{"id":16191,"date":"2022-02-21T10:40:16","date_gmt":"2022-02-21T09:40:16","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/?page_id=16191"},"modified":"2025-06-04T13:29:43","modified_gmt":"2025-06-04T11:29:43","slug":"escriptors","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/clubs-de-lectura\/escriptors\/","title":{"rendered":"Escriptors"},"content":{"rendered":"

Escriptors i escriptores\u00a0que ens han acompanyat.<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0 Per ordre alfab\u00e8tic del cognom \u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

\n
\n

\"\"Laia Aguilar<\/strong> (Barcelona 1976) va publicar la novel\u00b7la Les bruixes de Viladrau el 2008 i Pare de fam\u00edlia busca… el 2014. El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Wolfgang, publicada el 2017, la seva novel\u00b7la m\u00e9s personal, \u00e9s una novel\u00b7la juvenil protagonitzada per un nen d’onze anys, Wolfgang, amb un coeficient intel\u00b7lectual de 152. Despr\u00e9s de Wolfgang, va publicar la seva segona novel\u00b7la juvenil, Juno el 2018 que fa d’altaveu de la solitud i la desesperan\u00e7a dels menors tutelats. El 2020 va rebre el Premi Josep Pla de narrativa per Pluja d’estels (Destino, 2020),[5] una novel\u00b7la per a adults que relata el retrobament d’un grup d’amics anys despr\u00e9s d’un incident tr\u00e0gic.
\nA m\u00e9s de ser una escriptora reconeguda ha estat guionista en s\u00e8ries de TV3 tan conegudes com Merl\u00ed, El cor de la ciutat o Ventdelpl\u00e0. Tamb\u00e9 \u00e9s professora a l\u2019escola d\u2019escriptura de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. Col\u00b7labora amb el diari Ara, on parla de literatura juvenil i infantil.<\/p>\n

\n<\/div>\n

\"\"
\n\u00c0ngel Burgas<\/a><\/b>\u00a0(Figueres 1965). Escriu per a joves i per a adults. Compagina la narrativa amb la doc\u00e8ncia. Pertany al Consell de redacci\u00f3 de la revista Faristol (CLIJCAT) i \u00e9s membre del bloc sobre LIJ “Llibres al repl\u00e0”. Entre les seves obres per a joves destaquem\u00a0L’Anticlub<\/i>, la saga de\u00a0El club de la cistella<\/i>\u00a0(4 volums), MAX o Noel Et busca (totes de l’editorial La Galera);\u00a0Petites hist\u00f2ries del Globus<\/i>\u00a0i\u00a0Kalim\u00e1n en Jeric\u00f3 (<\/i>ambdues de Bamb\u00fa)<\/i>,\u00a0L’ocupant<\/i>\u00a0(Oxford) o\u00a0Kamal i els alfabetistes<\/i>\u00a0(Edeb\u00e9 2015). Tamb\u00e9 ha fet adaptacions de cl\u00e0ssics (Carroll, Verne, May Alcott o Stevenson). Per a adults ha escritShow\u00a0<\/i>(Proa 1999),\u00a0Ad\u00e9u\u00a0<\/i>(Proa 2002),\u00a0La fi d’Europa<\/i>\u00a0(La Magrana 2006) i\u00a0L’habitaci\u00f3 d’en Beckwitt\u00a0<\/i>(Emp\u00faries 2009). Ha rebut, entre altres, els premis Merc\u00e8 Rodoreda, Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Cr\u00edtica Sera d’Or i Protagonista Jove i Ramon Vinyes de teatre.<\/span><\/p>\n

