Benvingudes i benvinguts,
Xarxa d’escoles dels interparcs del Pirineu. Un territori on endinsar-se a la natura en el seu estat més pur. Amb un patrimoni geològic, paleontològic, ecològic i cultural de gran valor i bellesa. Mosaic paisatgístic envejable des de la conca de Tremp fins als cims més alts del Pirineu. De nord a sud i d’est a oest. Contempla les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran.
Terra i aigua esdevenen el nexe conductor que agermana els diferents espais. Tant és així que el nostre territori compta amb l’únic parc nacional de Catalunya, dos parcs naturals, un geoparc i la reserva natural de Boumort. Esdevenint un dels territoris amb majors zones protegides dels Països Catalans amb 135.853 hectàrees.
Per molts infants del Pirineu el color verd, blau i blanc esdevé el seu pati de joc on imaginar, crear i aprendre. Per gaudir, encara més, d’aquest indret privilegiat comptem amb l’expertesa didàctica i pedagògica dels docents dels centres educatius que participen de la Xarxa d’escoles dels interparcs del Pirineu1 (XEiPP), dels professionals dels camps d’aprenentatge i dels tècnics i educadors dels parcs.
Gaudir i respectar aquesta joia de la natura que anirem desvetllant, a poc a poc, és l’objectiu principal d’aquesta xarxa.
Objectius clau del projecte de la xarxa d’escoles dels interparcs del Pirineu.
- Empoderar als docents en el coneixement del medi natural i social.
- Generar vincle i sentit de pertinença amb el territori.
- Fer-se preguntes rellevants i aportar solucions als reptes del futur.
- Posar de manifest la fragilitat dels ecosistemes i el seu incalculable valor.
- Esdevenir agents actius del compromís ambiental.
- Viure i sentir els parcs i el paisatge com una obra d’art irrepetible.
Què podem trobar en aquest espai web?
- Agenda escolar del Pirineu
2. Oferta d’activitats educatives adreçades als centres escolars dels parcs i espais naturals.
3. Web com a punt de trobada de recursos didàctics per treballar els diferents ecosistemes.
4. Infografies i pòsters ambientals per generar el racó del parc a l’aula.
5. Propostes per treballar els ODS.
6… Tot allò que imaginem i vulguem compartir.
La Xarxa d’escoles dels interparcs del Pirineu (XEiPP) preveu dur a terme diferents actuacions col·laboratives al llarg dels anys. Iniciant el seu camí amb la Primera agenda escolar interparcs del Pirineu.
Aquest projecte ha esdevingut tot un repte només a l’abast d’estructures organitzatives sòlides que prioritzen el patrimoni col·lectiu a l’interès individual. On l’entesa en multiplica el resultat en benefici de tots i totes. Peça clau per garantir un futur harmònic per als nostres infants.
Una agenda educativa pensada per a infants de 3 a 16 anys. Nexe d’unió del dia a dia de l’escola entre infants, famílies i docents.
Val a dir que aquesta iniciativa també veu d’aigües salades i agermanades amb un altre trosset del territori. Allí on diuen que neix o mort el Pirineu. Com és el cas del parc natural del Cap de Creus i la seva Xarxa d’escoles (XEPNCC). La col·laboració amb els seus responsables ha estat indispensable per tirar endavant aquesta iniciativa pirinenca.
L’agenda compta amb un il·lustrador de capçalera. Apassionat per la muntanya, ornitòleg i il·lustrador científic. Àlex Mascarell
Llegiu cada setmana un retall de natura en família, o bé, a classe.
Participeu dels reptes que us proposa l’agenda.
Demaneu l’acompanyament dels professionals del parc.
Visiteu els parcs en família.
Gaudiu i observeu el paisatge amb respecte.
I sobretot… teniu cura de la natura. Recorda que no tenim planeta B.
———————————————————————————————–
(*) Pirineu o Pirineus? Després de consultar diferents fonts etimològiques i diccionaris específics. Hem acordat utilitzar el mot PIRINEU, en singular, en comptes del plural Pirineu pel projecte de la Xarxa d’escoles interparcs.
“Els historiadors urgellencs Carles Gascón i Lluís Obiols han demostrat que la forma monts Pireneus o Pirineus són les més emprades en la documentació antiga. El Tractat dels Pirineus (1659) corrobora aquesta forma plural toponímica de la nostra serralada. Lingüísticament, en canvi, la forma Pirineu és la que té més pes. Verdaguer, a Canigó, sempre parla del Pirineu. Per això Carles Gascón fa la pregunta de si el topònim Pirineu és en realitat originari de la Renaixença. Però la gramàtica és molt clara: ningú no parla dels Pirineus del Pallars, dels Pirineus de Lleida, dels Pirineus aragonesos… sinó del Pirineu, cosa que no succeeix amb els Alps (Alps francesos, Alps suïssos, Alps del Valais…), ni amb els Andes (Andes peruans, Andes bolivians, Andes xilens…). Tanmateix, hi ha serralades al món que tenen el nom en singular: l’Himàlaia, el Caucas, l’Atles… La meva conclusió és que Pirineus (com Pirineos, Pyrénees, Pireneus…) s’identifica amb una visió exterior de la serralada, mentre que la de Pirineu és interior. Un pagès de la vall de Tena sempre dirà que viu «en el Pirineo». Per tant, vist des d’una perspectiva o des d’una altra les dues formes poden coexistir i són correctes, tot i que, com a lingüista, em decanti per Pirineu”. (Manel Figuera. Diari ARA)
