La narració digital

Las narracions digitals són relats d’històries que combinen narratives i contingut digital (imatges, so i vídeo), que donen com a resultat una petita pel•lícula. Inicialment aquestes produccions tenien un alt contingut emocional ja que tenien un marcat caràcter personal i estava expressada en primera persona.

La realització de narracions digitals permet una integració de les TIC de manera ordinària en les processos d’ensenyament i aprenentatge i faciliten una alfabetització mediàtica.

Cada cop ens trobem més produccions d’aquesta mena a les escoles.

Bernard Robin, professor de la Universitat de Houston que dirigeix el projecte Educational uses of digital storytelling, defineix quins són els elements originals per a una bona història digital.

  • El punt de vista de l’autor-narrador.
  • La qüestió dramàtica que estableix el suspens necessari que ha de tenir una història (les preguntes que s’ha de respondre).
  • El contingut emocional que es reforça al dramatitzar sobre temes de la nostra experiència personal (la manera com s’aborden les situacions).
  • La veu pròpia perquè en aquest tipus d’històries la veu és l’element que dóna vida al guió (ritme, pausa, modulació).
  • El poder de la banda sonora que fa que la música sigui quelcom bàsic per al relat digital (recolzament dels estats anímics).
  • L’economia que es relaciona amb la duració d’una història digital que sol ser breu (segons i minuts) (contingut just sense sobrecàrregues).
  • El ritme que és necessari perquè la narrativa visual d’una història digital sigui a la vegada clara i evocadora.

1. Tècnica

Sistema Stopmotion.

L’stopmotion és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l’objecte es mogui. Generalment es denominen animacions d’stopmotion a totes aquelles que no són realitzades ni amb dibuixos:dibuixos animats (també anomenada: animació tradicional 2D), ni tampoc creades completament dins l’ordinador (animació 3D); sinó que han sigut creades prenent imatges de la realitat. Així doncs, l’stopmotion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tan sigui rígid com moldejable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats o personatges creats amb plastilina…

1 segon = 10 fotos
Baixar la resolució de les fotografies (per exemple 768×576 píxels és el que té el sistema PAL)

2. Eines i recursos

Programari de tractament d’imatges i de so.

Programari per a l’edició: Imovie (Mac) o Moviemaker (Windows). També hi ha programari que hom pot descarregar gratuïtament com el Comic Life.

Tanmateix unes eines que faciliten molt la feina i que permeten la creació de narracions digitals són els dispositius mòbils (telèfons i tauletes).

Stopmotion: iStopmotion (Mac) i JPGVideo (Windows)

El component escrit i les habilitats fotogràfiques són essencials.

3. Dos principis bàsics

  1. Enfocar l’atenció dels alumnes en la història que volen explicar deixant en segon pla els mitjans digitals.
  2. Emprar la narració digital per promoure en els alumnes l’expressió escrita, oral, audiovisual, el pensament crític…

Les narracions digitals permeten desenvolupar les alfabetitzacions digital, oral i escrita.

Les eines utilitzades per a crear un relat digital es poden emprar per ajudar l’alumnat a llegir, a interactuar amb materials de lectura, a incrementar el vocabulari, millorar en gramàtica, ortografia…

4. Com ho fem?

0. Treball previ.

A. Motivar-los.

B. Fer un treball previ sobre la il•lustració i la tècnica.

1. Lectura, tèrtúlia i fixació dels elements narratius

C. Lectura

D. Gramàtica de la història.

2. Apropar-se al relat digital que es vol fer.

3. Conceptualització i planificació.

  • Planificar i escriure el relat.
  • Narració oral. L’alumnat llegeix de manera coherent la història

4. Guió / Storyboard.

5. Producció i postproducció.

  • Construcció de la història digital.

6. Difusió.

E. Penjar-ho al bloc /espai web

5. Motivació i treball previs

Basat en la il•lustració, la tècnica i la motivació.

A. Il•lustració. Tècniques de dibuix, seqüències, plans…

B. Tècniques. El web d’una “Mà de contes”.

C. Motivació. L’esquer.

6. Gramàtica de la història

La gramàtica de la història es pot definir a partir d’un elements senzill que serveixen per a identificar les característiques principals de la narració:

  1. QUI. La resposta a aquesta pregunta permet identificar els personatges bàsics de la història inclòs l’heroi/heroïna.
  2. ON. El lloc o escenari de la història. Els escenaris on pot transcórrer la història poden ser variats.
  3. QUAN. El temps de la història. Ja sigui el temps històric o el temps cronològic. Ha de permetre ordenar les seqüències.
  4. QUÈ. L’acció que passa. S’ha de destacar el moment més important de la història. Inici i nus
  5. COM. Els canvis que s’originen a la vida dels protagonistes i perquè. Desenllaç.

7. El guió gràfic (storyboard)

L’storyboard és la presentació ordenada de dibuixos, fotografies i textos, cadascun dels quals resumeix un esdeveniment important de la narració.

Què és essencial en un storyboard?

  • L’storyboard ha de captar la complexitat del conflicte central de la narració, la seva estructura i els elements que permetin el desenvolupament de la trama.
  • Un bon storyboard impedeix que la narració esdevingui una successió d’esdeveniments sinó que reforça el desenvolupament de la trama i els trets diferencials dels personatges.
  • L’storyboard, en la seva fase de planificació ha de reforçar els elements més dèbils de la narració. D’aquesta manera el relat tindrà un equilibri.

8. Producció i postproducció

1. Creació d’escenaris (disseny dels espais on ocorre la història).
2. Muntatge d’escenes (incorporació dels personatges i les bafarades –en el cas que no hi hagi veu).
3. Fotografies (de les escenes completes per a crear el moviment).
4. Muntatge de les imatges.
5. Gravació de l’àudio (en cas que n’hi hagi).
6. Muntatge de l’àudio en relació a les escenes.
7. Selecció i incorporació de la música.
8. Producte final i difusió.

En la producció i la postproducció de la història digital s’han de tenir en compte els recursos tecnològics que hom disposarà.