{"id":2760,"date":"2016-12-15T10:17:45","date_gmt":"2016-12-15T09:17:45","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/?p=2760"},"modified":"2018-03-02T20:21:20","modified_gmt":"2018-03-02T19:21:20","slug":"historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/altpenedes-coneguemlacomarca\/historia\/","title":{"rendered":"HIST\u00d2RIA"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
UNA MICA D\u2019HIST\u00d2RIA DEL PENED\u00c8S<\/strong><\/span><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
Un mar molt antic<\/strong><\/p>\n

Fa m\u00e9s de cinc-cents setanta milions d\u2019anys, el que \u00e9s ara el Pened\u00e8s era tot cobert d\u2019aigua de mar.
\nFa uns dos milions d\u2019anys, el mar es va anar enretirant i la plana del Pened\u00e8s es convert\u00ed en terra ferma.
\nPer aix\u00f2 actualment hi podem trobar f\u00f2ssils marins.<\/td>\n

\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Els primers homes i dones que van habitar el Pened\u00e8s<\/h5>\n

Fa uns 10.000 anys<\/em><\/span><\/p>\n

Al Pened\u00e8s s\u2019han trobat algunes restes dels primers homes i dones que hi van viure. S\u2019han trobat en coves de Font-rub\u00ed, els Monjos, Mediona, Calafell\u2026<\/p>\n

Sembla que hi van viure fa uns 10.000 anys. Ca\u00e7aven i recollien herbes i fruits, \u00e9s a dir, eren recol\u00b7lectors i ca\u00e7adors, no produ\u00efen els seus aliments sin\u00f3 que els depredaven, els agafaven de la natura. No vivien fixes en un lloc sin\u00f3 que eren n\u00f2mades, anaven canviant de lloc en busca d\u2019aliment. Es feien eines de pedra, d\u2019una pedra dura anomenada s\u00edlex.
\nPer les poques restes trobades, sembla que al Pened\u00e8s en aquells temps hi van viure molt poques persones.L\u2019any 1958, en una vall d\u2019Ol\u00e8rdola es van trobar pintures rupestres. En una paret d\u2019entrada a la cova de Fontanilles hi ha les pintures: dues persones amb un gran arc carregat i tensat i tot de taques als voltants.\u00a0A Albinyana, a la cova de Vallmajor tamb\u00e9 van trobar-se pintures que representen c\u00e9rvols i arcs. Tamb\u00e9 es coneix el menhir de la Pedra Alta del Montmell.
\nLa investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a les coves de la Guineu de Font-rub\u00ed i la cova del Bolet de Mediona mostra que s\u2019alimentaven principalment de conills i algunes vegades de c\u00e9rvols, cabres, cabirols i senglars.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Els primers pagesos<\/h5>\n

Cap els anys 5.600 abans de Crist. (Fa uns 7.600 anys)<\/em><\/span><\/p>\n

I van anar passant els anys\u2026
\n\u2022 I fa uns 10.000 anys, a les terres del Pr\u00f2xim Orient -on actualment hi ha S\u00edria i Palestina- els humans van iniciar el proc\u00e9s que transformaria la seva manera de viure: van anar aprenent a cultivar la terra, a domesticar els animals, a fer cer\u00e0mica… Aquest canvi va ser molt lent i va durar molts anys…i es va anar estenent cap al que ara \u00e9s Europa.
\n\u2022 I fa uns 7.600 anys, un grup d\u2019una trentena de persones que ja coneixien les t\u00e8cniques agr\u00edcoles es va establir als voltants d\u2019on ara \u00e9s Vilafranca, en un lloc elevat rodejat de boscos d\u2019alzines i roures. Cultivaven varietats de blat, ordi, llegums com les llenties. Tenien animals com ovelles, cabres, bous i porcs. Ca\u00e7aven conills\u2026 Tant les esp\u00e8cies vegetals que cultivaven com els animals domesticats provenien del Pr\u00f2xim Orient.
\nS\u2019han trobat destrals de pedra per tallar arbres, aixades, fal\u00e7 de s\u00edlex, molins per moldre gra, contenidors cer\u00e0mics per guardar i conservar aliments.
\nConeixien la cer\u00e0mica, que decoraven rascant-la amb closques de petxina. D\u2019aquest per\u00edode en que comen\u00e7a la vida agr\u00e0ria i sedent\u00e0ria se\u2019n diu Neol\u00edtic.<\/strong><\/p>\n

