LLIBRES<\/b><\/p>\n
Conjunt de recursos pedag\u00f2gics sobre la cultura gitana que cont\u00e9 els seg\u00fcents materials:<\/span><\/p>\n Aprenem amb el poble gitano\u00a0<\/b>2010<\/p>\n Asociaci\u00f3n de ense\u00f1antes con gitanos. 20 a\u00f1os\u00a0<\/b>Pina Ledesma, Maite\u00a0<\/span>1990<\/span><\/p>\n Aquest butllet\u00ed pret\u00e9n recordar aquests \u00faltims 20 anys de l’Associaci\u00f3 d’Ensenyants amb Gitanos. 20 anys de treball, de trobades, de debats i de cerques. Servir\u00e0 para serveixi per con\u00e8ixer millor a l’Associaci\u00f3 i als seus col\u00b7lectius i la seva evoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n El Roman\u00ed: el record d’un poble\u00a0<\/b>Masferrer i Fons, Mariona\u00a0<\/span>2005<\/span><\/p>\n Estudi socioling\u00fc\u00edstic sobre la llengua dels gitanos, amb una especial atenci\u00f3 a la parla de les diverses comunitats de gitanos catalans. Ofereix una visi\u00f3 panor\u00e0mica de la llengua roman\u00ed, i a m\u00e9s tracta sobre l’actualitat, el futur, els parlants, les variants i altres aspectes d’aquesta llengua. Aquest estudi parteix de les consideracions seg\u00fcents: la llengua com a instrument de socialitzaci\u00f3, la llengua com a tret cultural que estableix vincles entre iguals, la llengua com a manifestaci\u00f3 de la identitat personal i la llengua com a element relativament imprescindible per concebre una determinada naci\u00f3.<\/span><\/p>\n Gitanos: de los mercadillos a la escuela y del instituto al futuro\u00a0<\/b>Parras Laguna, Antonia ; Gra\u00f1eras Pastrana, Montserrat\u00a0<\/span>2010<\/span><\/p>\n La poblaci\u00f3 gitana continua tenint una baixa pres\u00e8ncia en l’educaci\u00f3 postobligat\u00f2ria i s\u00f3n molt pocs els gitanos i gitanes que es graduen en el batxillerat o a la universitat. El present treball no nom\u00e9s intenta reflectir quins s\u00f3n les principals barreres a les quals s’enfronta la poblaci\u00f3 gitana en el que concerneix a l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 postobligat\u00f2ria o universit\u00e0ria, sin\u00f3 tamb\u00e9 identificar quins s\u00f3n aquelles caracter\u00edstiques o pr\u00e0ctiques en les quals aquests obstacles desapareixen i com es poden dur a terme pr\u00e0ctiques educatives d’\u00e8xit amb la poblaci\u00f3 gitana a les escoles espanyoles. Al mateix temps es ressalta que l’adquisici\u00f3 d’una formaci\u00f3 superior influeix not\u00f2riament en altres esferes socials, proporciona m\u00e9s autonomia a les persones i fomenta una societat m\u00e9s eficient, equitativa i justa.<\/span><\/p>\n Gitanos de Can Tunis 1977-1983. Cr\u00f3nica de un proceso educativo\u00a0<\/b>Codina Mir, Maria Teresa\u00a0<\/span>2000<\/span><\/p>\n Recull de dades, reflexions, mem\u00f2ries i documents generats en el proc\u00e9s del Projecte d’Educaci\u00f3 Global de Can Tunis des del 1977 al 1983. Es tracta d’una ordenaci\u00f3 i estructuraci\u00f3 de material d’arxiu realitzada per l’autora, que en va ser una de les protagonistes. A la primera part es descriu el marc geogr\u00e0fic i diferents \u00e0mbits de la realitat de Can Tunis com l’educaci\u00f3, la sanitat, el treball i l’assist\u00e8ncia social els primers anys del projecte. En la segona part es tornen a abordar aspectes com l’habitatge, l’educaci\u00f3 i la sanitat en el per\u00edode que va de juliol 1979 a agost del 1980. La tercera part es dedica al per\u00edode de setembre de 1980 a novembre de 1982 fent una an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 centrada en l’escola i la problem\u00e0tica del barri. La quarta part correspon a l’\u00faltima etapa, desembre 1982 al juny de 1983 en la que els fets porten al tancament de l’escola i la degradaci\u00f3 del barri generant forts contrastos amb la resta de Barcelona i un preocupant clima de desconcert. Inclou 12 annexos amb documentaci\u00f3 citada en el llibre.