{"id":19749,"date":"2023-02-09T10:59:17","date_gmt":"2023-02-09T09:59:17","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/?page_id=19749"},"modified":"2023-09-11T23:35:42","modified_gmt":"2023-09-11T21:35:42","slug":"a-laula","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/xarxa-descoles-del-pn-cap-de-creus\/jornada-intercentres\/a-laula\/","title":{"rendered":"El Parc a l’aula"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/span>El Parc a l\u2019aula <\/strong>intenta posar en relleu les produccions i objectes que les escoles de la xarxa van elaborant i localitzant en la seva descoberta del parc natural de Cap de Creus.<\/p>\n

Aquesta secci\u00f3 s\u2019inspira en el concepte dels museus a l\u2019aula<\/strong>.<\/span> Per\u00f2… en aquest cas, ens resulta interessant destacar un paral\u00b7lelisme, digne de ser conegut, originat al segle XVI amb el nom de <\/span>Cambra de les meravelles. <\/b>Aquestes “habitacions”, tamb\u00e9 anomenats gabinets de curiositats<\/em>, eren mobles, armaris, que tots els arist\u00f2crates, nobles i burgesos europeus dels segles XVI, XVII i XVIII<\/strong> volien tenir en les seves resid\u00e8ncies com a s\u00edmbol d’estatus social. En elles col\u00b7leccionaven i exposaven objectes ex\u00f2tics arribats de tots els racons del m\u00f3n conegut, com: f\u00f2ssils, petxines, plantes, insectes, roques… Aquestes vitrines van esdevenir aut\u00e8ntiques enciclop\u00e8dies en tres dimensions pels objectes que contenien. Antecessors directes dels museus moderns, en particular dels museus d’hist\u00f2ria natural. <\/span><\/p>\n

Una de les seves funcions era “fer descobrir el m\u00f3n” per comprendre’l millor. L’an\u00e0lisi i publicaci\u00f3 de tot el que es trobava en forma d’inventaris, cat\u00e0legs, generalment il\u00b7lustrats, va permetre difondre els continguts als cient\u00edfics europeus, sent de gran import\u00e0ncia en el desenvolupament de la ci\u00e8ncia moderna, de la que despr\u00e9s naixerien disciplines com la biologia o geologia.<\/span><\/p>\n

En aquesta particular hist\u00f2ria del m\u00f3n, explicada a partir dels objectes, u<\/span>s proposem endinsar-vos amb el vostre alumnat en les aventures de l’home que va batejar animals i plantes. <\/strong>Donant resposta a posteriors recerques i esdevenint font de noves preguntes.<\/strong><\/p>\n

Estem parlant del suec Carl Linn\u00e9, cient\u00edfic i naturalista que<\/em> va viure entre els anys 1707 i 1778. Les vitrines del seu despatx, que ara es poden visitar al museu que porta el seu nom, contenen alguns dels milers d’esp\u00e8cies vegetals i animals que aquest cient\u00edfic va estudiar, establint un sistema universal de classificaci\u00f3 dels \u00e9ssers vius<\/strong>, utilitzant les categories de g\u00e8nere i esp\u00e8cie com a base de tota classificaci\u00f3. La seva obra va ser immensa i al segle XVIII va ser considerat un dels m\u00e9s grans savis del m\u00f3n.<\/p>\n

Algunes preguntes clau que ens haur\u00edem de fer… <\/strong>Com un home que no va inventar res i que “nom\u00e9s” va classificar els \u00e9ssers vius \u00e9s considerat com un dels grans savis del m\u00f3n? Per a qu\u00e8 servia tot el que ell va estudiar?<\/p>\n

La veritat \u00e9s que no \u00e9s exagerat dir que el m\u00f3n i la ci\u00e8ncia no hagu\u00e9s estat igual sense ell. Quan estudiem ci\u00e8ncies naturals, sigui zoologia o bot\u00e0nica, i busquem el nom i les caracter\u00edstiques de qualsevol esp\u00e8cie, ens remetem inevitablement a la seva classificaci\u00f3. Tots els aven\u00e7os en ci\u00e8ncies depenen que tinguem ordenats els \u00e9ssers vius i aix\u00f2 \u00e9s el que ell va fer.<\/p>\n

\n