Les comunitats penedesenques del neol\u00edtic s\u2019assentaven a la plana, a l\u2019aire lliure en poblats m\u00e9s o menys permanents on vivien i conreaven la terra \u2013a les Guixeres de Vilob\u00ed, a la muntanya de Sant Pau a Pacs, Sant Mart\u00ed Sarroca, Ol\u00e8rdola…-. En alguns assentaments s\u2019han trobat dip\u00f2sits \u00a0excavats en el terra anomenats sitges. Aquests dip\u00f2sits, que tancaven herm\u00e8ticament i estaven situats al costat mateix dels camps, servien com a emmagatzematge i conservaci\u00f3 del gra. La poblaci\u00f3 neol\u00edtica tamb\u00e9 s\u2019instal\u00b7lava temporalment a la muntanya prop de coves, on feien pasturatge i activitats d\u2019aprofitament dels recursos del bosc.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Els Ibers<\/h5>\n

El primer poble de nom conegut.<\/strong> \u00a0 \u00a0Cap els anys 600 abans de Crist (Fa uns 2600 anys)<\/em><\/span><\/p>\n

I van anar passant els anys…
\nI fa uns dos mil sis-cents anys la part costanera de Catalunya estava habitada per pobles ibers. El Pened\u00e8s formava part de la Cesset\u00e0nia.
\nEls ibers vivien en cases de parets de pedra, eren pagesos i ramaders, ja coneixien el ferro, guardaven el gra en dip\u00f2sits sota terra anomenats sitges, iniciaren el cultiu de la vinya i l\u2019olivera.
\nUtilitzaven l\u2019 escriptura, intercanviaven productes \u2013 com perfums, vi grec, cer\u00e0mica de luxe, teles… amb altres pobles comerciants que els visitaven, com els fenicis primer, i els grecs i cartaginesos m\u00e9s tard.
\nAl Pened\u00e8s s\u2019han excavat for\u00e7a poblats ib\u00e8rics, en llocs elevats com Ol\u00e8rdola, o a la plana, \u00a0als Monjos o a la Font de la Canya, a Avinyonet ,a Pacs o prop del mar com a Calafell, on hi constru\u00efren una ciutadella, o a Vilanova, al poblat d\u2019Adarr\u00f3.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
L\u2019arribada dels romans<\/h5>\n

Cap als anys 200 abans de Crist\u00a0 (Fa uns 2200 anys)<\/em><\/span><\/p>\n

Els romans van ocupar tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i van dominar els poblats ibers que van ser sotmesos al domini rom\u00e0.
\nEls primers cent anys d\u2019ocupaci\u00f3 els ibers van poder anar fent la seva, per\u00f2, mica en mica, els romans van anar imposant els seus costums i la seva economia.
\nA la muntanya d\u2019Ol\u00e8rdola, on hi havia el poblat iber, hi van construir una fortalesa per controlar la plana penedesenca.
\nEl Pened\u00e8s va passar a formar part del \u201cterritorium\u201d de Tarraco. I en destaquen tres caracter\u00edstiques:
\n-la Via Augusta, cam\u00ed empedrat que enlla\u00e7ava Roma amb Cadiz i que travessava la plana penedesenca.
\n-la\u201dcenturiatio\u201d, la divisi\u00f3 del territori en parcel.les que es donaven als soldats \u00a0i ciutadans romans.
\n-les \u201cvillae\u201d, cases de pag\u00e8s semblants a les masies, eren explotacions agr\u00edcoles per abastir Tarraco.
\nA la plana del Pened\u00e8s se n\u2019han trobat moltes restes, com la Vil.la romana del Casalot d\u2019Espuny a Vilafranca i la torre romana de les Gunyoles. Tamb\u00e9 al Garraf, a Vilanova la vil.la del Garrofer de la Cisterna i la vil.la d\u2019Adarr\u00f3, la vil.la del Bosquet a Sant Pere de Ribes-.
\nEls romans van anar imposant els seus costums, les seves eines, les seves lleis, les seves t\u00e8cniques constructives i la seva llengua, el llat\u00ed.<\/td>\n

