En un article publicat per Angela Maiers a The 12 Most (que es pot trobar al web del Center for Teaching (CFT) at Westminster), esbossa les dotze qualitats que els nens volen dels seus professors. Al voltant d’unes deu de les dotze “coses importants” es troben en el domini afectiu de la relació que el mestre estableix amb l’alumne. Només dues o potser tres de les coses pertanyen a continguts i habilitats.
Tot i que aquest article ja fa uns set anys que circula, la Xarxa de Competències Bàsiques del Departament d’Educació l’està difonen perquè pot ajudar al professorat a entendre el punt de vista dels alumnes en referència a quines de les actuacions docents els ajuden en el seu procés d’aprenentatge. És sorprenent descobrir com des de la seva mirada ens diuen que no només és important el què els ensenyem, sinó el com els ho ensenyem.
Potser, si la nostra intenció és utilitzar l’avaluació formativa com una eina per a la millora de l’aprenentatge, valgui la pena escoltar-los.
Angela Maiers, va preguntar durant dècades als seus alumnes què n’esperaven d’un bon docent, en quins moments s’han sentit més realitzats i de quina manera els adults (mestres, pares i altres persones) els han ajudat a fer possible el seu èxit. Les respostes no han diferit gaire d’any en any i això ha permès fer una llista de les 12 qualitats més importants que els infants volen i valoren dels seus mestres:
1. Em saluden cada dia, em diuen bon dia amb un somriure i s’acomiaden de mi amb un “fins demà”.
2. Em somriuen quan em miren; puc veure la felicitat en els seus ulls.
3. Em donen la seva atenció. S’asseuen a parlar amb mi en privat, encara que sigui un segon.
4. Fan volar la imaginació amb mi, m’ajuden a somniar amb coses que no podria ser capaç de fer encara i no només amb les coses que he de fer al moment.
5. M’assignen tasques que em donen reptes, però em donen pistes sobre com fer-les.
6. Em pregunten sobre com em va la vida, què faig els caps de setmana, on vaig. Demostren que els importa la meva vida.
7. Em deixen temps per pensar, per reflexionar, per jugar.
8. Em fan confinça quan m’atorguen alguna responsabilitat. Aprofiten el que sóc capaç de fer bé.
9. Em deixen indicacions individuals, encara que sigui una ràpida anotació perquè sàpiga si tot és correcte.
10. Em deixen fer les preguntes, encara que no siguin del tema, perquè pugui demostrar que tinc noves perspectives i curiositat per aprendre més. Em donen l’oportunitat per mostrar allò que no sé (però que em preocupa), i no únicament allò que sé.
11. Es preocupen per mi, fan que tingui afany per continuar aprenent.
12. Confien en mi, em donen oportunitats per demostrar el meu compromís per fer les coses millor.