\n
\n<\/div>\n
\n

\"\"<\/p>\n

Maite Carranza<\/b><\/a>\u00a0Vaig\u00a0n\u00e9ixer a l\u2019eixample de Barcelona\u00a0i em vaig aficionar a la lectura gr\u00e0cies als autors anglesos, francesos i russos. De la meva infantesa i adolesc\u00e8ncia trio els llargs estius al Pened\u00e8s i els anys del meu batxillerat a l\u2019Institut experimental Joanot Martorell.\u00a0A la Universitat vaig estudiar\u00a0Antropologia i Hist\u00f2ria, per\u00f2 despr\u00e9s vaig ser professora de Llengua i Literatura d\u2019ensenyament secundari. En aquells temps era aficionada a l\u2019esqu\u00ed i al muntanyisme, i a la Cerdanya, voltada de muntanyes, vaig escriure la meva primera novel\u00b7la juvenil\u00a0Ostres, tu, quin cacau!<\/em>\u00a0que va sortir publicada el 1986 i va rebre el premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or.\u00a0En els primers noranta havia publicat ja una vintena de llibres i guanyat uns quants premis, per\u00f2 llavors vaig canviar la meva feina de professora per la de\u00a0guionista\u00a0i vaig abandonar circumstancialment la literatura. Els guions m\u2019ocupaven tot el meu temps. Vaig participar en els inicis de la ficci\u00f3 televisiva catalana que va permetre experiments tan il.lusionants com\u00a0Poblenou<\/em>\u00a0o\u00a0El joc de viure<\/em>. Entre gui\u00f3 i gui\u00f3, l\u2019any 1999 vaig publicar una novel\u00b7la per a adults molt personal \u2013Sin Invierno<\/em>\u2013 on denunciava els perills del canvi clim\u00e0tic i la globalitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n<\/div>\n

Jordi Casals i Merch\u00e1n<\/a>\u00a0<\/span><\/b><\/span>Barcelona 1976. Des de 2001 resideix a Figueres. Llicenciat en Filologia Hisp\u00e0nica per la UB, exerceix de professor de Llengua i Literatura Castellana a l’Institut Cap Norfeu de Roses. Tamb\u00e9 ha cursat estudis a l’Aula de M\u00fasica Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu. Vinculat al panorama musical de Barcelona i Girona, ha estat membre de diverses bandes com Soul Taja o Komando Moriles-Belafonte. Ha obtingut diversos premis, el seu preferit \u00e9s una mini Princesa Leia que li va tocar en un\u00a0Ou Kinder<\/i>. Admet que l’han influ\u00eft autors com Francisco Casavella, David Trueba, Juan Mars\u00e9, Frank Miller o Alan Moore. Li agradaria dominar la prosa com V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, tenir el\u00a0groove<\/i>\u00a0de Maceo Parker i l’estil de James Brown. Debuta en l’escena liter\u00e0ria amb\u00a0Muerte por Funky<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/div>\n<\/div>\n

M. Merc\u00e8 Cuartiella<\/b><\/a>\u00a0neix a Barcelona el 1964 i viu a l’Empord\u00e0 des de fa m\u00e9s de vint anys. Es llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona l\u2019any 1987.<\/span><\/span><\/p>\n

T\u00e9 publicades quatre novel\u00b7les i diverses peces teatrals\u00a0<\/span>i des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural en diversos camps<\/span>, que l’han dut a col\u00b7laborar habitualment en premsa i revistes especialitzades, a publicar relats i estudis diversos, a fer de guionista i presentadora televisiva o de moderadora en debats culturals.En aquest bloc podreu trobar detallada la seva traject\u00f2ria.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"
\nJair Dom\u00ednguez i Torregrosa<\/a><\/b> \u00e9s un periodista, guionista i escriptor nascut a Barcelona el 1980. Com a guionista ha escrit per a 52 (Premi Ondas 2005), El Rosari de l’Aurora, Buenafuente<\/a>, Pol\u00f2nia<\/a>, Crack\u00f2via<\/a>, Minoria absoluta<\/a> i La segona hora<\/a>, entre altres. Tamb\u00e9 ha fet guions per al cinema i la publicitat i \u00e9s un dels coautors de la can\u00e7\u00f3 “Baila el Chiki Chiki<\/a>“, amb qu\u00e8 Rodolfo Chikilicuatre<\/a> va representar Espanya al Festival de la Can\u00e7\u00f3 d’Eurovisi\u00f3 2008<\/a>. En el seu vessant literari, \u00e9s autor del llibre de contes Jesucrist era marica, de la novel\u00b7la Hawaii Meteor (Tria Llibres<\/a>, 2012), de 99 coses que hem d’aniquilar si volem ser independents i de Segui vora el foc. Actualment, \u00e9s un dels components del programa de r\u00e0dio La segona hora<\/a> de RAC 1<\/a>. Tamb\u00e9 escriu ocasionalment articles d’opini\u00f3 i reflexions sobre temes diversos a l’AraGirona.cat i a la revista per a dispositius m\u00f2bils Esguard<\/a>.<\/span><\/p>\n