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Gitanos e itinerantes\u00a0<\/b>Li\u00e9geois, Jean-Pierre\u00a0<\/span>1987<\/span><\/p>\n Aquesta obra vol donar a con\u00e8ixer la vida i la cultura del poble gitano i dels col\u00b7lectius anomenats itinerants que es mouen per Europa; aix\u00ed mateix explica els maltractaments que han rebut dels pobles considerats com a civilitzats al llarg dels darrers cinc-cents anys. El llibre, redactat com a informe adre\u00e7at als ensenyants per a que puguin aprofundir en la riquesa de l’inter-culturalisme, inclou importants dades socio-culturals: descobriment del poble gitano, poblacions, llengua, organitzaci\u00f3 social, viatge, fam\u00edlia, religi\u00f3, organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, art i estil de vida (que \u00e9s la primera part de l’obra) i socio-pol\u00edtiques: experi\u00e8ncia hist\u00f2rica, temps moderns, acollida, manipulaci\u00f3 de les imatges, instituci\u00f3 escolar, acci\u00f3 social, les organitzacions gitanes, reflexi\u00f3 i acci\u00f3 (segona part) in\u00e8dites fins ara; es complerta amb sis annexos amb bibliografia, adreces i altres informacions.<\/span><\/p>\n La cultura gitana al centre educatiu\u00a0<\/b>2008\u00a0<\/span>Col\u00b7lecci\u00f3 “Caixa d’eines. Llengua, interculturalitat i cohesi\u00f3 social”, 07<\/span><\/p>\n Eina de reflexi\u00f3, a trav\u00e9s d’experi\u00e8ncies pr\u00e0ctiques realitzades en alguns centres educatius de Catalunya, que ens endinsa en l’experi\u00e8ncia d’escolaritzaci\u00f3 d’infants gitanos. Una eina adre\u00e7ada a tot tipus de centres educatius que facilita idees i recursos per treballar aquesta tem\u00e0tica amb la finalitat de possibilitar un tipus d’educaci\u00f3 equitativa, intercultural i de respecte per la difer\u00e8ncia. El llibre est\u00e0 dividit en tres grans blocs: 1. Introducci\u00f3: la cultura gitana al centre educatiu, 2. Eines per a la reflexi\u00f3 (que cont\u00e9 “El poble gitano i l’educaci\u00f3”, “Algunes reflexions sobre les pol\u00edtiques educatives referides als gitanos”, “Maria Teresa Codina Mir. Una mestra coherent i compromesa”, “La llengua roman\u00ed: el record d’un poble” i 3. Recull d’experi\u00e8ncies (que cont\u00e9 “Una experi\u00e8ncia positiva al barri de Sant Cosme: gesti\u00f3 d’aula efectiva basada en expectatives altes i un refor\u00e7 continuat”, “Millorem la participaci\u00f3 de les fam\u00edlies gitanes a l’escola: el projecte caf\u00e8-tert\u00falia” ,”Escola i \u00e8tnia gitana. Programa Integrant Accions” ,”Trobades d’Estudiants Gitanes de Catalunya”, “El projecte Siklavipen Savaren\u00e7a” i \u00a0“Dues propostes d’activitats per a l’alumnat per donar a con\u00e8ixer la cultura del poble gitano”. <\/span><\/p>\n Lleng\u00fces, \u00e8tnies i cultures a l’ensenyament\u00a0<\/b>v.v.a.a\u00a0<\/span>2001<\/span><\/p>\n En aquesta monografia dedicada a les Lleng\u00fces, \u00e8tnies i cultures a l’ensenyament, s’han recollit experi\u00e8ncies i reflexions provinents de realitats socioling\u00fc\u00edstiques diverses. Inclou els seg\u00fcents articles al voltant de la tem\u00e0tica esmentada: “Lleng\u00fces, \u00e8tnies i cultures a l’ensenyament”, “El pluriling\u00fcisme i la renovaci\u00f3 de l’ensenyament de la llengua”, “Algunes q\u00fcestions