\u00a0\"\"\"\"\u00a0\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
La invasi\u00f3 dels \u00e0rabs<\/h5>\n

A partir de l\u2019any 716 despr\u00e9s de Crist (Fa uns 1300 anys)<\/em><\/span><\/p>\n

Van anar passant els anys\u2026i els anys\u2026<\/p>\n

I els \u00e0rabs, un poble del nord d\u2019\u00c0frica, tamb\u00e9 va invadir la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica \u2026i tamb\u00e9 van arribar al Pened\u00e8s que es va convertir en terra de frontera entre els \u00e0rabs que venien del sud i la gent que vivia aqu\u00ed, descendents dels antics ibers i romans.
\nEls \u00e0rabs es van establir al Pened\u00e8s i van conviure amb la gent que ja hi vivia. Noms de pobles tenen origen \u00e0rab: Gelida, Calafell, Mediona, La R\u00e0pita, Lavit, La M\u00fania, Garraf\u2026<\/p>\n

M\u00e9s o menys al mateix temps, al nord del que \u00e9s ara Catalunya, a les muntanyes dels Pirineus, diferents\u00a0 cavallers van \u00a0anar ajuntant valls i muntanyes, formant\u00a0 diferents comtats\u00a0 que anaven controlant el territori amb l\u2019ajut de l\u2019esgl\u00e9sia i els abats dels monestirs.\u00a0 Es va anar formant l\u2019anomenada “Catalunya Vella”, que arribava fins el riu Llobregat.<\/p>\n

El domini \u00e0rab del Pened\u00e8s va durar prop de dos segles fins als anys 900 quan la casa Comtal de Barcelona\u00a0 inici\u00e0 l\u2019ocupaci\u00f3 del Pened\u00e8s que\u00a0 es va convertir en lloc de lluita i guerra entre els Comtes Catalans que volien anar cap al Sud i els \u00e0rabs. A finals del segle X la frontera era en els territoris situats entre el riu Foix i el riu Gai\u00e0, al Baix Pened\u00e8s.<\/p>\n

A les muntanyes s\u2019hi van construir molts castells de defensa, com els d\u2019Ol\u00e8rdola, Subirats, Gelida, Sant Mart\u00ed Sarroca, Font-rub\u00ed, Montmell, Mediona, Calafell\u2026
\nCap als anys 900 i 1.000 Ol\u00e8rdola va augmentar molt de poblaci\u00f3 i va arribar a ser una important ciutat de la Catalunya d\u2019aquell temps\u2026
\nCap a finals del segle X tropes \u00e0rabs dirigides pel cabdill Al-Mansur van fer diferents atacs i r\u00e0tzies a la ciutat de Barcelona, passant pel Pened\u00e8s i destruint Gelida i Ol\u00e8rdola.<\/td>\n

\u00a0\"\"\"\"\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
L\u2019edat mitjana<\/h5>\n

Als voltants de l\u2019any 1.000 despr\u00e9s de Crist. (Fa uns 1.000 anys)<\/em><\/span><\/p>\n

Acabades les guerres, la casa Comtal de Barcelona va organitzar el territori a partir dels castells situats en llocs elevats, que es van convertir en el s\u00edmbol del poder dels comtes. Molts pagesos van anar a viure prop dels castells, amb la promesa de protecci\u00f3 per part dels senyors dels castells. A canvi de protecci\u00f3 els senyors feudals es quedaven bona part de la collita i els pagesos quedaven lligats als senyors i al castell ja que tamb\u00e9 havien d\u2019anar a treballar per ells. Aquest sistema de relacions s’anomena Feudalisme.<\/p>\n

El comte de Barcelona va voler repoblar les terres de la plana i va dictar la llei de \u201cLes Franqueses\u201d, llei que donava terres a pagesos que venien d\u2019altres contrades, baixava els impostos que havien de pagar al comte i eliminava obligacions als pagesos. D\u2019aqui ve el nom de Vilafranca: vila + franca, vila on qui hi anava a viure havia de pagar pocs impostos. Aix\u00ed va n\u00e9ixer Vilafranca, dalt d\u2019un turonet suau, en una cru\u00eflla de camins i al costat d\u2019una torre de defensa anomenada Dela.<\/p>\n

