| JORDI
ARTIGAL VALLS |
Bibliotecari. De petit va tindre la sort de tenir una bona biblioteca escolar i un ambient familiar proper a la lectura. La bibliotecària de la seva escola era l’Asumpció Lissón. Els anys setanta va fer de llibreter al barri de Vilapicina (BCN), amb una forta intenció política. Els anys vuitanta treballà en una llibreria, a Girona. El 1989 va entrar a la biblioteca pública de Sant Gregori, un poble de tres mil habitants proper a la ciutat de Girona. Des del 1996 treballa a les biblioteques de Salt, com a coordinador, fins el 2007 i des de llavors, forma part de l’equip de la biblioteca infantil d’en Massagran de Salt (Girona) ♣ ♣ ♣ Aportarà la seva perspectiva de bibliotecari que ha apostat sempre per oferir un servei compromès amb els infants i la comunitat, per tal d’ajudar a visualitzar el valor de la biblioteca pública i la seva relació amb la ignorància, els ignorats, els coneixements i l’humanisme. M’agrada la biblioteca perquè fa l’olor de casa meva Penso que la primera condició que ha de tenir una biblioteca pública és que ha de treballar per cobrir les necessitats de lectura pública de la seva comunitat. Salt, Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i molts altres territoris, viuen realitats semblants? Si és així, serà interessant explicar-nos les nostres experiències relacionades amb el treball amb la mainada, les seves famílies i tota la comunitat educativa. |
| MARIA
BOHIGAS SALES |
Traductora, filòloga i editora nascuda a París el 1969, dirigeix d’ençà del 2005 l’editorial Club Editor, on ha recuperat l’obra de Joan Sales, Blai Bonet, Mercè Rodoreda o Joaquim Amat-Piniella, a més d’incorporar en llengua catalana autors com Alice Munro i Per Petterson.Durant quinze anys va ser traductora de literatura, especialment de Balzac i Hugo. Publica comentaris sobre lectura i literatura al bloc Cartes elèctriques. ♣ ♣ ♣ Ajudarà a visualitzar quin és el sentit de la literatura i de l’humanisme en la construcció social i individual, i quina relació mantenen amb la ignorància i els ignorats, i allò que des del seu punt de vista convindria que ens qüestionéssim des de les escoles i les biblioteques. Als tres micos Un que escriu, l’altre que llegeix: amb això n’hi ha prou per fer trontollar els designis d’aniquilació. El paper imprès o guixat té una vida curiosament tenaç -sempre que ens ensenyin a llegir, que no és pas només ensenyar de lletra- |
| MITA
CASACUBERTA |
Filòloga. Universitat de Girona
♣ ♣ ♣ Contribuirà a posar llum sobre quina és la formació literària que té capacitat de combatre la ignorància i alertar-nos de les qüestions que massa sovint ignorem quan, des de l’escola o la biblioteca, articulem propostes. Llegir ens fa lliures (sí, però només si en coneixem els mecanismes) I els mecanismes que ens permeten accedir a la comprensió plena de la literatura, a fer-ne un instrument de coneixement i, per tant, de llibertat individual i col·lectiva, són responsabilitat de les polítiques d’ensenyament. si aquestes se’n desentenen, de què serveixen les campanyes publicitàries que ens toca, anys sí i any també, de presenciar? |
| GUADALUPE
JOVER |
Professora d’educació secundària a l’IES María Guerrero de Collado Villalba (Madrid). És autora del llibre Un mundo por leer. Educación, adolescentes y literatura, així com també de diversos articles i propostes didàctiques al voltant de l’educació literària. ♣ ♣ ♣ Analitzarà si el discurs de l’escola del futur és inclusiu, a què o a qui ignora i quina és la força que pot tindre la biblioteca escolar en aquest context de canvi en relació amb la ignorància i els ignorats. Inclusión educativa, equidad social y defensa de la cultura: la insustituible contribución de la biblioteca escolar Si el número de libros en casa es hoy por hoy determinante en la trayectoria académica de niñas, niños y adolescentes, la primera medida para favorecer la equidad educativa debiera ser la provisión de buenas bibliotecas escolares. Ellas pueden además contrarrestar la sobrerrepresentación que algunas minorías han tenido en los currículos escolares y en el “saber legítimo” apuntalado por los libros de texto, dando oportunidad de que se escuchen otras voces y otros relatos. Las bibliotecas escolares, en fin, son el espacio físico y simbólico que nos vincula con una tradición cultural de la que los nuevos vientos neoliberales parecen querer deshacerse |
