{"id":18622,"date":"2022-11-25T16:57:19","date_gmt":"2022-11-25T15:57:19","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/?p=18622"},"modified":"2022-12-08T17:51:53","modified_gmt":"2022-12-08T16:51:53","slug":"culip-iv-un-vaixell-roma-en-el-cap-de-creus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/xarxa-escoles-cap-de-creus\/culip-iv-un-vaixell-roma-en-el-cap-de-creus\/","title":{"rendered":"Culip IV. Un vaixell Rom\u00e0 al Cap de Creus"},"content":{"rendered":"

\"\"La mar de l’Empord\u00e0 ha estat des de temps immemorials, una \u00e0rea d’intens tr\u00e0fic mar\u00edtim, comercial i de guerra. En s\u00f3n testimonis les ru\u00efnes del port rom\u00e0 d’Emp\u00faries i els jaciments arqueol\u00f2gics de Riells-la Clota (l’Escala). L’abrupta orografia del litoral, la for\u00e7a dels elements i l’acci\u00f3 de l’home ha provocat la p\u00e8rdua, durant els m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis de navegaci\u00f3 documentada, de centenars, potser milers de vaixells. La topon\u00edmia \u00e9s prou suggeridora; noms com S’encalladora<\/em>, La Bomba o Sa Nau Perduda<\/em> evoquen nits de tempesta, batalles navals i vaixells naufragats. De molts d’ells, desfets per les ones, enterrats a la sorra o enfonsats a profunditats inaccessibles, n’hem perdut el record.<\/p>\n

D’altra banda, la Mediterr\u00e0nia \u00e9s una mar d’aig\u00fces t\u00e8bies (fins i tot a gran profunditat la temperatura no baixa de 13\u202f\u00b0C, contra els 4\u202f\u00b0C dels grans oceans), amb una alta concentraci\u00f3 d’oxigen i sals en dissoluci\u00f3, circumst\u00e0ncies que afavoreixen destructores reaccions qu\u00edmiques, i la proliferaci\u00f3 de la vida animal, en especial del Teredo Navalis<\/em><\/a>, un actiu corc mar\u00ed capa\u00e7 de destruir la part no enterrada d’un vaixell de fusta en l’espai de pocs anys. \u00c9s, per tant, impossible al nostre pa\u00eds trobar casos com el del vaixell suec Vasa<\/a>. Reflotat tres segles despr\u00e9s d’enfonsar-se davant d’Estocolm l’any 1628 i on es van recuperar vint-i-cinc mil objectes. O el Hamilton<\/em> i el Scourge<\/em> naufragats a les fredes aig\u00fces del llac Ontario, en el curs de la guerra angloamericana del 1812, i que es conserven intactes a 80 metres de fond\u00e0ria.<\/p>\n

\n

L’any 1989 es va presentar a Girona la pel\u00b7l\u00edcula sobre les excavacions arqueol\u00f2giques subaqu\u00e0tiques portades a terme a Cala Culip<\/strong>. Aquesta va obtenir el tercer premi del Festival internacional de fotografia submarina, celebrat a Fran\u00e7a. Ens trobem davant un fenomen poc freq\u00fcent dins el m\u00f3n de l’arqueologia a les comarques Gironines, en un intent de fer arribar aquesta informaci\u00f3 a un gran sector de p\u00fablic que, d’altra manera, no hauria tingut coneixement d’aquestes excavacions subaqu\u00e0tiques.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula mostra de manera molt entenedora tot el proc\u00e9s que s’ha seguit des del descobriment del derelicte<\/strong> (del llat\u00ed Pecium. “pe\u00e7a”, “tros”. Restes d’un vaixell que ha naufragat<\/em>) fins a la seva completa excavaci\u00f3 i investigaci\u00f3, apropant-nos a la metodol\u00f2gica arqueol\u00f2gica que s’utilitza en aquests tipus de jaciments, la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n que envolta la nau de Culip i el comer\u00e7 mediterrani en el segle I de la nostra era.\u00a0Revista de Girona n\u00fam. 137 novembre – desembre 1989<\/a><\/p>\n

Aquest procediment de recerca \u00e9s plenament extrapolable a la metodologia que es fa servir en qualsevol recerca escolar. Sigui a prim\u00e0ria, secund\u00e0ria, o b\u00e9, en els treballs de recerca de batxillerat.<\/strong><\/p>\n

\u00das animem a llegir el conte i veure el documental de<\/span> 26 minuts<\/strong><\/span><\/span>.<\/span><\/p>\n