L\u2019economia es basava en l\u2019agricultura de cereals \u2013blat, ordi, civada, mill- i la vinya, per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019horta i els arbres fruiters; en la ramaderia, principalment porcs i en l\u2019explotaci\u00f3 del bosc. Aquestes eren les ocupacions principals de la majoria de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 es van fer molins d\u2019aigua i sinies, seguint la t\u00e8cnica portada pels \u00e0rabs.
\nLa millora de les t\u00e8cniques agr\u00edcoles van permetre m\u00e9s collites i que alguns pagesos poguessin dedicar una part de la collita per vendre i comerciar, i mica en mica, va ren\u00e9ixer el comer\u00e7 i l\u2019intercanvi de productes.<\/p>\n

Les viles medievals importants<\/strong><\/p>\n

I van anar passant els anys i a les noves viles com Vilafranca es van anar obrint tallers d\u2019artesans i botiguers que intercanviaven els seus productes amb els pagesos. Fusters, ferrers, sastres, basters, matalassers, picapedrers, boters, ceramistes… van anar oferint els seus serveis. En algunes viles s\u2019hi van fer fires i mercats prou importants, on artesans, pagesos, comerciants i mercaders bescanviaven els seus productes. En algunes viles, com Vilafranca, hi havia el Call, el barri on vivien els jueus. Tamb\u00e9 hi havia sarra\u00efns, descendents d\u2019\u00e0rabs que s’havien quedat a viure aqu\u00ed. L\u2019any 1.359 Vilafranca tenia ja 2.265 habitants\u2026i comen\u00e7ava a ser una vila important de la Catalunya d\u2019aquell temps\u2026<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, l\u2019esgl\u00e9sia va anar influint de manera decisiva en la vida de la gent. Era una societat molt religiosa dominada pels Senyors i per l\u2019esgl\u00e9sia. Cada poble tenia la seva esgl\u00e9sia i a les viles m\u00e9s grans s\u2019hi van anar construint convents de monjos.
\nVan ser uns anys en que molts pobles i ciutats catalanes van cr\u00e9ixer i progressar molt, l\u2019\u00e8poca en que els comtes de Barcelona ja constitu\u00efts en reis catalans, com Jaume I el conqueridor o Pere el Gran, van conquerir Val\u00e8ncia i Mallorca i \u00a0moltes ciutats catalanes van cr\u00e9ixer i \u00a0es van desenvolupar els oficis artesans i el comer\u00e7.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\"\"\u00a0\"\"\u00a0\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Els alts i baixos dels anys 1500-1800 -els segles XVI,XVII i XVIII-<\/strong><\/h5>\n

Van anar passant els anys i els anys\u2026 amb \u00e8poques m\u00e9s bones i d\u2019altres de no tant\u2026
\nEl Pened\u00e8s seguia essent la un territori on la majoria de la poblaci\u00f3 vivia de les feines relacionades amb la natura. La majoria eren pagesos, que vivien humilment del seu treball de la terra i del poc o molt bestiar que tenien. Era una economia d\u2019autoconsum, pr\u00e0cticament tot el que produ\u00efen era per sobreviure. Les viles tenien tamb\u00e9 una poblaci\u00f3 important de petits artesans, comerciants i botiguers\u2026<\/p>\n

I els penedesencs tamb\u00e9 van veure\u2019s afectats pel que passava a Catalunya i m\u00e9s enll\u00e0.
\nUn dels conflictes importants va ser l\u2019anomenada Guerra dels Segadors (1640-1659), revolta catalana contra el Comte-Duc d\u2019Olivares i el rei Felip IV. Al Pened\u00e8s la guerra va tenir episodis importants, a Vilafranca i a la Granada amb molts saquejos i execucions. Tamb\u00e9 hi havia conflictes amb bandolers que feien assalts per pobles i camins… Tamb\u00e9 les pestes, que eren unes malalties infeccioses, provocaven moltes morts entre la poblaci\u00f3.<\/p>\n

