Smart City, Ciutats Urbòtiques, Ciutats Ubiqües, Ciutats Digitals, Ciutats Intel·ligents, … són conceptes que estan sonant amb força en els últims mesos per referir-se al conjunt de serveis, suportats en diversos tipus de xarxes municipals, oferts en l’entorn urbà.
El control i la gestió remota de múltiples equipaments urbans (estàtics per definició) i de flotes d’equips humans i vehicles són el nucli del concepte. L’extensa diversitat de casos il·lustratius d’aquests conceptes inclou des del control i gestió del reg en parcs i jardins municipals o de l’enllumenat públic, fins a la gestió de brigades de manteniment d’infraestructures urbanes.
El concepte Smart City permet oferir multitud d’avantatges i oportunitats en funció dels serveis que es desenvolupen; donant resposta a les necessitats dels Ajuntaments com són:
- Optimització de les despeses de serveis als municipis.
- Estalvi energètic
- Millora de la sostenibilitat mediambiental
- Optimització de la gestió dels serveis municipals
- Millora de l’eficiència en la gestió viària – aparcament en superfície.
Sempre oferint un millor servei al ciutadà.
Aquest matí al CES Salesians s’ha presentat el projecte Sanvi-sens que s’integra dintre del projecte Smart Cities.
En concret, alguns dels àmbits d’aplicació representatius són:
- Control i gestió de regs de parcs i jardins: la despesa actual dels Ajuntaments en aigua pels parcs i jardins pot arribar al 25% del consum total de la ciutat (en funció de cada cas). Aquesta és una despesa important que fa que el disposar d’un sistema que gestioni el reg, en funció de diverses variables (humitat del sòl, temperatura, etc), permeti l’estalvi d’un bé escàs i millori la sostenibilitat. En experiències reals de la implantació d’aquest tipus de tecnologies ha suposat un estalvi del consum d’aigua per al reg de parcs i jardins de fins al 15%
- Telelectura i telegestió de comptadors: disposar d’un sistema que adquireix de forma automàtica les lectures dels comptadors permet estalviar costos en el procés, millorar la qualitat del servei (exactitud, freqüència de facturació, …) i, alhora, millorar la gestió de la distribució d’aigua (disposar d’eines per la detecció de flux d’aigua, fraus, etc). La implantació d’eines de telelectura/telegestió de subministraments ha afavorit la millora en l’eficiència de consums dels clients d’entre el 4-15%, segons les experiències; amb retorns d’inversió a partir de 3-4 anys.
- Gestió de contenidors/Recollida d’escombraries: La problemàtica de la gestió de la recollida d’escombraries en contenidors és que no es coneix el nivell d’ocupació dels contenidors fins que s’arriba a ells. En ocasions, estan a vessar (incrementant la problemàtica ciutadana de brutícia a la via pública) i en unes altres tenen un nivell mínim d’ocupació quan es recullen. D’aquesta manera, el disposar d’un sistema que permeti controlar remotament el nivell dels contenidors optimitza l’activitat de recollida, prioritzant zones amb contenidors molt plens, alhora que millora el servei. El desenvolupament dels serveis de gestió de contenidors està suposant als municipis un estalvi en la necessitat de transport de fins al 25% (segons el tipus de residu).
- Gestió de l’enllumenat: un altre de les despeses significatives dels ajuntaments ho constitueix l’enllumenat públic. Disposar d’elements que detectin la llum natural i permetin la gestió de la configuració de l’horari d’encès i apagat dels fanals de manera que només romanen enceses quan és necessari, aconseguint una reducció significativa del consum energètic municipal. L’enllumenat públic representa entre un 40 i un 70% del consum energètic de les instal·lacions municipals. A través de sistemes de gestió i control de l’enllumenat és possible la reducció d’entre un 30 i un 50% d’aquest consum.
- Gestió de pàrkings de superfície i zones de càrrega i descàrrega: el desenvolupament de les Smart Cities en aquest àmbit permet conèixer l’estat d’ocupació de les places, indicar als ciutadans on hi ha places lliures o quan està previst que s’alliberin (a través de panells informatiu) i identificar ocupacions no autoritzades, entre unes altres. Els beneficis d’aquest sistema inclouen la millora de gestió d’aparcaments i la conseqüent millora de circulació. El desenvolupament d’aquests serveis comporta un índex superior d’ocupació de les places d’aparcament. Aquest increment s’estima en un mínim d’entre 5-10% el que suposa un retorn de la inversió inferior a dos anys (en funció de les característiques de cada municipi).
