{"id":15606,"date":"2025-01-28T14:19:13","date_gmt":"2025-01-28T13:19:13","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/?page_id=15606"},"modified":"2025-01-28T14:19:13","modified_gmt":"2025-01-28T13:19:13","slug":"llibres-per-parlar-del-dol-al-cicle-mitja-i-el-cicle-superior","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/recursos-2\/ambit-linguistic\/la-maleta-del-dol\/llibres-per-parlar-del-dol-al-cicle-mitja-i-el-cicle-superior\/","title":{"rendered":"Llibres per parlar del dol al Cicle Mitj\u00e0 i el Cicle Superior"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

El Gol<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Roser Rimbau<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Cada tarda, en Jan i la seva germana Lola van al parc a jugar a futbol. En Jan, el m\u00e9s petit de la colla, sempre ha de fer de porter. Avui un penal pot decidir el partit, i en Tom\u00e0s vol ocupar el lloc d’en Jan. \u00ab\u00c9s un patata!\u00bb, diu. La Lola, per\u00f2, s’hi oposa<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Smara<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Paula Carballeira (*castell\u00e0)<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

“Smara” es la historia del viaje de un ni\u00f1o a un lugar del Sahara, donde conoce a la Abuela Ugago, que hab\u00eda sido una poderosa maga capaz de proteger la ciudad de los intrusos.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Jo les Volia<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Maria Martinez Vendrell<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

La Roser t\u00e9 unes trenes llargues i gruixudes, de color de l’or vell, que s’acaben amb dos tirabuixons d’all\u00f2 m\u00e9s cargolats i que li arriben gaireb\u00e9 fins a la cintura.S\u00f3n el que m\u00e9s li agrada d’ella mateixa, i la fan sentir-se en possessi\u00f3 d’alguna cosa que no pot tenir ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

El conill i la moto<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Kate Hoefler \/ Sarah Jacoby<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

El nostre conill vivia en un camp de blat molt tranquil, i no se n\u2019havia mogut mai \u2013ni un sol cop\u2013, tot i que cada nit somiava que ho feia.
El gos, en canvi, s\u2019havia passat mitja vida recorrent el pa\u00eds en moto. Li agradava molt\u00edssim parlar amb el conill i explicar-li hist\u00f2ries sobre els llocs on s\u2019havia sentit m\u00e9s viu.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 un mal dia el gos se\u2019n va anar, i no va poder explicar m\u00e9s hist\u00f2ries al conill<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

L\u2019abra\u00e7ada de la mort<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Dani G\u00f3mez<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Imagina que tothom crida de terror quan et veu.
Imagina que intenten fugir quan t\u2019hi apropes.
Que ploren i imploren que no els toquis.
Aix\u00f2 sempre, durant milers d\u2019anys.
Imagina que ara, per fi, tens una amiga.
Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria sobre la superaci\u00f3 del dol a trav\u00e9s de l\u2019acceptaci\u00f3 de la propia mortalitat per\u00f2, sobretot, \u00e9s una celebraci\u00f3 de la vida i de l\u2019amistat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e9s un \u00e0lbum il\u00b7lustrat creat per Dani G\u00f3mez en el qual, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia durant el confinament, ha desenvolupat un relat visual ple de preguntes sobre el significat de la mort i el lloc que ocupa en les nostres vides.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

El nen dels estels<\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Patrick Somers<\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

La mort d’una persona estimada no \u00e9s f\u00e0cil, i a vegades costa d’entendre. Descobreix com ho aconsegueix la Clara en aquest bonic conte. En Miquel estava massa malalt per poder viure i jugar amb la Clara<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Qu\u00e8 puc esperar?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Britta Teckentrup<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

\u00abTots els interessos de la meva ra\u00f3, especulatius i pr\u00e0ctics, es resumeixen en tres preguntes: Qu\u00e8 puc saber? Qu\u00e8 he de fer? Qu\u00e8 puc esperar?\u00bb
Com veur\u00e9 el m\u00f3n quan sigui gran? Podria arribar a tocar les estrelles? Per qu\u00e8 tinc por d\u2019all\u00f2 desconegut? Es pot no pensar en res? Totes les persones ens fem les mateixes preguntes? Aquest llibre inclou gaireb\u00e9 un centenar de preguntes, plantejades d\u2019una manera espont\u00e0nia, sense seguir un gui\u00f3, sense ret\u00f2rica i abra\u00e7ant tots els \u00e0mbits de la vida de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, des d\u2019all\u00f2 quotidi\u00e0 i familiar fins als trets de car\u00e0cter m\u00e9s existencialista.<\/p>\n\n\n\n

