L’Associació de Mestres R
osa Sensat acaba de publicar, dins la col·lecció Referents, el llibre Educació, resistència i esperança, una antologia de l’obra del pedagog catalanouruguaià Miquel Soler Roca, nascut a Corbera de Llobregat el 1922.
Miquel Soler és un dels grans de la pedagogia catalana. Poc conegut, perquè, semblantment al bisbe Casaldàliga, ha fet de l’Amèrica Llatina la seva altra pàtria. El seu pensament, indestriablement lligat a la seva vida i al seu exercici professional, és pedagogia necessària, la que ens cal en aquests moments d’incertesa i torbacions en què semblen triomfar les modes més llustroses i les pensades més inconsistents. Una pedagogia profundament arrelada i, alhora, genuïnament universal, una pedagogia a contracorrent, que dialoga de tu a tu amb la resta de ciències socials, una pedagogia que justifica i reivindica la seva historicitat i la seva politicitat.
Tot el seu treball i tota la seva obra tenen com a columna vertebral l’Educació Pública, especialment la uruguaiana, però també la Llatinoamericana, i en especial, l’Educació Pública Rural com ho demostra la feina feta al Núcleo Experimental de La Mina i obres com Uruguay: Análisis crítico de programas escolares de 1949, 1957 y 1979 o Educación y vida rural en América Latina.