\n
\n<\/div>\n
\n
\"\"<\/div>\n

Maria \u00c0ngels Gardella i Quer<\/a>\u00a0<\/b>(Figueres<\/a>,\u00a05 de maig<\/a>\u00a0de\u00a01958<\/a>) \u00e9s una escriptora i professora, llicenciada en\u00a0filologia<\/a>\u00a0de la\u00a0Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/a>(1981).\u00a0Ha estat ensenyant als Instituts Ramon Muntaner i Cendrassos de Figueres. Autora sobretot de literatura infantil i juvenil amb una producci\u00f3 de m\u00e9s de vint t\u00edtols, quatre han rebut guardons seg\u00fcents:\u00a0Un armariet, un cofre i un diari<\/i>\u00a0(1981,\u00a0premi Cr\u00edtica Serra d’Or<\/a>\u00a01982),\u00a0En Gilbert i les l\u00ednies<\/i>\u00a0(1983,\u00a0premi Folch i Torres<\/a>),\u00a0Els ulls del drac<\/i>\u00a0(1988, premi nacional de literatura 1991) i El mar i el desig (1993,\u00a0premi Joaquim Ruyra<\/a>).[2]<\/a><\/sup>\u00a0Entre els llibres per a joves tamb\u00e9 destaquen:\u00a0Una casa a la vora de l’estaci\u00f3<\/i>\u00a0(1991),\u00a0Les ulleres m\u00e0giques<\/i>\u00a0(1992), B\u00e8sties petites (1993),\u00a0La pluja del sud<\/i>\u00a0(1996),\u00a0Si la lluna parl\u00e9s<\/i>\u00a0(1997) i\u00a0Hist\u00f2ria d’un arbre<\/i>\u00a0(1998). Bona part d’aquestes obres han estat il\u00b7lustrades per\u00a0Joan Antoni Poch (JAP)<\/a>, el seu marit.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