La guerra de Successi\u00f3, dels anys 1705 al 1714, tamb\u00e9 es va fer notar a les comarques penedesenques. Hi va haver revoltes contra les tropes borb\u00f2niques que van ser sufocades violentament. Sant Mart\u00ed Sarroca i Sant Quint\u00ed de Mediona, que va ser totalment destru\u00efda, van ser els pobles que van patir m\u00e9s.
\nAmb la caiguda de Barcelona l\u201911 de setembre del 1714 va acabar la guerra. La implantaci\u00f3 del Decret de Nova Planta per part de Felip V va representar la fi de la Generalitat i de les llibertats catalanes. Tamb\u00e9 va ser la fi de la Vegueria de Vilafranca, que inclo\u00efa la major part del territori de l\u2019actual Vegueria Pened\u00e8s.<\/p>\n

Al llarg del segle XVIII, entre el 1700 i el 1800, el paisatge del Pened\u00e8s va anar canviant ja que es va produir un augment de la plantaci\u00f3 de vinyes i una disminuci\u00f3 dels cereals, aix\u00ed com un augment dels terrenys de cultiu guanyats al bosc.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Canvis importants al segle XIX
\n<\/strong><\/h5>\n

Entre els anys 1.800 i 1900<\/em><\/span><\/p>\n

El segle XIX va ser molt mogut a nivell pol\u00edtic. Al llarg del segle hi hagu\u00e9 molts enfrontaments entre els lliberals \u2013partidaris de canvis pol\u00edtics i socials- i els absolutistes \u2013partidaris de no fer canvis-. El 1.808 hi hagu\u00e9 la invasi\u00f3 de les tropes franceses de Napole\u00f3, l\u2019anomenada “guerra del Franc\u00e8s”. A Vilafranca, al Vendrell, a l\u2019Arbo\u00e7 i als Monjos hi hagu\u00e9 enfrontaments importants.<\/p>\n

Les anomenades guerres carlines tamb\u00e9 van suposar, en diferents moments del segle, destrucci\u00f3 i desastres arreu del territori.
\nIgualment van ser uns anys que a Catalunya es coneixen com “La Renaixen\u00e7a”, que va ser un moviment cultural que va donar valor a la hist\u00f2ria i la llengua catalana. El penedesenc Manuel Mil\u00e0 i Fontanals en va ser un dels seus m\u00e0xims representants.<\/p>\n

A l\u2019Alt Pened\u00e8s va continuar l\u2019augment de terres dedicades a la vinya i la disminuci\u00f3 de les dedicades als cereals. Una bona part d\u2019aquesta producci\u00f3 de vi es va comen\u00e7ar a vendre, tant a altres zones catalanes com a Am\u00e8rica, a trav\u00e9s dels ports de Sitges i Vilanova,. Tamb\u00e9 es van construir f\u00e0briques d\u2019aiguardent que tamb\u00e9 s\u2019exportava.
\nA l\u2019any 1759 s\u2019obria el cam\u00ed entre Vilafranca i Vilanova per facilitar el transport del vi en carros. En aquell temps per anar de Vilafranca a Barcelona en carro es tardaven deu hores!.
\nA les poblacions costaneres com Vilanova i Sitges va augmentar la construcci\u00f3 de vaixells, les feines relacionades amb el mar i les activitats de comer\u00e7.<\/p>\n

La millora de les comunicacions, com les carreteres cap a Barcelona i Vilanova i Sitges i l\u2019arribada del ferrocarril van facilitar la venda de vi i aiguardent.
\nL\u2019any 1.865 es va inaugurar la l\u00ednia de tren entre Barcelona i Tarragona passant per Vilafranca. Aquest fet va fer que el transport del vi i altres mercaderies aix\u00ed com la comunicaci\u00f3 amb les dues ciutats fos m\u00e9s f\u00e0cil i r\u00e0pida. Igualment, els magatzems de vi, les f\u00e0briques d\u2019aiguardent, els tallers de boters van continuar creixent de forma considerable. (l\u2019any 1873 a Vilafranca hi havia 154 boters!)
\nA partir de 1886 va arribar al Pened\u00e8s la fil.loxera,un petit insecte que assecava els ceps, el que va comportar un gran desastre: la destrucci\u00f3 de les vinyes, es van haver d\u2019arrencar tots els ceps!
\nEs va trobar la soluci\u00f3 plantant uns altres tipus de cep, l\u2019anomenat peu americ\u00e0, que era resistent a la plaga de la fil.loxera. Aix\u00f2 va comportar tamb\u00e9 canvis en la manera de conrear la vinya i un major poder i riquesa dels grans propietaris de terres enfront dels petits pagesos i els jornalers sense terra.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les viles grans van instal.lar f\u00e0briques de gas i es va posar il.luminaci\u00f3 amb faroles als carrers\u2026
\nA Vilafranca als voltants de l\u2019any 1.900 es van urbanitzar les rambles i es van tirar a terra les muralles medievals. Ja hi vivien 6.244 persones.<\/td>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/td>\n<\/tr>\n