Amb les seves m\u00e0giques il\u00b7lustracions aquest llibre desplega un m\u00f3n d\u2019interrogants que inspiren el lector a buscar les seves pr\u00f2pies respostes i, encara m\u00e9s important, a no deixar de fer-se preguntes<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Migrants<\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Issa Watanabe<\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Aquest llibre \u00e0lbum sense paraules narra amb imatges d\u2019extraordin\u00e0ria for\u00e7a el viatge d\u2019un grup d\u2019animals que deixen enrere un bosc nocturn mancat de fulles. \u00c9s la hist\u00f2ria d\u2019una gran i \u00fanica migraci\u00f3, un viatge en qu\u00e8 se sacrifiquen coses, es deixen enrere \u00e9ssers estimats, s\u2019han de passar fronteres\u2026
Aquest \u00e0lbum silenci\u00f3s ofereix en la contraportada les \u00faniques paraules que no s\u2019han d\u2019obviar quan es tracta de debatre sobre la migraci\u00f3 for\u00e7ada de persones: fam, trag\u00e8dia, tancament de fronteres, crisi humanit\u00e0ria, drets humans\u2026 Un llibre necessari per submergir al lector en un periple d\u2019incertesa, on conviuen la mort i l\u2019esperan\u00e7a de veure com en un desert d\u2019obscuritat torna a cr\u00e9ixer l\u2019herba.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Hist\u00f2ria de la ressurrecci\u00f3 del papagai<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Eduardo Galeano<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

\u00abL’home va recuperar la parla, i va explicar que el papagai s’havia ofegat i la nena havia plorat i la taronja s’havia despullat i el foc s’havia apagat i el mur havia perdut una pedra i l’arbre havia perdut les fulles\u00bb.
La mort del papagai va entristir tothom.
La pena va ser tan gran que fins al cel se’n va assabentar.<\/p>\n\n\n\n

Com podr\u00e0 ren\u00e9ixer l’alegria?<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Jo s\u00ed que vull saber de veritat qu\u00e8 \u00e9s la mort<\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Monsieur Mouch \/ Maria-Paz<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

L’Emma, quan veu que el gat d’en Juli, el seu amic, ha ca\u00e7at un ocellet, es fa moltes preguntes sobre la mort i l’exist\u00e8ncia del m\u00e9s enll\u00e0. Per sort, en Juli sap un munt de coses sobre el tema i li explica tot amb l’ajuda del seu quadern de dibuixos.
En aquest segon lliurament, l’Emma i en Juli aborden un tema que interessa i preocupa els nens i nenes des que tenen consci\u00e8ncia de la mort, per\u00f2 ho fan amb l’alegria de qui t\u00e9 tota una vida al davant.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Ja no tindr\u00e9 un germanet<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Ariadna D\u00edaz Aguil\u00f3, Mariona Tolosa Sister\u00e9 i Jan Garrido<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Conte il\u00b7lustrat sobre la mort i el dol gestacional, un projecte que sorgeix des d\u2019una viv\u00e8ncia personal, tant per la necessitat d\u2019utilitzar l\u2019art per l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019una p\u00e8rdua personal, com per la vessant m\u00e9s social de fer conscient a la societat d\u2019una realitat que colpeja a un percentatge molt alt de fam\u00edlies, que ho viuen en silenci i sense cap tipus de suport. Aquesta veu de nena far\u00e0 d\u2019altaveu d\u2019una realitat molt freq\u00fcent, d\u2019un proc\u00e9s de dol molt desconegut i d\u2019eines molt essencials per acompanyar a qualsevol infant a integrar-ho.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

L’ef\u00edmera<\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
St\u00e9phane S\u00e9n\u00e9gas<\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una ef\u00edmera. Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga nom\u00e9s viu un dia, decideixen fer mans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 aquest \u00fanic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures\u2026 La mort de l’ef\u00edmera entristeix el germ\u00e0 petit fins que ent\u00e9n que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte equivalen a la vida d’una persona i que, per tant, els \u00e9ssers humans tamb\u00e9 hem d’intentar viure l’exist\u00e8ncia amb tota la intensitat possible. No podem perdre l\u2019estona !<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Que ve despr\u00e9s del mil?<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Anette Bey<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

La Lisa ja sap comptar fins a setze, per\u00f2 al cel hi ha moltes m\u00e9s estrelles, com a m\u00ednim mil, li ha explicat el vell Otto. \u00abI qu\u00e8 ve despr\u00e9s del mil?\u00bb li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual est\u00e0 aprenent a comptar les estrelles. Amb ell passa estones molt divertides, per\u00f2 un dia l’Otto es posa malalt i, al cap d’un temps, es mor. La Lisa no es pot acostumar a la seva abs\u00e8ncia. \u00c9s la dona de l’Otto qui li fa entendre que encara que una persona no la puguem veure, pot seguir present dins nosaltres. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