referides a l’aprenentatge ling\u00fc\u00edstic de la inf\u00e0ncia estrangera a Catalunya”, “La llengua en les relacions interculturals a l’escola”, “L’ensenyament de la llengua addicional”, “L’alumnat d’incorporaci\u00f3 tardana: reflexions entorn de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua”, “Amb gitanos: reflexions al voltant de la diversitat” i “Catal\u00e0 per a alumnes de lleng\u00fces no rom\u00e0niques”. <\/span><\/p>\n Ostelinda, jo vinc de tot arreu\u00a0<\/b>Garriga, Carme; Gim\u00e9nez, Anna\u00a0<\/span>1998<\/span><\/p>\n Ostelinda, una nena gitana catalana de 12 any. Ens descriu a partir de fets autobiogr\u00e0fics, qui s\u00f3n els gitanos, la seva hist\u00f2ria, els seus costums i la seva cultura, l’educaci\u00f3, el folklore etc, \u00e9s a dir tots els elements que configuren la vida social quotidiana del seu col\u00b7lectiu social que viu al barri d’Hostafrancs de Barcelona. El respecte a les persones grans de les fam\u00edlies, el treball de la venta ambulant pels mercats, el ritual propi de la boda gitana, la seva llengua el cal\u00f3, la pobresa de vida de molts gitanos, el respecte als morts, s\u00f3n alguns dels trets caracter\u00edstics de la comunitat gitana. Ostelinda es lamenta de la discriminaci\u00f3 i les actituds racistes que sovint la comunitat paia manifesta envers la gitana. I com el fet de ser diferents no hauria de ser un problema social.<\/span><\/p>\n Rav\u00ed Xan\u00f3, un gitano de l’\u00cdndia\u00a0<\/b>Arnal Blay, Q; Bazaga Gonz\u00e1lez, A; Colomer S\u00e1nchez, M.; Fern\u00e1ndez Puig, M.; Tomico Guerrero, E.<\/span><\/p>\n Es tracta d’un material per fer que, a partir d’un conte, els alumnes treballin i entenguin la concepci\u00f3 de vida que guia els membres d’\u00e8tnia gitana, la seva llengua, els seus costums i la seva manera de guanyar-se la vida dins la nostra societat.<\/span> Consta de dues parts. La primera \u00e9s un conte sobre l’esperit de superaci\u00f3 d’una nena gitana, que viu a la \u00cdndia i vol ser m\u00fasica, per\u00f2 la seva condici\u00f3 de dona li impedeix poder-ho ser. La segona part consta d’un recull de propostes, orientacions i activitats a treballar a partir del conte.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/b>CD-ROM\u00a0<\/b>Cuadernos de Pedagog\u00eda: 31 a\u00f1os\u00a0<\/b>2006<\/span><\/p>\n Entre els seus materials, podem trobar interessants articles referents a la comunitat gitana com: Ensenyament amb gitanos. L’educaci\u00f3 ahir i avui. Marc legal i actuacions. Ensenyament amb gitanos. L’educaci\u00f3 en l’EGB. L’educaci\u00f3 d’adults. Entre gitanos i paios. La integraci\u00f3 d’una minoria gitana. La cultura gitana. Contes amb gitanos. Cultura gitana i curr\u00edculum.<\/span><\/p>\n Maj khetane. M\u00e1s juntos. Materiales interactivos para trabajar la cultura gitana\u00a0<\/b>v.v.a.a\u00a0<\/span>2003<\/span><\/p>\n Es tracta d’un material interactiu per treballar la Cultura Gitana, pret\u00e9n apropar al professorat, als nens i a les nenes, als joves, el coneixement del Poble Rom, el Poble dels Homes Lliures, que \u00e9s el seu significat en llengua gitana. Un poble que, despr\u00e9s de segles de marginaci\u00f3 i discriminaci\u00f3, ha sabut mantenir l’ess\u00e8ncia de la seva cultura. Aquests materials consten de:<\/span><\/p>\n M\u00e9s junts Materials interactius per a treballar la cultura gitana\u00a0<\/b>Comissi\u00f3 d’Educaci\u00f3 del Programa de Desenvolupament del Poble Gitano\u00a0<\/span>2007<\/span><\/p>\n Recurs did\u00e0ctic que pret\u00e9n donar a con\u00e9ixer la hist\u00f2ria i la cultura del poble gitano des d’una perspectiva pr\u00f2pia. \u00c9s un material interactiu que ens acosta a la realitat actual del poble gitano passant pels seus rituals, costums i creences des de temps ancestrals fins als nostres dies. D\u00f3na una visi\u00f3 \u00e0mplia del que \u00e9s la interculturalitat, carregada de conceptes superadors, on tothom hi t\u00e9 cabuda i de la cultura com quelcom din\u00e0mic, enriquidor, plural.