Traductora ella mateixa i estudiosa de les\u00a0trobairitz<\/a>, els seus llibres han estat girats a l\u2019aran\u00e8s, basc, castell\u00e0, franc\u00e8s, gallec, neerland\u00e8s, fin\u00e8s i core\u00e0. Ha col\u00b7laborat en premsa i en tires c\u00f2miques de JAP, com ara\u00a0La Quima Guspira i els falsificadors<\/i>\u00a0(Pres\u00e8ncia<\/a>, 1990); ha escrit el conte musical\u00a0L’Estel Passerell<\/i>, il\u00b7lustrat per JAP i estrenat per l’Orquestra de Cambra de l\u2019Empord\u00e0<\/a>, i\u00a0La can\u00e7\u00f3 del mussol<\/i>\u00a0per a la Jove Orquestra de Figueres; tamb\u00e9 les obres dram\u00e0tiques\u00a0El drac Andreu<\/i>\u00a0(1984) i elMon\u00f2leg per a violoncel solista<\/i>\u00a0(1992), i la novel\u00b7la\u00a0El mestre de dibuix<\/i>\u00a0(1998).<\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Salvador Macip i Maresma<\/a>\u00a0<\/b>Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994) on tamb\u00e9 es va doctorar en Gen\u00e8tica Molecular i FIsiologia Humana (1998).[3]<\/a><\/sup>Entre finals del 1998 i principis del 2008 va treballar a l’hospital Mount Sinai de Nova York fent recerca oncol\u00f2gica).[3]<\/a><\/sup>\u00a0Des del 2008 continua les seves investigacions al\u00a0Mechanisms of Cancer and Ageing Lab<\/i>[4]<\/a><\/sup>\u00a0que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit.[5]<\/a><\/sup><\/span>El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte\u00a0La b\u00e8stia amagada<\/i>\u00a0(publicat al recull\u00a0Los mosquetones ebrios y otros relatos<\/i>). El 2005 va publicar la seva primera novel\u00b7la, Mugrons de titani, coescrita amb\u00a0Sebasti\u00e0 Roig<\/a>, que va guanyar el premi Vall d’Albaida. El 2006 van publicar-se al Canad\u00e0 els tres primers llibres de la s\u00e8rie infantil\u00a0Arno et Tururut<\/i>, tradu\u00efda al franc\u00e8s i amb dibuixos de Sylvie Muzard. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d’Almassora amb el recull de contes\u00a0Quina gran persona!<\/i>, publicat el 2007. El mateix any van sortir\u00a0Oriol i Tururut<\/i>\u00a0(versi\u00f3 catalana original del primer volum\u00a0d’Arno et Tururut<\/i>) i la seva primera novel\u00b7la en solitari,\u00a0El rei del m\u00f3n<\/i>. La segona,\u00a0El joc de D\u00e9u<\/i>, va sortir el 2010 i va obtenir el III Premi Ictineu a la millor novel\u00b7la fant\u00e0stica escrita en catal\u00e0. El mateix any va guanyar el premi Joaquim Ruyra per\u00a0Ullals<\/i>, coescrita de nou amb\u00a0Sebasti\u00e0 Roig<\/a>\u00a0i publicada el 2011. El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb\u00a0Hipnof\u00f2bia<\/i>. Els seus llibres han estat tradu\u00efts al castell\u00e0, al franc\u00e8s, al portugu\u00e8s i al turc.[6]<\/a><\/sup>\u00a0Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre\u00a0La catosfera liter\u00e0ria 08.<\/i><\/span><\/p>\n

\n

\"\"
\nCarles Mallol Quintana<\/a><\/b>\u00a0<\/span>Nascut a Figueres<\/a>, el 1981<\/a>. Escriptor i guionista. Llicenciat en Comunicaci\u00f3 Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra<\/a> de Barcelona, en l’especialitat de gui\u00f3<\/a>; ha estudiat Direcci\u00f3 i Dramat\u00fargia a l’Institut del Teatre<\/a> de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/a> i ha realitzat nombrosos cursos de dramat\u00fargia a la Sala Beckett<\/a> de Barcelona. Com a autor i director teatral cal destacar els treballs M de Mortal (2010), Primaris (2010), Stereo (2009) o Seguretat (2008). \u00c9s el director de la companyia teatral La Soga. Tamb\u00e9 ha treballat com a guionista en s\u00e8ries televisives com La Riera<\/a> o Ventdelpl\u00e0<\/a>.<\/span><\/p>\n

L’any 2013 guanya el 38\u00e8 premi Born de teatre per a l’obra Mata el teu alumne, una com\u00e8dia negra de tem\u00e0tica parapsicol\u00f2gica amb personatges complexos i amb molt bon ritme dramat\u00fargic que l’editorial Arola Editors<\/a> acabar\u00e0 publicant l’any 2014.<\/span><\/p>\n