\n
Els grans canvis \u00a0dels segles XX i XXI \u00a0 \u00a0 <\/strong><\/h5>\n

Entre els anys 1.900 i \u00a0l’actualitat<\/em><\/span><\/p>\n

Durant el segle XX la societat va anar canviant molt.Les comarques penedesenques van seguir aquests canvis generals, per\u00f2 amb difer\u00e8ncies significatives.
\nL\u2019Alt Pened\u00e8s va passar de ser una comarca quasi \u00fanicament agr\u00e0ria, a diversificar la seva economia, mantenint la producci\u00f3 vitivin\u00edcola i totes les feines relacionades amb ella, per\u00f2 tamb\u00e9 amb producci\u00f3 industrial en diferents pobles i amb un gran augment de la poblaci\u00f3 que treballa en els serveis.
\nEl Baix Pened\u00e8s …
\nEl Garraf va continuar essent una comarca amb una ind\u00fastria molt important a Vilanova i amb un progressiu augment del turisme en els pobles costaners.<\/p>\n

Els grans aven\u00e7os tecnol\u00f2gics i la industrialitzaci\u00f3 van canviar molt la manera de viure \u00a0durant el segle XX:
\n**La mecanitzaci\u00f3 del camp \u2013tractors, m\u00e0quines recol.lectores, m\u00e0quines veremadores…-, va fer possible que per conrear les mateixes terres es necessitessin molts menys treballadors.<\/p>\n

**La industrialitzaci\u00f3 i les dures condicions de treball van portar a les protestes i la uni\u00f3 dels treballadors i pagesos en diverses organitzacions per defensar unes millors condicions de treball \u2013jornada de vuit hores di\u00e0ries, millores salarials…-. El sindicat CNT i la Uni\u00f3 de Rabassaires van ser molt importants a les nostres comarques.<\/p>\n

**L\u2019electricitat, el gas, els electrodom\u00e8stics\u2026van millorar molt la vida di\u00e0ria de les persones. L\u2019autom\u00f2bil, les carreteres i autopistes, el ferrocarril\u2026 van millorar molt les comunicacions i han redu\u00eft les dist\u00e0ncies entre els territoris…
\nLa televisi\u00f3, els ordinadors, el tel\u00e8fon, la xarxa Internet\u2026han anat canviat la manera de comunicar-se i d\u2019informar-se de les persones.<\/p>\n

Tots aquests canvis produ\u00efts al llarg del segle han fet:
\n+ que els carrers de fang, amb carros i cavalls fossin substitu\u00efts per cotxes i camions en carrers i carreteres asfaltades.
\n+ que els petits tallers fossin substitu\u00efts per f\u00e0briques amb maquin\u00e0ria moderna i amb gran augment de la producci\u00f3 de productes de tota mena. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0+ que el cavall amb l\u2019arada fet anar amb la for\u00e7a animal del cavall o el bou, fos substitu\u00eft pel tractor, fet anar amb la for\u00e7a del motor de gasoil.<\/p>\n

Durant el segle XX, la poblaci\u00f3 penedesenca i catalana ha augmentat molt:
\n-pels aven\u00e7os m\u00e8dics i unes millors condicions de vida, una millor alimentaci\u00f3 i una molt millor sanitat.
\n-per l\u2019arribada de moltes persones que han vingut d\u2019altres terres a viure i a treballar aqu\u00ed. Cap els anys 1.960 i 1.970 van venir de regions de l\u2019Estat Espanyol, com Andalusia, Extremadura, Castella\u2026 Des de fa uns anys han vingut d\u2019altres pa\u00efsos, com el Marroc, Equador, Col\u00f2mbia, Bolivia\u2026<\/p>\n