<\/span> Cont\u00e9 de forma interactiva un conjunt de reflexions sobre la interculturalitat aix\u00ed com relaci\u00f3 d’associacions que treballen per la millora del poble gitano, \u00a0bibliografia al\u00b7lusiva i materials sobre educaci\u00f3 infantil, audiovisuals i recursos electr\u00f2nics educatius.<\/span><\/p>\n La cultura gitana al centre educatiu\u00a0<\/b>Col\u00b7lecci\u00f3 “Caixa d’eines. Llengua, interculturalitat i cohesi\u00f3 social”, 07<\/span><\/p>\n Eina de reflexi\u00f3, a trav\u00e9s d’experi\u00e8ncies pr\u00e0ctiques realitzades en alguns centres educatius de Catalunya, que ens endinsa en l’experi\u00e8ncia d’escolaritzaci\u00f3 d’infants gitanos. Una eina adre\u00e7ada a tot tipus de centres educatius que facilita idees i recursos per treballar aquesta tem\u00e0tica amb la finalitat de possibilitar un tipus d’educaci\u00f3 equitativa, intercultural i de respecte per la difer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Mujer gitana y trabajo\u00a0<\/b>Instituto de la Mujer\u00a0<\/span>1998<\/span><\/p>\n La dona gitana sempre ha jugat un paper important en el manteniment de la casa, realitzant tasques fora de la llar com la venda ambulant, treballs manuals, tasques del camp, etc. \u00a0Actualment s’estan ampliant les seves possibilitats laborals a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva lenta incorporaci\u00f3 al sistema educatiu, dificultada per la por d’apartar-se de les seves tradicions, en rebre informaci\u00f3 externa que pugui marginar el seu paper de transmissora de la seva cultura. Recull experi\u00e8ncies de dones gitanes que, despr\u00e9s de formar-se com a professionals en diferents camps i d’haver de lluitar contra les seves costums, valoren des d’una posici\u00f3 m\u00e9s lliure i amb una perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia la cultura gitana. Planteja la necessitat que aquesta cultura, que s’ha mantingut amb pocs canvis al llarg dels temps, faci un esfor\u00e7 d’adaptaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3, sense perdre la seva identitat.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recull de llibres i eines per entendre i atendre millor al poble gitano.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":8342,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[461],"tags":[],"class_list":["post-8341","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-r_convivencia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8341"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8343,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8341\/revisions\/8343"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8342"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixllobregat3\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\nRiat i els m\u00fasics\u00a0<\/b>Porras, Mercedes\u00a0<\/span>Col\u00b7lecci\u00f3 “Caixa d’eines. Llengua, interculturalitat i cohesi\u00f3 social”, 07<\/span><\/p>\n\n
\nDVD\u00a0<\/b>Bolet\u00edn digital. Asociaci\u00f3n de Ense\u00f1antes con Gitanos\u00a0<\/b>Tom\u00e1s Larr\u00e9n, Julio; Pina Ledesma, Maite;\u00a0<\/span>2006<\/span><\/p>\n