\n

\"\"
\nCristina Masan\u00e9s<\/a>\u00a0<\/b>Treballa com a periodista\u00a0freelance<\/em>\u00a0i documentalista. Viu amb la seva filla Berl\u00edn a l\u2019Alt Empord\u00e0. Ha col\u00b7laborat amb diversos mitjans escrits (El Punt, Avui<\/em>,\u00a0S\u00e0piens<\/em>,\u00a0Descobrir<\/em>) i amb diferents institucions culturals, i ha format part de projectes expositius com a redactora i curadora. \u00c9s premi de periodisme Carles Rahola (1999, 2008 i 2012) i Triangle Rosa (2009), i finalista dels premis Recull de Blanes (1998) en la modalitat de retrat literari. Ha editat els llibres:\u00a0L\u00eddia de Cadaqu\u00e9s. Cr\u00f2nica d\u2019un deliri<\/em>\u00a0(Quaderns Crema, 2001),\u00a0Cadaqu\u00e9s\u00a0<\/em>junt amb Jordi Puig\u00a0(Triangle, 2004),\u00a0Estimat mestre<\/em>\u00a0(Ara Llibres, 2007) i\u00a0Germaine Gargallo. Cos, pintura i error<\/em>\u00a0(Llibres del Segle, 2014).<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

\n

\"\"
\nMariona Masferrer i Ordis<\/b>\u00a0<\/span>(<\/span><\/a>Barcelona<\/span>,\u00a01 de febrer<\/span>\u00a0de\u00a01953<\/span>) \u00e9s llicenciada en psicologia per la\u00a0Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/span>. \u00c9s escriptora, membre de l’Associaci\u00f3 d’Escriptors en Llengua Catalana<\/span>.\u00a0<\/span>Coneguda principalment per la seva obra en prosa, tamb\u00e9 s’ha endinsat en la poesia.\u00a0Va ser finalista del Premi Donna 1999 amb la novel\u00b7la\u00a0El fil d’Arianna<\/i>, publicada per l’editorial Deriva de Barcelona. Durant un viatge per documentar-se per a la seva tercera novel\u00b7la va sorgir la segona,\u00a0El cos\u00ed de Cuba<\/i>, publicada per Alba Editorial el 2002.\u00a0El 2006 apareix\u00a0M\u00e0xima<\/i>\u00a0basada en la hist\u00f2ria d’una bes\u00e0via nascuda a mitjans del segle XIX al poble mariner de L’Escala, i el 2009\u00a0A punt de neu<\/i>, sobre el contrast generacional d’avui dia; totes dues publicades per l’editorial Act\u00e9on. El 2012 publica\u00a0Cartes a destemps<\/i>\u00a0amb Haka books, basada en la narraci\u00f3\u00a0Correspond\u00e8ncia sui generis<\/i>, segon premi del concurs Montserrat Roig convocat per una associaci\u00f3 de dones amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019ajuntament de Martorelles i l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Dona. El 2013 col\u00b7labora amb l’Ajuntament de Castell\u00f3 d’Emp\u00faries en dos projectes escolars amb alumnes de 4t de les escoles Joana d’Emp\u00faries i Ruiz Amado que donaran com a resultat les obres il\u00b7lustrades\u00a0Els Ocells viatgers<\/i>\u00a0i\u00a0Jan Bu n’Daw.<\/i>\u00a0El mateix any, l’editorial Brau de Figueres publica la biografia novel\u00b7lada de Samba Gueye,\u00a0un noi senegal\u00e8s que va arribar a Espanya en pastera,\u00a0Origen Tambakunda<\/i>, finalista del Premi Set\u00e8 Cel de Salt.<\/span><\/p>\n

\n

\"\"
\nVicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0<\/a>\u00a0<\/b>Va n\u00e9ixer l’any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l’apartat de literatura, i l’any seg\u00fcent va apar\u00e8ixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d’infinites combinacions<\/a> (ed. Emp\u00faries). El 1991 va publicar l’obra Grandeses i mis\u00e8ries dels premis literaris<\/a> (Llibres de l’\u00cdndex). L’any 1995 va apar\u00e8ixer la seva obra m\u00e9s ambiciosa, El m\u00f3n d’Horaci<\/a> (ed. Emp\u00faries), una novel\u00b7la que es troba a mig cam\u00ed entre la ficci\u00f3 i l’assaig creatiu, i el 1997el seu llibre de m\u00e9s \u00e8xit, la novel\u00b7la curta Carta a la reina d’Anglaterra<\/a> (ed. Emp\u00faries), que narra en cent p\u00e0gines mil anys de la vida del protagonista.<\/span><\/span><\/p>\n

