El Consell Catala de Foment de la Pau considera important fugir de llenguatges, símbols i metàfores bèl·liques i és urgent re-enfocar les polítiques de seguretat i defensa.
La crisi del coronavirus ha obligat a governs i persones d’arreu del món a prendre decisions urgents i dràstiques. Moltes d’aquestes decisions es prenen amb un alt grau d’incertesa. Estem fent front a una amenaça de salut pública per a la qual no estàvem preparats.
Amb tot, la resposta a la crisi ha posat de manifest la capacitat que tenim les persones de fer front a reptes comuns quan imperen valors com la solidaritat, el compromís i l’empatia. Ara bé, la crisi també ens recorda que necessitem profunds canvis culturals i polítics per fer front a les amenaces globals cada cop més òbvies, com ara les desigualtats socials i la manca d’accés a recursos bàsics com la sanitat per part de la major part de la població mundial o l’emergència climàtica, que en reduir la biodiversitat ens fa més febles davant de les pandèmies. Davant la pandèmia del coronavirus, desd’una perspectiva de cultura de pau, ens sembla important:
-
Evitar o ressignificar el llenguatge, els símbols i les metàfores bèl·liques. Noestem en guerra contra el virus, estem defensant la vida i res més lluny de la guerra quela protecció de la vida humana. La guerra és un invent humà que hem d’erradicar. La guerra necessita una lògica d’amic-enemic (nosaltres contra ells), mentre que la pandèmia no distingeix ideologies. La guerra enfronta persones amb persones, mentre que la pandèmia ens crida a la unitat per sobre de les nostres diferències i ens crida a donar valor a la cura, sempre invisibilitzada. Necessitem disciplina, no perquè obeïmordres cegament, sinó per responsabilitat amb els altres. Hi ha sacrificis, no per una causa en concret, sinó per a la humanitat. Admirem actes heroics, no quan uns pocs destaquen en la batalla, sinó quan un munt de persones anònimes es juguen la sevasalut per protegir la salut de tots els altres.En situacions de crisi tota ajuda és poca i, per tant, benvinguda. També la de les forces i cossos de seguretat, que s’estan donant en tots els països. Amb tot, ens semblen poc encertades algunes actuacions com ara militars patrullant amb subfusells, o declaracions d’alts càrrecs civils o militars suggerint que “tots som soldats en aquesta guerra”. Ens hem de preparar per a què en el futur, la resposta a les emergències que avui dóna l’exèrcit, la puguin proporcionar cossos civils amb recursos i preparació suficient.
-
Repensar i democratitzar les polítiques de seguretat i defensa. Els reptes globals necessiten respostes globals. Les eines i els recursos actuals són insuficients per fer front a amenaces que no coneixen ni fronteres ni banderes. Hem de passar de conceptes i pràctiques de seguretat pensades per protegir estats a polítiques més centrades en defensar les persones des del reconeixement de la vulnerabilitat i la interdependència de tots els éssers humans. Per bastir aquests noves polítiques públiques hem de promoure debats oberts i incloents en la definició de seguretat i en laconcertació de les respostes més adients. Davant les pressions per incrementar els pressupostos militars els governs necessiten el valor i els criteris per bastir estratègies de defensa més adients per les amenaces actuals.Amenaces com la pandèmia del coronavirus no poden tenir respostes de tipus militar, perquè això seria tant com acceptar la militarització de la vida pública per un problema que és de tipus sanitari.
Des del Consell Català de Foment de la Pau ens comprometem a seguir alertant sobre els riscos de la militarització de la vida pública, a promoure polítiques públiques de seguretat i defensa dels drets humans més que no pas en la defensa dels interessos d’estat, i a fer arribar aquest escrit al Govern de la Generalitat.
