L’editorial Kalandraka ha publicat, millor dit, ha recuperat tres clàssics de la literatura infantil en les seves novetats d’aquest mes de gener. Són El letrero secreto de Rosie, de Maurice Sendak; ¿Quién compra un rinoceronte? de Shel Silverstein, i La història del Ferdinando, de Munro Leaf i Robert Lawson.
El letrero secreto de Rosie, està escrit i il·lustrat per Maurice Sendak. La seva primera edició data de 1960 i explica la història d’una nena, Rosie, que viu a Brooklyn i que realment va existir. Sendak la va conèixer i la va observar. El resultat d’aquesta relació és aquesta obra sobre el joc infantil, el poder de la imaginació i la transformació de la realitat com a via d’evasió i diversió individual i col·lectiva.
Jugar a ser cantant, ballarina, bomber, vaquer, crear personatges imaginaris o esdevenir un sorollós petard, són algunes de les divertides històries que succeeixen en aquest llibre, en el qual Sendak també plasma les múltiples emocions que experimenten els personatges: alegria, tristesa, soledat, enuig, contrarietat, joia…
L’empatia amb els lectors en sentir-se identificats en els diàlegs o les actituds, són algunes claus d’aquesta obra, així com, des del punt de vista plàstic ho són el detallisme de les il·lustracions, tant en l’expressivitat de les figures com en la representació de la llar.
¿Quién compra un rinoceronte? és escrit i il·lustrat per Shel Silverstein. La seva primera edició data de 1964. Parteix d’una proposta estètica molt senzilla a base de dibuixos sense pintar. Sorprèn i captiva pel seu sentit de l’humor, la seva frescor i l’habilitat de l’autor per plantejar arguments divertits i absurds sota una aparent serietat. Ni el gos, ni el gat, ni el canari, ni els peixos són ja la mascota ideal, sinó un gras rinoceront, la presència a la llar aportaria múltiples avantatges (i alguns inconvenients que l’autor passa per alt amb generosa indulgència).
Ha destacar, la traducció que manté la seva estructura en vers i, sobretot, el minimalisme i l’economia de mitjans a nivell gràfic (característica essencial de l’obra d’aquest autor). Minimalisme i economia que no treuen de cap manera l’expressivitat de les situacions mostrades a la història que de vegades es presenten seguint l’estructura seqüencial de les vinyetes.
La història del Ferdinando L’ha escrita en Munro Leaf i l’ha dibuixada en Robert Lawson. Kalandraka ha optat per editar la primera versió de 1936 en blanc i negre. És tracta d’una al·legoria pacifista i antibel·licista que explica com Ferdinando, un brau sensible s’estima més la tranquil·litat d’un prat i l’aroma de les flors que participar en les baralles i la violència dels altres braus. El final és molt actual.
El lirisme de la prosa, el llenguatge pròxim a la infància i l’humor subtil són algunes de les qualitats del text, amb el qual en Munro Leaf qüestiona les curses de braus i rebutja la violència, a més de defensar la llibertat individual i el respecte per la diferència.
Unes curiositats: va ser el llibre preferit de Gandhi, Hitler va ordenar la seva crema a l’Alemanya nazi, a Espanya va estar prohibit per considerar-lo una crítica contra la Guerra Civil i Disney, el 1938, en va fer una adaptació animada que va guanyar l’Óscar al millor curtmetratge d’animació.