A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text<\/a> (ed. Emp\u00faries, 1998), En companyia de l’altre<\/a> (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999), La felicitat no \u00e9s completa<\/a>, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62). El 2004, El poeta i altres contes<\/a> va obtenir el premi Merc\u00e8 Rodoreda, i va ser publicat l’any seg\u00fcent (Proa). El 2006 va apar\u00e8ixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un c\u00e0non de literatura juvenil<\/a> (Proa). El setembre de 2009, Els jugadors de whist<\/a>. El 2011, El llibre de l’any<\/a>, amb il\u00b7lustracions de Joan Mateu. I el 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera<\/a>, il\u00b7lustrat per Joan Riera Calab\u00fas. Aquest mateix any obt\u00e9 el premi Sant Jordi amb la novel\u00b7la Dies de frontera<\/a>. <\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/i><\/span><\/div>\n

Maria Carme Roca<\/a><\/b> <\/span>La Maria Carme va n\u00e9ixer a Barcelona, en ple barri G\u00f2tic, el dia 21 de novembre de 1955. Moltes de les seves hist\u00f2ries passen entre els carrers i cases d\u2019aquest barri que tant coneix.<\/span><\/p>\n

Des que va aprendre a llegir que llegeix tot el que li cau a les mans i es defineix com una lectora compulsiva. Un dels seus llocs preferits s\u00f3n les biblioteques perqu\u00e8 diu que li aporten pau. Va estudiar Hist\u00f2ria Moderna i Contempor\u00e0nia i tamb\u00e9 Filologia Catalana. Va fer de professora a secund\u00e0ria i per aix\u00f2 coneix molt b\u00e9 els adolescents.<\/span><\/p>\n

La Carme \u00e9s una escriptora realment prol\u00edfica. T\u00e9 un total de 73 obres publicades, ha guanyat molts premis importants, i n\u2019hi ha una bona quantitat d\u2019obres seves tradu\u00efdes al castell\u00e0 i al gallec.<\/span><\/p>\n

Va publicar les dues seves primeres novel\u00b7les l’any 1997. Una juvenil, Una setmana plena de boires i una per a adults El darrer buit. Cal destacar com a data important tamb\u00e9 el 2004, any en el qual va publicar la seva primera novel\u00b7la hist\u00f2rica: El Pont de Fusta. La novel\u00b7la hist\u00f2rica \u00e9s un g\u00e8nere rellevant dins la traject\u00f2ria de la Carme. Moltes de les seves obres incorporen llocs, fets, persones que en algun moment han format part de la seva vida.<\/span><\/p>\n

\n
\n
\"\"<\/i><\/span><\/div>\n

Sebasti\u00e0 Roig i Casamitjana<\/a><\/b>\u00a0(Figueres, Alt Empord\u00e0, 1965) \u00e9s un periodista i escriptor catal\u00e0. Ha col\u00b7laborat amb diversos mitjans, com La Vanguardia, Catalunya R\u00e0dio, RAC1, El Peri\u00f3dico, AVUI, RAC Benzina, V\u00e8lit, Revista de Girona, Hora Nova, L’Empord\u00e0,El Punt i Tentacles. Escriu regularment al Diari de Girona.<\/span><\/p>\n