Aquests són només alguns exemples dels serveis i beneficis que és possible oferir sota el paraigua del concepte d’Smart City que, com queda patent, cobreixen un ampli ventall de possibilitats.
Sens dubte, a mesura que es vagin desenvolupant, aquest llistat s’anirà ampliant amb les necessitats concretes dels municipis.
Sistemes Smart City
El desenvolupament d’aquests serveis es suporta sobre uns sistemes d’informació i comunicacions que, de forma molt simplificada, estan composts per:
- Un conjunt de dispositius dispersos a la ciutat que són capaces de reportar informació de naturalesa diversa (sensors, càmeres, etc.) o que permeten interactuar amb diferents elements (actuadors per a l’obertura/tanqui de vàlvules, interruptors, panells informatius, displays, etc.).
- Un centre de control i gestió que permet monitoritzar la informació dels dispositius, gestionar-la i operar el sistema, així com generar alertes, activar remotament operacions d’equipaments, geoposicionar els diferents serveis municipals o modificar la previsió de treball de brigades, entre unes altres.
- Unes plataformes de comunicació que permeten l’intercanvi d’informació entre els dispositius dispersos i el centre de control. Aquestes poden ser xarxes sense fils, del tipus WiFi, WiMax, ZigBee,…
Tots aquests elements deuen estar completament integrats per a la correcta operativa dels serveis desenvolupats i alhora poden estar integrats amb altres sistemes que el propis municipi pugui disposar, com poden ser els sistemes d’atenció al ciutadà o uns altres.
És important apuntar en aquest context, que el desenvolupament de les Smart Cities és clarament sinèrgic amb les infraestructures de comunicacions que molts ajuntaments estan desplegant, com per exemple les xarxes WiFi municipals; permetent aprofitar i posar en valor aquestes infraestructures.
Existeixen una gran quantitat d’experiències amb diversitat de tecnologies, promotors i serveis oferts (des de connectivitat WiFi fins a gran quantitat de serveis de valor afegit).
Una experiència destacable a Europa és en el Regne Unit, on BT, juntament amb la col·laboració dels Ajuntaments de diverses ciutats, està duent a terme el desplegament de xarxes sense fils per donar cobertura en aquestes zones. En concret s’estan desplegant xarxes WiFi i WiMax en una desena de localitats, tals com Westminster, Birmingham, Newcastle, Liverpool, etc. L’objectiu d’aquestes instal·lacions és oferir serveis de connectivitat a Internet en dependències públiques així com una diversitat de serveis corporatius addicionals; seguretat, de millora de la gestió dels serveis municipals (gestió d’escombraries, tràfic, …) o fins i tot de teletreball per a personal de l’Ajuntament.
A Espanya també comencen a desenvolupar-se diferents iniciatives en aquesta línia; destacant el projecte Sanvi-Sens liderat per i2Cat (en Sant Vicens dels Horts-Barcelona), on s’ha desplegat una xarxa de sensors que permet diferents aplicacions tals com: informació meteorològica, control de sistemes de reg, informació de trànsit o informació de transport públic.
D’altra banda, en el Districte 22@, l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats estan realitzant el projecte Siiur (Solució Integral d’Infraestructures Urbanes). Aquest projecte permetrà, a través de nodes de comunicació situats en fanals, oferir serveis de gestió energètica, control mediambiental o gestió del mobiliari urbà (contenidors, parades d’autobús, etc.).
Projecte Smart City
El procés de definició, disseny i engegada d’un projecte Smart City per a un municipi comporta una sèrie d’activitats que és necessari desenvolupar; principalment:
- Definició de serveis, adequant a les necessitats concretes del municipi a les possibilitats que ofereix la tecnologia.
- Organització del projecte, aglutinant una gran heterogeneïtat d’agents involucrats (des dels proveïdors i gestor de la xarxa a la incorporació de les diferents plataformes de serveis municipals), definint els seus rols, planificant totes les activitats necessàries i analitzant eventuals sinergies amb altres sistemes amb els quals les utilities puguin desplegar per telelectura/telegestión de comptadors.
- Gestió del projecte, coordinant totes les activitats que és necessari desenvolupar per a la bona fi del projecte.
- Desenvolupament d’aplicacions de gestió i control dels sistemes
- Integració de les infraestructures desplegades i sistemes d’informació
