Dur a terme una experiència a l’aula i compartir-la a través Twitter és una bona manera de donar-la a conèixer, per tal que altres docents i alumnes se’n puguin beneficiar i de millorar- la, amb les aportacions dels altres. Per això, la reproduïm tal i com l’ha explicada a twitter el seu autor, Roger Camprubí (@rogerCampru), de l’institut de Navarcles. D’aquesta manera aprenem de l’experiència i d’una forma de compartir-la.
6 d’octubre de 2020
Per fi ha arribat el moment a #BIOLOGIA de 3r ESO, emmascarats i ventilats, hem explorat les idees prèvies sobre aparells i sistemes gràcies al tors humà del @crpbages . (1/4) CC @DNavarcles
Abans q la nostra atenció es focalitzés en el magnífic tors, hem pres consciència q era una activitat d metareflexió, és a dir, intentar identificar què pensàvem abans d’aprendre noves idees i intentar visibilitzar quines preguntes ens hem fet x relacionar-ho (diàleg intern)(2/4)
A més, intentarem verbalitzar què ve a partir d’avui, quines noves preguntes ens fem que hagués estat impossible haver-nos formulat abans d’entrar al laboratori. Cal avançar en l’aprenentatge. NOTA: Aquest punt i l’anterior, de reflexió individual a casa. (3/4)
La setmana que ve tenim dos objectius: desmuntar (i tornar a muntar) tot el tors identificant els màxims elements possibles (i llur funció; R. Driver fa molt èmfasi en la relació estructura- funció); i respondre tantes ‘noves preguntes’ possibles com puguem. (4/4) We’ll see.
14 d’octubre de 2020
Bé. Ja hem procedit a muntar-lo i a desmuntar-lo. Les preguntes afloraven pels descosits i s’anaven contestant al vol (o no, per mantenir un recurs pont per futurs aprenentatges). (1/3)
Conflictes cognitius (p. ex., el canal del part), consideracions alternatives desmuntades (p. ex, l’estructura del diafragma)…
La setmana que ve el desmuntaran i muntaran de manera autònoma en petit grup, i aniran omplint una bastida que els ajudi a la reflexió (2/3).
I, parlant d consideracions alternatives, abans q res s’ha fet èmfasi en la part líquida del nostre cos (q el tors no pot reproduir), q no és menor i q el prou important x entendre la lògica del funcionament d’un organisme pluricel·lular. Es recull com una IDEA CLAU a la bastida:
