Pobre Al\u00edcia! El seu capet cobert de cabells rinxolats no passava per la porta.<\/p>\n
– Com m’agradaria encongir-me com un telescopi! – es digu\u00e9.<\/p>\n
Ara ja res se li feia impossible. Per\u00f2…com fer-ho?<\/p>\n
Llavors, mirant cap a la tauleta va veure una petita ampolla \u2013 que certament abans no hi era…- amb un cartell que deia : BEU-ME. I aix\u00ed ho va fer, amb una mica de recan\u00e7a pensant que potser podria ser ver\u00ed.<\/p>\n
Per\u00f2, era for\u00e7a valenta! Un glopet a la boca i mmm… De fet era prou sabor\u00f3s: una barreja de suc de cireres, flam, crema de pinya, caramel… S’ho va beure fins al fons en un instant i \u2026 es va comen\u00e7ar a encongir fins a fer-se petita, petita…<\/p>\n
Entusiasmada va pensar: \u201c B\u00e9, ara s\u00ed que podr\u00e9 passar per la porta\u201d Al moment s’adon\u00e0 que s’havia deixat la claueta sobre la taula: Una taula ara gegant per a ella!<\/p>\n
– Qu\u00e8 far\u00e9 ara ? – va pensar. I va comen\u00e7ar a plorar i plorar.. Era un recurs que feia servir de tant en tant.<\/p>\n
Encara amb les ll\u00e0grimes als ulls es va adonar que, a sota de la taula, hi havia una capseta de vidre. En obrir-la hi trob\u00e0 un pastisset amb un cartell que deia: MENJA’M<\/p>\n
I aix\u00ed ho va fer. Aleshores va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer, i cr\u00e9ixer i cr\u00e9ixer…<\/p>\n
– Quin dia!- va sospirar- ara dec fer m\u00e9s de tres metres. Ja no em puc veure ni els peus! Com em podr\u00e9 posar les sabates?<\/p>\n
El seu cap ja tocava al sostre de la sala. I, tota aclaparada, va posar-se a plorar una altra vegada.<\/p>\n
Unes ll\u00e0grimes grans, enormes, com corresponien la seva gegantina grand\u00e0ria, s’esmunyien amb for\u00e7a omplint el terra de la sala.<\/p>\n