M\u00e9s enll\u00e0 del gran riu<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Amin Beuscher<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Un dia la Llebre li va dir a l\u2019\u00d3s rentador: \u201cHaig de fer un llarg viatge i no pots venir amb mi, perqu\u00e8 hi he d\u2019anar sola\u201d. L\u2019\u00d3s rentador la va acompanyar a la riba del gran riu i es va acomiadar d’ella. Despr\u00e9s va explicar als seus amics l’\u00c0nec, l’Elefant i el Ratol\u00ed: \u201cva entrar a l’aigua per\u00f2 no es va enfonsar. Era com si estigu\u00e9s asseguda en una barca que la dugu\u00e9s. Despr\u00e9s va desapar\u00e8ixer\u201d. L’Elefant va preguntar:\u201c\u00bfHa mort?\u201d. L\u2019\u00d3s rentador va respondre: \u201cSi\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Un regal sense obrir<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Marianne Verge<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Jan, Debbie i Mona\u00bb, diu al cartellet que hi ha a la porta. \u00abQuan es mor alg\u00fa, no s\u2019hauria de ratllar el seu nom dels cartellets de les portes?\u00bb, pensa la Mona, mentre passa un dit a poc a poc per sobre el nom de la Debbie.<\/p>\n\n\n\n

Continuen rebent cartes, la gent que es mor? Una nena que t\u00e9 un pare que \u00e9s carter ho hauria de saber, all\u00f2\u2026<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Gr\u00e0cies Teix\u00f3<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Susan Varley<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

“El Teix\u00f3 era ja molt vell i sabia que aviat hauria de morir-se, per\u00f2 no sentia por, al cap i a la fi morir significava simplement abandonar un cos que ja no funcionava tan b\u00e9 com quan era jove. El que el preocupava en realitat era com se sentirien els seus amics quan ell ja no estigu\u00e9s. Quan el Teix\u00f3 s’acomiada, allunyant-se cau a baix, els seus amics se senten molt tristos. L’\u00fanica cosa que els consola \u00e9s recordar aquelles coses que Teix\u00f3 els va ensenyar quan encara vivia.”<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Dues ales<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Cristina Bellemo<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Un mat\u00ed, el senyor Guillem es va trobar unes ales al seu jard\u00ed. \u00abDe qui deuen ser?\u00bb, es pregunta. Per\u00f2 ning\u00fa no les reclama, ning\u00fa no en sap res. Fins que un dia s\u2019atreveix a tocar-les i es desperten els records. Una hist\u00f2ria filos\u00f2fica i po\u00e8tica sobre el final de la vida.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Sibil\u00b7la i el cam\u00ed de les estrelles<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
S\u00edlvia Pons Calder\u00f3<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Sibil\u00b7la \u00e9s una nena que empr\u00e8n un viatge per trobarel lloc m\u00e9s proper a les estrelles, on creu que hi trobar\u00e0 el que ha perdut. Durant la travessia, descobrir\u00e0 indretsfant\u00e0stics i personatges estranys que la faran reflexionar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

En Mattia i l\u2019avi<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Roberto Piumini<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Tota la fam\u00edlia s’ha reunit al voltant de l’avi, que \u00e9s al llit, molt malalt des de fa dies… De sobte i sense que els altres se n’adonin, l’avi es lleva i, adre\u00e7ant-se al seu n\u00e9t Mattia, li demana si li ve de gust marxar de viatge, per viure grans aventures. \u00c9s aix\u00ed que avi i n\u00e9t surten de casa i recorren paisatges fant\u00e0stics assaborint la m\u00fatua companyia. Per\u00f2, durant el viatge, la figura de l’avi es va fent cada vegada m\u00e9s petita, fins que en Mattia, que t\u00e9 por de perdre’l, se’l posa al cap, on l’avi, ja diminut, s’asseu c\u00f2modament. Un cop a casa, l’avi ja no \u00e9s visible, per\u00f2 en Mattia pot sentir clarament la seva veu…<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Hachiko . El gos que esperava<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Llu\u00eds Prats<\/strong> <\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h5>\n\n\n\n

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relaci\u00f3 entre el professor i l\u2019Hachiko, el gos esdev\u00e9 especial. Cada mat\u00ed l\u2019acompanya a l\u2019estaci\u00f3 i, cada tarda, espera que torni a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S\u2019ha forjat una relaci\u00f3 basada en l\u2019amistat i la fidelitat. I res no la pot trencar\u2026<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Gol Roser Rimbau Cada tarda, en Jan i la seva germana Lola van al parc a jugar a futbol. En Jan, el m\u00e9s petit de la colla, sempre ha de fer de porter. Avui un penal pot decidir el partit, i en Tom\u00e0s vol ocupar el lloc d’en Jan. \u00ab\u00c9s un patata!\u00bb, diu. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":122,"featured_media":0,"parent":14046,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"close","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-15606","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15606","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/users\/122"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15606"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15606\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15608,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/15606\/revisions\/15608"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/14046"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/baixcamp\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}