Des de la @xarxacb ens comparteixen dos documents:
Emmarcada en l’Avaluació per Aprendre, la #carpetadaprenentatge és un instrument que facilita a l’alumne fer evident el que ha après, i com ho ha après, per mitjà del recull raonat d’evidències. Permet la interacció entre el docent i l’aprenent (o aprenents, perquè també pot ser de grup) i fins i tot amb les famílies.
La recerca en aquest camp ha demostrat que els aprenentatges són més efectius quan els aprenents:
- Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin i s’ho fan seu, tot incorporant objectius d’aprenentatge propis, quan ho creguin necessari.
- Reben un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i de com millorar-lo.
- S’involucren en les tasques escolars: –Prenen decisions dels passos a seguir. – Són conscients dels seus errors. – Saben autoregular-se.
2. L’Observació entre Iguals:
Una pràctica per al desenvolupament professional docent que consisteix en parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, que acorden observar-se, mútuament, un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències de la pràctica docent a l’aula que s’utilitzen per, posteriorment, oferir-se un feedback o retroalimentació constructiva mútua que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d’ambdós docents (Duran, Corcelles i Miquel, 2020).
Dels diferents tipus d’observació a l’aula, l’observació entre iguals promou més l’aprenentatge entre mestres que no pas l’observació realitzada per un professor més expert o un supervisor, perquè està basada en el diàleg formatiu (més que no pas en l’avaluació sumativa) i perquè es basa en la col·laboració entre docents, no en relacions jeràrquiques que dificulten la promoció de desenvolupament professional (O’Leary, 2014).
