Tres exemples de la lluita pels drets civils

Darrerament s’està debatent abastament de sobre la vulneració dels drets civils i, especialment, en el judici contra els presos polítics catalans. En algunes intervencions han sortit esmentats els exemples de tres personalitats rellevants que en un moment de la història van lluitar per la defensa dels drets individuals i col·lectius dels ciutadans dels seus països: Mohandas Gandhi, Rosa Parks i Nelson Mandela.

A la biblioteca del servei educatiu tenim tres documents que us poden ajudar a conèixer qui van ser aquests personatges.

Gandhi, un film de Richard Attenborough (Columbia Pictures, 1982).

Retrata un home d’una simplicitat profunda. La història retrocedeix a la Sud-àfrica de 1893, on el racisme i la discriminació estan fortament arrelats. Malauradament, Mohandas Gandhi, acabats els estudis a Anglaterra, no és conscient d’aquest fet mentre viatja en tren amb el seu bitllet de primera classe. Un brusc despertar per part del guàrdia, que descortesament expulsa Gandhi del tren a la següent estació.

Impressionat per tal injustícia, malparla contra el sistema als seus compatriotes establerts fa temps a Sud-àfrica, mentre s’adona que no es pot canviar la llei, Gandhi sent que no té cap elecció però protesta. Les paraules fracassen tanmateix i Gandhi recorre a l’acció directa, cremant el seu carnet d’identitat davant de la policia. El seu subsegüent arrest arriba als titulars dels diaris i l’atenció de tot el món. Finalment, el govern reconeix alguns drets per als indis.

Després d’aquesta victòria, Gandhi es troba de tornada a l’Índia, on se’l considera un heroi nacional. Se l’insta a seguir la lluita per a la independència de l’Índia de l’Imperi britànic. Gandhi accepta, i munta una campanya de no-cooperació no violenta a una escala sense precedents, coordinant milions d’indis.


L’autobús de la Rosa, una àlbum il·lustrat de Fabrizio Silei i il·lustrat per Maurizio A.C.Quarello (Bárbara Fiore, 2012)

Un avi porta el seu nét al museu de Henry Ford expressament per ensenyar-li un autobús. El nen no ho acaba d’entendre, però l’avi li explica la història d’un autobús amb un seient molt especial on seia la Rosa Parks, una dona que va dir NO que no s’aixecaria per deixar seure una persona blanca, en un moment, en què als Estats Units hi havia segregació racial. Amb aquesta una paraula va ser capaç de transformar una societat.

En ser empresonada per aquest acte de rebel·lia, es va posar en marxa un moviment de protesta i de defensa dels drets civils que va acabar amb l’estigma de la segregació.

L’avi li explica que sent vergonya de no haver estat prou valent de ser ell, perquè ell també anava al mateix autobús que la Rosa, que s’asseia al seu costat i que es va aixecar quan el conductor va demanar que tots els afroamericans que anaven a l’autobús s’aixequessin per deixar seure els blancs que anaven drets. Però sobretot vol compartir amb el seu nét els orígens perquè mai oblidi qui és i d’on ve.

Els records de les nostres vides, de les nostres obres i de les nostres accions seran continuades per altres.

Sempre diuen que no em vaig aixecar del seient perquè estava cansada, però no és cert. No tenia més cansament físic del normal que el de l’acabament d’una jornada de treball. No era vella, encara que molta gent creu que en aquesta època era vella; tenia 42 anys. No, el que era cert és que estava cansada de cedir i cedir.


Nelson Mandela : el camí cap a la llibertat, una biografia novel·lada d’Antonio Lozano (Kalandraka. Faktoria K de Libros, 2018)

És una biografia novel·lada de qui fou president de la República de Sudàfrica, capdavanter de la lluita contra l’apartheid i Premi Nobel de la Pau. Josep Maria Aloy al seu blog Mascaró de proa escriu:

Tot el que s’hi explica sobre Nelson Mandela respon estrictament el que van ser la seva vida i la seva obra política. Però també té part de novel·la, i per tant hi apareixen personatges de ficció que no van existir realment però que són fonamentals perquè a través seu ens arribi la història de Mandela. Aquests personatges de ficció estan encapçalats pel jove Walter, que se’ns descriu com el besnet de Mandela i que des de ben petit va mostrar la seva inquietud i interès per conèixer el seu besavi. Li ajuda el director del museu que la ciutat de Qunu va construir a la memòria de Mandela i una àvia del noi, entranyable i afectuosa, personatges que donen brillantor i contundència emotiva a la història.

Aquest llibre, el pes narratiu del qual el porten Walter, el director del museu i l’àvia intenta respondre preguntes com: qui era realment Nelson Mandela? com es va enfrontar a la tirania dels blancs de Sud-àfrica per defensar els drets dels negres? per què els blancs de Sudàfrica menyspreaven els negres fins al punt de tancar-los en els guetos? per què un negre acomodat es va rebel·lar contra la tirania dels blancs i va posar en perill la seva pròpia vida? quant costa fer el camí cap a la llibertat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>