somriure, per\u00f2 : Un somriure sense gat!! Aix\u00f2 \u00e9s la cosa m\u00e9s estranya de la meva vida!<\/p>\n