Va néixer a Dublín el 1854. Fill d’un cèlebre cirurgià irlandès i d’una mare escriptora, va estudiar al “Trinity College” de Dublín i a Oxford. Deixeble de Walter Pater i molt influenciat per Whistler, el 1891 va publicar una sèrie d’assajos que li van donar peu a considerar-se un dels màxims representats de l’esteticisme, els aspectes més fascinants i exquisits va posar de manifest tant en la seva obra com en la seva vida.

El seu rebuig a les convencions i el seu comportament extravagant el van fer famós en els ambients mundans de París, Londres i Estats Units ( on el 1882 va realitzar una brillant gira de conferències ). Casat amb Constance Lloyd, amb la que va tenir dos fills, va dirigir “The Woman’s World”, revista de marcada tendència feminista, i va donar a l’impremta un text en oberta defensa del socialisme ( “The Soul of Man under Socialism”)
Després de publicar un volum de Poemes ( 1881 ), els cèlebres relats ( El príncep feliç, el 1888, El crim de Lord Arthur Savile i altres narracions, 1891 ) i la seva única novel·la, “El retrat de Dorian Grey”, considerada una de les seves obres mestres, va triomfar com a autor teatral: “El vànol de Lady Wndermere” (1892), “Una dona sense importància” (1893) i “La importància de dir-se Ernest” (1895) són mostres exemplars del seu enorme talent i de la subtilesa dels seus irònics diàlegs.

Poc després de complir quaranta anys, quan es trobava al cim de l’èxit, la fortuna va abandonar-lo de forma tràgica i irreparable : El 1895 el marquès de Queensberry, Pare de Lord Alfred Douglas, amant de Wilde, va començar contra l’escriptor un procés per ultratge a la moral. Després de complir dos anys de condemna a la presó, primer a Wnadsworh i després a Reading ( on va escriure “La balada de la presó de Reading” i “De profundis”), va marxar cap a París on va morir l’any 1900 completament pobre.