I, durant el segle XX els penedesencs tamb\u00e9 es van veure implicats en el que passava a Catalunya i m\u00e9s enll\u00e0…<\/p>\n

La primera part del segle XX, fou una \u00e8poca inestable sota la monarquia d\u2019Alfons XII i XIII.
\nA Catalunya va ser una \u00e8poca de conflictes i de ressorgiment amb la creaci\u00f3 de la Mancomunitat de Catalunya que va dissenyar una pol\u00edtica per millorar les comunicacions, la cultura i l\u2019educaci\u00f3 dels catalans. D\u2019aquests anys s\u00f3n diferents carreteres comarcals i la creaci\u00f3 de les Biblioteques p\u00fabliques de Vilafranca i de …<\/p>\n

Dels anys 1923 al 1930 hi hagu\u00e9 la primera dictadura del segle, la del general Primo de Rivera que va tallar els aven\u00e7os realitzats els anys anteriors i va iniciar uns anys de prohibicions i repressi\u00f3.
\nL\u2019any 1931, amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica es va iniciar un per\u00edode curt de grans esperances i reformes per bona part de la poblaci\u00f3.
\nEl 6 d\u2019octubre del 1934 hi hagu\u00e9 importants revoltes a diferents ciutats catalanes. A Vilafranca foren importants i es produ\u00ed la crema de la Bas\u00edlica de Santa Maria.
\nEl 18 de juliol del 1936, amb la sublevaci\u00f3 militar del general Franco contra el govern democr\u00e0tic de la Rep\u00fablica es va iniciar una dura i terrible guerra civil de tres anys que acab\u00e0 el 1939 amb la vict\u00f2ria de les tropes franquistes. Aix\u00f2 va significar l’inici de\u00a0 la dictadura franquista\u00a0 i la desaparici\u00f3 de les llibertats democr\u00e0tiques, \u00a0 l’abolici\u00f3 de la Generalitat i la supressi\u00f3 de les \u00a0eleccions democr\u00e0tiques i dels drets civils.<\/p>\n

A partir del 1975, amb la mort del dictador Franco, s\u2019inicia un proc\u00e9s de transici\u00f3 cap a la democr\u00e0cia que culmin\u00e0 amb la reinstauraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya i amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la nova Constituci\u00f3 Espanyola del 1978, dels nous ajuntaments democr\u00e0tics i del nou Estatut de Catalunya de 1980.<\/td>\n

\u00a0\"\"\u00a0\u00a0\"\"\u00a0\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"\u00a0\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"\u00a0\"\"<\/td>\n<\/tr>\n

I el futur\u2026<\/strong><\/p>\n

L\u2019hem de fer entre totes les persones que vivim i viurem aqu\u00ed, en aquestes ciutats, viles i pobles que ara formen la Vegueria Pened\u00e8s\u2026 igual que ho van fer tots els homes i dones que hi van viure abans de nosaltres\u2026<\/td>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0Il.lustracions: Francesc Salv\u00e0<\/em><\/td>\n<\/tr>\n

\"\"\"\"<\/p>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/td>\n\u00a0Bibliografia:<\/em><\/p>\n

“Hist\u00f2ria de Vilafranca”. Antoni Ribas i Francesc Salv\u00e0. Ajuntament de Vilafranca. 1990.<\/em><\/p>\n

“Hist\u00f2ria de Vilafranca del Pened\u00e8s”. Ramon Arnabat i Jordi Vidal\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 -coordinadors- Ajuntament de Vilafranca. 2008.<\/em><\/p>\n

“Hist\u00f2ria de l’Alt i Baix Pened\u00e8s.SXX”\u00a0 R. Arnabat, R.Banach,J.Latorre, J.Romeu, A. Saumell, A. Vidiella. El 3 de vuit.2000.<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una mica d’hist\u00f2ria<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":2761,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[363],"tags":[543,364],"class_list":["post-2760","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altpenedes-coneguemlacomarca","tag-elpenedes","tag-unitat-didactica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2760"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5874,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2760\/revisions\/5874"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2761"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altpenedes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}