Però i els avis, on són? Han de ser tots a la plaça. L’espectacle es fa per a ells. Ells són l’estrella per recuperar la Fàbrica! Alguns ja hi són acompanyats dels seus fills i néts. Però i els més vells? I els solitaris? Se’ls ha d’avisar, se’ls ha d’anar a buscar, se’ls ha d’ajudar amb les cadires, amb els caminadors, els bastons i les crosses… Si no s’aconsegueix, cap de les feines fetes haurà servit de res. Això no pot passar.
La Clara sap qui ho pot fer i busca el Keni, segur que estarà fent volts apuntant-ho tot per després fer la revista de classe. Casun el nano! Sempre pendent de pescar l’última notícia!
─ Keni! Keniiiii! ─crida la Clara.
─ Sóc aquí.
La Clara li explica les dificultats de certs avis amb les cadires, el reuma i l’artrosi… I el noi no ho pensa dues vegades, de la bossa es treu uns calçotets i una capa vermells, és la disfressa de Carnestoltes, des de llavors sap que té poders. S’ho posa i s’alça d’una volada. Avi cap aquí, àvia cap allà, ara un matrimoni, ara un amb cadira de rodes inclosa… I en un moment l’espai de la plaça és ple. Els Consellers se sorprenen de l’èxit de la convocatòria. De moment, tot sembla un èxit, res no està fallant. La festa continua. I el Keni replega la disfressa i es posa a escriure.
UNA FESTA HEM MUNTAT A LA CARPA FAREM CIRC I JA_ESTÀ TOT PREPARAT I LA GENT ESTÀ_ARRIBANT PERÒ FALTEN ELS MÉS IMPORTANTS SUPERMAN, SUPERMAN, I JA_ESTÀ TOT PREPARAT I LA GENT ESTÀ_ARRIBANT PERÒ FALTEN ELS MÉS IMPORTANTS SUPERMAN, SUPERMAN |
|