Ha publicat textos sobre el cine de terror i fant\u00e0stic \u2013Els malsons dels nostres avis (Duxelm, 2006)\u2013 i sobre el m\u00f3n de la historieta \u2013Les generacions del c\u00f2mic (Flor del Vent, 2000)\u2013. Tamb\u00e9 ha escrit novel\u00b7les de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 humor\u00edstica: Mugrons de titani (Bromera, 2006, amb Salvador Macip); El pla del doctor Bataverda (Cru\u00eflla, 2003); i El cogombre sideral (Destino, 2000). Col\u00b7labora amb Edicions Triangle Postals. Amb l\u2019equip de l\u2019editorial ha realitzat els t\u00edtols Fotoguia L\u2019Escala-Emp\u00faries (2008); Catalunya (2007); Roses, tots els sabors del blau (2006); i Dal\u00ed, el triangle de l\u2019Empord\u00e0 (2003). Aquest darrer va mer\u00e8ixer el premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre de promoci\u00f3 tur\u00edstica 2003.<\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Care Santos<\/a>\u00a0<\/b>va n\u00e9ixer a\u00a0Matar\u00f3\u00a0<\/b>(Barcelona) l’any 1970. Va comen\u00e7ar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho ni un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicaci\u00f3 i als 25 anys va publicar el seu primer llibre. Des de llavors, ha publicat dotze novel\u00b7les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, \u00e9s una de les autores m\u00e9s llegides del nostre pa\u00eds, la seva obra ha estat tradu\u00efda a 23 idiomes i tamb\u00e9 adaptada a la televisi\u00f3 (Habitacions tancades<\/b><\/i>, TV3 i TVE). El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel\u00b7la\u00a0Desig de xocolata<\/b><\/i>\u00a0i el 2017 el Premio Nadal amb\u00a0Media vida<\/b><\/i>. Tamb\u00e9 ha obtingut importants guardons en el camp de la literatura per a joves. Col\u00b7labora habitualment amb El Peri\u00f3dico de Catalunya i amb d\u2019altres mitjans de comunicaci\u00f3 i de tant en tant imparteix tallers literaris.<\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Merc\u00e8 Saurina<\/b>\u00a0(Girona, 1966) \u00e9s de B\u00e0scara i viu a Quart. Llicenciada en Filologia Cl\u00e0ssica i Catalana i diplomada en Logop\u00e8dia, tamb\u00e9 va cursar estudis professionals de m\u00fasica.\u00a0<\/span><\/p>\n

Actualment \u00e9s professora a l\u2019Institut de Vilablareix i canta al Cor de Cambra de la Diputaci\u00f3 de Girona. Malgrat que t\u00e9 publicats contes en reculls col\u00b7lectius i col\u00b7labora puntualment en revistes, la primera publicaci\u00f3 individual fou\u00a0El vespre que va morir la Jana<\/i>\u00a0 (Senhal n\u00fam. 129), Premi Carminis de poesia 2009.\u00a0<\/span><\/p>\n

Tot seguit va apar\u00e8ixer la novel\u00b7la\u00a0Com llunes de Saturn<\/i>\u00a0(Brau 2013), finalista al Premi Just M. Casero 2010, i\u00a0R\u00e8quiem per a contrabaix<\/i>\u00a0(Pag\u00e8s, 2014), Premi Ciutat de Mollerussa 2013. El primer premi literari -per una poesia de tema amor\u00f3s- el va rebre a la Cate de Figueres, de mans de Maria \u00c0ngels Anglada, quan tenia quinze anys.<\/span><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Montserrat Segura i Feliu<\/b>\u00a0(Barcelona, 1964). Administrativa i correctora de textos, durant alguns anys va regentar una llibreria i va organitzar activitats de promoci\u00f3 de la lectura. Ha publicat articles i relats curts als setmanaris Hora Nova i Empord\u00e0, i escriu sobre temes quotidians, culturals i figuerencs en el blog Tal dia far\u00e0 un any (http:\/\/taldia-unany.blogspot.com<\/a>). La reina fara\u00f3 (2014) \u00e9s la seva primera novel\u00b7la publicada.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Joan Manuel Soldevilla Albert\u00ed (Barcelona, 1964)<\/b>. Professor, escriptor i especialista en publicacions de c\u00f2mics i literatura popular.\u00a0Llicenciat en filologia\u00a0(UB, 1987) i diplomat en teologia\u00a0(UdG, 1994). Professor a la UdG\u00a0(1994-2002) i a l\u2019Institut Ramon Muntaner<\/a>\u00a0de Figueres. Reconegut tintin\u00f2leg, ha escrit\u00a0Abecedari de Tintin<\/i>\u00a0(2002, premi Rovell\u00f3),\u00a0Univers\u00a0Herg\u00e9<\/a><\/i>\u00a0(2007),\u00a0El pare de Carpanta i Zipi y Zape<\/i>.\u00a0Josep Escobar o la lluita contra el silenci<\/i>\u00a0(2005, premi Rovell\u00f3),El mundo de Escobar<\/i>\u00a0(2008),\u00a0Som i serem (tintinaires)<\/i>\u00a0(2013).\u00a0Amb la seva dona Merc\u00e8 Cuartiella ha escrit\u00a0Capit\u00e1n Verne, una novela sobre la amistad y los libros<\/i>(2005). Entre els seus molts articles destaquen\u00a0El tractament de la mort i el su\u00efcidi en l\u2019obra d\u2019Herg\u00e9<\/i>\u00a0a la revista Ars brevis (2010) i\u00a0Psical\u00edptics. Erotisme i transgressi\u00f3 a les revistes il\u00b7lustrades catalanes del principi del segle XX<\/i>\u00a0(Ajuntament de Sabadell, 2004). Comissari de Figueres Capital de la Cultura Catalana\u00a02009\u00a0i president del jurat del premi Festicurts (2009), com a conferenciant, articulista i col\u00b7laborador en programes radiof\u00f2nics i televisius, ha contribu\u00eft a la difusi\u00f3 de l\u2019univers del c\u00f2mic, particularment de Tintin.<\/span><\/span><\/p>\n

\n

\"\"
\nM\u00f2nica Soler Ranzani<\/span><\/b>\u00a0va n\u00e9ixer a Barcelona per\u00f2 \u00e9s figuerenca d’adopci\u00f3. Va debutar com a escriptora, el 2014, amb\u00a0<\/span>Les nits de Lola P\u00e0ton, inspirada en el bordell la Torre Basca de Figueres. La seva segona novel\u00b7la L’amant catalana de Mussolini. Secrets d’alcova i de guerra, publicada per Gorbs, narra la hist\u00f2ria, alternant passat i present a trav\u00e9s de les veus de dos personatges femenins, d’una dona de casa bona que ho deixa tot per infiltrar-se al servei d’intel\u00b7lig\u00e8ncia militar i acabar intimant amb Benito Mussolini en persona.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n

Jaume Torrent Echeverria (Barcelona, 1946).<\/strong> Advocat col\u00b7legiat a Barcelona i Figueres. Ex-Deg\u00e0 del Col\u00b7legi d’Advocats de Figueres. Ha tingut una dedicaci\u00f3 especial a la Formaci\u00f3 jur\u00eddica, com a director de l’Escola de Pr\u00e0ctica Jur\u00eddica del Col.legi de Figueres, president de la Comissi\u00f3 de Formaci\u00f3 del Consell de Col\u00b7legis d’Advocats de Catalunya, professor convidat de la Universitat del Notariat franc\u00e8s, director de Seminaris de Formaci\u00f3 a Sta. Cruz de la Sierra (Bol\u00edvia) i Cartagena de Indias (Col\u00f2mbia).<\/span><\/p>\n

En el m\u00f3n de la literatura ha escrit nombroses obres de teatre per La Inestable de Llampaies, companyia que dirigeix des de fa vint anys, i ha publicat dos llibres de relats titulats Contes Comestibles, publicats per Carles Vall\u00e9s. Col\u00b7labora habitualment al bisetmanari Hora Nova.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escriptors i escriptores\u00a0que ens han acompanyat.\u00a0\u00a0\u00a0 Per ordre alfab\u00e8tic del cognom \u00a0 Laia Aguilar (Barcelona 1976) va publicar la novel\u00b7la Les bruixes de Viladrau el 2008 i Pare de fam\u00edlia busca… el 2014. El 2016 va guanyar el Premi Carlemany per al foment de la lectura, amb l’obra Wolfgang (extraordinari). Wolfgang, publicada el 2017, la […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":16181,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-16191","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16191"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25769,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16191\/revisions\/25769"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}